Més de 12.000 persones han participat en la manifestació de la Comunitat Educativa de Barcelona

 Al llarg del matí del dijous 9 de març de 2017, a l’oficina de premsa de CCOO de Catalunya han anat arribant les dades dels professionals dels diferents sectors de l’educació que estan exercint el seu dret de vaga. Recordem que per aquesta vaga estan cridats tot el personal dels centres educatius sostinguts total o parcialment amb fons públics, des de l’escola bressol fins a la universitat.

El seguiment de la vaga ha estat desigual a Catalunya, tant a nivell territorial com sectorial, tenint en compte que venim d’un procés de negociació i acord amb el Departament d’Ensenyament pel personal docent de l’ensenyament públic no universitari. A nivell estatal, la participació ha estat prop del 65% per part dels treballadors i treballadores i del 85% de l’alumnat.

Des de CCOO volem destacar el fet que la Comunitat Educativa doni suport a la vaga. Els pares i mares estan acompanyant al professorat a les diferents manifestacions que s’estan fent durant el dia d’avui arreu de Catalunya i que estant sent massives.

CCOO agraeix el compromís i la participació activa de pares i mares, estudiants, professorat i personal del lleure educatiu que han assistit a la manifestació contra les retallades, contra la LOMCE  i en defensa d’una educació pública de qualitat.

Feu clic per veure:
– la galeria de fotos de la manifestació contra la LOMCE a Barcelona
– el vídeo d’imatges de la manifestació contra la LOMCE a Barcelona, amb declaracions de Manel Pulido, secretari general de la Federació d’Educació de CCOO de Catalunya

Davant la proximitat del 8 de març, Dia Internacional de les Dones

El dimarts 7 de març de 2017, la Secretaria de la Dona i de Cohesió Social de CCOO de Catalunya ha presentat en roda de premsa un ampli informe d’anàlisi de la situació laboral de les dones a Catalunya, davant la proximitat del 8 de març, Dia Internacional de les Dones.

Feu clic per veure:
-l’‘Informe: les condicions de vida i de treball de les dones’
-les declaracions d’Alba Garcia, secretària de la Dona i de Cohesió Social de CCOO de Catalunya, efectuades el dimarts 7 de març de 2017

Nou article en el blog de Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya: «La insuportable regressió democràtica».

http://www.joancarlesgallego.cat/jcgallego/aspnet/article.aspx?clau=40057

L’any 2011 esclatava a Síria un conflicte que encara dura. Després de 5 anys, lluny de solucionar-se, l’enfrontament entre el Govern i les forces opositores -ara molt fragmentades-, s’ha aguditzat, la qual cosa ha provocat, sobretot, un efecte devastador en la població del país: centenars de milers de víctimes mortals, més de 3,5 milions de persones refugiades, 6,5 milions de desplaçades internes, i més de 10 milions de persones en necessitat d’ajuda humanitària urgent són de moment les xifres que il·lustren la situació.

Les persones es veuen forçades a marxar de Síria, convertint-se -en el millor dels casos- en refugiades als països del seu voltant. L’actuació internacional és molt deficitària pel que fa a assistència humanitària, tant dins les fronteres del país com a fora a l’hora d’acollir qui fuig de la guerra.

Per proximitat, Jordània i el Líban són els territoris principals receptors de refugiats. Actualment es veuen desbordats i la resposta governamental ha estat restrictiva: ambdós han adoptat polítiques que limiten l’accés als camps de refugiats i, consegüentment, a l’ajuda humanitària que en aquests s’hi proporciona.

Al Líban, d’una banda, des del 2014 només es permet creuar la frontera a aquelles persones amb “necessitats humanitàries urgents”; i de l’altra, els tràmits per aconseguir l’ajuda humanitària són molt complexes: s’han de registrar com a refugiats (si no, la llei no els empara), i això implica documents i certificats quasi impossibles d’aconseguir. A més no s’ha autoritzat l’establiment de nous camps de refugiats. A Jordània s’està actuant de manera molt semblant.

A part de l’alt percentatge de persones en alerta d’inseguretat alimentària, cada cop és més inviable la possibilitat d’un sostre i l’establiment d’una vida més o menys estable. Les famílies es troben en situacions de desestructuració i incertesa, i això augmenta, entre altres coses, les situacions de violència i abús envers les dones i infants en forma de matrimonis forçats per obtenir beneficis, agressions sexuals o explotació infantil, fet que accentua l’alta vulnerabilitat d’aquests col·lectius a causa de la manca d’aliments bàsics i de sosteniment econòmic fix.

Actuem davant d’aquesta situació

Des de tres organitzacions catalanes, l’Associació Catalana per la Pau, la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO i l’Associació Catalunya-Líban, estem treballant conjuntament, amb la col·laboració del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament i de diferents ajuntaments catalans, en projectes que proporcionen ajuda humanitària urgent a les persones que arriben refugiades a Jordània i el Líban.

Les accions que estem executant son l’abastiment d’aliments bàsics a famílies palestines que han hagut de fugir de Síria als camps de Rashidieh i Burj Shemali, al sud del Líban, duta a terme per l’associació local Beit Aftal Assumoud (BAS); l’adequació d’un centre de salut a la regió d’Akkar, al sud del país, per part del Secours Populaire Libanaise, i l’obertura i posada en funcionament de dos centres d’acompanyament a les dones víctimes de violència que està impulsant l’Arab Women Organization of Jordan (AWO) a Mafraq i Irbid, dues ciutats del nord de Jordània frontereres amb Síria.

Col·labora amb nosaltres. Necessitem ampliar els recursos per fer front a aquesta situació.

Feu clic per ampliar la informació sobre la Campanya d’acció humanitària amb les persones refugiades a Jordània i el Líban

Ajuda’ns a incrementar els fons d’emergències
Fes una aportació al compte

ES76 2100 3200 9522 0123

El secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, analitza els cinc anys de l’aprovació de la reforma laboral del Govern del PP i amb vot de CiU.

Feu clic per veure l’article «La creixent precarietat del treball i la vida».

Article d’Alba Garcia al blog ‘Dones de CCOO de Catalunya’

Hem recorregut un llarg camí des de la creació de les CCOO i, com la resta de la societat, hem fet avenços importants des de la nostra acció sociopolítica, en tots aquells espais de  lluita pels drets de les dones, però encara queda camí per recórrer.

Des de l’any 2004, en el 8è congrés en què CCOO va aprovar en els principis bàsics dels seus Estatus que som un sindicat d’homes i dones, fins la Conferència de Dones i Homes celebrada el 3 de març del 2016 amb el lema Feminitzem el sindicat per a feminitzar la societat, passant per l’Assemblea Sindical Oberta… Tots són importants, tan a nivell de reflexió com a nivell de proposta.

Les dones del sindicat hem fet un recorregut també històric dins de l’organització i hem aconseguit avenços en aquest sentit: hem guanyat visibilitat, reconeixement del dret a tenir drets, el reconeixement a la participació en igualtat de condicions en tots els àmbits, en el del treball remunerat també, en la representació sindical, en la direcció del sindicat, en els Estatus…

L’impuls de la Secretaria de les Dones en la Direcció del Sindicat com a espai imprescindible per incorporar les reivindicacions de les dones a les propostes sindicals, o la creació del Comitè de Dones  en el darrer Congrés han estat elements clau per fer avançar la igualtat entre homes i dones.

Quan mirem a l’intern, tot i haver arribat a assumir col·lectivament que hem de lluitar perquè les dones tinguem la part del món que ens correspon, que allò personal és polític, que les dones tenim drets al treball digne i que els homes tenen dret a exercir els treballs de cura,  ens trobem amb un sostre que es resisteix a anar una mica més lluny.

Dins de l’organització potser toca seguir alimentant espais d’empoderament col·lectiu de dones, canviar maneres de treballar i d’organitzar-nos, fer real i efectiva la transversalitat amb mitjans i amb discurs i proposta, crear espais de relació, descobrir genealogies femenines, cercar una nova mitologia amb referents de dones, practica de la relació i de treball en xarxa.

Expressar la necessitat d’un canvi de model global, un nou món i un nou contracte social. Superar la idea que les dones ens hem d’incorporar a un món i un model que ja ha estat construït. Cal definir i construir un model nou, diferent, a partir de la pràctica i experiència  política de les dones, que pugui aprofitar els encerts del que ja coneixem però que es pugui construir al marge del que coneixem que no funciona.

Cal anar més enllà, posar al bell mig de la nostra agenda com a Sindicat la voluntat de transformar el món feminitzant-lo en benefici de tothom, conscients que el discurs de la llibertat de les dones no totes les dones el comparteixen i que genera molta por als homes masclistes.

Podem afirmar que el feminisme és una opció i una identificació individual, però feminisme és, també, i sobre tot, la força col·lectiva per transformar la societat i aconseguir que les dones siguin éssers lliures i amb drets, i sense cap mena de discriminació, ni violència pel fet de ser dones.

El Feminisme, com a dimensió col·lectiva, té dues necessitats bàsiques. Per una banda el compromís i l’acció per a fer front a les desigualtats de les dones, per l’altra el convenciment que això només es pot fer amb les dones.

A CCOO tenim fortament arrelades aquestes dues característiques: tenim programa i actuem, i des de fa molts anys tenim clar que cal la participació de les dones en primera persona per aconseguir una societat més justa. Evidentment, tots reconeixem que tenim encara molt camí per recórrer.

Lluites centrals de les dones com l’erradicació de la bretxa salarial o la reivindicació de la jornada laboral per afeblir la divisió sexual dels treballs, afecten de manera central la lluita de classe ja que es disputa amb l’empresari la seva plusvàlua i la seva capacitat  sobre la disponibilitat de les persones.

Un sindicat de classe i feminista és poder situar-nos al capdavant de la reivindicació per a una igualtat efectiva, real, i reiterar el nostre compromís amb la consecució d’una societat més justa i igualitària. És també una concreció per mostrar que som una organització que entén que el centre és la vida de les persones i les nostres accions en l’àmbit laboral i social. És també, situar les dones de manera empoderada, és a dir que l’experiència i proposta de les dones pugui servir per a transformar la societat i beneficiar amb aquesta lluita al conjunt de la població treballadora. És reforçar la relació amb els moviments feministes.

És posar les aportacions del feminisme a la lluita contra les desigualtats de gènere a les empreses. Forma part imprescindible per disputar el poder empresarial en la decisió en les vides de les persones.  És una palanca imprescindible per fer una societat més igualitària. Sense aquestes aportacions la transformació de l’acció sindical perquè sigui útil a la nova realitat del món del treball no és possible.

És reforçar el compromís de les CCOO en la transformació social i ens situa com a organització imprescindible pel canvi.

És que en la mesura que el control de les dones és tan important per a la globalització, com per als moviments identitaris de dretes, que la defensa dels drets laborals, socials i econòmics de les dones ha de ser un element estratègic en la política de CCOO.

És construir  un sindicat que respongui a la diversitat de la classe treballadora, i que situï  en el cor de les propostes sindicals les aportacions del feminisme.

CCOO, com a eina transformadora que aposta per un model de societat lliure d’explotacions, de desigualtats i de violències, ha de superar la poca visibilitat que la dreta, patriarcal i capitalista li ha donat al feminisme.

CCOO ha de fer del feminisme el motor necessari per a la construcció d’un món més just, igualitari i lliure de violències, a la feina i a tot arreu.  

Hi ha un camí comú des de la llibertat col·lectiva i aquest volem fer-lo en un sindicat valent i clarament definit com a feminista.

Un sindicat de classe i feminista, una oportunitat per transformar el món d’arrel i avançar.

Alba Garcia

L’article Què vol dir ser feminista a CCOO? s’ha publicat originàriament al blog Dones de CCOO de Catalunya

Feta a Barcelona, el dijous 23 de febrer de 2017

El dijous 23 de febrer al matí s’ha celebrat a Barcelona una assemblea conjunta de CCOO i UGT (a la Sala Brigades Internacionals de la seu de la UGT a la rambla Santa Mònica, 10). En l’assemblea, més de 300 delegats i delegades han secundat la defensa de millors ocupació, salaris i pensions.

Hi han intervingut Isabel Martínez, presidenta de la Federació d’Indústria, Construcció i Agro (FICA) de la UGT de Catalunya; Aurora Huega, de la Federació de Construcció i Serveis de CCOO de Catalunya; Camil Ros, secretari general de la UGT de Catalunya, i Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya.

Feu clic per veure:
– Les fotografies de l’assemblea conjunta de CCOO i UGT del 23 de febrer de 2017.
– Les declaracions de Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya, abans de l’assemblea conjunta de CCOO i UGT del 23 de febrer de 2017.

Més informació.

Roda de premsa del dimecres 22 de febrer de 2017

La Federació d’Educació de CCOO de Catalunya ha valorat en roda de premsa, el dimecres 22 de febrer de 2017, el Projecte de Decret de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu. Dolors Vique, responsable de Política Educativa de CCOO de Catalunya, i Manel Pulido, secretari general de la Federació d’Educació de CCOO de Catalunya han explicat la postura del sindicat en aquest tema.

Feu clic per veure:
-el dossier informatiu amb l’anàlisi de CCOO sobre el Projecte de Decret
-les al·legacions de CCOO al Departament d’Ensenyament sobre el Projecte de Decret
-les declaracions de Manel Pulido, secretari general de la Federació d’Educació de CCOO de Catalunya, efectuades el dimecres 22 de febrer de 2017