Darreres notícies
‘Lluita digital’ 387

Aquesta publicació digital arriba per correu electrònic, amb una periodicitat quinzenal, a tots els afiliats i afiliades que ho desitgin, i afegeix un plus d’actualitat a la informació del sindicat.
En aquest número parlem de la reforma laboral, de l’aniversari de l’accident d’IQOXE, del reforç urgent de l’atenció primària de salut i la gratuïtat dels tests d’antígens i de l’anunci d’adjudicació de les obres del tramvia per la Diagonal de Barcelona, entre d’altres temes.
CCOO de Catalunya recorda que l’IPC no s’ha de contenir per la via dels salaris, sinó limitant els beneficis extraordinaris de les empreses

Valoració de les dades de l’IPC de desembre del 2021
L’increment desproporcionat de l’IPC al desembre, amb un augment interanual del 6,7% i una mitjana del 3,1% per al 2021, posa en perill la situació de moltes llars treballadores. La desigualtat instal·lada amb la gran recessió en la qual Espanya va ser el país més afectat, s’ha aprofundit encara més amb la crisi pandèmica i ara corre el risc de pronunciar-se en un escenari de forta inflació que afecta molt especialment les rendes més baixes. Quan el poder adquisitiu dels salaris s’ha reduït un 6,2 % els darrers dotze anys, ara la prioritat és mantenir el poder de compra que dona estabilitat a la demanda agregada i al creixement. Són moltes les empreses que s’han beneficiat de la recuperació (2014-2019) sense redistribuir els beneficis mitjançant els salaris, i són també moltes les que han fet guanys en plena pandèmia i ara pretenen beneficiar-se de les inversions extraordinàries. És, doncs, hora de compromisos. L’estabilitat dels salaris passa per la contenció dels beneficis i per inversions productives. El manteniment del poder adquisitiu ha de quedar garantit tant per a les persones treballadores com per a aquelles que depenen d’una prestació o d’un subsidi. En aquest sentit, cal que el Govern de Catalunya faci efectiu de manera immediata el seu compromís d’increment de l’IRSC que, entre d’altres, fixa els ingressos per via de la renda garantida de ciutadania.
A Catalunya l’IPC interanual se situa en el 6,1 %, vuit dècimes més per sobre de l’indicador registrat el mes passat (5,3 %) i se situa quatre dècimes per sota de l’indicador estatal, que és del 6,5 %.
En termes interanuals, destaquem l’espectacular increment dels preus de l’habitatge (20,0 %). Aquest elevat augment té relació directa amb l’augment dels costos energètics (a causa de l’encariment del preu del gas i de l’augment del preu dels drets d’emissió del CO2) i incideix directament en el preu de l’habitatge a causa de la pujada del preu de la calefacció. D’altra banda i, també com a conseqüència de l’increment de preus energètics, també destaquem l’augment de 10,8 % en els productes relacionats amb el transport. Aquest increment és molt notable. però, tot i així, és inferior a la variació registrada el mes passat (13,7 %). Finalment, a molta més distància, trobem que els aliments i begudes no alcohòliques s’han encarit un 4,7 %. Tot i que l’increment del preu d’aquest grup de productes sigui sensiblement menor que els altres dos assenyalats anteriorment, resulta evident que l’encariment dels aliments té un impacte directe en el conjunt de la població i, molt especialment, en aquells grups amb menor nivell de renda i major vulnerabilitat social.
A l’àmbit de l’Estat, l’IPC interanual se situa en el 6,5 % (un punt percentual per sobre del mes passat, en que va ser del 5,5 %) i quatre dècimes per sobre de l’indicador per Catalunya (6,1 %). Quant als components concrets de la cistella que han motivat aquest increment veiem que es reprodueix la mateixa situació que hem descrit per a Catalunya, amb un increment molt accentuat de l’habitatge (23,3 %), la qual cosa suposa una espectacular variació de 6,5 punts percentuals respecte el mes anterior. També destaquem l’encariment dels serveis relacionats amb el transport (10,9 %) i dels aliments i begudes no alcohòliques (5,0 %).
La inflació subjacent estatal, que és aquella que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants i que, per tant, captura amb major fiabilitat l’estat real de l’economia, aïllant els efectes més fluctuants del preu del petroli, se situa en el 2,1 %, quatre dècimes per sobre del mes passat i supera ja la barrera del 2 %. D’aquesta manera, el diferencial entre la inflació subjacent i l’índex general d’inflació és del 4,4 %, s’eixampla progressivament el diferencial entre aquests dos índexs, que el mes passat era de 3,8 %.
La taxa de variació anual de l’IPCH (índex de preus de consum harmonitzat), que mesura l’evolució dels preus seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro, per facilitar la comparació entre els països que comparteixen una mateixa política monetària, se situa en el 6,5 %, la qual cosa suposa 1,1 punts percentuals per sobre del mes anterior i 1,6 punts per sobre de l’index per a l’eurozona. Malauradament, aquest exercici ens mostra l’inici del que podria ser una dinàmica d’allunyament entre el comportament dels preus a escala estatal i els comportament dels preus dels països de la zona euro. Això és perquè el diferencial entre tos dos indicadors el mes passat era de tan sols sis dècimes (5,5 % per a Espanya i 4,9 % per a l’eurozona) i aquest mes de desembre el diferencial és de 1,6 punts percentuals (6,6 % per a Espanya i 5,0 % per a l’eurozona).

CCOO considera que:
- Mantenir i millorar el poder adquisitiu de les persones treballadores és clau per a l’estabilitat i la sostenibilitat del creixement econòmic. En aquest sentit s’ha d’alliberar de les traves introduïdes per PP i CiU a la negociació col·lectiva, donant suport al consens assolit en el marc d’una reforma laboral que permetrà recuperar la correlació de forces i treure l’evolució dels salaris de la devaluació forçada per la reforma laboral del 2012.
- L’increment de l’SMI per part del Govern de progrés ha permès millorar la situació de les rendes treballadores més vulnerables, però encara queda recorregut fins arribar al 60 % del salari mitjà. Amb efectes de gener del 2022 el salari mínim interprofessional hauria d’assolir els 1.000 €, respectant la senda proposada per les persones expertes.
- El compromís d’aprovació dels pressupostos incloia el compromís d’un increment de l’IRSC, que l’any 2021, per primer cop, va passar a estar per sota de l’índex estatal IPREM. L’índex català que porta una dècada congelat és clau en la tarifació social, començant per una renda garantida que, en la situació de vulnerabilitat potenciada per l’increment dels preus, s’ha d’incrementar per garantir que cap persona estigui en el llindar de la pobresa severa.
- Les inversions que es facin en el marc del programa Next Generation han de fer front a la concentració en àmbits com l’energia, que faciliten beneficis extraordinaris a costa d’uns preus que llastren la renda disponible de les persones treballadores i la competitivitat del teixit productiu. El Pacte nacional per a la Indústria ha de ser especialment sensible a un canvi del model energètic que superi un model que és ineficient des del punt de vist econòmic i profundament injust des del punt de vista social.
CCOO denuncia que dos anys després del greu accident d’IQOXE no s’han fet avenços significatius en matèria de seguretat i per erradicar la precarietat

Aquest divendres, s’ha convocat una concentració a les portes d’IQOXE a les 18.15 h, en record de les víctimes.
Dos anys després del greu accident ocorregut a IQOXE, no s’han fet avenços significatius respecte de les reivindicacions sindicals i ciutadanes per millorar la seguretat i garantir que no es torni a produir un succés com aquest. CCOO denuncia la inacció del Govern durant aquest període i lamenta que s’hagi deixat el sindicat al marge de la revisió dels plans d’emergència i que no s’hagi avançat en la coordinació d’activitats preventives entre empreses.
CCOO exigeix a l’Administració que es reactivi la Comissió de Seguretat i Salut Laboral del complex petroquímic de Tarragona, que no s’ha reunit des de l’inici de la pandèmia, i que incorpori els sindicats en les meses tècniques de revisió del PLASEQTA per poder fer aportacions per garantir que es compleixen les mesures i els protocols necessaris en cas de qualsevol incident, així com assegurar una bona coordinació entre les diferents empreses del polígon en matèria de seguretat per minimitzar riscos i garantir la seguretat de les persones que treballen al polígon i també de la ciutadania del Camp de Tarragona.
Quant a la prova pilot que properament durà a terme l’Administració per detectar núvols tòxics i fuites, en el marc del PLASEQTA, CCOO considera que aquesta mesura s’havia d’haver dut a terme ja fa temps, no dos anys més tard, i lamenta que no s’hagin tingut en compte els sindicats en la seva elaboració ni se’ls hagi informat, com a part interessada, de les mesures que s’estan desenvolupant en el marc d’aquest pla.
D’altra banda, no s’ha resolt el problema de la precarietat laboral existent al sector per l’externalització d’activitats a les empreses principals, una precarietat creixent que posa en risc la seguretat de totes les persones que treballen a la petroquímica i, de retruc, a la ciutadania de la zona.
Pel que fa a IQOXE, CCOO denuncia que la direcció de l’empresa no ha canviat d’actitud ni ha fet cap tipus d’autocrítica, que no existeix una relació fluïda amb la representació de la plantilla i que continuem denunciant incompliments per part de l’empresa en temes laborals i de seguretat.
Davant d’aquesta situació i coincidint amb el segon aniversari de l’accident d’IQOXE, demà divendres, 14 de gener, a les 18.15 h, sindicats i entitats veïnals i socials han convocat una concentració a les portes de l’empresa per reivindicar més seguretat a la petroquímica i exigir a IQOXE que demani perdó. A les 18.37 h sonarà una sirena simbòlica en record de les víctimes.
L’assemblea de treballadors de la recollida d’escombraries i neteja viaria de Cassà de la Selva ratifica el preacord signat amb l’empresa SELSA i desconvoca la vaga del 14 de gener

Avui, la plantilla de SELSA Cassà de la Selva, que fa el servei de la recollida d’escombraries i la neteja viaria, ha ratificat el preacord signat al Departament de Treball entre el comitè de vaga i la direcció de l’empresa. Amb aquesta ratificació queda desconvocada la vaga que s’iniciava aquest divendres 14 de gener.
Entre algunes de les millores hi ha quatre dies més de vacances, els pagaments dels endarreriments del 2021 segons conveni i el reconeixement de Cassà de la Selva com a unitat de treball, cosa que impossibilita portar els treballadors a altres pobles o territoris.
Inspecció de Treball realitza una actuació per determinar si es vulnera el dret fonamental de vaga a la recollida d’escombraries de Salt després de la denúncia de CCOO

Dia 19 de la vaga de la plantilla de FCC Medio Ambiente de Salt
Davant de la política antisindical de la multinacional FCC i antiobrera del Govern municipal de Salt (ERC-JXS) s’estan succeint les mostres de suport a la plantilla de FCC Medio Ambiente de Salt.
Seccions sindicals dels centres d’on han vingut els treballadors a rebentar la vaga han mostrat el seu desacord amb aquestes accions, i així ho ha mostrat la Secció Sindical de CCOO i COBAS de FCC Badalona.
Així mateix, el sindicat La Intersindical – CSC de les comarques gironines ha mostrat el seu suport als vaguistes, igual que el sindicat COBAS.
També des de la Federació d’Hàbitat de CCOO, i davant de l’immobilisme irresponsable de l’empresa i l’ajuntament, s’ha obert una caixa de resistència, per ajudar econòmicament els vaguistes. ES1401822771380201618452, amb la consigna de Marcelino Camacho: «Ni ens van domar ni ens van doblegar ni ens domesticaran.»
També des de CCOO volem agrair el suport donat pel dibuixant de còmics Carlos Azagra i Encarna Revuelta, que avui publica a la revista satírica El Jueves una vinyeta de pàgina sencera de suport als vaguistes.
Així mateix, valorem positivament l’actuació que va realitzar ahir a la tarda la Inspecció de Treball de control dels treballadors vinguts de fora de la població, a partir de la denúncia presentada per vulneració de drets fonamentals del dret de vaga. En cas que la resolució d’inspecció confirmi la vulneració del dret de vaga, passarem el cas a l’estament judicial per depurar les responsabilitats de l’empresa i de l’ajuntament, si s’escau.
«Posem fi a la funció pública?»

Article de Manel Pulido, coordinador de l’Àrea Pública i responsable de polítiques educatives i universitàries de CCOO de Catalunya, publicat al Diari del Treball el 12 de gener de 2022
No, no posarem fi a la funció pública. Les treballadores i treballadors serem sempre a la banda de la seva defensa, per moltes campanyes de desprestigi que es vulguin inventar perquè sabem tot el que ens hi juguem
Sovint s’explica la funció pública com un concepte antiquat. És cert que ve de lluny, ja que el primer cos de funcionariat es va crear a l’antic Egipte fa més de 4.500 anys per administrar la riquesa de la societat. Van crear escales per permetre una carrera professional obviant el llinatge i estaven ben pagats per evitar corrupcions. Una organització que el mateix Cèsar va acabar aplicant a Roma i que, com altres avenços de la civilització, va desaparèixer durant l’edat mitjana i les monarquies absolutistes, fins a la instauració de l’estat liberal i els drets de ciutadania. És, doncs, un concepte antic, però no pas antiquat.
Actualment, gairebé totes les ideologies polítiques defensen els drets que tenim com a ciutadania. Algunes oculten la seva agenda real, però ningú no s’atreveix a presentar-se a unes eleccions proposant que no hem de tenir educació, sanitat, serveis socials, seguretat… Les diferències es troben més en la manera de garantir aquests drets, en el seu abast i, lògicament, en el pressupost que s’hi destina. És a dir, en la configuració, menys o més ambiciosa, de l’estat del benestar.
L’estat del benestar va ser un contracte social sorgit de la Segona Guerra Mundial i de la por del capitalisme que la classe obrera s’afegís a la lluita per la seva substitució. A Espanya, quan el començàvem a edificar després dels 40 anys d’endarreriment als quals ens va sotmetre la dictadura franquista, el neoliberalisme ja n’estava soscavant els fonaments amb les polítiques de Thatcher i Reagan, seguint l’estela de Pinochet.
Amb la crisi financera del 2008, la por va fer que els mateixos neoliberals proposessin un parèntesi temporal del mercat sense regulacions o, fins i tot, la reformulació del capitalisme. Unes idees ràpidament defenestrades. Així, els defensors de la ideologia que ens va abocar a la crisi, van reforçar el desballestament de l’estat del benestar que teníem a l’Estat (poc) i a la resta d’Europa. Les ànsies de triomf absolut de la seva classe social els va dur a collar-nos encara més.
Però la realitat és tossuda i la crisi sanitària de la COVID-19 ha tornat a situar sobre la taula les polítiques que hem defensat des de CCOO durant tots aquests anys. Comencem a ser majoria aquelles persones que sabem que per tenir certa seguretat i una mínima dignitat a les nostres vides, així com per afrontar el futur, necessitem més estat i menys mercat, més acció col·lectiva i previsió de béns comuns i menys passivitat individualista i beneficis privats. Més drets de ciutadania.
Perquè els serveis públics són la riquesa d’aquelles persones que no som riques, la gent de CCOO els defensem i apostem per uns de dignes i de qualitat. Això exigeix revertir les tendències mercantilitzadores i destinar-hi més recursos, per assolir i superar la mitjana europea de finançament, prioritzant la gestió pública directa i reduint el nombre d’usuaris i usuàries per a cada professional, així com garantint el control i la transparència de la gestió pública, també de la delegada i la concertada.
Des de les CCOO defensem que la gestió directa per part de les administracions garanteixi la igualtat en l’exercici dels drets, l’equitat en l’accés i la justícia en el tracte. Una gestió que requereix de la funció pública, en la qual cal reconèixer l’importantíssim paper del funcionariat de l’Administració, que garanteix la gestió política i judicial i, per tant, l’estat del benestar.
També és fonamental l’estabilitat a la funció pública. Una estabilitat que ara mateix no es dona en una gran part i que és necessària per dos motius.
El primer, la necessària independència del poder polític. Només d’aquesta manera es poden garantir els drets de ciutadania. Unes treballadores i treballadors públics sense estabilitat estaran molt més sotmesos a la temptació política d’utilitzar les administracions públiques al seu servei. Seria molt més complicat prioritzar el vincle amb el servei i la llei, per sobre de l’obediència als superiors. I la ciutadania sabem que quan això passa s’estén el clientelisme, la corrupció i la ineficàcia.
Però necessitem aquesta estabilitat per un altre motiu també fonamental: perquè necessitem treballadores amb bones condicions laborals, amb estabilitat, de manera que ens serveixin de punt d’arribada en la negociació col·lectiva dels sectors més precaris. Perquè és bo per a la classe treballadora saber que l’estabilitat a la feina existeix i que aquesta ha de ser l’aspiració de tothom, tant al sector públic com al privat.
Així que no. No posarem fi a la funció pública. Les treballadores i treballadors serem sempre en la banda de la seva defensa, per moltes campanyes de desprestigi que es vulguin inventar perquè sabem tot el que ens hi juguem.
Podeu llegir l’article «Posem fi a la funció pública?» al Diari del Treball
CCOO denuncia que l’empresa FCC Medi Ambient substitueix les persones treballadores en vaga de Salt i porta esquirols d’altres municipis on l’empresa té contractes de neteja viari

La plantilla del servei de neteja de Salt, en defensa d’un conveni digne per als propers anys, està en vaga indefinida des del 25 de desembre i l’empresa, lluny d’afavorir un ambient que faciliti l’acord, ha decidit començar a portar personal per substituir els vaguistes des d’altres municipis i ciutats de Catalunya.
Aquesta actuació no només vulnera de manera flagrant el dret de vaga, sinó que l’empresa està utilitzant els treballadors i treballadores pagats per la ciutadania d’altres ciutats i municipis per atacar els drets dels companys i companyes de Salt.
CCOO no permetrem la vulneració del dret de vaga i farem efectives les accions legals i davant la Inspecció de Treball. Així mateix, recordem a l’empresa que els treballadors i treballadores de neteja que porten a fer esquirolatge formen part de contractes administratius d’altres municipis, que, tot i estar operades per FCC, estan essent pagats amb pressupostos d’altres municipis.
Ens trobem davant d’unes actuacions molt greus per part de l’empresa, amb el consentiment per part de l’ajuntament.
CCOO, com sempre, està disposada a negociar tantes hores com faci falta per resoldre el conflicte, però l’actitud emprada per l’empresa en connivència de l’ajuntament la considerem intolerable, ja que trenca els principis per poder negociar i buscar solucions al conflicte.
És en aquest sentit que exigim a l’empresa que cessi immediatament en aquestes pràctiques i els instem a establir una negociació real i efectiva en què es vegin intencions de posar fi a l’actual situació.
Obert el termini per a demanar places a les residències de temps lliure per a l’estiu 2022

Com altres anys, des de CCOO de Catalunya posem a disposició dels afiliats i afiliades unes places per al període d’estiu en residències de temps lliure de tot l’Estat, que es reserven mitjançant una sol·licitud específica i que es concedeixen per sorteig.
El període per presentar les sol·licituds va començar el passat 10 de gener i estarà obert fins a l’11 de març del 2022 (ambdós inclosos).
Entre les residències que es poden demanar hi ha opcions tant de platja (El Puig Valhotel de València o Panxón a Pontevedra) com de muntanya (Morillo de Tou a Osca, Hostería del Huerna a Astúries, O Carballiño a Ourense o Orihuela del Tremedal a Terol).
La idea d’aquesta iniciativa és que els treballadors i treballadores afiliats puguin gaudir amb les seves famílies de vacances de qualitat en condicions molt avantatjoses gràcies als preus socials, facilitant així el seu dret al lleure i una millor conciliació de la vida laboral i familiar.

