Darreres notícies
L’entossudiment de la patronal de premsa diària dificulta aconseguir un acord en el conveni col·lectiu estatal
L’Associació de Mitjans d’Informació (AMI) proposa un increment salarial de l’1% només a una part de les plantilles, des de la signatura del conveni i sense cobrar els endarreriments des de gener de 2021.
En un moment en el qual han nascut noves capçaleres de premsa, quan els murs de pagament creixen en lectors i ingressos i quan fins i tot alguns grans grups de comunicació reparteixen dividends, la patronal de premsa espanyola pretén que bona part dels treballadors i treballadores de la premsa diària escrita i digital no tinguin una pujada salarial justa i suficient. Després de més de vuit mesos de negociació del VII Conveni Col·lectiu Estatal del Sector de Premsa Diària, la patronal Associació de Mitjans d’Informació (AMI) ha plantejat una oferta que els sindicats rebutgen categòricament: un increment de l’1% del salari a redactors, redactores i personal d’aquest grup en altres departaments per a enguany, i cap pujada per a redactors cap, caps de servei o de departament i caps de secció.
A més, en contra del que s’ha acordat sempre en els convenis anteriors, la patronal proposa que aquest increment es cobri a partir del dia en què se signi el conveni, sense recuperar els endarreriments corresponents al temps transcorregut des de l’1 de gener de 2022, quan va expirar el conveni actual.
Accions de protesta
Els representants de Comissions Obreres (FSC-CCOO), Unió General de Treballadors (FeSMC-UGT) i Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP), les tres organitzacions que negocien aquest conveni, consideren que aquesta proposta de la patronal és una autèntica provocació que dificulta enormement les possibilitats d’aconseguir un acord. Malgrat això, continuen negociant i han respost a la AMI que, si persisteix en la seva actitud, convocaran accions de protesta en el sector, sense descartar la vaga.
Des que es van iniciar les negociacions, al gener, només hi ha hagut sis reunions per motius atribuïbles exclusivament a la AMI. La representació sindical, conscient de les dificultats econòmiques per les quals travessen les empreses, va plantejar al gener una plataforma moderada per al nou conveni. Malgrat l’elevada inflació i la pujada de l’Índex de Preus al Consum (IPC) que s’ha registrat des de llavors, ha mantingut les mateixes peticions per a negociar.
Enfront d’aquesta proposta, que aquestes organitzacions sindicals continuen negociant amb la voluntat d’assolir un acord satisfactori per a les dues parts, la patronal planteja ara l’1% d’increment salarial amb les exclusions citades i sense recuperar els endarreriments, malgrat tractar-se d’un sector en el qual bona part de les plantilles treballen més hores de les que corresponen i no les cobren.
La patronal, a més, es nega a pagar els diumenges treballats des del primer, en comptes de fer-ho des del dotzè com fins ara; rebutja vincular els salaris a l’IPC, no accepta cap altra millora i, per si no n’hi hagués prou, ni tan sols diu si la pujada de l’1% seria també per a l’any pròxim o més. Amb l’argument que la situació econòmica actual és difícil, com en tots els sectors, amb la seva proposta pretén que els i les treballadores del sector siguin els que paguin una altra vegada les conseqüències de la crisi.
L’única cosa que ha acceptat la patronal, després de molts anys d’exigència per part de les organitzacions sindicals, és eliminar la figura de l’auxiliar de redacció. Però es nega a eliminar també la figura de l’ajudant de redacció com reclamen els sindicats, i proposa que, a més del període de prova, en aquest grup caldrà romandre tres anys per a accedir al de redactor B. Així, les empreses podran tenir a professionals durant trenta-sis mesos amb un sou que ara és de 18.902 euros a l’any, però fan el mateix treball que els qui cobren 4.000 mil euros més.Els representants de CCOO, UGT i FeSP continuaran negociant amb la millor voluntat i bona fe, perquè la seva intenció és aconseguir un acord. Per això, fan una crida a la patronal AMI perquè rectifiqui, assumeixi que les conseqüències de les dificultats econòmiques no poden recaure amb més intensitat sobre les seves plantilles, no dilati més les negociacions i no obligui els sindicats a convocar mesures de protesta que cap de les dues parts vol.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 18 d’octubre de 2022El 3 de novembre, manifestació a Madrid amb el lema “Salari o conflicte”
El dimecres 3 de novembre tindrà lloc una gran manifestació a Madrid amb el lema “Salari o conflicte” davant l’actitud de la patronal de no negociar els convenis col·lectius i de congelar els salaris dels treballadors i les treballadores.
Uns 2.000 delegats i delegades de CCOO de Catalunya viatjaran a la capital de l’Estat on participaran en una de les tres grans columnes que es manifestaran perquè aquesta crisi no la pagui la classe treballadora.
La mobilització es produeix en un context on els preus no paren de pujar i on nombroses famílies ja no arriben a final de mes. CCOO denuncia que moltes empreses estan carregant l’augment de preus de l’energia en els productes de consum i qui ho acaba pagant sempre són els mateixos.
Per això, cal desbloquejar la negociació els convenis col·lectius i incloure-hi els augments de salari que els treballadors i les treballadores necessiten.
Retransmissió en directe
Declaracions de Javier Pacheco, secretari general de CCOO de Catalunya, des de la manifestació de Madrid #SalariOConflicte
Jovent, salut mental i drets laborals
La salut mental de la població jove ha empitjorat arran de la pandèmia, però aquest ja era un problema que existia anteriorment.
- Les persones joves han experimentat més atacs d’ansietat i sentiments de tristesa i angoixa des de l’inici de la pandèmia.
- Cada any, el suïcidi se situa com la segona o tercera causa de mortalitat juvenil.
- El percentatge de persones joves amb depressió major el 2021 va ser del 7,2 %, una dada que supera ja la del 2018 (6,5 %).
- Les malalties mentals no es distribueixen igual entre homes i dones. La depressió afecta més les noies joves (10,2 %) que els nois (4,3 %).
En molts casos, aquests problemes de salut tenen relació directa amb les condicions de treball, però no són reconeguts com a accidents de treball.
Les condicions de treball com a factor de risc: jovent i treballs precaris
Torns i horaris irregulars Treballs que requereixen més demanda física (postures forçades, manipulació manual de càrregues, moviments repetitius, etc.). Terminis molt ajustats, ritme i càrregues de treball elevades Desgast emocional per tracte habitual amb clients o persones usuàries. Dificultats per compatibilitzar formació i vida laboral Abús de la figura del becari o becària. Inestabilitat contractual i treball parcial no desitjat Manca de formació per a la realització de la feina concreta. Salaris baixos i poc reconeixement de la feina Atencions sexuals no desitjades (les dones del sector de serveis tenen més probabilitat de patir assetjament sexual). La precarietat en l’organització del treball genera riscos psicosocials i problemes de salut mental.
Les persones treballadores joves tenen un 50 % més de probabilitats de patir un accident laboral que la resta.
Coneix els teus drets:
- Gaudir d’una protecció eficaç de la teva seguretat i salut per part de l’empresa.
- Avaluar tots els riscos laborals presents a la teva feina, també psicosocials, i endegar mesures preventives eficaces per protegir la teva salut.
- Rebre informació i formació teòrica i pràctica, suficient i adequada.
- Conèixer com has d’actuar en cas d’accident de treball i on és la mútua.
- Realitzar reconeixements mèdics periòdics per fer un seguiment de la teva salut en relació amb els riscos laborals. Com a norma general, són voluntaris per a tu.
- Interrompre l’activitat laboral quan existeixi un risc greu i imminent per a la teva vida o salut.
- No suposar, la seguretat i salut en el treball, cap cost per a tu, ni en termes econòmics ni de temps.
- Ser consultat o consultada per l’empresa en relació amb els riscos de la teva feina a través dels delegats i delegades de prevenció quan hi ha representants de les persones treballadores a l’empresa.
La negociació col·lectiva i la participació sindical en el disseny de les condicions de treball és l’eina principal per protegir la teva salut.
Feu clic per descarregar la infografia Jovent, salut mental i drets laborals en català o la infografia Jóvenes, salud mental y derechos laborales en castellà
Per a més informació, consulta el nostre full informatiu Joves i salut laboral. La intervenció sindical. I recorda: no et quedis mai amb el dubte, contacta amb els teus delegats i delegades de CCOO o consulta’ns
Amb el suport de:
Javier Pacheco i Camil Ros: «La política de l’Estat és insuficient, la de la Generalitat inexistent i la de la patronal cobdiciosa»
Entrevista a Javier Pacheco i Camil Ros publicada al diari ‘Ara’ el 15 d’octubre del 2022
L’agenda dels dos sindicats majoritaris a Espanya, CCOO i UGT, s’ha omplert per al mes d’octubre. El context d’inflació desbocada i sous estancats ha multiplicat les aparicions dels seus secretaris generals a Catalunya, Javier Pacheco i Camil Ros, en protestes, concentracions i vagues de sectors que pressionen per aconseguir millores salarials i compensar la pèrdua de poder adquisitiu. Els dirigents sindicals atenen l’Ara després d’una setmana de canvis al Govern català i la preocupació per la urgència d’aprovar uns pressupostos que reforcin l’escut social en plena crisi del cost de vida.
Feu clic per llegir l’entrevista a Javier Pacheco i Camil Ros publicada a l’Ara (15-10-2022)
CCOO es concentrarà davant les ITV de Catalunya per exigir a la patronal que desbloquegi les negociacions del conveni sectorial
Dilluns 17 es farà una concentració a les 10.30 hores a Barcelona, davant del centre de treball d’Applus del carrer Motors, 136.
CCOO, UGT i SRT realitzaran accions i mesures de pressió per aconseguir que la patronal canviï d’actitud, deixi de bloquejar i es pugui avançar en la negociació del conveni col·lectiu de les ITV.
Per a CCOO i per als altres sindicats presents a la mesa del conveni és imprescindible que la patronal compleixi primer el compromís d’abordar una proposta salarial que permeti avançar en la negociació d’altres temes tan importants com són la jornada i la conciliació de la vida laboral i familiar o parlar sobre els grups professionals.
El personal que presta servei a les inspeccions tècniques de vehicles té un indiscutible interès públic, ja que ha de garantir la seguretat industrial i la circulatòria del parc mòbil però sovint suporta càrregues de treball excessives que compliquen el treball per torns i unes condicions de treball que són molt millorables.
De moment, ja s’ha convocat una concentració a les portes d‘Applus, al centre de treball del carrer Motors, 136, de Barcelona, el proper dilluns, 17 d’octubre a les 10.30 hores.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 14 d’octubre de 2022La contenció de la inflació no és suficient per pal·liar la precarietat instal·lada a les llars catalanes
Valoració de les dades de l’IPC de setembre del 2022
La darrera correcció de les dades de l’índex de preus de consum harmonitzat per part del Banc Central Europeu (BCE), situa la mitjana per aquest any en el 8,7 %, el que suposa un increment, des del mes de juny, d’1,5 punts. En el cas de la inflació per al 2023, l’increment entre les previsions de juny i octubre és fins i tot de 3 punts, puja del 2,6 al 5,6. Aquest escenari, que s’acompanya d’una reducció de la previsió de creixement per al 2023 en la qual es redueix a la meitat (del 2,8 a l’1,4), i a la qual s’ha de sumar l’anunci d’una previsible recessió a Alemanya l’any que ve, situa les llars treballadores catalanes en un context marcat per la incertesa i el risc. L’increment dels preus, la contenció dels salaris i l’augment de l’Euribor, que frega ja el 2,7 %, comporta una reducció del consum i de la demanda que pressiona sobre les llars a les quals han anat empobrint les successives crisis. Així, convé recordar que el 2021 una de cada tres llars no es podia fer càrrec de despeses imprevistes, una de cada quatre estava en risc de pobresa o exclusió social i una de cada cinc no arribava a final de mes. I mentre s’apel·la a la contenció dels salaris, les empreses i distribuïdors van traslladant l’increment de preus energètics als seus preus mantenint, o fins i tot augmentant, els seus marges de benefici. Un greuge i una irresponsabilitat que amenaça l’economia i la societat i encén el conflicte social.
A Catalunya l’IPC interanual es situa en el 8,5 %, un punt i set dècimes per sota de l’indicador registrat el mes passat (10,2 %) i quatre dècimes per sota de l’indicador estatal (8,9 %). Aquest descens de preus de l’índex general en relació amb el mes anterior està motivat principalment per un menor increment d’aquells productes que havien registrat elevats augments en els seus nivells de preus (principalment habitatge i transport). En concret, l’habitatge s’incrementa el 13,9 % i el transport el 9,2 %. Malgrat que, en ambdós productes, es tracta d’increments molt elevats, aquests són inferiors als registrats el mes anterior i, per tant, pressionen a la baixa la taxa d’inflació. En canvi, el preu dels aliments i begudes no alcohòliques sí que pressiona a l’alça i continua incrementant-se fins a arribar a màxims històrics (12,9 %).
A escala de l’Estat, l’IPC interanual es situa en el 8,9 %, un punt i sis dècimes per sota de l’indicador registrat en relació amb el mes d’agost (10,5 %), i se situa quatre dècimes per sobre de l’indicador d’inflació general per a Catalunya (8,5 %). Aquest descens en els preus, com en el cas descrit per a Catalunya, troba les causes principalment per un menor increment dels preus en l’habitatge (amb un encariment que, tot i ser del 14,2 %, és inferior al registrat el mes anterior) i dels productes relacionats amb el transport (amb un increment de preus del 9,4 %, també inferior al registrat el passat mes d’agost). En canvi, el principal grup de productes que més s’encareix respecte de l’increment interanual registrat el mes passat són els aliments i begudes no alcohòliques, amb un increment de preus del 14,4 %. Aquest increment és el més elevat registrat des que es disposen dades (gener del 1994).
La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els aliments no elaborats ni els preus de l’energia i que, per tant, captura amb major fiabilitat l’estat real de l’economia, aïllant el comportament d’aquells productes més volàtils, se situa en el 6,2 %, dues dècimes per sota del mes passat (6,4 %). Per tant, cal destacar com, finalment, es trenca amb la dinàmica d’increment d’aquest indicador, que no parava d’augmentar des del juny del 2021. Per tant, amb molta prudència, haurem de continuar seguint l’evolució d’aquest indicador per veure si es continua reduint i, per tant, ens podria emetre senyals que l’increment de preus, provocat inicialment per la crisi energètica (principalment encariment del gas i també del sector energètic en general i, en menor mesura, també a causa de l’encariment dels drets d’emissió de CO2) i pels colls d’ampolla puntuals en la cadena de subministrament (inicialment per l’aturada que va suposar la pandèmia i posteriorment per la política -encara avui força restrictiva -de Xina respecte la COVID), ha deixat de traslladar-se al conjunt de l’economia.
La taxa de variació anual de l’ICPH (índex de preus de consum harmonitzat), que mesura l’evolució dels preus de l’Estat, seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro, per facilitar la comparació entre països que comparteixen una mateixa política monetària, en el cas espanyol se situa en el 9,0 %, un punt i mig menys en relació amb l’índex registrat el mes anterior (10,5 %). A més, aquest mes cal destacar com s’inverteix la situació que hem pogut observar durant el darrer any i mig en què l’ICPH estatal se situava en tot moment per sobre de l’índex de l’eurozona. En canvi, en aquest exercici l’índex estatal (9,0 %) trenca la tendència i se situa per sota dels nivells de la zona euro (10,0 %). Caldrà anar seguint l’evolució d’aquest indicador per veure si aquesta tendència es consolida i per poder intuir quina pot ser la causalitat d’aquest descens (estacionalitat, excepció ibèrica de limitació del preu del gas, etc.).
CCOO considera que:
- La negociació dels convenis col·lectius ha de superar el bloqueig de la patronal que no fa sinó ofegar la demanda i pressionar sobre la situació de les llars treballadores, especialment d’aquelles que tenen ingressos més baixos. En termes socials i econòmics, cal garantir el poder adquisitiu dels salaris per recuperar el consum de les llars, donant estabilitat al teixit productiu català. Aquesta garantia passa per un exercici de responsabilitat compartida mitjançant la negociació d’increments immediats i de clàusules de garantia salarial.
- L’actual crisi de govern no pot ser aliena a la realitat social i econòmica del país. Calen consensos amplis per uns pressupostos que ampliïn l’escut social i activin polítiques d’inversió com les del Pacte nacional per a la indústria. Renunciar a uns pressupostos, prorrogant els actuals, suposa renunciar a més de 3.000 milions d’euros que són crucials per a la protecció, el benestar i el futur de les persones treballadores en aquest país, mitjançant mesures com la millora de la renda garantida de ciutadania o un increment en la inversió en educació i FP.
- Davant la situació actual és fonamental un control de preus i polítiques fiscals que redistribueixin l’esforç. L’increment dels beneficis empresarials i dels dividends és un greuge per la situació que estan patint les persones treballadores al nostre país. Les mesures anunciades pel Govern central amb una imposició als beneficis extraordinaris o l’increment de la tributació de l’IRPF en els trams superiors a les rendes del capital, haurien de tenir un caràcter estructural per garantir que es faci front a la desigualtat instal·lada els darrers anys i es recuperi la tan necessària cohesió social.
- Un dels elements que més graven la renda disponible de les llars és el cost de l’habitatge. L’increment de l’Euribor pressiona sobre les llars que paguen una hipoteca, però també les que viuen de lloguer, tot i la contenció dels preus. En aquest sentit, s’ha d’avançar en la llei d’habitatge estatal però també, en l’àmbit de Catalunya, en l’aprovació del Pla territorial sectorial d’habitatge que, entre d’altres aspectes, haurà de definir i temporalitzar els objectius d’habitatge protegit a cada territori i que haurà d’esdevenir una peça fonamental de les polítiques d’habitatge al nostre país.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 14 d’octubre de 2022Comencen les mobilitzacions a la Lear de Valls per exigir un conveni digne
La plantilla de Lear Corporation Holding, de Valls, ha iniciat les mobilitzacions davant la situació d’estancament de les negociacions del conveni col·lectiu. Dimarts 10 d’octubre van fer una primera concentració a les portes de l’empresa per exigir a la direcció de Lear unes condicions salarials i laborals dignes, i ho tornaran a fer els dies 17, 19 i 21 d’octubre, de 13 a 15 h a l’entrada de la fàbrica per reclamar a la direcció un canvi d’actitud que permeti desencallar les negociacions.
CCOO d’Indústria dona total suport a aquesta mobilització i insta la direcció de Lear a plantejar una nova proposta que permeti adaptar els salaris a la conjuntura actual i que respecti els drets de la plantilla. La darrera proposta de l’empresa preveia un increment salarial insuficient, a més d’un augment de la jornada irregular i una revisió a la baixa dels complements salarials, uns plantejaments inassumibles que ens porten al conflicte.
Si la direcció de Lear no recapacita, el comitè d’empresa no descarta escalar les mobilitzacions.
Els bombers de Falck que operen a les centrals nuclears fan vaga del 15 al 28 d’octubre per exigir un conveni digne
L’actitud intransigent de la direcció de Falck ha provocat que les relacions laborals a l’empresa siguin cada cop més tenses, cosa que dificulta la possibilitat d’arribar a un acord sobre el conveni. Aquesta situació s’ha vist agreujada els darrers dies per la pressió que està exercint l’empresa envers la plantilla, amb sancions injustes i modificacions d’horari sense previ acord, mesures inacceptables davant les quals CCOO prendrà les accions oportunes.
En aquest escenari, CCOO ha convocat vaga a Falck del 15 al 28 d’octubre, coincidint amb la parada de recàrrega de la central nuclear de Vandellòs, per exigir un conveni amb unes condicions salarials i laborals dignes, davant la creixent precarització laboral que estan patint els bombers de Falck. CCOO denuncia que els serveis mínims del 108 % que s’han establert són abusius i atempten contra el dret de vaga dels treballadors i treballadores.
Dissabte 15 d’octubre, els comitès de Falck convoquen una concentració a Salou, de 9.30 a 12 h, davant l’hotel H10 Salauris Palace (av. dels Països Catalans, s/n), coincidint amb la celebració del IV Congrés nacional de bombers d’empresa, per denunciar la precarització de les seves condicions laborals i el risc que això implica per a la seguretat, tant de les instal·lacions nuclears com de les persones que hi treballen.
Si la direcció de Falck no recapacita, no es descarta convocar noves jornades de vaga i altres tipus de mobilitzacions.
Posicionament de la Plataforma per una Fiscalitat Justa, Ambiental i Solidària sobre la previsible pròrroga dels pressuposts de la Generalitat per al 2023
Des de la Plataforma per una Fiscal Justa demanem als partits polítics de Catalunya que prioritzin les necessitats socials i econòmiques del país i treballin per establir un consens que eviti la pròrroga pressupostària que comporta la renúncia de 3.100 milions d’euros que són imprescindibles per ampliar l’escut social català i reforçar el teixit productiu.
El context politicoeconòmic de Catalunya està marcat per la incertesa. D’una banda es registra un augment de preus com no s’havia viscut en molts anys, vorejant el 10 % interanual. A més, els tipus d’interès tenen una clara tendència a l’alça (l’Euribor que està ja en el 2,6 %), complicant el pagament del deute de les famílies. La incertesa en el context internacional també és elevada a causa de la guerra d’Ucraïna i la crisi energètica.
Totes aquestes circumstàncies es presenten davant l’impacte de les darreres crisis que no han fet més que augmentar la desigualtat a Catalunya. El 2021, un de cada cinc catalans no arribava a final de mes, mentre que un de cada quatre estava en risc de pobresa o exclusió social. Amb la previsió d’un escenari amb elevada inflació, preus de l’energia desbocats i alts tipus d’interès, previsiblement portarà al límit a moltes economies familiars. Així ens ho diu la caiguda en picat del consum (BdE previsió del 1,6 pel 2022 pel 6 % en taxa interanual pel 2021).
Mentre, els beneficis extraordinaris de les empreses suposen un greuge que no és tan sols ineficaç socialment, sinó ineficient en el plànol econòmic perquè contrau la demanda i aprofundeix el risc d’estanflació (inflació amb creixement negatiu).
Davant d’aquest escenari és imprescindible l’actuació decidida del sector públic, tant des de la banda de les despeses com de la fiscalitat, per assegurar un repartiment just dels costos de la crisi. El fet de no disposar del principal instrument financer com són els pressupostos condiciona enormement la capacitat del Govern per donar resposta a aquests reptes.
La no aprovació de pressupostos per al 2023 comportarà la renúncia a 3.100 milions d’euros de despesa addicionals respecte del pressupost del 2022. La pròrroga pressupostària impedeix augmentar plantilles, i precaritza així la prestació de serveis públics. A més, impedeix aplicar l’anunciat Pla anticrisi focalitzat en ajuts al lloguer, al transport i a la transició energètica.
Però, a més, cal tenir en compte que aquelles despeses del 2022 que no siguin recurrents per correspondre a programes i actuacions que finalitzaven aquest any, no es podran incorporar per finançar altres iniciatives o necessitats del 2023, agreujant encara més l’escenari de pròrroga pressupostària. Finalment, si no hi ha pressupost tampoc no es poden adoptar mesures fiscals que permetin ajustar els ingressos tributaris amb major justícia fiscal.
Per tant, des de la Plataforma per una Fiscal Justa demanem als partits polítics de Catalunya que treballin de manera prioritària en teixir consensos amplis al voltant d’uns pressupostos que s’ajustin a les necessitats socials i econòmiques que la nostra societat requereix. La situació del país en termes d’inflació, consum, situació financera pimes, necessitats socials, etc., no és la mateixa ara que quan es van fer els pressupostos del 2022. La pròrroga pressupostària comporta a més una renúncia a una ampliació de recursos de 3.100 milions d’euros que són imprescindibles per ampliar l’escut social català i reforçar el teixit productiu.
CCOO d’Indústria rebutja el tancament de la planta de Sevasa de Vacarisses
CCOO d’Indústria rebutja la decisió de Sevasa de tancar la planta que té a Vacarisses, on treballen 21 persones, i exigeix a la direcció de l’empresa que reconsideri la seva decisió i s’assegui a negociar un pla industrial de futur que garanteixi la continuïtat de la planta i dels llocs de treball.
L’empresa al·lega que arrossega pèrdues a causa de l’alt cost de l’aigua, que utilitza en els seus processos productius per a la fabricació de vidre, i per culpa dels talls en el subministrament del servei per part del consistori. CCOO considera que les dades aportades per l’empresa no justifiquen aquesta mesura, que respon més a una decisió estratègica de la companyia per deslocalitzar l’activitat a una altra planta que té a Calanda, on els costos productius són més baixos i on tenen més bonificacions fiscals.
A més, l’empresa tenia previst engegar un projecte punter a la planta vallesana per fabricar plaques fotovoltaiques que de cop i volta va desaparèixer de sobre la taula. Un projecte que podria donar continuïtat a l’activitat industrial de la fàbrica de Vacarisses.
CCOO lamenta que la direcció de Sevasa pretengui desfer-se d’una planta amb més de 40 anys d’experiència al sector i amb una plantilla qualificada que ha contribuït amb la seva feina diària al creixement de l’empresa.