Darreres notícies
Principi d’acord entre els treballadors i treballadores i l’empresa d’Amarrament de Barcelona
Després d’una jornada de dotze hores seguides de negociació a les dependències del Departament de Treball i de tres dies de vaga dels amarradors de Barcelona, s’ha arribat a un principi d’acord amb l’empresa en temes clau com la pujada salarial o les millores en els efectius mínims exigibles per realitzar en condicions de seguretat òptima les maniobres d’amarrament/desmarrament, una reivindicació històrica del col·lectiu.
Queda encara un altre punt de conflicte que motiva la protesta, el de caràcter salarial. Com a gest, s’ha arribat a l’acord de suspendre la vaga fins al dissabte per donar temps a l’empresa d’estudiar aquesta reivindicació. Volem que l’acord final englobi totes les nostres reivindicacions, i malgrat que aquest no s’ha tancat encara, des de CCOO valorem molt positivament aquest acostament. Esperem, a més, poder posar fi a la doble escala salarial tant pel que fa als empleats presents com per als futurs, així com poder comptar amb unes condicions de seguretat en el treball essencials, i una justa retribució dels serveis auxiliars.Concentració per la vaga indefinida dels amarradors del port de Barcelona
El 17 de gener els treballadors i treballadores de l’empresa d’Amarrament de Barcelona van iniciar la vaga indefinida que havien anunciat si l’empresa no garantia la millora dels drets laborals i econòmics de les persones que treballen a l’empresa.
Aquest matí, el comitè de vaga es reuneix amb Inspecció de Treball. CCOO i la resta de sindicats continuarem defensant els principals motius pels quals ens vam declarar en vaga indefinida, com pal·liar la manca d’efectius suficients per cobrir les necessitats del servei, eliminar doble escala salarial, l’increment dels salaris segons l’IPC del 2021 i 2022 a tots els treballadors i treballadores, el pagament de serveis auxiliars i la voluntarietat i retribució correcta als treballs de polivalència.
Divendres 21 de gener convoquem als treballadors i treballadores a les 11 del matí davant del World Trade Center (Drassanes) a una nova concentració, en la qual atendrem els mitjans de comunicació que estiguin interessats a escoltar les nostres reivindicacions i l’estat de les negociacions.CCOO denuncia la saturació del Parc Sanitari Sant Joan de Déu de Sant Boi i dona suport a les reivindicacions de la plantilla
La sisena onada de la COVID-19 està esdevenint insostenible als centres d’assistència primària i als hospitals del Baix Llobregat. Malauradament, a aquesta comarca hi ha diversos exemples de la desastrosa gestió del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, màxim responsable de la política sanitària a casa nostra.
Es tracta d’una situació que no és nova, i que ha estat denunciada repetides vegades per CCOO del Baix Llobregat i per altres entitats socials, veïnals i polítiques. L’actual pandèmia ha fet encara més evident la manca de capacitat dels centres d’assistència primària i dels hospitals comarcals per tal d’atendre les necessitats de la ciutadania, que ara pateix els efectes de les retallades practicades des de fa més de deu anys, la manca de recursos per corregir les mancances i fins i tot l’escàs suport als i les professionals del sector.
Un dels exemples d’aquesta crítica situació el tenim al Parc Sanitari Sant Joan de Déu, de Sant Boi de Llobregat. Aquest complex es caracteritza per una especial saturació de les visites al servei d’urgències i l’elevada ocupació de llits d’UCI. Alhora, hi ha un gran nombre de baixes laborals del personal, també per l’impacte de la COVID-19. Tot plegat està generant un cansament, tant físic con psicològic, de les persones que hi treballen, que porten ja gairebé dos anys de lluita continuada contra el virus SARS-CoV-2.
Però aquest parc sanitari té una altra connotació. Ha incrementat el seu àmbit territorial d’atenció, amb la incorporació dels municipis de Cervelló, Corbera, La Palma i Vallirana (cosa que significa sumar mes de 42.000 persones als seus serveis). Els 12 milions d’euros que s’han rebut per compensar aquesta pressió sobre les instal•lacions hospitalàries no han implicat un creixement de la plantilla per reforçar els diversos serveis, especialment els d’urgències, una reivindicació dels i les representants dels treballadors i les treballadores.
Aquesta situació tensa encara més la capacitat d’atenció a Sant Joan de Déu de Sant Boi. Per aquest motiu, el seu comitè d’empresa ha començat a organitzar mobilitzacions. El proper dijous, a les 11 hores, la plantilla està convocada a fer una concentració a la porta principal de l’Hospital General, per tal de fer visibles les seves justes reivindicacions.
CCOO dona total suport a aquesta convocatòria, i insta la direcció del parc sanitari (una institució privada) i del Departament de Salut a revertir aquesta situació que perjudica sensiblement la qualitat de vida de la població del Baix Llobregat i les condicions laborals de tota la plantilla.
CCOO defensa un sistema públic de salut que compti amb els mitjans humans i materials adients per donar un servei de qualitat als diversos models de gestió que tenim al nostre territori.
El bo social de lloguer: una mesura pal·liativa, però insuficient i regressiva
Ahir el Govern espanyol va aprovar el “bo jove”, un suport de 250 € al mes durant un període de dos anys per a persones d’entre 18 i 35 anys amb ingressos anuals mínims a 24.318 € (tres cops l’IPREM, l’indicador públic de renda d’efectes múltiples, de referència per a la concessió d’ajuts, subvencions i prestacions a l’atur), i que resideixin de lloguer pagant un preu màxim de 600 € mensuals. Des d’Acció Jove – Joves de CCOO i Comissions Obreres, considerem aquesta mesura com a insuficient per fer front a la problemàtica d’emancipació juvenil.
Entenem el “bo jove” com una mesura pal·liativa i a la vegada regressiva, un pegat a un problema estructural: la joventut treballadora pateix condicions laborals precàries que dificulten la seva estabilitat econòmica i té limitat l’accés a una habitatge digne pels alts preus del lloguer, que són fruit de l’especulació immobiliària.
Des de Comissions Obreres ens preocupa la porta oberta que es deixa a l’especulació i al control de l’oferta a mans de privats, i temem que l’excusa de l’existència del bonus jove impliqui un abús unilateral per part dels propietaris i fins i tot un increment del lloguer d’habitacions. Ni tan sols amb la Llei de contenció de rendes a Catalunya els rendistes s’aturaran a abusar i mantenir els preus màxims. L’especulació pot causar que aquesta mesura no perjudiqui només els joves que hi accedeixen, sinó el conjunt de la classe treballadora que viu de lloguer. Cal una regulació del mercat de gran impacte, que prevegi els ingressos de la població, i un parc ampli d’habitatge públic.
Ens indigna que se segueixi deixant el preu dels lloguers a mans del mercat immobiliari, que no es protegeixi el nostre futur i que no es tingui en compte la realitat de joves com els de la regió metropolitana de Barcelona, on els preus són molt més cars. Encara i confiant que el bo s’aprovi amb un preu de lloguer de 900 €, no garantirà res perquè tampoc no hi ha oferta d’habitatge digne i adequat per sota d’aquest preu. El petit alleujament que constituirà a curt termini per a una minoria no és suficient per fer oblidar que necessitem amb urgència l’aprovació de la llei d’habitatge que garanteixi aquest dret.
Com hem manifestat des de CCOO i Acció Jove en els darrers mesos, la precarietat juvenil va molt més enllà de les nostres condicions de treball, i s’interrelaciona en tots els aspectes de la nostra vida. És per això que per solucionar la crisi d’emancipació juvenil també hem de lluitar contra la temporalitat i la parcialitat forçada que el jovent pateix i que ens dificulta construir plans de vida estables. Sense tenir en compte la situació en la qual ens trobem en el mercat del treball, serà impossible aplicar mesures que realment beneficïn la joventut treballadora i, concretament, la més precaritzada.
Recomanacions de la reunió Govern-CCOO sobre la creació d’un servei universal de cangurs públics
La mesura, que valorem com a molt positiva, té el potencial de contribuir a la conciliació, però requerirà concrecions
Arrel del recent anunci de creació i de finançament d’un servei universal de cangurs públics per part de la Conselleria d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, la Secretaria de Dones de CCOO Catalunya s’ha reunit aquest matí amb la Montse Pineda Lorenzo, Secretària de Feminismes de la Generalitat de Catalunya i amb la Núria Vergés Bosch, Directora de Cures, Organització del Temps i Equitat en els Treballs de la Generalitat de Catalunya.
La Direcció de Cures està acabant d’elaborar una guia d’aquest servei, que s’estendrà a tot el territori català, i que serà gestionat directament per Ajuntaments i Consells Comarcals. Des de CCOO valorem com a molt positiva aquesta iniciativa, que tindrà caràcter universal, però que donarà prioritat a algunes situacions de vulnerabilitat. Des de CCOO preveiem que el servei serà un element molt útil de democratització de les cures. Tal com ha posat de manifest la pandèmia del Covid-19, aquestes són tasques d’alta interacció humana, on es fan funcions de gran valor social, i que són assumides molt majoritàriament per les dones.
Aquest servei també té el potencial de contribuir a la incorporació de les dones al mercat d’oci, on ara són menys presents, a més de suposar un element important de col·laboració en la reducció de la bretxa salarial al mercat de treball perquè alleujaria la jornada diària que les dones empren en la cura i les tasques domèstiques no remunerades: 3,23h hores diàries de mitjana, respecte a les 1,5h que empren els homes. Tot i així, des de CCOO Catalunya, hem traslladat a la Secretaria de Feminismes la nostra preocupació per:- La necessitat de concreció en el serveis oferts respecte a la diversitat de necessitats en les diferents edats (nens i nenes de 0 a 14 anys).
- El deure de vigilància i d’estricte compliment de les condicions laborals de les persones treballadores de les empreses dels sectors implicats en la mesura.
- La oportunitat d’impulsar des de l’Administració la necessària correspondència de les tasques de cura amb una retribució equiparable a la seva enorme importància social.
En un altre ordre de coses, hem reiterat a la Secretària la necessitat de trobar alguna eina a Catalunya que equilibri la manca de la obligatorietat de registre de plans d’igualtat de les Administracions Públiques, tal com sí que existeix en l’esfera privada a escala estatal, de manera l’àmbit públic sigui un agent exemplificant a l’hora de reduïr la bretxa de gènere.
Assolit un preacord sobre l’ERO de Mahle entre la representació de la plantilla i la direcció de l’empresa
El divendres 21 de gener se sotmetrà l’acord a la plantilla en referèndum per a la seva ratificació
CCOO d’Indústria valora positivament els termes del preacord sobre l’ERO assolit finalment la matinada de dissabte entre la direcció de Mahle i la representació dels treballadors i treballadores, ja que deixa oberta la porta de la reindustrialització de les instal·lacions de Vilanova i la Geltrú i s’han aconseguit unes bones condicions de sortida per a la plantilla. Aquest preacord se sotmetrà a referèndum entre la plantilla el proper divendres 21 de gener, per a la seva ratificació.
La consecució de l’acord no ha estat fàcil i no hauria estat possible sense el suport dels treballadors i treballadores als seus representants en la mesa de negociació i la pressió de les diferents mobilitzacions que han dut a terme.
En matèria econòmica, el preacord assolit estableix diferents nivells d’indemnització en funció dels trams d’edat. Per a les persones de menys de 50 anys, una indemnització de 33 dies per any sense límit de mensualitats, més una suma addicional de 1.025 € per anys treballats i un pagament únic a preu fet del 10 % del salari net mensual multiplicat per 24 mensualitats.
Per a la resta de persones a partir dels 50 anys, s’ha acordat un pla de rendes mitjançant un conveni especial amb la Seguretat Social fins que arribin als 61 anys (el col·lectiu d’entre 50 i 54 anys), 62 anys (el col·lectiu d’entre 55 i 58 anys) i 63 anys (el col·lectiu a partir de 59 anys), amb un complement per arribar entre el 72 i el 82 % del salari net, en funció de l’edat.
Així mateix, s’ha acordat la constitució, els propers dies, d’una comissió de reindustrialització amb la participació de la direcció de l’empresa, la representació dels treballadors i treballadores, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. L’objectiu d’aquesta comissió serà atreure inversors de caràcter industrial que permetin recuperar l’activitat industrial a les instal·lacions de Mahle, així com els llocs de treball que es perden amb aquest tancament. El termini que s’han imposat les parts abasta fins al 31 de març del 2023.
Aquest procés de reindustrialització és molt important en una comarca com el Garraf, molt castigada per la pèrdua d’ocupació i de teixit industrial. Per això, CCOO insta les parts integrants de la comissió a iniciar amb la màxima celeritat les feines necessàries per recuperar l’ocupació com abans millor.
CCOO exigeix els recursos per garantir el dret a l’educació a distància pública, per superar l’infrafinançament i l’estancament crònic de l’IOC ( Institut Obert de Catalunya)
- La ‘legislatura de l’FP’ torna a punxar amb una caiguda de la plataforma que deixa tot l’alumnat d’FP de l’IOC ( Insitut Obert de Catalunya) sense poder fer les proves finals de semestre.
- L’externalització del manteniment de la plataforma el 2015 va implicar un greu empitjorament del servei.
- L’alumnat d’FP que ha optat o ha estat derivat a l’IOC torna a ser aquest curs l’afectat per l’escassetat de recursos i per la manca de planificació i de previsió del Departament.
- La manca d’oferta pública d’FP presencial i a distància minva les oportunitats educatives i laborals de les famílies treballadores que opten per aquest itinerari.
- Demanem l’aplicació de la Llei 10/2015 i l’execució del compromís adquirit en el marc del sistema FPCAT d’impuls, creixement i lideratge de l’IOC en l’FP en línia.
- El sindicat CCOO fa una crida a la comunitat educativa per treballar conjuntament per assolir una negociació que resolgui aquesta situació i no descarta properes accions i mobilitzacions.
El dissabte 15 de gener, succeí el que malauradament podia ser esperable, s’anul·laren les proves d’avaluació final de semestre de tot l’alumnat d’FP, més de 10.000 estudiants foren els afectats (part d’ells alumnat menor d’edat de cicles formatius de grau mitjà que hi fou derivat aquest inici de curs per manca de places d’FP), després del mal funcionament de la plataforma des de bon dematí, fins a la seva caiguda i comunicació de l’anul·lació de les proves a les 14.00 hores.
CCOO portem denunciant [https://www.ccoo.cat/noticies/educacio/ccoo-critica-el-departament-densenyament-per-ofegar-el-creixement-de-linstitut-obert-de-catalunya-ioc/] des de fa anys l’infrafinançament i l’escanyament de l’IOC per part del Departament d’Educació, l’únic centre públic no presencial, i el creixement exponencial de l’oferta privada online autoritzada pel Departament. Ja en el 2019 aquesta havia crescut un 2.777,69% en els cicles formatius de grau mitjà i un 15.429, 6% en els cicles formatius de grau superior, mentrestant l’IOC perdia alumnat.
La davallada d’alumnat i creixement de l’oferta privada online és la conseqüència de l’estancament del creixement de l’oferta pública online i de l’externalització dels serveis per part del Departament d’Educació. Des del curs 2015/2016 el manteniment de la plataforma està externalitzat i des de llavors s’ha produït un empitjorament notable del servei amb múltiples incidències i demores. Des de CCOO hem reivindicat i proposat en tots els espais on tenim representació: en meses sectorials del Departament d’Educació, Consell Escolar de Catalunya o Sistema FPCAT l’especificitat de l’IOC que ha d’anar acompanyada d’un règim especial d’autonomia de centre que faciliti la gestió del pressupost propi, un pressupost que ha de ser adequat a un centre en línia del s. XXI i una actualització de la relació i condicions de treball del seu personal i de la compensació econòmica del professorat col·laborador.
Una oportunitat de situar a l’IOC al lloc que es mereix va ser quan es va elaborar el decret del seu funcionament. Un projecte de decret que va néixer sense preveure cap òrgan de participació de la comunitat educativa i perpetuant les condicions de treball inadequades del personal en plantilla i sobretot del personal col·laborador. Per aquests i altres motius en el Consell Escolar de Catalunya CCOO vam presentar un vot particular [https://educaccio.cat/2019/educacio/vot-particular-al-dictamen-del-consell-escolar-respecte-lioc/] i ens vàrem veure obligats a votar en contra del dictamen del CEC. En el vot particular avisàvem dels perills de tenir la porta oberta a l’externalització de la plataforma i/o dels materials didàctics, entre altres mancances.
Volem recordar que en les bases del Model català de Formació Professional no presencial es fa un reconeixement a l’impuls inicial de l’FP no presencial per part de l’IOC (llavors denominat Institut Català d’Educació Secundària) i s’explicita l’aposta per la creació d’un centre públic de formació professional integrada. N’exigim en conseqüència el desplegament i l’aplicació efectiva de l’art. 38 de la Llei 10/2015 que estableix: “El sistema d’aprenentatge a distància és regulat per l’Agència Pública de Formació i Qualificació Professionals de Catalunya en coordinació amb l’Institut Obert de Catalunya”.
CCOO considerem que l’IOC ha de recuperar el paper capdavanter i d’innovació que el va caracteritzar des del primer moment. Aquesta anul·lació de les proves és solament la punta de l’iceberg amb la qual ha embarrancat l’FP pública no presencial i ha de ser el punt d’inflexió per recuperar el paper que li correspon sense dilacions. L’estancament de l’IOC en el context actual de creixement d’alumnat a l’FP i de digitalització beneficia els interessos econòmics d’empreses i multinacionals que han vist el negoci amb la formació formal i no formal online aprofitant la desregulació i l’espai buit que els ha deixat l’administració i competeixen deslleialment amb l’escassa oferta pública. És urgent i inajornable que l’IOC compti amb autonomia de gestió i els recursos adequats per poder actualitzar la seva organització, plataforma i recursos pedagògics, així com les condicions de treball del seu personal de plantilla i col·laborador. Personal que tot aquest temps amb uns mitjans deficients ha fet mans i mànigues per donar el millor servei a l’alumnat, força sovint a costa de dedicar-hi bona part del seu temps personal.
No pot ser que l’alumnat que n’és usuari, majoritàriament persones treballadores que necessiten compaginar els seus estudis i treball i alhora fer conciliació familiar es vegin sempre perjudicades, així com les persones que viuen en entorns rurals amb escassa o nul·la oferta educativa. Perpetuar aquesta situació seria fer un mal servei a la Formació Professional de Catalunya, que tan sovint el Departament se’n vanta.
CCOO diem prou a que les persones usuàries de l’IOC segueixin pagant els plats trencats del seu infrafinançament!
CCOO denuncia la precarietat laboral dels treballadors i treballadores d’empreses de plataforma digital de la neteja, de la cura de persones grans i infants i de repartiment a domicili, més coneguts com a ‘riders’
Durant tot l’any 2021, des de CCOO de Catalunya, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, hem desenvolupat el projecte «Empoderament, organització i reivindicació: lluita contra la precarietat en el treball de plataformes». Es tracta d’un projecte adreçat a treballadores i treballadors d’empreses de plataforma digital de la neteja, de la cura de persones grans i infants i de repartiment a domicili (més coneguts com a riders), amb l’objectiu d’informar-los dels seus drets laborals i d’acompanyar-los en les seves reivindicacions.
Actualment, sota el paradigma de la digitalització estem vivint canvis i transformacions estructurals molt importants, tant en l’àmbit econòmic com en el social. Un dels fenòmens a què han donat lloc els actuals avenços tecnològics són les empreses de plataforma digital. Aquestes han proliferat en la darrera dècada en tots els àmbits laborals i, en la majoria dels casos, oferint condicions laborals molt precàries, no assumint les seves obligacions laborals i fent competència deslleial a la resta d’empreses.
Des de CCOO de Catalunya som conscients que aquests canvis i transformacions en el món del treball, productes de la disrupció tecnològica, han vingut per quedar-se i que cada vegada aniran a més. Tot i això, no ens resignem al fet que aquestes empreses, que es venen com a modernes, innovadores i d’economia col·laborativa, continuïn oferint condicions laborals pròpies del segle XIX i es converteixin en un perill pel nostre sistema del benestar.
En aquest sentit, hem desenvolupat una sèrie d’accions adreçades a promoure l’apoderament i l’autonomia de les persones treballadores d’empreses de plataformes digitals, entre aquestes accions hem fet:
- Dos mòduls (un mòdul B de coneixements laborals i un altre C, de coneixements de la societat catalana) , de 15 hores cadascun, en format telemàtic i en diumenge a la tarda, adreçats a treballadores de la llar internes. (125 persones participants)
- Dos mòduls B de coneixements laborals, de 15 hores cadascun en format presencial o telemàtic, adreçats a treballadors/es de plataformes digitals. (50 persones participants)
- Assessorament en matèria d’estrangeria del CITE, un dia a la setmana, a la seu central de CCOO de Catalunya a Via Laietana. (350 persones ateses)
- Dos tallers formatius presencials per a riders, que inclouen formació en drets laborals, normativa viària, prevenció de riscos i salut laboral, informació en temes d’estrangeria i reparació i manteniment bàsic de la bicicleta. (40 persones formades).
- Establiment d’un punt d’atenció per a riders a la seu de CCOO de Catalunya amb accés a aigua fresca, lavabos, fulletons informatius.
- Elaboració d’informe inicial de prospecció sobre les condicions laborals del sector de treball amb plataformes digitals de la neteja i la cura de persones grans i infància.
- Edició de cinc càpsules informatives sobre drets laborals adreçades a persones treballadores d’empreses de plataforma digital en vídeo per a xarxes socials.
- Edició i difusió de sis infografies informatives sobre drets laborals adreçades a treballadors d’empreses de plataformes.
- Manteniment de la pàgina web de difusió del SAT-Llar amb recursos per a treballadores de la llar estrangeres.
- Reactivació de la campanya per a ratificació del Conveni 189 de l’OIT sobre el treball decent dels treballadors domèstics. En el marc d’aquesta campanya es va realitzar una concentració davant la subdelegació govern.
Finalment, cal destacar que l’any passat 2020 des de CCOO de Catalunya vàrem convocar la primera vaga en el sector del repartiment de plataforma digital a Espanya i una de les primeres a Europa. Concretament, va tenir lloc en la totalitat dels supermercats de l’empresa de plataforma Glovo de Barcelona, amb un seguiment del 100% de la plantilla i que va aconseguir paralitzar del servei. A més, hem acordat el primer Conveni del sector amb l’empresa de repartiment de plataforma digital Just Eat i estem representant a treballadores de l’empresa de plataforma de neteja Clintu, en el macrojudici que engloba a més de 500 treballadores per no tenir-les donades d’alta a la Seguretat Social.
Totes aquestes accions les acompanyem amb una forta presència en els mitjans de comunicació, xarxes socials i articles periodístics, ja que tan necessari és informar a les persones treballadores com visibilitzar aquesta explotació laboral per part d’aquestes empreses de plataforma.
Cal recuperar el poder adquisitiu, article de Javier Pacheco i Cristina Torre, publicat a ‘La Vanguardia’ el 16 de gener del 2022
Hem d’apujar salaris. Hem de recuperar el poder adquisitiu de la classe treballadora. Ho expliquen Javier Pacheco, secretari general de CCOO de Catalunya, i Cristina Torre, secretària d’Acció Sindical de CCOO de Catalunya, en aquest article publicat per ‘La Vanguardia’ el diumenge, 16 de gener del 2022.
Cal recuperar el poder adquisitiu de les persones treballadores Javier Pacheco, secretari general de CCOO de Catalunya, i Cristina Torre, secretària d’Acció Sindical de CCOO de Catalunya
La crisi financera de 2008 va produir la major devaluació salarial de la democràcia. Encara avui després d’un bienni, 2018 i 2019, de recuperació salarial gràcies als acords estatals de negociació col·lectiva i interprofessional de Catalunya, la pèrdua salarial es del 6 % respecte al període previ a la crisi.
La pandèmia ha aturat la recuperació de salaris vinculats a la negociació col·lectiva que dona cobertura al 86 % dels treballadors i treballadores. Els increments del 2021 han minvat fins a arribar a una mitjana a Catalunya d’1,68 % d’increment (un 14 % de treballadors han tingut increments per sota de l’1 %).A aquesta realitat, a la qual convergeix una gran crisi provocada per la COVID, amb un increment descontrolat dels preus amb un IPC mitjà el 2021 del 3,1 %, els treballadors hem tornat a perdre poder adquisitiu. Estem veient com aquesta política de rendes està llastrant la recuperació econòmica i s’estan frenant les previsions de creixement del PIB per sortir de la crisi. Sort que gràcies a les polítiques laborals que s’estan prenent com a fruit del diàleg social, l’ocupació s’està recuperant com mai, amb xifres històriques d’increment de cotitzants a la Seguretat Social i reducció d’atur.
Per tant, és necessari que en les polítiques salarials, les polítiques de rendes, seguim impulsant la recuperació del treball digne, perquè s’està mostrant d’èxit per al manteniment de les empreses i per a la recuperació de l’economia. Això què significa? Doncs que hem de recuperar el poder adquisitiu dels treballadors i treballadores per seguir incentivant el consum intern, impulsant la creació d’ocupació i els increments salarials per acompanyar la sortida de la crisi i accelerar el creixement econòmic, a més de garantir millors condicions de vida de milions de persones al nostre país.
La recuperació del poder adquisitiu per 10 milions de pensionistes amb els acords assolits pel sistema públic de pensions i els increments de l’SMI arribant el 2023 al 60 % del salari mitjà, uns 1.050 €, estan reduint les desigualtats i les bretxes salarials entre dones i homes i actuant positivament en les rendes més baixes, en donar-los accés a espais de consum que han dinamitzat alguns sectors clau per l’economia.
En aquest sentit, els convenis han de seguir actuant en aquestes franges baixes de les rendes i passar del salari mínim de conveni de 14.000 €/any pactat als acords de concertació el 2018, a assolir el 2023 el salari mínim de conveni de referència català calculat per la Generalitat, de 17.350 €/any.Per aconseguir la recuperació del poder adquisitiu de les persones treballadores és imprescindible enfortir els espais de la negociació col·lectiva i per això es fa necessari que el Congrés dels Diputats i Diputades aprovin l’acord sobre la reforma laboral que recupera els principals equilibris a la negociació dels convenis i guanya poder sindical per a la classe treballadora.
El sindicat en aquest escenari proposarà a les taules de negociació increments salarials per a aquest 2022 del 3 % amb increments addicionals lligats a la productivitat a les empreses i clàusules de garantia salarial per no perdre poder adquisitiu davant l’evolució dels preus.
El país ha de fer front a un període de transformació d’època en l’estructura productiva i econòmica i ho ha de fer amb el compromís d’encapçalar els valors de la sostenibilitat i el treball digne. Per afrontar aquests canvis fa falta impulsar i atraure coneixement i potenciar la capacitació dels treballadors i treballadores, i mantenir-los al nostre teixit productiu i per això han de cobrar dignament. Si no volem malbaratar els 140 mil milions del fons europeu, hem de pagar bon salaris.Per justícia social, per eficiència econòmica i per impulsar un canvi de model productiu, cal recuperar el poder adquisitiu de la classe treballadora.
Desconvocada la vaga indefinida a FCC Salt, després de 22 dies
CCOO de l’Hàbitat informa que després de 22 dies de vaga, aquesta matinada s’ha assolit un acord que permet desconvocar la vaga indefinida a l’empresa FCC Medio Ambiente, SA, en la concessió de la ciutat de Salt, iniciada el 25 de desembre del 2021.
En primer lloc, volem agrair la comprensió i el suport rebut per part dels habitants de Salt. També demanem disculpes per les molèsties causades fruit de la vaga a la ciutadania.
Molt a desgrat nostre, no ens va quedar més opció i vam atendre la petició de la majoria de la plantilla a l’assemblea de treballadors, que va encomanar a la representació legal dels treballadors i treballadores convocar vaga en el servei d’FCC MA de Salt, davant la manca de conveni col·lectiu, problemes en matèria de seguretat i salut i en termes de contractació, i davant la manca de resposta per part de l’empresa. Així mateix, ha estat a causa de tots el obstacles que s’han produït durant el desenvolupament de la vaga, on s’han emprès actituds molt greus, que han dificultat molt poder facilitar la negociació i assolir un acord.
Des de CCOO informem que aquesta matinada s’ha aconseguit un principi d’acord, que ha estat ratificat aquest matí per la plantilla de FCC MA Salt, en què es desconvoca amb efecte immediat d’avui la vaga indefinida.
Reiterem les nostres més sinceres disculpes a la ciutadania de Salt per les molèsties causades com a conseqüència de la vaga realitzada des del 25 de desembre. Així mateix, n’agraïm la comprensió.