Roda de premsa del dimecres 22 de febrer de 2017

La Federació d’Educació de CCOO de Catalunya ha valorat en roda de premsa, el dimecres 22 de febrer de 2017, el Projecte de Decret de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu. Dolors Vique, responsable de Política Educativa de CCOO de Catalunya, i Manel Pulido, secretari general de la Federació d’Educació de CCOO de Catalunya han explicat la postura del sindicat en aquest tema.

Feu clic per veure:
-el dossier informatiu amb l’anàlisi de CCOO sobre el Projecte de Decret
-les al·legacions de CCOO al Departament d’Ensenyament sobre el Projecte de Decret
-les declaracions de Manel Pulido, secretari general de la Federació d’Educació de CCOO de Catalunya, efectuades el dimecres 22 de febrer de 2017

Informe de la Secretaria de la Dona i de Cohesió Social del sindicat

Les dones cobren anualment quasi 7.000 € menys que els homes segons l’Enquesta quadriennal d’estructura salarial del 2014, feta pública a finals d’octubre del 2016.

La bretxa salarial ha augmentat gairebé 1 punt des de l’any anterior i se situa, així, en la més alta des del 2008. Aquest augment és degut al fet que encara que baixen els salaris d’homes i homes, el salari de les dones ha baixat 416 € i el dels homes, 237 €.

Des de CCOO parlem de bretxa salarial anual perquè entenem que és el salari anual el que determina que les donen tinguin pitjors rendes o rebin pitjors prestacions i pensions de jubilació, i, per tant, fa que les dones tinguin un risc més gran de pobresa.

El salari base, que és la part fonamental i fixa del salari, i està regulat en els convenis, té més pes en el salari mensual de les dones (71%) que en el dels homes (65%) i és la banda salarial on la bretxa salarial és més baixa: 18,4%. Són els complements salarials (27% del salari de les dones i 32% del salari dels homes), que tenen una bretxa superior al 37%, i els pagaments per hores extraordinàries, que tenen una bretxa del 73,4%, els que tenen més força perquè les dones tinguin els salaris més baixos.

Si analitzem els salaris de les persones nascudes fora d’Espanya que viuen a Catalunya, ha augmentat la bretxa salarial en 2,44 punts.

Si ho mirem per franges d’edat, tan sols disminueix la bretxa salarial 1 punt entre la gent jove de menys de 25 anys, encara que la bretxa salarial és del 24,5%. A totes les altres franges d’edat la bretxa salarial puja, destacant la pujada de 2,1 i 2,8 punts en les edats compreses entre 45 a 54 anys i 55 anys i més; en aquests casos les dones cobren quasi 1/3 del salari dels homes (més de 10.000 € de diferència anual), ja que augmenten els salaris dels homes i baixen els de les dones.

En afegir la variable d’estudis s’observa sempre una bretxa salarial superior al 25%. La bretxa salarial és més petita quan el nivell d’estudis és superior: les dones tenen unes retribucions 1/4 per sota de les dels homes.

Per sectors d’activitat, el sector de serveis és el que té la bretxa salarial més alta i és el sector en què treballen més dones i en què tenen els salaris més baixos. Tan sols es produeix una disminució de la bretxa salarial en el sector de la construcció (on tan sols hi ha l’1% del total de dones que treballen). La bretxa salarial a la indústria augmenta en 2,35 punts i arriba als 21,63, ja que ha pujat el salari dels homes (736 €) mentre que ha baixat el de les dones (-144,5 €). Al sector dels serveis la bretxa supera els 25 punts: ha augmentat també la bretxa, ja que ha disminuït més el salari de les dones que el dels homes.

Si valorem la bretxa salarial en funció del tipus de jornada, observem que hi ha més bretxa salarial si es treballa a jornada completa (16,26%) que si es treballa a temps parcial (4,9%). El fet que la bretxa salarial anual, si se sumen els dos tipus de jornada, sigui el 26% es deu al fet que hi ha moltes més dones que homes que treballen a temps parcial. Cal destacar que la jornada a temps parcial ha tingut un augment de més de 4 punts a la bretxa salarial, situant-se la bretxa salarial en el 4,9% quan a l’any 2013 quasi no existia: comença a aparèixer la bretxa en les situacions més precàries, ja que disminueix més del doble el salari de les dones.

Quant al tipus de contractació, la bretxa augmenta tant en la contractació indefinida com en la contractació de durada determinada. També es dona el cas de que augmenta més la bretxa en les condicions més precàries, en 1,5 punts, situant-se en els 12,06 (2.000 € de diferència anual), ja que la pujada del salari dels homes duplica la de les dones. Igualment, la contractació indefinida té una bretxa superior als 27 punts (8.000 €), ja que la baixada de salaris de les dones quadruplica la dels homes.

Per grups d’ocupació, augmenta 9 punts la bretxa salarial en les persones que treballen a la restauració, en personals i a la venda, arribant als 36,13 punts, ja que la quantitat que puja el salari dels homes (1.100 €) baixa en el salari de les dones. Tant en aquestes ocupacions com en les elementals, on la bretxa és als 37,37 punts, el salari de les dones és més d’1/3 inferior al dels homes. Es dóna el cas que aquestes ocupacions són les que tenen els salaris més baixos, és a dir, que la precarietat torna a colpejar més fort a les dones.

Observant les ocupacions amb tasques de supervisió, a les ocupacions que tenen més jerarquia -on les dones cobren 1/5 part de les retribucions dels homes- la bretxa salarial és més baixa. A les ocupacions que tenen tasques de supervisió, però que jeràrquicament estan més a baix, la bretxa salarial és més del 29% i supera la bretxa salarial global.

La desregulació de les condicions de treball proporciona un augment de les desigualtats i les discriminacions de les dones en el món laboral.

Una regulació de les relacions laborals més propera permet reduir les diferències salarials. Als convenis d’àmbit inferior a l’estatal, que regulen les condicions de treball de gairebé la meitat de les persones treballadores, i on tant homes com dones tenen les retribucions més baixes, la bretxa salarial és més alta: 28,1%.

La bretxa salarial és més alta segons la dimensió de l’empresa. L’empresa on no arriben a treballar 50 persones presenta els salaris més baixos i la bretxa salarial més alta: 29,7%.

Els ingressos que tenen les dones i els homes a Espanya en relació al salari mínim interprofessional (SMI) estatals -no disposem de les dades per territoris ni per nacionalitats- tenen un impacte negatiu sobre la realitat econòmica de les dones. 1 de cada 5 dones té guanys inferiors o iguals a l’SMI; en el cas dels homes és 1 de cada 12. Més de la meitat de les treballadores perceben ingressos que tan sols poden arribar a dues vegades l’SMI; en el cas dels treballadors són poc més d’una tercera part.

Per tot el que hem analitzat es pot veure que la bretxa salarial de gènere és el resultat de totes les bretxes que existeixen al mercat de treball, ja sigui assalariat, remunerat o no, i que la desregulació de les condicions de treball i els atacs a les relacions laborals empitjoren la situació de les dones i causen augment la bretxa salarial.

Per acabar amb aquesta bretxa salarial i impedir que la sortida d’aquesta crisi i atacs a la negociació col•lectiva, i com a conseqüència a les relacions laborals, sigui a costa de la precarització de les dones, des de CCOO exigim:
-Impulsar polítiques actives d’ocupació amb perspectiva de gènere i incentivar les empreses petites i mitjanes per a negociar i dur a terme mesures i plans d’igualtat.
-Dotar la Inspecció de Treball de personal format i especialitzat en gènere que pugui actuar d’ofici per detectar i identificar discriminacions laborals, sobretot en professions feminitzades.
-Assegurar que els Pressupostos de l’Estat i de la Generalitat garanteixin els serveis públics d’atenció social i dependència.
-Recollir l’obligatorietat del permís de paternitat que recull la Llei 3/2007 i lluitar per la seva ampliació fins que sigui igual que el de maternitat.
-Introduir en els convenis col·lectius:
+La definició de tots els conceptes retributius.
+La identificació dels conceptes retributius per a cada un dels llocs de treball per a
evitar que existeixi qualsevol tipus de discriminació per raó de sexe.
+La garantia que els llocs de treball feminitzats no estiguin infravalorats.
+Una valoració de llocs de treball amb perspectiva de gènere.
+La creació d’una comissió paritària d’igualtat que faci el seguiment de tots aquests
aspectes, més els inclosos en els plans d’igualtat.

Informe sobre bretxa salarial elaborat per la Secretaria de la Dona i de Cohesió Social de CCOO de Catalunya:
https://www.ccoo.cat/pdf_documents/2017/informe_bretxa_salarial_2017.pdf

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 20 de febrer de 2017

Feta a la seu de CCOO a Barcelona el divendres 17 de febrer del 2017

El divendres 17 de febrer del 2017, la seu de CCOO a Barcelona ha acollit la jornada internacional «El moviment sindical i el treball digne al món», organitzada pel sindicat i la seva Fundació Pau i Solidaritat. En ella, entre d’altres, ha intervingut Maria Helena André, directora de l’ACTRAV (Oficina d’Activitats per als Treballadors) de l’Organització Internacional del Treball (OIT).

Feu clic per veure les fotografies de la jornada «El moviment sindical i el treball digne al món».

Més informació

Valoració de les dades de l’IPC de gener del 2017

L’índex anual de preus de consum (IPC) del mes de gener a escala estatal s’incrementa gairebé un punt i mig respecte del mes anterior i se situa en el 3%. Motivat principalment per l’increment dels preus de l’electricitat i dels carburants, l’IPC anual registra la taxa més alta des de l’octubre del 2012.

La inflació subjacent, és a dir, l’estructural, que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants, s’incrementa 1 dècima, fins a l’1,1% i, per tant, segueix per sota de l’índex general.

L’IPC mensual se situa en el -0,5% (per les rebaixes, principalment en vestit i calçat), tot i l’efecte que ha tingut el fort increment del preu de l’electricitat i dels carburants sobre l’habitatge i els transports.

A Catalunya, l’IPC interanual se situa en el 3,1%, i manté 1 dècima de diferencial positiu amb l’indicador estatal, per una major alça de preus d’alguns subgrups.

Els preus a la zona euro també s’incrementen i se situen en un 1,8% en termes interanuals, mentre que l’IPC harmonitzat espanyol incrementa un punt i mig, fins al 2,9%, seguint, per tant, per sobre de l’indicador de l’eurozona.

CCOO considera que:
• El sistema de subhasta del preu de l’electricitat penalitza els consumidors, en especial les rendes més baixes, i fa augmentar els beneficis de les grans empreses del sector.
• La revalorització del 0,25% de les pensions, segons el Decret del Govern del PP, fa perdre poder adquisitiu respecte a l’IPC.
• Els baixos salaris i la precarietat laboral fan augmentar la pobresa laboral i que la recuperació del consum intern sigui feble. No hi haurà recuperació econòmica fins que no hi hagi recuperació salarial i ocupació de qualitat.
• La inflació a Catalunya en alguns subgrups continua lleugerament superior a l’estatal i per tant cal actuar amb uns pressupostos socials per donar resposta a la situació d’emergència social que viu una part important de la ciutadania.
• Les polítiques d’austeritat, la precarietat laboral i les retallades de pensions i prestacions socials estan perjudicant el poder adquisitiu de les persones, i fan augmentar els nivells de pobresa i exclusió social.
• L’increment de l’IPC estatal en relació amb l’eurozona afecta negativament la competitivitat de les empreses espanyoles, reduint l’efecte la devaluació salarial després de l’esforç fet pels treballadors.

CCOO reclama:

-Increments salarials als convenis, augment progressiu del salari mínim interprofessional (SMI) i increment dels indicadors de referència dels ajuts públics IPREM i IRSC a Catalunya d’acord amb l’augment de l’IPC.
-Recuperar la revalorització de les pensions d’acord amb la inflació a través de la derogació de la reforma de les pensions del Govern del PP, i el consens del Pacte de Toledo i de les organitzacions sindicals i empresarials que asseguri el futur del sistema públic de pensions.
-A Catalunya, la posada en marxa de forma urgent de la renda garantida de ciutadania per a qui no té recursos i uns pressupostos socials per actuar contra la pobresa i l’exclusió social.
-Que les empreses energètiques compleixin els protocols que evitin els talls de subministrament a les llars vulnerables i que l’Administració sigui més contundent per evitar la pobresa energètica.
– Control dels preus dels serveis bàsics i de les xarxes de distribució, i una reforma del sistema de subhasta elèctric perquè perjudiquen a la ciutadania.
-Que el Congrés dels Diputats es comprometi a derogar les dues reformes laborals que estan precaritzant les condicions laborals i amenacen la recuperació de l’economia.
-Derogació de la reforma de les prestacions d’atur, que n’ha restringit l’accés i ha retallat la quantia i la durada.
-Una reforma fiscal progressiva perquè pagui més qui més guanya i es persegueixi el frau, l’evasió i l’elusió fiscal.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 15 de febrer de 2017

Aquesta publicació digital arriba per correu electrònic, amb una periodicitat quinzenal, a tots els afiliats i afiliades que ho desitgen, completa la informació de la revista en paper Lluita Obrera i afegeix un plus d’actualitat a la informació del sindicat. 

En aquest número parlem de la campanya a favor del poder adquisitiu dels salaris, la manifestació per l’acollida de persones refugiades, la jornada sobre el treball digne al món i el calendari de congressos de federacions i territoris de CCOO de Catalunya, entre d’altres temes.

Fes clic per veure el número 262 del Lluita Digital. 

Si encara no t’hi has subscrit, fes-ho ara! 

Subscripció gratuïta al Lluita Digital.

Acte ‘El sindicalisme confederal per una Europa Social’

El divendres 10 de febrer de 2017 s’ha celebrat a la seu de CCOO de Catalunya l’acte «El sindicalisme confederal per una Europa Social», amb projecció de la película ¡Gracias jefe!, de François Ruffin, i l’assistència de Philippe Martinez, secretari general de la CGT França; Ignacio Fernández Toxo, secretari general de CCOO d’Espanya, i Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya.

Feu clic per veure:
– Les fotografies de la visita de Philippe Martinez, secretari general de la CGT de França, a Barcelona.
– La retransmissió feta en streaming de l’acte ‘El sindicalisme confederal per una Europa Social’.
– el vídeo amb declaracions de Philippe Martinez, secretari general de la CGT França, i Ignacio Fernández Toxo, secretari general de CCOO d’Espanya, a la roda de premsa feta el divendres 10 de febrer de 2017.

Més informació

Aquesta publicació digital arriba per correu electrònic, amb una periodicitat quinzenal, a tots els afiliats i afiliades que ho desitgen, completa la informació de la revista en paper Lluita Obrera i afegeix un plus d’actualitat a la informació del sindicat. 

En aquest número parlem de la campanya informativa sobre el futur de les pensions, l’assassinat de dos agents rurals, les taxes d’atur i la representativitat de CCOO en les eleccions sindicals, entre d’altres temes.

Fes clic per veure el número 261 del Lluita Digital. 

Si encara no t’hi has subscrit, fes-ho ara! 

Subscripció gratuïta al Lluita Digital.

Article de Marta Tejedor al blog ‘Dones de CCOO de Catalunya’

Amb la celebració del nou any els desitjos s’encadenen. Somnis, projectes, nous reptes que dibuixem davant nous escenaris on tot pot ser possible. En aquesta projecció imagino que l’educació és una prioritat per als qui poden decidir que així ho sigui. L’educació és i ha estat tema de debat, de decrets que retallen drets, d’imposicions de veritats que es creuen absolutes, d’interessos polítics, de desitjos amb manca de compromís… i no ha estat ben tractada, respectada, dignificada, prioritzada.

L’educació com a dret fonamental que dignifica tota persona, que permet a un mateix projectar-se com a individu capaç de ser, de crear i de transformar, ha estat relegada a ser un objecte més de discussió i de projecció de creences limitadores, d’opcions polítiques nefastes.

Amb l’excusa d’una crisi, se sacrificava l’educació en nom de l’austeritat que alguns i algunes defensaven com a necessària i com a acte de responsabilitat. Han estat anys de retallades, de pèrdua de drets, de pèrdua de democràcia. Alguns d’aquests drets es van recollir en un acord que CCOO signava en solitari el 2005, drets que milloraven substancialment les condicions laborals dels treballadors i treballadores de l’educació pública i que van ser fruit de la lluita, de la mobilització i de l’acord.

El passat mes de desembre acordàvem la convocatòria d’una jornada de vaga dins del procés de lluita per recuperar aquests drets laborals i de millora de la qualitat educativa. En aquests dies les demandes dels sindicats i els plantejaments inicials del Departament d’Ensenyament s’han acostat i hem arribat a un acord que encara està pendent de signar. Un acord que és un pas endavant per recuperar els drets laborals conquerits amb molts anys de mobilitzacions i negociacions tot i que encara ens trobarem lluny d’aconseguir el retorn de la totalitat dels drets arrabassats.

Per això en aquest nou escenari que ens ofereix el nou any, la Federació d’Educació de CCOO seguirem lluitant perquè apostem per una educació pública i de bona qualitat. Una educació de bona qualitat per oferir a tota la ciutadania la possibilitat real de desenvolupar les seves potencialitats sigui quin sigui el seu origen o classe social. Perquè l’educació té noms i cognoms de persones i és una eina brutal de transformació social, segurament la més poderosa.

Marta Tejedor

L’article «2017, un desig: més i millor educació», de Marta Tejedor, s’ha publicat originàriament al blog Dones de CCOO de Catalunya