Aquesta publicació digital arriba per correu electrònic, amb una periodicitat quinzenal, a tots els afiliats i afiliades que ho desitgin, i afegeix un plus d’actualitat a la informació del sindicat.

En aquest número parlem sobre:

• Les mobilitzacions per demanar al Govern que augmenti l’SMI i derogui les reformes laborals
• La campanya “¡Basta de excusas, laboralización, YA!” per a repartidors i repartidores de plataforma
• L’acord d’ERO a CaixaBank
• El nou procediment d’actuació enfront de casos d’infecció del personal sanitari pel nou coronavirus
• Els fons europeus del projecte PERTE_VEC per impulsar el sector de l’automoció a Catalunya
• El desplegament de les energies renovables, imprescindible per impulsar un teixit productiu sostenible, el reequilibri territorial i la creació d’ocupació
• L’acord en matèria de temporalitat a les administracions públiques

Valoració de les dades de l’IPC de juny del 2021

El mes de juny mostra un comportament alcista dels preus que es mantenen en nivells positius, per quart mes consecutiu. Destaquem l’increment dels preus de l’habitatge, fet que comporta un doble problema: d’una banda, compromet bona part de la renda disponible de les llars, especialment d’aquelles amb menor nivell d’ingressos i, d’altra banda, limita el consum en altres sectors, reduint la diversificació en el consum i, per tant, limitant la creació d’ocupació.

A Catalunya l’IPC interanual se situa en 2,6 %, el mateix nivell que el mes anterior, és a dir una dècima per sota de l’indicador estatal, que és del 2,7 %.

En termes interanuals, el producte que més ha contribuït a l’increment de preus ha estat l’habitatge (amb un increment del 9,1 % respecte del mateix període de l’any passat). Finalment, tot i que a major distància, també destaquem l’encariment dels aliments i les begudes no alcohòliques, amb un increment de l’1,4 %.

Per la banda dels productes que han vist disminuït el seu preu podem destacar les comunicacions, que han reduït preus en el 4,5 %.

A escala de l’Estat, l’indicador interanual se situa en el 2,7 %, una dècima per sobre de l’indicador per a Catalunya i es manté al mateix nivell que el mes passat.

El comportament de la cistella de la compra és molt similar al que hem analitzat per Catalunya i també podem subratllar l’increment de preus en l’habitatge (10,1 %) així com els aliments i les begudes no alcohòliques, que s’encareixen un 1,1 %.

La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els productes no elaborats ni els carburants i que, per tant, és més fiable per copsar l’estat general de l’economia atès que deixa de banda aquells elements amb major volatilitat de preus, se situa en 0,2 %, exactament el mateix nivell que el mes passat. Veiem, doncs, com el diferencial entre la inflació subjacent (0,2 %) i l’índex general estatal (2,7 %) és de 2,5 %, cosa que evidencia la influència de l’augment de preus en els combustibles i carburants en el conjunt de la cistella de productes.

Per altra banda, la taxa de variació anual de l’ICPH (índex de preus de consum harmonitzat estatal), que mesura l’evolució de preus seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la Unió Europea, per tal de facilitar la comparació se situa en el 2,5 %, i incrementa 1 dècima respecte del mes passat (2,4 %) i se situa 6 dècimes per sobre de l’indicador per la zona euro, que és de l’1,9 %.

CCOO considera que:

– El context econòmic actual derivat de la pandèmia està tenint impactes desiguals en el teixit productiu i en les famílies. En concret, aquelles llars amb menors nivells d’ingressos es veuen afectades en major mesura atès que han de dedicar una major proporció de la seva renda disponible per poder adquirir els béns bàsics, com ara les despeses relacionades amb l’habitatge, que ha incrementat de manera notable el seu preu a causa de l’augment en els preu dels combustibles.

– El fet que es destini una part de la renda disponible de les llars a cobrir les despeses relacionades amb l’habitatge molt per sobre de les recomanacions internacionals no només posa en perill la capacitat d’estalvi de les llars, sinó que, tal com alerta l’OCDE en un recent informe, també redueix el consum en altres béns i serveis, atès que es destina una gran part dels ingressos a cobrir aquesta despesa. Aquest fet limita la diversificació econòmica i el creixement en altres sectors i, per tant, limita enormement la capacitat de generar ocupació. En concret, l’informe de l’OCDE estima que, entre 2005 i 2015, ha augmentat prop d’un 5 % la dedicació de les llars a cobrir les despeses relacionades amb l’habitatge i que això ha comportat un descens del 2 % en les despeses destinades a l’alimentació, un 1,3 % de reducció en l’oci i un 1,2 % de reducció en compra de productes tèxtils.

– El diferencial entre l’index general d’inflació i el de la inflació subjacent posa en evidència l’element de volatilitat en la tendència alcista dels preus, manifestant un creixement de l’economia poc sòlid i que es fa necessari consolidar. Per això són necessàries polítiques clares, orientades a la reactivació de l’economia, especialment d’aquells sectors amb més futur, treballant des del diàleg social i la concertació territorial.

Per tot això CCOO reclama:

– Tal com recomana l’informe del CTESC «El dret a l’habitatge» cal «establir un nou Pacte nacional per a l’habitatge, que prevegi polítiques, mecanismes i instruments nous que permetin garantir l’accés i el manteniment de l’habitatge, així com la disminució de la desigualtat i l’exclusió residencial sobre la premissa que l’habitatge és una necessitat bàsica de l’ésser humà […]».

– Una derogació de la reforma laboral, que elimini elements d’incertesa i que contribueixi a augmentar salaris i, per tant, a incrementar el consum via demanda interna.

– Una activació d’aquells elements de la negociació col·lectiva que poden contribuir a enfortir la capacitat de consum dels treballadors i treballadores. Per això demanem activar el Consell del Diàleg Social de Catalunya, una renovació de l’Acord interprofessional de Catalunya (AIC) així com millorar també la negociació en el sector públic.

– Participar activament en la negociació dels fons europeus provinents del fons Next Generation, des d’una òptica de concertació, en el qual participem tots els actors socials més representatius per garantir la diversitat en les inversions i l’enfocament necessari orientat a un canvi de model productiu que pugui donar resposta als principals reptes als quals s’enfronten les nostres societats (digitalització de l’economia, transició ambiental, reducció de les desigualtats i augment de la justícia social).

Aquesta publicació digital arriba per correu electrònic, amb una periodicitat quinzenal, a tots els afiliats i afiliades que ho desitgin, afegint un plus d’actualitat a la informació del sindicat.

En aquest número especial parlem sobre els temes que s’han tractat al Consell Nacional del sindicat celebrat avui dimarts. Entre ells hi ha:

• La recuperació econòmica ja ha començat; l’eliminació de la precarietat, encara no
• El primer Consell Nacional del 12è mandat
• Mobilitzacions del 14-J: cal aconseguir l’apujada de l’SMI i la derogació de la reforma laboral
• Riders: “Prou excuses. Laboralització ja!”
• Es recupera l’ocupació, però creix la precarietat en la contractació
• La recuperació econòmica ja ha començat
• Es conforma Govern a Catalunya, però no farà nous pressupostos fins al 2022
• Europa aprova el pla de recuperació, transformació i resiliència del Govern espanyol
• La llibertat dels líders del procés
• S’incrementa la violència masclista i contra les persones LGTBI+
• CCOO aconsegueix un bon acord de pensions
• El sindicat, un dic de contenció contra els acomiadaments
• CCOO negocia la millora de la contractació a la funció pública
• Acord amb el Govern i les patronals a Catalunya
• Presentació del balanç integrat dels comptes de la CONC
• Mercè Andrés, nova síndica de l’Afiliació
• José Ángel Arnal, nou delegat de Compliment Normatiu i Protecció de Dades