Darreres notícies
CCOO denuncia la injustícia i immoralitat de la Direcció de CaixaBank
CCOO CaixaBank, ha transmès a l’assemblea d’accionistes la indignació pel maltractament i la falta de respecte als que la Direcció està sotmetent a la seva plantilla en nom d’aquesta, dels seus familiars i cercles pròxims.
La representant de CCOO ha acusat a la Direcció de manca de lideratge, de buscar el seu enriquiment personal a costa dels acomiadaments i retallades en les condicions laborals, de despreocupació per la difícil situació de la plantilla i la nul·la gratitud pel paper d’aquesta en la consecució dels resultats i durant la crisi sanitària.
CCOO ha votat en contra, entre d’altres, dels punts que modifiquen la política de remuneració dels consellers, el pla d’incentius anual de consellers executius i de l’alta direcció i la retribució variable dels mateixos.
Aquest matí, totes les forces sindicals de CaixaBank s’han concentrat juntes davant del Palau de Congressos de València abans que donés inici la Junta General Ordinària d’Accionistes amb l’objectiu de denunciar públicament l’ERO més salvatge de la història de el sector financer espanyol.
CCOO de Catalunya reclama bases més solides per sortir de la crisi amb lideratge públic i concertació
Valoració de les dades de l’IPC d’abril de 2021
A Catalunya l’IPC interanual es situa en 2,0%, set dècimes per sobre de l’indicador per al mes anterior, que era d’1,3% i dues dècimes per sota de l’indicador estatal, que és de 2,2%. Per tant, continuem la dinàmica iniciada el mes passat en que els preus es situaven ja en valors positius i abandonem la zona de deflació (caiguda generalitzada dels preus).
En termes interanuals, els grups de productes que més s’han encarit han estat l’habitatge (amb una pujada del 8,5%) i el transport (amb un increment del 7,8%). L’augment dels preus de l’habitatge principalment té relació amb l’encariment del preu de l’electricitat, en relació a la baixada de preus que es va registrar a l’abril de 2020. En el mateix sentit, l’increment dels preus del transport també s’explica pel descens dels preus d’aquests serveis durant el mateix període de l’any passat. Recordem que el mes d’abril va ser el mes en el que ja es va poder apreciar, amb total nitidesa, els efectes que la pandèmia estava causant en l’economia.
En la banda de productes que registren descensos en els seus preus, podem destacar els serveis relacionats amb la comunicació (-4,6%) i l’ensenyament (-4,0%).
A nivell de l’Estat, l’IPC interanual es situa en el 2,2%, dues dècimes per sobre de l’indicador per a Catalunya i 1,3 punts percentuals per sobre de l’abril de 2020. Per tant, veiem com els preus pugen més relativament en el conjunt de l’estat.
Els productes que més han contribuït a aquest encariment generalitzat de preus han estat molt similars als que hem comentat pel cas de Catalunya. En concret, l’habitatge s’ha encarit en el 10% i el transport en el 7,4%.
En el grup de productes que han vist reduir els seus preus podem destacar els relacionats amb l’oci i cultura, que han disminuït en -1,2%, fonamentalment a causa de la davallada de preus dels paquets turístics, que continuen fortament afectats per les restriccions derivades de la pandèmia global.
La inflació subjacent estatal, que és aquella que no té en compte ni els productes no elaborats ni els carburants i que, per tant, situa millor l’estat general de l’economia sense les dinàmiques de volatilitat inherents al comportament dels preu dels carburants, es situa en el 0,0%, tres dècimes per sota del mes passat, quan es trobava al 0,3%. El diferencial entre l’index general (2,2%) i l’index de la inflació subjacent (0,0%) és doncs molt elevat, de 2,2 punts percentuals i ens serveis per moderar la falsa percepció de que l’economia s’està reactivant d’una manera molt intensa ja que s’aprecia com l’augment de preus no es deu tant a un augment del ritme econòmic generalitzat sinó a la influència dels carburants en l’index general.
D’altra banda, la taxa de variació anual de l’IPCH (Índex de Preus de Consum Harmonitzat estatal), que mesura l’evolució dels preus seguint la mateixa metodologia per a tos els països de la Unió Europea i que, per tant, facilita la comparació entre aquests països, es situa en 2,0%, vuit dècimes per sobre del mes anterior (1,2%). En canvi, els països de l’eurozona es situen en una taxa d’1,6%, tan sols tres dècimes sobre del mes anterior. És molt significatiu que, des de setembre de 2018, és el primer cop en que la taxa per Espanya es situa per sobre de la de la taxa per la unió monetària europea.
CCOO considera que:
– Tot i la millora en termes de creixement del PIB català, del 6% el 2021 i del 5,2% el 2022, segons les darreres previsions macroeconòmiques del govern, la situació es cada vegada més complicada i reclama d’un lideratge polític que no tenim. Quan portem més de 7 mesos amb un govern en funcions, el recent balanç del Pacte Nacional per a la Indústria mostra com mentre les empreses estan al límit, els números es fan de cara a la galeria. Com CCOO de Catalunya hem denunciat, els 1.800 milions justificats es corresponen amb despesa ordinària de l’Administració i no amb una valoració qualitativa d’assoliment dels objectius fixats. Al mateix temps, sectors com el del tèxtil i calçat, material de transport, metal·lúrgia i equips elèctrics i electrònics continuen caient, i grans projectes industrials com el de Nissan continuen esperant que hi hagi voluntat i capacitat per plantejar un escenari de reindustrialització que sigui creïble i generi ocupació de qualitat.
– Als serveis la situació no és millor. Les empreses de serveis de mercat acumulen més de mig any amb caigudes interanuals per sobre del 10% i amb un valor afegit brut que es situa un 11,1% per sota dels valors pre-pandèmia. De les 126.000 persones que encara es troben en ERTO, la immensa majoria es concentra en serveis, amb 26.643 de restaurants i 12.883 d’hotels, per posar dos exemples. La temporada d’estiu difícilment revertirà aquesta situació i per tant son necessaris projectes de reestructuració a nivell sectorial per incrementar el valor afegit mitjançant inversions i plans de requalificació. Com han posat en evidència la onada de tancaments a cadenes com H&M, que pretén acomiadar a un miler de persones i tancar prop de 30 botigues a tot l’estat, la crisi ha accelerat la transformació dels hàbits de consum amb un impacte molt important en l’estructura de l’ocupació. Aquesta, reclama de mesures de control de les empreses per garantir la legalitat dels procediments i de plans d’ocupació específics.
– Un altre sector que està patint en aquests moments l’intent de grans empreses per sanejar els seus balanços i incrementar els seus beneficis a costa de les plantilles és el financer. És intolerable que empreses amb beneficis desproporcionats (4.300 milions el 2019 en el cas del BBVA), pretenguin aprofitar el moment per acomiadar 3.800 persones, el 16,3% de la plantilla en el cas del BBVA, o fins a 8.000 llocs de treball en el cas de Caixabank. El tancament d’oficines redueix la qualitat del servei bancari als usuaris i usuàries, els restringeix territorialment, però a més limita la capacitat de crèdit i inversió en les empreses. Dues entitats que es beneficien de projectes vinculats a una banca pública (Argentaria i Bankia), haurien de ser conscients de la seva funció econòmica, i de la necessitat que existirà amb els Fons Next Generation per facilitar inversió i reestructuració al conjunt del sector productiu, però especialment a les petites i mitjanes empreses. Renunciar en aquest moment a les competències i capacitats de prop de 13.000 bancaris i bancàries és profundament irresponsable.
– Finalment, de manera complementària a les consideracions de caire sectorial, volem cridar l’atenció sobre l’impacte de la crisi sobre el col·lectiu de les persones joves. La taxa d’atur dels joves de 16 a 24 anys ha passat del 26,3 al 33,4% el primer trimestre de 2021. La de 16 a 29 anys es situa en el 24,3%, molt superior a les taxes de la resta de grups, el que mostra fins a quin punt s’ha normalitzat la precarietat en l’ocupació jove entre d’altres pels abusos en les pràctiques i les beques. Qualsevol aposta per un futur diferent, per una ‘nova generació’ passa per respectar en primer lloc el dret a la emancipació i al desenvolupament professional de les persones joves.
Per tot això CCOO reclama:
– Fer front al repte de l’impacte de la crisi, i de la transformació del teixit productiu precisa d’un govern estable i amb capacitat de lideratge. Els fons Next Generation comportaran una oportunitat única i la necessitat de gestionar en poc temps unes inversions que son claus per millorar el model productiu i la qualitat de l’ocupació. Això passa per una administració amb els recursos necessaris i que sigui conscient de la seva responsabilitat. L’externalització dels serveis d’esterilització de diversos hospitals públics és un exemple del que no s’ha de fer, quan es tracta, precisament en àmbits tan crítics com la sanitat, de recuperar i actualitzar l’estoc de capital públic per millorar l’estabilitat, resiliència i qualitat dels serveis públics.
– La contracció de les rendes disponibles comporta un repte addicional per una recuperació que s’ha de basar també en la recuperació del poder adquisitiu. Hi ha molts col·lectius de persones treballadores, especialment els que no tenen qualificació reconeguda, tenen una alta rotació o estan immersos en la parcialitat i la temporalitat, que han patit una forta caiguda de rendes. Es necessari derogar la reforma laboral per facilitar la deguda autonomia de la negociació col·lectiva als sectors i la recuperació dels salaris. Que no s’hagi incrementat el Salari Mínim Interprofessional llastra especialment a les persones treballadores més vulnerables i d’una manera especial a les persones joves. Però també les pensions i les prestacions contributives i assistencials han de millorar per redistribuir les càrregues d’una crisi de la que uns pocs surten reforçats, però la immensa majoria surt afeblida.
– La situació de la banca i els ajustos que s’estan produint son difícils d’entendre quan son entitats que han comptat amb recolzament públic en els moments més delicats i actualment disposen d’uns beneficis importants. La reducció de plantilles complica la situació de moltes famílies, rebaixa la qualitat del servei i la seva territorialització, però a més detreu al teixit productiu de professionals que avui son necessaris per acompanyar les inversions, valorar els projectes de les empreses i capil·laritzar les inversions. L’extinció dels llocs de treball que s’estan imposant des dels consells d’administració ha de ser revertida o, com a mínim, negociada. No és acceptable que el sanejament i millora dels balanços que juga amb la vida de les persones que treballen per les entitats a més comporti costos afegits a l’erari públic.
– A nivell general entrem en necessitat de lideratge polític per garantir plans de reindustrialització creïbles i solvents (Nissan), a nivell de Serveis (hoteleria, comerç) i també en el sector financer. Fem incís també en la situació dels joves i reclamem mesures per millorar les rendes, com salaris (derogació reforma laboral…), pensions, prestacions contributives i assistencials, i per distribuir l’esforç d’inversió amb un màxim de capil·laritat per irrigar el conjunt del teixit productiu en la seva transformació i adaptació als reptes de canvi climàtic, digitalització i societat més inclusiva.
CCOO convoca noves concentracions pel proper 17 de maig en defensa dels llocs de treball a BBVA
Concentracions a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona i fins a quinze ciutats d’arreu de l’estat
El dia 6 de maig va començar el procés formal de les negociacions de l’Acomiadament Col·lectiu de 3.800 persones a BBVA.
Tant pel nombre esgarrifós d’afectacions com les vergonyoses condicions de sortida ofertes pel banc, fan presagiar una negociació molt dura i complicada; és per això, que la representació sindical formada per CCOO i la majoria de la RLT, de forma unitària, hem convocat aquestes concentracions de les múltiples mobilitzacions de la plantilla que es produiran al llarg d’aquest mes de maig. El passat 1 de maig i el passat dilluns 10 de maig ja varen començar les accions de rebuig a l’ERO salvatge i indecent al BBVA amb les diferents concentracions arreu de l’estat, on es van mobilitzar prop de 6.000 persones, destacant la de Barcelona que va comptar amb 1.700 persones.
No descartem cap altre tipus d’accions més contundents, en cas que l’empresa segueixi mantenint aquesta actitud irrespectuosa amb la plantilla, tan allunyada d’una voluntat negociadora.
Les concentracions es convoquen el dilluns, 17 de maig, a les 18: 00h, a les quinze ciutats, entre les que relacionem de Catalunya i adreces:
Barcelona: Pl. Antoni Maura, 6
Girona: Pl Marquès de Camps, 6
Lleida: Rambla Ferran, 30
Tarragona: Rambla Nova, 58-60
Totes les Confederacions Territorials de CCOO i la pròpia Federació de Serveis de CCOO donaran suport a aquestes concentracions.
S’arriba a un principi d’acord a Bic Graphic
Amb aquest preacord es redueix el volum de persones afectades de 52 a 44
Aquesta tarda, el comitè d’empresa i la direcció de BIC Graphic, de Tarragona, han arribat a un principi d’acord sobre l’ERO amb el qual s’ha reduït el volum de persones afectades i es prioritza el criteri de voluntarietat per acollir-se a l’expedient. CCOO valora positivament el preacord, amb el qual també s’han pactat unes condicions de sortida per sobre de les que marca la normativa vigent.
Amb aquest acord es redueix el nombre de persones afectades per l’expedient de 52 a 44. D’aquestes 44, es potenciaran les sortides no traumàtiques, mitjançant prejubilacions voluntàries de persones que tenen més de 58 anys, mitjançant un conveni especial amb la Seguretat Social, i l’empresa els pagarà un complement de fins al 85 % del salari.
En matèria econòmica, s’ha pactat una indemnització equivalent a la de l’acomiadament improcedent (entre 45 i 33 dies per any treballat), més una suma de 400 euros per any treballat, amb un mínim de 2.000 euros i un màxim de 5.700 euros.
Aquest preacord s’ha assolit gràcies a la pressió de la mobilització de la plantilla, que haurà de ratificar-lo. Amb aquest acord queda desconvocada la vaga prevista per als dies 14, 17 i 18 de maig.Dia Internacional contra la LGTBI-fòbia 2021
El 17 de maig del 1990, l’Organització Mundial de la Salut va eliminar l’homosexualitat de la llista de malalties mentals. Aquesta fita històrica per al col·lectiu LGTBI va donar lloc al Dia Internacional contra l’LGTBI-fòbia. No obstant això, hem hagut d’esperar vint-i-nou anys més perquè la transsexualitat estigui descatalogada oficialment com a trastorn i encara queda un llarg camí perquè a les persones trans els sigui reconeguda totalment la seva dignitat.
En l’entorn laboral, aquesta situació s’agreuja. És de vital importància exigir mecanismes d’ocupabilitat per a persones LGTBI, especialment per a persones trans, perquè pateixen un altíssim índex de desocupació.
A l’Estat espanyol i a Catalunya, els delictes d’odi contra persones per la seva orientació sexual, identitat o expressió de gènere es compten per centenars, segons l’Observatori contra l’Homofòbia i les Xarxes contra l’Odi, de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Trans i Bisexuals. El discurs d’odi de la ultradreta agreuja l’estigma i l’exercici de la violència envers les persones LGTBI. És alarmant que el discursos d’odi arribin als espais institucionals a través de partits postfeixistes.
No deixarem de denunciar les agressions provocades per l’odi a la diversitat sexual i de gènere a tot el món. Aquestes agressions ocorren tant en el nostre entorn com en els més de setanta estats on es criminalitza l’orientació sexual. Segons l’últim informe ILGA (federació mundial que aplega 1.705 organitzacions de 166 països que lluiten per la igualtat de drets humans per a les persones LGTBI), 30 països criminalitzen els col·lectius LGTBI amb fins a vuit anys de presó; 27 països els penalitzen amb entre deu anys de presó i la cadena perpètua, i d’altres, com Iran, Somàlia o Nigèria, els poden imposar fins i tot la pena de mort.
No podem permetre que els estereotips, els prejudicis i l’estigmatització passin per sobre dels drets de les persones. Per això, ara i sempre, hem de seguir amb la lluita contra l’LGTBI-fòbia i la serofòbia amb la veu ben alta.
El 17 de maig, és un dia per denunciar les actituds d’odi i violència contra el col·lectiu LGTBI. Trenquem el silenci, trenquem- lo amb la nostra veu, el llenguatge universal que ens dona aire i expressió oberta en la diversitat dels colors i els sentiments positius. CCCO de Catalunya manté el compromís de continuar treballant, integrant l’impuls de l’Àmbit LGTBI, pel reconeixement dels drets de les persones de la comunitat LGTBI en el treball i per les transformacions polítiques que mereix una societat inclusiva i respectuosa de la diversitat sexual i de la seva ciutadania.
CCOO de Catalunya vol tenir un paper protagonista i determinant en l’erradicació de l’LGTBI-fòbia, generant espais de debat i promovent posicionaments ètics.
stopLGTBIfobia
Lluitem contra l’LGTBI-fòbia, avui i sempre!#stopLGTBIfobia
Feu clic per veure:Les treballadores i treballadors d’H&M de Lleida es concentren novament contra l’ERO
CCOO de Lleida ha convocat novament els treballadors i treballadores d’H&M a una concentració per protestar contra l’ERO plantejat per l’empresa, que vol tancar 30 botigues i acomiadar més de 1.000 persones a tot Espanya. A Lleida hi haurà acomiadaments de personal i un empitjorament de les condicions laborals.
CCOO vol que es redueixi de manera important el nombre de persones afectades, que s’ofereixin unes condicions indemnitzatòries que permetin adhesions voluntàries i que es garanteixi el seguiment del procés de transformació amb la participació de la plantilla.
La concentració es farà demà divendres, a les 6 de la tarda, al davant de la botiga H&M de Lleida.
Recordatori: Concentració
Dia: divendres, 14 de maig de 2021
Hora: 18 h
Lloc: davant de la botiga H&M (c. de Sant Antoni, 4-6, de Lleida)
CCOO de Catalunya realitza, amb motiu del seu 12é Congrés, una enquesta sobre opinions i actituds polítiques de la seva afiliació
L’enquesta demostra un alt grau de consens sobre les propostes del sindicat
Els resultats de l’enquesta sobre opinions i actituds sociopolítiques de l’afiliació de CCOO de Catalunya, realitzada en el marc del 12è Congrés del sindicat, mostren que el conjunt de les persones afilades mostra una alta participació en altres entitats i organitzacions. Especialment de solidaritat i cooperació i esportives.
Les preocupacions principals són l’atur i precarietat, molt per sobre de la resta, seguides per la salut, l’educació, la desigualtat, el canvi climàtic i l’accés a l’habitatge.
Considera molt majoritàriament que hi ha a avenços, però lents, en la igualtat entre dones i homes. Les dones són més critiques en la velocitat de l’evolució. Prioritzar la lluita contra la bretxa salaria és la mesura que té més suport entre les que promouen la igualtat de gènere.
Sobre qualitat d l’ocupació, la mesura amb mes suport és la que demana endurir la persecució del frau i la penalització, via cotitzacions dels contractes precaris. També te un suport molt alt la reclamació de la millora dels serveis públics d’ocupació.
Hi ha un consens molt alt (sobre el 90%) en que el serveis públics (salut, educació i socials) s’han de proveir i gestionar directament des de l’administració pública. També té un resultat molt alt l’acord amb que cal garantir la qualitat del treball en el sector de les cures.
La garantia per part de l’Estat que tothom sense recursos tingui el mínim per viure amb dignitat és una de les demandes amb més suport.
Pel que fa a l’habitatge, la proposta de augmentar el parc d’habitatge de lloguer és la que té més suport, però entre les persones joves destaca el suport a la limitació dels preus del lloguer.
Té molt suport la idea de que cal protegir a treballadores i treballadores dels riscos inherents al canvi productiu.
Es rebutja majoritàriament condicionar l’accés als serveis de ciutadania de la població d’origen estrangera la situació legal o a la priorització de qui tingui nacionalitat espanyola.
L ‘afiliació amb més antiguitat és la que més s’identifica amb els valors i propostes del Sindicat
L’ afiliació de CCOO de Catalunya és manifesta diversa i plural pel que fa a les afinitats polítiques, amb una clara orientació cap a l’esquerra.
– En els segments d’ afiliació més jove és on hi ha una major insatisfacció amb la política, ho manifesten en les preocupacions i en les opcions d’afinitat política.
– Sobre l’estatus polític de Catalunya la primera opció és l’estat federal (41,8%) seguida de l’estat independent (27,9%), comunitat Autònoma (21,9%) i regió d’Espanya (7,3%)
– Hi ha un suport àmpliament majoritari a la celebració d’un referèndum per decidir sobre la relació de Catalunya amb Espanya. 67% molt o bastand d’acord vers un per un 18,2% en desacord.
Més informació sobre l’enquesta d’opinions i actituds polítiques de l’afiliació de CCOO de Catalunya
Enquesta 2021 sobre opinions i actituds sociopolítiques de l’afiliació de CCOO de Catalunya
CCOO de Catalunya fa molts anys que procurem tenir un coneixement de quines són les opinions, motivacions i inquietuds de la nostra afiliació. Les enquestes han estat un element fonamental per a aquesta tasca. Al llarg del temps hem anat canviant les qüestions plantejades d’acord amb l’actualitat sindical i sociopolítica del moment. Hem anat variant també el mètode de fer les preguntes i de recollir les respostes amb l’objectiu de copsar de la manera més representativa i precisa possible quines són les opinions de les persones afiliades sobre els temes plantejats.
CCOO de Catalunya també fem servir les enquestes com un instrument de consulta i participació, així com per ratificar acords de la negociació col·lectiva (Acord interprofessional de Catalunya, convenis sectorials i d’empresa…) o bé per establir les propostes que el sindicat concretarà en els processos congressuals (les dues enquestes de l’Assemblea sindical oberta).
Feu clic per veure:
- L’enquesta sobre opinions i actituds sociopolítiques de l’afiliació de CCOO de Catalunya
- La síntesi de resultats i les conclusions de l’enquesta sobre opinions i actituds sociopolítiques de l’afiliació de CCOO de Catalunya
Conclusions
La segona Enquesta sobre opinions i actituds sociopolítiques de l’afiliació mostra com a tret més rellevant un elevat grau de consens al voltant de les propostes del sindicat en tot allò que són qüestions d’acció sindical i socioeconòmiques.
Les respostes de les preguntes que permeten expressar diferents graus d’acord o prioritat indiquen que un gruix molt important de l’afiliació coincideix amb els plantejaments que la nostra organització defensa en els espais de negociació col·lectiva i de concertació social. Això és així tant en les valoracions mitjanes com pel que fa a les desviacions mitjanes, que ens mostren una tendència clara a la concentració en les respostes. Les opcions en les desviacions que mostren una major polarització de les opinions es mantenen sempre en magnituds relativament modestes. Per tant, en els casos en què hi ha opinions que no es corresponen amb el consens troncal aquestes són clarament minoritàries i tampoc gaire allunyades d’aquest.
Les temàtiques en què hi ha un consens més alt són les relatives a la millora dels salaris, la qualitat de l’ocupació i la sostenibilitat pel que té a veure amb el treball i l’empresa. És a dir, aquelles més vinculades a l’acció sindical i a l’ocupació. En l’enquesta de la 2a Assemblea sindical oberta (ASO) vam detectar el mateix fenomen. Podem dir, doncs, que existeix un consens reforçat en aquelles matèries més vinculades a allò que les persones afilades perceben com l’acció més propera i quotidiana i on el sindicat és més decisiu. És remarcable que propostes relatives a un tema emergent com és el canvi vers la sostenibilitat a l’empresa formin part d’aquest consens tan elevat.
Existeix també un consens molt alt en les mesures sobre igualtat de gènere, política d’habitatge, treball de cures, reducció de l’atur, prestacions i serveis socials, i drets de la població estrangera. També passa el mateix amb les propostes de fiscalitat del sindicat, si bé amb alguna particularitat, que comentem més endavant.
Aquesta edició de l’enquesta ha reforçat la presència de qüestions relatives a la igualtat entre dones i homes. Malgrat les diferències, no gaire grans, entre homes i dones pel que fa a la percepció de l’evolució dels canvis i al suport a les mesures de correcció de les desigualtats que es proposen, és remarcable que aquestes qüestions tenen un suport semblant a la resta de les que formen part de l’anomenat consens del sindicat. Cal assenyalar, a més, que la valoració mitjana més baixa per part dels homes té més a veure amb una baixa valoració d’aquestes propostes per una part petita dels homes enquestats i que la majoria d’ells fa valoracions idèntiques a les de les companyes afiliades. Reforçant el que ja s’ha comentat abans, la proposta més associada a l’acció sindical a l’empresa —la lluita contra la bretxa salarial en la negociació col·lectiva— té un suport encara més alt que la resta i un altíssim grau d’unanimitat.
Relacionades amb les qüestions d’igualtat, hi ha les relatives al treball de cures. Formarien part del consens més reforçat del sindicat la proposta de provisió de serveis en condicions de treball digne per part de les administracions i el reconeixement social de les cures. En un nivell una mica més baix de valoració mitjana i amb més dispersió (tot i que petita), trobem l’afirmació que relaciona el baix reconeixement de les cures amb el fet que acostumen a fer-les les dones. Cal remarcar que una afirmació que s’allunya de les propostes del sindicat (situar la responsabilitat de les cures en la família) té una valoració mitjana relativament alta i amb no gaire dispersió. L’anàlisi de les respostes per grups d’edat porta a concloure que la pregunta, en no diferenciar diferents tipus de cures (criança, atenció a persones dependents o a gent gran dependent), no ha estat prou clara per donar lloc a conclusions.
Ja hem assenyalat que les qüestions de sostenibilitat vinculades a l’empresa són de les que reben una valoració mitjana més alta i reuneixen un consens més ampli. Cal assenyalar, però, una valoració menor i més dispersió pel que fa al suport de mesures de limitació de circulació als vehicles privats i contaminants a les ciutats, tot i que la mitjana de suport és relativament alta.
Pel que fa a la gestió dels serveis públics (salut, serveis socials i educació) hi ha un molt alt consens (al voltant del 90 %) sobre el fet que aquests haurien de ser de titularitat i gestió pública. En el cas de l’educació, un 12,5 % de les respostes opten per l’externalització de la gestió, i un 2,5%, per la privatització.
Pel que fa a les prestacions socials, l’afirmació que l’Estat ha de garantir que tothom sense recursos tingui el mínim per viure amb dignitat té un dels suports més alts i cohesionats de tota l’enquesta. En canvi, la proposta que cal garantir prou recursos per a aquest fi té menys suport, cosa que mostraria una certa contradicció en una part de les persones enquestades, fenomen que apareix també en les qüestions sobre fiscalitat.
L’enquesta mostra una valoració mitjana molt semblant (4 dècimes de diferència, al llindar de no ser significativa) de la proposta de reduir els impostos i de la d’augmentar la pressió fiscal fins a la mitjana de la UE —amb el suport més alt per la darrera. Aquestes qüestions tenen un major grau de dispersió en les valoracions. Així com les propostes que augmentarien l’esforç fiscal de les rendes altes o reduirien el de les baixes tenen una alta valoració i un consens altíssim, trobem menys suport en les que podrien arribar a suposar un possible augment d’impostos. En aquest sentit, hi ha força consens en el desacord amb l’augment d’impostos indirectes, i en altres qüestions apareix una certa polarització entre la majoria de les respostes i un grup menor d’aquestes que no hi dona suport.
Es dona el cas que el suport major a la reducció d’impostos és entre els grups on podem suposar que hi ha més persones en situació de precarietat (nascudes fora d’Espanya, amb estudis elementals, dones…), fet que ens porta a concloure que una part d’aquestes respostes estan molt determinades per la insuficiència dels ingressos d’aquestes persones.
Pel que fa als drets de la població estrangera a Espanya, les opcions estaven ordenades en una seqüència de reconeixement de drets bàsics sense condicions a d’altres on s’afegien determinats aclariments o condicionants. El més remarcable és l’ampli consens i l’alta valoració mitjana al voltant de l’afirmació més senzilla de reconeixement de drets bàsics i el rebuig clarament majoritari a condicionar l’accés a aquests drets a la “prioritat” de la població espanyola. En aquest darrer cas, però, hi ha una clara dispersió en les respostes que mostra que una part de les respostes està d’acord o no gaire en desacord amb aquesta sentència.
Pel que fa a la pregunta sobre referèndum per determinar com ha de ser la relació Catalunya-Espanya, hi ha un suport molt majoritari a la proposta de referèndum (que formaria part del reiteradament esmentat consens sindical), tot i el desacord d’un 18,6 % de les respostes.
Sobre l’estatus polític de Catalunya, el manteniment de la situació actual té un suport minoritari. L’opció per l’Estat federal és la majoritària, amb un 40,3 %; l’opció per la independència té un suport del 26,9 %, i l’opció per la comunitat autònoma és del 21,9 %. En el primer cas, 12,5 punts per sobre del baròmetre del CEO; en el segon, 8,2 per sota, i en el tercer, 5,5 per sota.
Consegüentment, amb el que hem anomenat consens del sindicat, la gran majoria de l’afiliació manifesta afinitat per partits d’esquerres. Un resultat no esperat de l’enquesta és l’important percentatge (18,9 %) que ha triat “Altres”, opció que respon a raons variades, que van des del fet de no tenir dret a vot fins a la insatisfacció política.
Hi ha una correlació en les respostes d’identificació nacional, de referèndum sobre la relació Catalunya-Espanya i d’estatus polític de Catalunya i les afinitats per partits polítics. Hem estudiat si també hi havia una correlació entre l’afinitat política i les opinions sobre temes socioeconòmics. Les afinitats de l’afiliació són molt majoritàriament amb partits d’esquerres, és dir, la mostra de respostes que manifesta afinitat per partits de dretes és petita. Dit això, la conclusió principal en aquest sentit és que aquesta representació de l’eix dreta-esquerra segons les propostes socioeconòmiques així com el reconeixement de diferents graus en aquest ventall existeix entre la nostra afiliació de la mateixa manera que en el conjunt de societat. Cal remarcar que com més a l’esquerra és el partit amb el qual es manifesta afinitat, més d’acord s’està també amb les propostes del sindicat.
El grup que més coincideix amb les propostes del sindicat és el de majors de 65 anys, pensionistes. La seva sintonia amb les propostes de CCOO arriba al punt que en qüestions on prevèiem que es pronunciessin segons la seva etapa vital, com ara preocupació per la salut, ho fan per sota d’altres grups d’edat. Els preocupa més, per exemple, l’atur i la precarietat, l’increment de les desigualtats o el canvi climàtic. És un grup que, malgrat ser petit en el pes de l’afiliació, influeix en els resultats del grup de persones amb més de 5 anys d’afiliació. També és un grup on l’afiliació al sindicat és per raons d’afinitat, cosa que explica l’alt grau de sintonia amb les propostes de l’organització.
Així mateix hem d’assenyalar que entre els menors de 30 anys la preocupació per la insatisfacció política l’ha assenyalat un 35,4 % de les respostes i un 31,6 % ha triat “Altres” com a afinitat política.
La pauta més significativa per preveure com de properes són les respostes al consens sindical és l’antiguitat en l’afiliació. Encara que les raons per afiliar-se no hagin estat d’afinitat, l’estabilitat en l’afiliació comporta la transmissió de valors i l’assumpció de les propostes de l’organització.Entrevista a Javier Pacheco sobre el conflicte a Nissan
El programa «Cafè d’idees», de RTVE, ha entrevistat al secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco, sobre el conflicte a la Nissan.
Podeu veure l’entrevista al Javier Pacheco al «Cafè d’idees» sobre el conflicte a Nissan (12-05-2021) en aquest enllaç. A partir de l’hora i 19 minuts aproximadament.
Manifestació per la reindustrialització de Nissan
Aquest dijous, 13 de maig, a les 18 h, dels del Departament d’Indústria fins a la Delegació del Govern
Aquest dijous, 13 maig, les treballadores i treballadors de Nissan tornaran a sortir al carrer per exigir una alternativa industrial sòlida i estable que permeti donar resposta a la pèrdua de llocs de treball i de teixit industrial que suposa el tancament de les plantes de Nissan a Catalunya.
La manifestació sortirà a les 18 h, des de davant del Departament d’Indústria de la Generalitat (passeig de Gràcia, cantonada amb l’avinguda de la Diagonal) i anirà fins a la Delegació del Govern estatal a Catalunya.
Amb aquesta mobilització, que compta amb tot el suport de CCOO, volen exigir la màxima implicació de les administracions en la mesa de reindustrialització de Nissan per buscar un projecte industrial seriós i de futur, que garanteixi la màxima ocupació possible. Una garantia que ara mateix no ofereixen les propostes que hi ha sobre la taula.
CCOO d’Indústria de Catalunya ha fet una crida a totes les persones que treballen a les empreses proveïdores i auxiliars de Nissan a sumar-se a aquesta manifestació, ja que el projecte de reindustrialització també ha de donar cobertura a les persones que formen part de la cadena de valor de Nissan.
