Darreres notícies
CCOO denuncia davant d’Inspecció de Treball el Departament de Salut per la manca de mascaretes FFP2 als centres educatius
El departament no dona equips de protecció individual a les seves treballadores i treballadors!
Ahir 27 de gener de 2022 va entrar per registre una denúncia davant de la Inspecció de Treball i del Departament de Salut per la manca de mascaretes del tipus FFP2 per al personal dels centres educatius. El Departament d’Educació, conjuntament amb el de Salut van determinar en el Pla d’actuació per al curs 2021-2022 que només eren necessàries mascaretes FFP2 per a aquells casos de detecció d’un possible cas de COVID-19 quan l’alumne o alumna no portés mascareta o per situacions específiques com la del personal vulnerable.
CCOO Educació vam demanar, des de la reobertura dels centres al 2020, la distribució de mascaretes FFP2 a tot el personal dels centres educatius perquè és l’única que dona una protecció real contra la transmissió aèria dels aerosols de la COVID-19. Considerem que és la mesura més eficient tenint en compte que és impossible mantenir les distàncies als centres, la ventilació de les aules és deficient, especialment quan fa fred, ja que es depèn de la ventilació natural i no s’han instal·lat aparells de ventilació mecànica, l’alumnat no porta mascareta en tot moment (menjadors escolars) i una part de l’alumnat no en porta mai (educació infantil).
Les mascaretes FFP2 són encara més necessàries que mai a partir dels canvis de protocols de quarantenes a infantil i primària, que permeten el no confinament de grups tot i que s’hi hagin produït fins a quatre casos positius. Segons l’article 14 de la Llei 3/1995 de prevenció de riscos laborals, el Departament d’Educació i les empreses del sector educatiu haurien de vetllar per la protecció eficaç dels seus treballadors i treballadores i, en aquests moments, això no s’està produint al no proporcionar-los cap equip de protecció individual.
CCOO Educació hem demanat en nombroses meses sectorials i comissions paritàries de prevenció de riscos laborals que es canviïn els protocols per garantir la disponibilitat de mascaretes FFP2 per a tot el personal dels centres que vulgui utilitzar-les. Però el departament només repeteix que les escoles són segures i ha fet cas omís de les nostres peticions. Per aquest motiu i molts altres hem dut a terme diferents accions encaminades a reivindicar el treball als centres educatius amb seguretat, com és la campanya de la ventilació mecànica, i ens hem mobilitzat diverses vegades al llarg de la pandèmia. Dilluns 24 ho vam tornar a fer únicament com a CCOO reivindicant mesures de seguretat per a tot el personal que treballa als centres educatius (docents, personal educatiu, PAS,…) i també juntament amb altres sindicats com ahir mateix.
Tot i que el Departament d’Educació està enviant alguna dotació extra de mascaretes FFP2 a alguns centres públics, ens informa que només estan dirigides a les persones substitutes que puguin ser vulnerables i, per tant, desafortunadament no es preveu cap canvi en els protocols pel que fa a les mascaretes.
CCOO considerem que aquesta situació és inacceptable i que en aquests moments de pic de contagis és molt greu que el departament abandoni el personal dels centres educatius que està fent la seva feina en unes condicions extremadament difícils, sanitàries i de sobrecàrrega de treball, per la quantitat de contagis i la manca de personal, i els deixi sense cap protecció personal, amb una mascareta tèxtil o higiènica.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 28 de gener de 2022Entrevista a Javier Pacheco a Ràdio Estel sobre la reforma laboral
Els sindicats creuen que hi ha una base per a l’acord de la reforma laboral, tot i una legítima modificació.
El Govern espanyol vol apujar el salari mínim interprofessional aquest any. L’augment vol que es pacti en la taula de diàleg social que ha convocat amb sindicats i patronal per al pròxim 7 de febrer. La vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz, i el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, s’han reunit a Barcelona per intentar desencallar un acord i que ERC s’avingui a votar favorablement en la tramitació de la reforma laboral que ha de començar la setmana que ve i s’ha de votar al Congrés dels Diputats.
De moment, des d’un punt de vista públic, el text de la reforma laboral encara no ha aconseguit tenir el suport dels partits que van propiciar la investidura de Pedro Sánchez.
En l’entrevista a Ràdio Estel, Pacheco ha afegit que hi ha hagut temps de sobres per parlar de la reforma laboral, perquè se n’ha parlat durant tota la legislatura. A més, ha considerat que seria legítim que el debat polític modifiqués l’acord, ja que és fruit del diàleg social i la sobirania del Congrés dels Diputats té la capacitat jurídica i legítima per poder modificar-lo.
Podeu escoltar l’entrevista a Javier Pacheco a Ràdio Estel sobre la reforma laboral en aquest enllaç
CCOO de Catalunya celebra que el mercat de treball hagi recuperat el ritme prepandèmic, tot i que es continua accentuant la bretxa de gènere
L’Enquesta de població activa del quart trimestre del 2021 mostra una recuperació dinàmica del mercat de treball, tant en termes trimestrals, com anuals, com també en relació amb la situació prèvia a la pandèmia. En relació amb el quart trimestre del 2019 tenim 9.700 persones actives més, un increment de la població ocupada de 20.000 persones i una reducció de la població aturada de 10.400, cosa que redueix la taxa d’atur del 10,45 % al 10,16 %. Malauradament, aquesta millora no és equilibrada en clau de gènere. Mentre que el nombre d’homes aturats s’ha reduït els darrers dos anys en 25.000, l’atur femení s’ha incrementat en 15.000 dones i reclama polítiques específiques. En relació amb la qualitat de l’ocupació, també ha millorat la taxa de parcialitat, que abans de la pandèmia estava en un 15 % i ara se situa en un 12,1 % amb una reducció més forta en el cas dels homes (del 8,2 % al 5,6 %) que en el de les dones (del 22,6 % al 19,1 %). La temporalitat en aquests dos anys s’ha reduït també del 21,2 % al 20,2 %, però amb una major reducció en el cas dels homes (del 19,7 % al 17,7 %) que en el de les dones (tan sols 2 dècimes, del 22,8 % al 22,6 %). La millora del mercat de treball confirma l’encert en l’aplicació de mesures d’estímul com els ERTO que han permès superar la crisi de la COVID-19 en menys de dos anys, i, en relació amb la qualitat de l’ocupació, anticipa el que esperem que serà l’efecte de la reforma laboral, tot i que calgui incidir amb força en termes d’equitat de gènere, mitjançant polítiques d’ocupació específiques.
Recomanacions:
1. Aquesta setmana està en joc el nostre futur marc laboral amb la necessària aprovació de la reforma laboral. Superar el llast deixat per la reforma laboral del 2012, aprovada per PP i CiU, és una condició indispensable per superar la precarietat endèmica al món del treball i garantir que la recuperació arribi al conjunt de les llars catalanes.
2. El gran esforç que s’està fent en l’àmbit de les polítiques actives ha de fer front a la situació de greuge permanent que pateix l’ocupació femenina. La igualtat de condicions i d’oportunitats del treball de les dones és un eix transversal als fons Next Generation i requereix determinació per part dels serveis públics d’ocupació i de l’autoritat laboral per revertir la injustícia existent.
3. La sisena onada de la pandèmia no ha afectat els indicadors d’ocupació, però sí que ha posposat la posada en marxa dels plans de recuperació i resiliència que han de permetre millorar el nostre teixit econòmic i productiu. És el moment per fer les inversions oportunes en infraestructures, competències i innovació, i, en l’àmbit públic i privat, per superar la crisi i fer front amb èxit als reptes en l’àmbit del clima i de la digitalització.
4. La crisi ha afectat especialment a les persones més vulnerables i que disposen de menys recursos. La recuperació passa necessàriament per millorar les polítiques de protecció social, ampliant especialment la cobertura de les rendes mínimes (RGC i IMV) i incrementant l’índex de referència català (IRSC) que avui es troba un 18 % per sota en poder adquisitiu que en el moment de ser creat.
Els òrgans de direcció de CCOO de Catalunya i UGT de Catalunya es reuneixen a Barcelona amb els secretaris generals dels sindicats, Unai Sordo i Josep Maria Àlvarez
La reunió tractarà sobre els continguts de la reforma laboral i el seu procés parlamentari, i tindrà lloc demà divendres a Cotxeres de Sants de Barcelona, a partir de les 10.30 hores.
Els màxims òrgans de direcció de CCOO de Catalunya i UGT de Catalunya (Consell Nacional i Comitè Nacional, respectivament) realitzaran una reunió conjunta el proper divendres, 28 de gener, a partir de les 10.30 hores, a les Cotxeres de Sants de Barcelona, carrer de Sants, 79, Barcelona. La trobada tindrà com a tema central els continguts de la reforma laboral recentment pactada per Govern, sindicats i patronals, i la situació actual en el tràmit parlamentari. Comptarà amb la participació dels secretaris generals de CCOO i UGT, Unai Sordo i Josep Maria Àlvarez, i dels secretaris generals de CCOO de Catalunya i UGT de Catalunya, Javier Pacheco i Camil Ros. Simultàniament es durà a terme el repartiment de fulls informatius a diferents estacions de metro i ferrocarrils explicant els detalls de la reforma a la ciutadania.
Yolanda Díaz visita CCOO per debatre sobre la nova reforma laboral
Yolanda Díaz, vice presidenta segona del Govern d’Espanya i Ministra de Treball i Economia Social, va visitar ahir CCOO de Catalunya per participar a la jornada “La reforma laboral, oportunitats i reptes”, organitzada per la Federació de Serveis.
L’acte va tenir lloc a partir de les 5 de la tarda i també va comptar amb les intervencions del secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco, i del secretari general de la Federació de Serveis de CCOO de Catalunya, Ramón González Monroy, que van debatre sobre les diverses oportunitats i millores que aportarà la reforma laboral per al conjunt dels treballadors i les treballadores i els reptes que es presenten de cara al futur.
A continuació podeu veure la gravació de la jornada i l’àlbum de fotos de la visita de Yolanda Díaz a CCOO de Catalunya
CCOO de Lleida exigeix al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana la reposició de la totalitat de serveis ferroviaris Avant Lleida-Barcelona existents amb anterioritat a la pandèmia
El sindicat insta l’Administració estatal a implantar immediatament els serveis i les tarifes establerts al projecte elaborat pel sindicat “Avant Lleida-Barcelona, un tren per a la classe treballadora”, que compta amb el suport unànime de les institucions i entitats del territori.
En l’acte conjunt de totes les institucions i entitats socials del territori que ha tingut lloc aquest matí, CCOO de Lleida exigeix al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana la reposició de la totalitat de serveis ferroviaris existents amb anterioritat a la pandèmia.
Actualment falta reposar 4 serveis diaris dels 15 existents el 2019 (7 d’anada i 8 de tornada), que ja eren clarament insuficients per atendre les necessitats de mobilitat i que no suposen una alternativa real a la utilització del vehicle privat ni en freqüències ni en places ofertes ni en preus, en uns trens que ja tenen la consideració d’obligació de servei públic.
Així mateix insta l’Administració estatal a la implantació immediata dels serveis i les tarifes establertes al projecte elaborat pel sindicat “Avant Lleida-Barcelona, un tren per a la classe treballadora”, un projecte que compta amb el suport unànime de la Diputació de Lleida, l’Ajuntament de Lleida, la Cambra de Comerç, Pimec, l’Associació de Veïns de Lleida, els usuaris d’Avant i la UGT, entre d’altres.
Si s’executa el projecte, i això es pot fer de manera immediata ja que s’utilitzen els trens d’alta velocitat que tenen parada a Lleida i que circulen amb un gran nombre de places buides al trajecte Lleida-Barcelona per l’alt preu dels bitllets, suposaria una oferta entre 15 i 16 circulacions per sentit de serveis purs Avant i places sinergiades en trens d’alta velocitat i de més d’un milió i mig de places en còmput anual.
Així mateix, pel que fa al preu l’abonament mensual (abonament targeta plus 45) que actualment costa 542,40 euros, passaria a costar 285,60 i el bo de 10 viatges (targeta plus 10/45) passaria dels 204,80 euros actuals als 122,20.
Considerem que aquesta proposta tarifària i d’increment de serveis Avant recollida al projecte contribuiria notablement a facilitar les necessitats de mobilitat obligada existents, facilitaria la vertebració del territori i el desenvolupament sostenible, a més de ser impulsora de l’economia, en una relació que suposa la majoria dels desplaçaments del territori fora de la província.
Per últim, CCOO de Lleida vol agrair el suport i la col·laboració que les institucions i les entitats del territori estan donant de manera unànime a aquest projecte del sindicat.
La memòria del CITE alerta sobre la situació de precarietat i indefensió dels treballadors i treballadores estrangers
La crisi sanitària generada per la COVID-19 segueix condicionant el funcionament de la xarxa d’oficines del CITE i comporta un increment del nombre d’atencions realitzades.
Durant el 2021, en el segon any de crisi sanitària generada per la COVID-19, des de les 33 oficines del CITE, distribuïdes arreu de Catalunya, es van atendre 12.569 persones, que van realitzar 20.917 visites i plantejar 34.245 consultes. Això representa un increment del 10,10 % del nombre de persones ateses respecte del 2020, però també del 6,8 % de visites i del 2,86 % de consultes.
Per nacionalitats, durant l’any 2021 es van atendre persones de 121 nacionalitats diferents. El primer país és el Marroc, amb un 13,6 % del total, seguit de Colòmbia (13,4 %), Hondures (8,7 %), el Perú (8,1 %) i Veneçuela (5,8 %), i es manté així la mateixa correlació de països que l’any passat. Així mateix, prop del 60 % de les persones ateses són llatinoamericanes.
Això ha fet que el percentatge de dones ateses sigui del 58% del total de persones ateses com a conseqüència del major pes de les dones entre les persones provinents de països llatinoamericans (el 79 % en el cas d’Hondures, el 68 % en el cas de Veneçuela, el 67 % si parlem del Perú i el 64 % en el cas de Colòmbia, per exemple).
La memòria també segueix mostrant, com en els anys anteriors, un increment continuat de les persones sense autorització administrativa per residir i treballar a l’Estat espanyol respecte de l’any anterior, que passa del 66,3 % el 2020 al 69,2 %. Això posa de manifest l’existència d’una important bossa de persones que no han pogut regularitzar la seva situació (segons estimacions de la Generalitat de Catalunya pot superar les 150.000 persones) per les dificultats que genera un mercat de treball de baixa qualitat, atès que es requereix un contracte d’un any a jornada completa. Aquesta situació s’ha vist agreujada per l’aturada generalitzada de l’economia i per la crisi econòmica i social conseqüència de la pandèmia, i pot comportar un increment important de persones que puguin caure en la irregularitat sobrevinguda.
En aquest sentit, el 37 % de les consultes ateses tenen a veure amb temes relacionats amb les vies per regularitzar la seva situació administrativa: 24,4 % arrelament social, 9,6 % altres formes de regularització i 3 % arrelament laboral. Aquest darrer procediment veu augmentar de manera important el seu pes respecte del 2020 per les modificacions introduïdes per la Instrucció 1/2021, de 8 de juny, de la Secretaria d’Estat de Migracions en relació amb l’arrelament laboral.
D’altra banda, es redueix un 2,4 % el nombre de persones que treballa respecte de l’any anterior, un 43,6 %, i s’incrementen lleument les que ho fan de manera irregular, el 69,8 %, seguint la tendència d’anys anteriors.
El principal sector d’ocupació és el treball de la llar, que ocupa el 36,8 % de les persones que treballen, el 93,5 % dones. També és el primer sector pel que fa a treball irregular, amb el 43,4 % del total de les persones que treballen de manera irregular. El segon sector és altres serveis, amb un 19,80 %, seguit de la indústria, amb un 9 %, i l’hostaleria, amb un 8,7 %.
Es manté, doncs, la tipologia d’anys anteriors de la persona atesa al CITE: una dona llatinoamericana, sense autorització administrativa, que treballa de manera irregular en el sector del treball de la llar. Volem destacar el que això significa de situació precària, ja que se suma la precarietat i invisibilitat del sector a la que ja comporta per si mateixa la situació d’irregularitat administrativa i que s’ha vist molt agreujada per la situació generada per la crisi sanitària. És per això que reiterem la nostra demanda al Govern de l’Estat per promoure la ratificació immediata del Conveni 189 de l’OIT de treball digne per a treballadors i treballadores domèstics per equiparar les condicions laborals dels treballadors i treballadores d’aquest sector a la resta de treballadors i treballadores del règim general de la Seguretat Social.
La memòria també ha posat de manifest el reforçament del CITE com a entitat de referència per a les persones estrangeres, especialment aquelles que es troben sense autorització administrativa i, per tant, en una situació més precària i vulnerable. En aquest sentit, reiterem la nostra denúncia de la mercantilització de l’assessorament i la tramitació d’expedients en matèria d’estrangeria promoguda per l’administració central en la darrera reforma del reglament d’estrangeria. Aquests canvis no tenen en compte la bretxa digital que afecta moltes persones estrangeres i dificulten la feina de les entitats socials sense afany de lucre que atenen les persones en una situació més precària.
D’altra banda, la crisi sanitària també ha posat de manifest la manca de professionals sanitaris per fer front a l’increment de feina generat per la COVID-19, i des de diferents àmbits empresarials s’ha plantejat la necessitat d’obrir la contractació en origen, obviant que al nostre país ja hi ha moltes persones amb la preparació acadèmica adequada, que tenen moltes dificultats per homologar les seves titulacions, o que no tenen autorització de residència i treball per no poder complir els requisits exigits per accedir a la regularitat administrativa.
És per això que reclamem al Govern de l’Estat espanyol que promogui de manera urgent les mesures extraordinàries necessàries que permetin agilitar l’homologació de les titulacions acadèmiques i la regularització dels treballadors i treballadores sense autorització administrativa, molts dels quals estan ocupant places en sectors essencials. Regularitzar-los no només permet donar resposta a necessitats estructurals de la nostra societat, com ho és la gestió de les cures. És, principalment, una qüestió de drets humans per garantir-los una vida digna.
Feu clic per veure:
Posicionament de CCOO respecte a les recents notícies de corrupció a la direcció del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya
Des de Bombers de CCOO volem posar de manifest la nostra preocupació per les notícies recents per presumpta corrupció a la cúpula del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, que ha sortit a la llum des dels mitjans de comunicació, i el dany que aquesta presumpta corrupció fa a la imatge del cos. Malgrat aquestes greus acusacions, el Cos de Bombers i els seus treballadors i treballadores continuem actuant amb autèntica professionalitat al marge dels esdeveniments que s’han publicat.
Demanem i exigim una investigació no només judicial, sinó també d’ofici, i valorem com a molt greus els fets imputats si finalment es demostren les acusacions.
Sempre hem cregut en la presumpció d’innocència i en la professionalitat dels treballadors i treballadores del cos, en tots els àmbits d’actuació, i creiem que, fins que no es demostri el contrari, hem de continuar actuant d’aquesta manera.
Demanem agilitat per tal d’aclarir i identificar aquestes suposades irregularitats, i si cal que es depurin responsabilitats. Seria molt greu, si finalment aquests fets fossin certs, no només en si mateixos, i per això representaria mal ús de diners públic i també un altre doble vessant: la de dificultar la prestació d’un servei públic essencial en les millors condicions i la d’un possible risc per a la seguretat dels treballadors i treballadores.
CCOO fa anys que reclamem no només poder treballar amb equipament i vehicles adequats, sinó un sistema àgil de manteniment d’aquests.
CCOO tornem a insistir en la necessitat de realitzar una auditoria interna independent de la gestió econòmica i administrativa, i procedir a determinar les necessitats reals del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya. Aquestes necessitats han de garantir la prestació d’un servei de qualitat a tot el territori.
CCOO creiem que és absolutament necessari un pacte de país i una nova Llei de bombers per dotar el Cos de Bombers de les eines necessàries per fer front amb garanties a les emergències del segle XXI.La vicepresidenta segona del Govern, Yolanda Díaz, participa en una assemblea de delegats i delegades de CCOO del sector de serveis per explicar les oportunitats i els reptes de la reforma laboral
L’acte tindrà lloc demà dimecres, 26 de gener, a les 17 hores.
La vicepresidenta segona del Govern de l’Estat, Yolanda Díaz, participarà demà dimecres, 26 de gener, en una assemblea de delegats i delegades de CCOO de sectors afectats per la crisi de la pandèmia, com són l’hostaleria i el comerç, on s’explicaran les oportunitats i els reptes que ofereix la reforma laboral recentment acordada pel Govern, CCOO i UGT, i les patronals.
L’assemblea començarà a les 17 hores i tindrà lloc a la sala d’actes de la seu central de CCOO de Catalunya, Via Laietana, 16, de Barcelona. Amb Yolanda Díaz participaran a la primera taula rodona, amb el títol “El diàleg social per avançar en drets”, Javier Pacheco, secretari general de CCOO de Catalunya i Ramón González, secretari general de la Federació de Serveis del sindicat. Posteriorment, a les 18 hores, tindrà lloc una segona taula dedicada als canvis legislatius i als reptes per als sectors de serveis, on participaran Francisco Galván, responsable d’Hostaleria de CCOO de Catalunya; Esteban Sanabria, secretari d’Acció Sindical de CCOO de Serveis de Catalunya, i Cristina Jiménez, secretària d’Assessorament Col·lectiu de la federació. Tota l’assemblea serà retransmesa pel canal de YouTube de CCOO de Catalunya
Sabem de què parlem?
Article de Javier Pacheco, secretari general de CCOO de Catalunya, publicat al ‘Diari del Treball’ (25-01-2022)
El Diari del Treball ha publicat un article de Javier Pacheco, secretari general de CCOO de Catalunya, sobre la reforma laboral (25-01-2022). El podeu llegir a continuació:
Fa setmanes que sento opinions i posicions a tort i a dret sobre l’acord del diàleg social per la reforma laboral. Fa setmanes que respecto el temps polític malgrat el que estic sentint, i malgrat que alguns partits no respecten el temps ni el paper del diàleg social.
I després d’aquestes setmanes vull compartir algunes consideracions que ja no puc ni vull callar més:
La democràcia s’articula des de la representativitat que atorga la ciutadania a diferents nivells. En l’àmbit estatal hi estan representats els interessos generals pel qui són escollits per conformar el Congrés dels Diputats i Diputades, el poder legislatiu. Val a dir que aquests escullen el Govern de l’Estat que representa el paper de l’Executiu, per tant, dos dels tres poders on se sustenta la democràcia.
A més dels interessos generals també estan representats els interessos de part de la ciutadania. Aquests tenen els seus propis mecanismes establerts per acreditar la seva representativitat. Els interessos de part en el món del treball el representen les patronals més representatives, escollides pels empresaris, i els sindicats que més representació tenen a les eleccions sindicals que es desenvolupen a cada centre de treball de més de sis treballadors i treballadores segons estableix la llei.
Aquests drets i obligacions representatives estan recollides a la Constitució, igual que les funcions que desenvolupen i entre altres moltes, hi ha la de la concertació i el diàleg social.
El diàleg social pot ser bipartit o tripartit. Bipartit és aquell que formen patronals i sindicats per abordar aspectes de les relacions laborals principalment. El tripartit s’afegeix al Govern perquè negocia aspectes que es tramiten com a lleis, normes i reglaments.
Per tant, la reforma laboral s’ha negociat per aquells que han escollit els partits (el Govern), els empresaris (les patronals) i els treballadors i treballadores (els sindicats).
Els partits tenen dret a qüestionar els acords que s’arribin en aquest àmbit? És clar que sí. Però té lògica política fer-ho? En la meva opinió, NO. És una pràctica política que afebleix l’estructura de què ens dotem per vertebrar la democràcia. No respectar les legitimitats representatives diu molt poc del compromís amb els valors democràtics i la participació de la ciutadania articulada que són els agents socials. Quina democràcia defensen alguns? La de la cort deixant de banda la de la vila? Que s’ho facin mirar. A destra i sinistra.
També he sentit moltes coses sobre els continguts dels acords, que fan preguntar-me si sabem de què parlem. L’acord aborda les tres fases que viu un treballador o treballadora en la seva relació amb les empreses durant la seva vida laboral:
- L’entrada al mercat de treball (contractació).
- L’estada del treballador a l’empresa i els seus drets (negociació col·lectiva).
- La sortida del mercat de treball (mesures alternatives als acomiadaments).
Comencem per ordre; l’entrada al mercat laboral:
S’ha fixat com a contracte ordinari el contracte indefinit; s’han reforçat les causes per les quals el contracte pot ser temporal, reduint-lo a dues modalitats per dificultar el frau; s’ha eliminat el contracte d’obra i servei, principal focus d’abús de temporalitat; s’ha reforçat l’incentiu del contracte fix discontinu en els sectors que per la seva estacionalitat utilitzaven la temporalitat fins ara; s’han incrementat els drets als contractes formatius, millorant condicions de milers de joves; s’han endurit i individualitzat les sancions al frau a la contractació.
Algú pot dir que aquest acord no canvia radicalment els criteris d’entrada al mercat de treball? Algú recorda una reforma laboral que tracta amb aquest nivell de profunditat el model de contractació al nostre país? Es pot dir que aquest apartat de la reforma, per si sola, no val ja la pena per canviar la cultura de la precarietat a la contractació que condemna milions de treballadors a fer salts per les empreses de contracte en contracte, molts d’ells, de setmanes, o dies, o d’hores? Això és un maquillatge? Sabem de què parlem?
Seguim amb l’estada del treballador a l’empresa i els seus drets:
La reforma laboral del 2012 es va carregar els equilibris de la negociació col·lectiva i va restar eficàcia als acords i va donar arbitrarietat als empresaris per complir o no amb allò acordat. Si els treballadors i treballadores volien revertir les pèrdues de drets en una propera negociació, es trobaven amb l’espasa de Dàmocles de la ultraactivitat de la vigència del conveni, i corrien el risc de quedar-se sense el conjunt de condicions que aquest regula si els empresaris deixaven passar el temps.
La pèrdua de la ultraactivitat i de la prevalença del conveni sectorial alhora han estat les eines que la reforma del PP va posar a disposició de la devaluació dels salaris i les condicions de treball per fer front a la crisi financera, preservant els interessos del que ells representen, els que tenen el capital.
Recuperar la prevalença del conveni sectorial perquè els convenis d’empresa no fixin salaris més baixos significa que la força sindical que aplega els interessos de molts treballadors i treballadores de moltes empreses, vinculats a les negociacions dels convenis sectorials, garanteix unes condicions dignes de treball i que cap empresa que vulgui empitjorar aquestes condicions per fer una competència deslleial amb els seus competidors per la via dels baixos salaris no pugui fer-ho, com ha estat en aquesta dècada negra durant la qual ha actuat la reforma del PP, empobrint la classe treballadora.
Aquesta política no només millorarà les condicions salarials de milions de treballadors que sortiran de la precarietat més absoluta, sinó que pot canviar la cultura empresarial que competeix pels baixos costos, per una altra on les inversions, la innovació i la formació protagonitzin el canvi de model productiu que impulsa la UE amb els fons europeus.
Qualsevol persona que negocia convenis sap el valor d’aquestes mesures. Només el que no ho ha fet mai pot menystenir aquesta recuperació de drets. Aquest és el valor que té la recuperació de més poder sindical. Que mirin els indicadors de desigualtats comparats històrics en relació amb la sindicació de la ciutadania. Menys poder sindical és més desigualtat. De què parlen aquells que menystenen la recuperació dels equilibris a la negociació col·lectiva? Sabem de què parlem?
I acabem referint-nos a la sortida del mercat laboral:
Alguns s’agafen a la manca de modificacions en la quantia de les indemnitzacions que va ser retallada per les reformes de la crisi. I sí, no s’ha tocat aquest apartat; primer perquè s’havia de trobar el consens de totes les parts, que és un valor fonamental per donar estabilitat en el temps a la reforma. Però també perquè si analitzem el conjunt de les mesures acordades, actuen molt positivament en la política d’acomiadaments. Perquè estarem d’acord que la millor política contra els acomiadaments és que n’hi hagi menys, no que siguin més ben pagats, oi? Ho donaré per suposat.
En primer lloc, canviar el mercat de treball reduint la temporalitat actual per sobre del 20 % a dígits homologables amb la UE, per sota del 8 %, significarà que milions de treballadors i treballadores que avui només tenen dret a 8 o 12 dies indemnització pel seu contracte temporal tinguin dret a 33 dies, perquè en tindran un d’indefinit. No és això “mirar les persones”, com alguns s’omplen la boca de dir?
Per altra banda, analitzem què fa la reforma per canviar la cultura dels acomiadaments. Primer, tenir en compte els efectes en el mercat laboral de les reformes anteriors: s’ha produït un nivell de substitució de treballadors i treballadores per la via dels acomiadaments massius i l’abús de la contractació, i afegint-hi la devaluació dels salaris això ha significat una pèrdua d’antiguitat dels treballadors i treballadores que avui dia tenen una mitjana al voltant dels cinc anys i una pèrdua salarial del 6 %. Per què dic això? Perquè aquestes dades determinen la base de càlcul de les indemnitzacions, i amb elles podem saber què significa realment la diferència entre 33 i 45 dies d’indemnització per any treballat. Agafin un exemple de qualsevol dels salaris majoritaris, que no superen en molt els 1.200 euros al mes, amb els cinc anys d’antiguitat mitjana. Diferències minses que no canvien la vida de cap treballador o treballadora acomiadat.
Es aquí la clau de la reforma laboral? Al meu parer, no. És més important actuar per evitar canviar la cultura de l’ús dels acomiadaments com a primera mesura empresarial per fer front a les crisis, per mantenir l’ocupació, i utilitzar mecanismes de flexibilitat interna.
I això és el que incorpora la reforma, un mecanisme RED, que no és més que estendre la política contra la crisi de la COVID amb els ERTO, repartint la jornada dels treballadors i treballadores, donant suport a les empreses i garantint prestacions als treballadors i treballadores per compensar la pèrdua parcial dels seus salaris. A la crisi, 3,3 milions de llocs de treball s’han salvat. És això un maquillatge? Canviar la cultura davant els acomiadaments i la contractació és menyspreable? És millor bloquejar la reforma per uns quants euros? Sabem de què parlem?
Per aquestes raons aquestes setmanes quedo sorprès per algunes declaracions grandiloqüents i dogmàtiques ideològicament a dreta i esquerra. Demano només que parem un moment a valorar el que significa aquest acord en el seu conjunt, tant per la seva legitimitat, en ser el resultat del diàleg social, com pels efectes estructurals del canvi en el marc normatiu de l’Estatut dels treballadors més gran que s’ha pactat, sí, pactat, en democràcia. El canvi cultural que pot impulsar al món del treball, i que té el treball digne i la lluita contra la precarietat com a eix central.
És sense cap mena de dubte la reforma laboral que més avança en direcció contrària als interessos neoliberals que dominen a les nostres vides des de fa dècades. La reforma laboral que més drets recupera per la classe treballadora en tots els canvis que s’han produït de l’Estatut dels treballadors. Una reforma que contribueix a construir un marc de drets socials per posar les bases al nou contracte social del segle XXI, per part de la reforma del sistema de pensions, la Llei d’ocupació, la Llei rider i l’increment històric de l’SMI.
Cap interès partidari no pot avantposar-se a la lluita contra la precarietat. Cap interès electoral no pot bloquejar la recuperació de drets de la classe treballadora. No existeix cap raó suficient per no donar llum al decret de govern que inclou els acords del diàleg social.
No n’hi ha cap… si sabem de què parlem.
Feu clic per llegir l’article Sabem de què parlem? al Diari del Treball
