El pròxim 20 de novembre farà 60 anys que, a l’església de Sant Medir al barri de Sants de Barcelona, es va reunir la primera Comissió Obrera Nacional. Aquesta fita de més de 300 sindicalistes és el motiu pel qual commemorem el nostre aniversari. És una efemèride que, en una organització com la nostra, costa de significar, ja que la construcció de les comissions obreres es feia a multitud de barris, centres de treball i empreses arreu de Catalunya. Però l’assemblea de Sant Medir va marcar un abans i un després en l’organització dels treballadors durant l’època tardofranquista i va ser la llavor de l’actual Comissió Obrera Nacional de Catalunya.

El sindicat ha preparat més de 15 actes a tot el territori català i un acte central a la seu nacional, en el qual aprofitarem per celebrar la restauració de l’edifici, lligant el fil del passat amb el projecte de futur, en un acte que comptarà amb la participació de la vicepresidenta segona del Govern d’Espanya, Yolanda Díaz; el president de la Generalitat, Salvador Illa, i l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. Esperem comptar amb els membres del Consell Nacional en aquest acte obert.

La Festa del Treball Digne

Aquest Consell Nacional se celebra a les portes de la fita anual de l’afiliació de CCOO. De nou a Bellvitge, seu de la festa, amb un programa polític i festiu que obre el curs sindical amb la força de la reivindicació d’un treball digne en la jornada mundial convocada pel sindicalisme internacional.

Les escoles de dones i joves

El pròxim 24 d’octubre se celebra la XIX Escola de Dones de CCOO de Catalunya a Santa Coloma. És una aposta pel lideratge femení en tots els àmbits i la seva potencialitat per transformar la nostra organització i la societat en general. També tracta de les dificultats que les dones enfronten per assumir aquest lideratge i com podem recuperar l’espai que històricament els ha estat arrabassat als llocs de poder. Tindrem un aforament de 230 persones, per tant, fem una crida a la participació.

Els dies 19 i 20 d’octubre se celebra una nova edició de l’Escola Àngel Rozas d’Acció Jove a Coma-ruga sota el lema “El sindicalisme amb classe”, que espera congregar més de 50 joves de l’organització.

Jornades per a l’acció sindical

Durant els mesos de setembre i octubre se celebren jornades de mobilitat, sostenibilitat, sindicalisme global sobre drets humans i llibertats sindicals, així com jornades jurídiques i de negociació col·lectiva.

Les jornades jurídiques se centren aquest any en la figura de l’acomiadament.

La jornada de negociació col·lectiva marca l’agenda més important del sindicat per a l’any vinent. Les propostes en relació amb els increments salarials, la reducció de jornada, les polítiques d’igualtat, la formació i la prevenció de riscos laborals són tot un repte per portar a les taules de negociació dels convenis.

25-N: no parem de lluitar contra les violències masclistes

Des de principi d’any a Espanya han estat assassinades 74 dones, 20 d’elles a Catalunya, un 14,8 % del total, se superen ja les dones assassinades en tot l’any 2023.

El pròxim 25-N tenim una nova jornada mundial contra les violències masclistes. De nou, valorarem tota la tasca sindical feta per erradicar aquest flagell, i tornarem a aixecar les nostres veus per denunciar la conseqüència més violenta d’un sistema patriarcal encara molt present en la nostra societat.

El debat sobre el model de finançament obert amb l’acord entre ERC i PSC ha obert escletxes a dreta i esquerra a la resta de l’Estat.

CCOO de Catalunya defensem que la multilateralitat no és incompatible amb la bilateralitat. El model territorial espanyol no s’articula entre comunitats autònomes que tenen la mateixa vocació d’autogovern, ni la mateixa tradició. La mateixa Constitució ja reconeix la diversitat territorial, com en el cas de les comunitats històriques.

Catalunya és un subjecte polític amb una gran vocació d’autogovern, i per tant és normal que necessiti un acord propi i singular. La renovació del model de finançament per a totes les comunitats autònomes, que corregeixi l’actual model deficitari i caducat des de fa gairebé una dècada, és una oportunitat per aprofundir en la descentralització administrativa de l’Estat, construint un model més federalista que reforci la suficiència de recursos per a uns serveis públics de qualitat i amb drets d’accés equiparables entre la ciutadania de tots els territoris.

El Seminari Salvador Seguí ha fet la feina i ens ha donat les bases per afrontar aquest debat fora del soroll. Més recursos al sistema, millors serveis públics, més corresponsabilitat fiscal i lluita contra el frau, més autogovern i més solidaritat per millorar l’equitat social de drets. Aquest document s’ha presentat a l’acte de la Diada del passat 9 de setembre.

No podem oblidar-nos de Palestina

El genocidi contra el poble palestí a Gaza i Cisjordània segueix perpetrant-se amb el permís vergonyós de la comunitat internacional. Els efectes humanitaris sobre la població són devastadors i els crims perpetrats pel govern de Netanyahu no troben un front efectiu per forçar el final de la massacre. Els suports internacionals, com el dels EUA, part de la UE o el Regne Unit, per mencionar alguns dels més importants, al govern de Netanyahu veten les accions de suport a l’alto el foc a la comissió de seguretat de l’ONU.

L’espiral del conflicte pren una nova dimensió amb els atacs d’Israel al Líban. Una escalada amb conseqüències imprevisibles que, de moment, està provocant centenars de morts a territori libanès. És una mostra que Netanyahu ha obert una “croada” a l’Orient Pròxim que requereix posicionaments internacionals més contundents. Lamentablement, escoltant les intervencions de Biden a l’assemblea de l’ONU, no sembla que aquests posicionaments arribin.

El poble israelià, de bracet de la mobilització dels sindicats del país, ha començat a incrementar les protestes contra el govern, protagonitzant una vaga general amb participació massiva.

El futur es dibuixa a les eleccions presidencials dels EUA

La campanya electoral per a les presidencials dels EUA ha començat, i el que semblava un passadís amb catifa vermella per a Donald Trump s’ha equilibrat amb el canvi de candidata del Partit Demòcrata.

El revulsiu de Harris ha significat un tomb a les enquestes, reduint l’avantatge de Trump i obrint noves opcions per guanyar les eleccions.

Macron nega la majoria d’esquerres per nomenar un nou primer ministre a França

Després de la victòria del Front Popular a les eleccions a l’Assemblea de França, que va superar en segona volta la força electoral de Le Pen, Macron tenia el repte d’articular una majoria a l’Assemblea per donar resposta al poble francès i proposar un primer ministre d’esquerres amb el suport dels conservadors demòcrates, que havien estat la tercera i quarta força a les eleccions.

Aquesta decisió comporta la negació de la voluntat popular de ser governats per una majoria progressista i la inestabilitat de la legislatura per estar sotmesos al suport de la ultradreta.

Nou govern i nou cicle polític a Catalunya: una majoria d’esquerres

El passat mes d’agost, Salvador Illa va ser investit president de la Generalitat, es va canviar el cicle dels darrers 14 anys de governs nacionalistes i independentistes. També és el primer president d’una força no independentista després dels actes del 2017, que, en els anys posteriors, han estat l’epicentre del denominat procés.

El resultat de les eleccions catalanes ja el vam analitzar al Consell Nacional, però és clar que ha condicionat les negociacions per a la conformació del nou govern. El sindicat es va posicionar nítidament a favor d’un acord entre Comuns, ERC i PSC, que sumaven els 68 diputats i diputades necessaris per conformar una majoria al Parlament.

No podem deixar de destacar que la lectura positiva que fem dels principals indicadors econòmics a casa nostra es fonamenta en un mercat de treball robust, que dona solidesa a l’economia i és la millor garantia de benestar per a les llars treballadores. Cal destacar que l’ocupació continua creixent, amb 3.800.000 persones ocupades actualment a Catalunya (70.000 persones ocupades més, en variació interanual, segons les dades de la darrera EPA). Idèntic creixement experimenta l’afiliació a la Seguretat Social, que continua en nivells històricament alts (3.771.723 persones afiliades a Catalunya de mitjana durant el mes d’agost i 21.189.402 al conjunt de l’Estat). D’altra banda, l’atur, amb una taxa del 9,4 %, gairebé dos punts per sota de la taxa estatal (11,3 %), també se situa en nivells històricament baixos, però amb dificultats creixents per reduir-se.

Cal insistir que, si la taxa d’atur està experimentant un cert repunt i trobant problemes per disminuir, és a conseqüència d’un increment de la població activa (fonamentalment a causa de la immigració que arriba al nostre país) així com per un atur estructural, format per persones en situació d’atur de llarga durada (tres quartes parts de les quals són persones majors de 45 anys), que cada cop costa més de reduir perquè requereixen un abordatge específic per part de les polítiques d’ocupació.

En aquest enfocament específic haurà de jugar un paper fonamental la prospecció, com a instrument per gaudir d’un millor coneixement del teixit productiu i dels sectors i, per tant, com a eina privilegiada per una millor connexió entre oferta i demanda. Per tant, cal destacar la recent publicació de l’informe de Prospectiva 2024, elaborat conjuntament per la Secretaria de Treball i Economia i la Fundació Paco Puerto.

Pel que fa als salaris, s’ha avançat molt en la negociació col·lectiva, però encara hi ha marge per a la millora. Segons les darreres dades disponibles de l’Enquesta trimestral de costos laborals, corresponents al segon trimestre de l’any, els salaris han crescut a Catalunya una mitjana del 3,4 %, per tant, per sobre de l’IPC, que es troba actualment al 2,4 %. Aquesta bona feina aconseguida amb l’acció sindical que portem a terme amb la negociació col·lectiva ens permet recuperar una part del poder adquisitiu perdut durant la pandèmia i la recent crisi de preus, tot i que això no és suficient. Entre els anys 2018 i 2023, el creixement dels salaris reals ha estat del 4 %, segons fonts de l’Observatori de Marges Empresarials. Aquesta situació contrasta amb l’increment acumulat de la inflació en el mateix període, un 17,74 %, i l’augment dels marges empresarials, que encara són més elevats i continuen creixent per sobre del nivell prepandèmic, incrementant el valor afegit brut real un 21,2 %, segons les darreres dades facilitades per l’Observatori Estatal de Marges Empresarials. Per tant, encara hi ha marge per disputar els salaris i continuar incidint en una recuperació salarial més acusada, que permeti la plena recuperació del poder adquisitiu perdut i que també ha de permetre encaixar perfectament la reducció de la jornada laboral màxima a 37,5 hores.

Els acords per a la gestió conveniada de la RGC i l’IMV, una eina per lluitar contra la pobresa

Les bones dades macroeconòmiques no ens poden fer oblidar que a Catalunya hi ha una quarta part de la població en risc de pobresa o exclusió social (24,4 % de la taxa AROPE per al 2023). Per aquest motiu, més enllà de les prestacions de caràcter contributiu, les de caràcter no contributiu també juguen un paper important dins el sistema de protecció social per tal de garantir ingressos mínims a aquelles persones en situació de major vulnerabilitat. En aquest context, celebrem els avenços en la gestió de les dues principals prestacions de caràcter no laboral que garanteixen ingressos mínims: la renda garantida de ciutadania (RGC) i l’ingrés mínim vital (IMV). El principal avenç és el recent conveni, publicat la primera setmana de setembre, d’assumpció de la gestió de l’IMV per part de la Generalitat de Catalunya, que garanteix la transferència a l’àmbit català de la gestió d’aquesta prestació (sol·licitud, reconeixement de la prestació i gestió de reclamacions), tot i que continuarà finançada per l’Estat. Aquesta és una oportunitat immillorable perquè les dues prestacions siguin realment complementàries i es racionalitzi la seva gestió, apropant-la encara més a les persones beneficiàries.

Les negociacions en el marc del diàleg social envers la reducció de jornada de cara a les 37 hores i mitja setmanals no troben un camí que albiri un acord tripartit, a causa del posicionament del bloqueig patronal que vol evitar una reducció de jornada per la via legislativa.

És per aquest motiu que el sindicat, en unitat d’acció, ha començat un procés de mobilitzacions que reclamen el Govern a tancar l’acord i denúncia davant les patronals les seves posicions de bloqueig. El passat dia 26 va ser l’inici d’aquest procés mobilitzador que ben segur no serà l’últim i requerirà una estratègia sostinguda a les empreses i la negociació col·lectiva.

A més, la falta de garanties per obtenir una majoria al Congrés ens obliga a enviar un missatge nítid i contundent als partits. La societat a Espanya, segons totes les enquestes, dona suport a la reducció de la jornada laboral: 2 de cada 3 enquestats hi estan a favor. Per tant, no només per donar suport als sindicats, sinó per donar resposta a un clam ciutadà, els partits no poden seguir els posicionaments patronals i han de garantir la majoria suficient per fer efectiu un avenç social i laboral dels més importants dels darrers temps.

CCOO reclama més concertació i més recursos per unes polítiques públiques que han de fer front a un important atur estructural, i a una pobresa laboral que afecta a una de cada 10 persones.

En termes d’afiliació a la Seguretat Social, Catalunya va experimentar al setembre un increment de 15.468 persones afiliades, dada que supera en molt la mitjana estatal, però a més és superior a la de setembre de 2023. En termes interanuals es manté l’increment de l’afiliació, amb 84.401 persones més, dada que contrasta amb la reducció interanual de l’atur registrat que tan sols ha estat de 3.502 persones. Aquest biaix, que s’ha instal·lat des de fa mesos a la nostra realitat sociolaboral, mostra com el mercat de treball s’alimenta en bona mesura de l’activació de les persones treballadores, però no tant de l’incorporació al treball de les persones desocupades. Aquesta realitat que es tradueix en un molt elevat atur estructural, i s’alimenta, entre d’altres, en la marginació de les persones desocupades de més de 45 anys, reclama de polítiques d’ocupació sòlides i efectives que tinguin en la inserció laboral el seu únic objectiu i que facin front a la xacra de l’edatisme laboral. 

ATUR REGISTRAT CATALUNYA/ ESPANYA

El mes de setembre  deixa una xifra de 331.930 persones registrades a les oficines del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC), la qual cosa suposa una reducció de 4.060 persones respecte al mes anterior ( -1,21 %). Aquesta reducció també s’observa quan comparem les dades respecte al mateix mes de l’any anterior on hi ha 3.502 persones menys registrades a les oficines del SOC que fa un any (-1,04 %).

A Espanya, hi ha registrades a les oficines dels serveis públics d’ocupació un total de 2.575.285 persones, la qual cosa suposa 3.164 persones més que el mes anterior (0,12 %) però 147.183 menys que fa un any (-5,4 %).

ATUR PER SECTORS D’ACTIVITAT

A nivell sectorial i respecte al mateix mes de l’any passat, destaquem una forta reducció de l’atur en els serveis, amb 4.033 persones menys ( -1,65 %) i en la construcció, que ha reduït en 2,02 % l’atur el que es tradueix en 527 persones menys aturades provinents d’aquest sector. L’últim sector on trobem reducció de l’atur és a la indústria amb 455 persones menys, un 1,29 %.

Per contra, s’incrementa l’atur a l’agricultura en 189 persones, (+3,75 %) i entre el col·lectiu de persones que no han tingut una ocupació anterior, mostrant una activació del mercat de treball.

ATUR PER PROVÍNCIES

A nivell provincial, en variació intermensual observem que només s’incrementa l’atur a Girona (0,32%). A la resta de províncies observem una reducció de l’atur que encapçala Barcelona (-1,59 %), seguida de Tarragona (-0,36 %) i de Lleida (- 0,17 %). Les dades interanuals mostren un una major reducció a Lleida (-2,00 %), seguida per Girona (-1,16 %), Tarrragona (-1,10 %) i Barcelona (-0,96 %).

ATUR PER SEXES

Les dones representen el 57,8 % de les persones registrades a les oficines del SOC mentre que els homes representen el 42,2 %. En termes absoluts això suposa que al mes de setembre consten com a registrades a les oficines del SOC  191.889 dones i 140.041 homes. En termes interanuals, la variació dels homes ha estat de -1,61 % i la de les dones de -0,63 %, per tant, veiem com, en aquest darrer any,  les dones han reduït atur en menor mesura que els homes, evidenciant la discriminació que pateixen, també al mercat de treball.

ATUR PER EDATS

Una de les dades més preocupants de les dades recentment publicades és l’increment de l’atur juvenil que arriba a les 21.152 persones joves menors de 25 anys registrades al SOC. Això suposa un increment del 8,2 % (1.605 persones) respecte al mes anterior i un 2,7 % d’increment respecte a l’any anterior.

ATUR PER NACIONALITAT

Les persones estrangeres representen el 19,8 % de les persones registrades a l’atur. En nombres absoluts són 65.688 persones, 932 més que fa un any (1,4 %). És necessari tornar a insistir en la situació de vulnerabilitat que es troben bona part de les persones estrangeres, que requereix també d’un abordatge específic i d’una serenor allunyada del soroll mediàtic.

CONTRACTACIÓ REGISTRADA

A Catalunya s’han registrat 218.150 nous contractes el mes d’agost, 58.355 més que el mes passat (+36,5 %) i 4.440 més que al setembre 2023 (+2,1 %). Aquest increment de la contractació, juntament amb una estabilització de la temporalitat, que es va situar al 52,7%, és coherent amb el moment actual de creixement econòmic que es viu a Catalunya i a la resta de l’Estat.

PRESTACIONS PER ATUR

El mes d’agost de 2024 (darreres dades disponibles) les persones beneficiàries de prestacions de caràcter laboral representen el 77,5 % de les persones registrades al SOC, quedant pràcticament una quarta part de la població registrada al SOC sense protecció social de tipus laboral. En total, 241.374 persones gaudeixen d’algun tipus de prestació de caràcter laboral, sent majoritàries les que perceben una prestació contributiva (62,14 % davant de les que percebeixen un subsidi (34,79 %) o la renda activa d’inserció (3,07 %). Aquestes dades suposen un increment interanual del 2,7 % i un augment intermensual de 4,9 %, la qual cosa posa en evidència que hi ha més persones que han cotitzat i han generat drets per rebre la prestació.

Davant aquest escenari, CCOO de Catalunya considera que:

–          La formació al llarg de la vida esdevé clau a l’hora de garantir l’accés a una ocupació estable i de qualitat. Però la FP inicial i per l’ocupació és a més un dels fonaments de la cohesió social, perquè permet superar les diferències que es donen per raó de l’origen socioeconòmic de les persones. Davant la desigualtat i l’herència de la pobresa, la formació al llarg de la vida és la principal oportunitat per potenciar la igualtat d’oportunitats i per a promoure un model productiu i una societat integradores. L’equilibri i integració dels subsistemes de FP inicial i per l’ocupació en el marc del Sistema Català de Formació i Qualificació Professional es correspon amb un ampli consens sociopolític a Catalunya, ha donat importants fruits al llarg de la darrera dècada i reclama de més concertació en el moment actual.

–          Les polítiques d’ocupació han de respondre a una doble demanda. La de les empreses que precisen de personal qualificat per mantenir la qualitat de l’oferta i la productivitat en els processos productius, i  la de les persones treballadores que tenen en el treball la seva principal font d’ingressos i la principal garantia per a la seva estabilitat i emancipació i autonomia personals. Aquestes polítiques no poden tenir per tant una funció pal·liativa, sinó que han de perseguir la inserció laboral de les persones. La publicació de vacants, la concentració dels esforços per adaptar els perfils de les persones desocupades a les demandes de les empreses i del sector públic, son en aquest sentit les claus d’un model sociolaboral que ha de superar un llistó d’atur estructural que duplic i triplica les mitjanes europees.

–          No hi pot haver una bona política d’inserció, sinó hi ha una garantia de renda per a les persones que no veuen satisfet el seu dret a l’ocupació. La millora de les prestacions contributives i assistencials, i l’extensió i millora de la cobertura de les rendes mínimes son el fonament d’una societat inclusiva i que garanteixi un treball i una vida dignes. En aquest context l’assumpció de l’Ingrés Mínim Vital suposa una gran oportunitat per superar els reptes i insuficiències que ha mostrat la Renda Garantida de Ciutadania al llarg dels darrers anys. La revisió de les rendes mínimes passa per una concertació ampliada i el diàleg constructiu amb els Agents Socials.

–          La major part de la renda disponible, especialment en el cas de les rendes del treball més baixes va a parar a l’habitatge. Garantir el dret constitucional a un habitatge digne, passa així per polítiques públiques que facilitin l’accés com a mínim a un lloguer digne, sense haver de gastar més d’un 30% de la renda disponible, independentment de la situació socioeconòmica de la persona. En aquest sentit el parc d’habitatge actual, amb un dèficit crònic d’habitatge social esdevé clarament insuficient i reclama del lideratge i de recursos públics.

Escolta aquí la valoració de Ricard Bellera, secretari de Treball i Economia: