Darreres notícies
100 anys de sindicalisme de classe i nacional
Diada Nacional de Catalunya
En el marc de la celebració de la Diada, CCOO i la Fundació Cipriano García us convidem el dimecres 13 de setembre, a les 18 hores, a l’Espai Assemblea de Via Laietana, 16 (Barcelona), a un acte de reflexió històrica comparada sobre les figures de Salvador Seguí i Cipriano García, els dos sindicalistes més destacats del segle XX al nostre país. Presentat per la presidenta de la Fundació Cipriano García, Dolors Llobet, i el coordinador del Seminari Salvador Seguí, Alfons Labrador, l’acte consistirà en una lectura dramatitzada de textos d’ambdós sindicalistes, a càrrec d’Esteve Bosch de Jaureguízar, i una conversa entre els historiadors Teresa Abelló, catedràtica de la Universitat de Barcelona, i Marc Andreu, director de la Fundació Cipriano García, sobre les figures de Cipriano García i Salvador Seguí, el Noi del Sucre.
13 de setembre, 18 hores
Espai Assemblea
Via Laietana, 16, de BarcelonaCCOO, UGT, CSIF i CATAC exigim una llei de bombers i bomberes de Catalunya adaptada als temps actuals
Des de CCOO, juntament amb els altres sindicats de bombers de la Generalitat, volem denunciar que els bombers voluntaris, les associacions de defensa forestal (ADF), els voluntaris de Protecció Civil i altres cossos de seguretat envaeixen les nostres competències, i ho fan a conseqüència de l’immobilisme polític, d’una llei obsoleta i d’un pla d’emergències (INFOCAT) redactat als despatxos i no per experts amb solvència tècnica i sense interessos dins del sector de l’extinció d’incendis.La Llei de bombers 5/1994 i el model mixt han quedat obsolets. Fa molts anys que demanem una nova llei que blindi les nostres competències i s’adapti a les necessitats del segle XXI. L’actual model mixt discrimina i condemna part de la població de Catalunya a no disposar d’uns serveis públics que donin cobertura tot el temps a la part del territori menys poblada.
Els bombers voluntaris no tenen cap vinculació laboral ni professional amb l’Administració, però aquesta els fa servir com a mà d’obra precària i barata, fent-los treballar un mínim de 650/800 hores a l’any, en condicions lamentables i sense estar sotmesos a la Llei de prevenció de riscos laborals, condició indispensable per treballar amb garanties en el sector de les emergències. Actualment, l’emergència climàtica, els riscos antròpics, les noves tecnologies i una cartera de serveis cada vegada més extensa, exigeixen als bombers i bomberes estar en constant reciclatge i formació. Aquesta tasca solament la poden portar a terme amb plenes garanties els bombers i les bomberes professionals, com a funcionaris públics, agents de l’autoritat i amb dedicació exclusiva.
Des de CCOO i la resta de sindicats dels bombers i bomberes professionals de Catalunya, valorem i agraïm la dedicació, l’altruisme i l’abnegació dels bombers i bomberes voluntàries i ens solidaritzem amb tot allò que tingui a veure amb les seves precàries i mal anomenades condicions laborals. Però no podem acceptar l’oculta intenció d’una part del col·lectiu d’entrar en el sector públic per la porta del darrere. Tota intenció de regulació del voluntariat ha de passar per la normativa dels processos selectius de la funció pública, mitjançant oposicions que respectin els principis de mèrit, igualtat, publicitat i transparència.
Vetllarem perquè la prestació d’un servei públic tan essencial estigui en mans dels millors servidors públics, lluny del sector privat i d’interessos personals i partidistes.UGT i CCOO demanen reunir-se amb Pere Aragonès per pactar els pressupostos
Entrevista a Javier Pacheco i Camil Ros al programa «Aquí Catalunya» de Cadena SER (4-09-2023)
El secretari general de la UGT a Catalunya, Camil Ros, i el secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco, demanen reunir-se amb el president de la Generalitat Pere Aragonès, per pactar els pressupostos i així repetir la fórmula que s’havia dut a terme per a l’acord d’enguany. Pacheco creu que aquest «és un sistema que ha de venir per quedar-se» i que permetrà facilitar «consensos» i acords entre els diferents partits polítics de l’hemicicle.
Podeu veure un resum de l’entrevista en aquest enllaç
‘Butlletí d’actualitat jurídica i sindical’, núm. 84: monogràfic de la 32a. Escola d’Estiu de CCOO de Catalunya
Servei d’informació i documentació jurídica
Publiquem un nou Butlletí d’actualitat jurídica i sindical. Aquest butlletí et dona accés als vídeos de les ponències que es van presentar en l’escola d’estiu celebrada Kursaal de Can Sant Joan de Montcada i Reixac, els dies 11 i 12 de juliol del 2023.
Inclou:
- Inauguració de l’Escola d’Estiu: Bartolo Egea, Ivan Ramos i Dolors Llobet
- Joves, desafecció i opcions polítiques, per Oriol Bartomeus (conferència)
- La participació sindical del jovent: experiències organitzatives, amb Adrià Junyent, Mireia Domènech, Adrián Alonso (taula de debat)
- La comunicació de la gent jove: el què i el com, amb Adrián Mozas, Helena Martín, Sònia Herrera (taula de debat)
- Complexitat i canvis de l’emancipació juvenil a España, per David Gil Solsona (conferència)
- Polítiques públiques per a l’emancipació del jovent, amb Alejandro Godino, Irene Galí, Guillermo Chirino, Julia Rosanna Sánchez-Valverde (taula de debat)
- Conclusions i cloenda, per Lucía Aliagas i Javier Pacheco
- Material addicional: informe Joves i emancipació a Catalunya i Europa: un estudi exploratori.
Et convidem a fer-nos arribar suggeriments i comentaris, així com a sol·licitar altes per rebre el butlletí a l’adreça de correu electrònic: [email protected]t
Seguiu-nos a les xarxes socials!
Twitter: @FundCipriGarcia
Facebook: www.facebook.com/fundacio.ciprianogarcia
Números anteriors
Des de CCOO denunciem que un 58 % de l’atur registrat a Catalunya és femení
L’atur juvenil augmenta en un 2,5 % respecte de fa un any i respecte del mes de juliol
El nivell de desocupació a Catalunya es continua mantenint en xifres baixes i millora les dades de l’any anterior, tot i la incorporació al mercat de treball de persones sense ocupació anterior i persones que reactiven la seva demanda d’ocupació. Enguany tenim 338.872 persones en situació d’atur, de les quals el 58 % són dones. Aquest tret evidencia un cop més les majors dificultats que tenen les dones a l’hora d’accedir a una feina. La nova contractació registrada frena, i cau tant la contractació indefinida com la temporal, tot i que es manté la tendència de recuperació de l’estabilitat laboral. Un 41,5 % de tota la contractació registrada al mes d’agost és indefinida. Les dades segueixen el comportament d’un mes d’agost clarament marcat per la fi de la temporada d’estiu.
ATUR REGISTRAT CATALUNYA/ESPANYA
El mes d’agost del 2023 deixa una xifra de 338.872 persones registrades com a aturades a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), cosa que significa una reducció interanual de -3,4 % (12.073 persones aturades menys que fa un any).
Respecte del mes anterior, l’atur registrat presenta un increment de 7.516 persones (2,3 % més en termes relatius). La població menor de 25 anys registra un increment del 2,5 % respecte de l’agost del 2022. Aquest resultat fa que a Catalunya hi hagi un total de 18.942 joves que cerquen feina sense èxit.
ATUR PER SECTORS D’ACTIVITAT
Respecte del mes d’agost del 2022, ha caigut l’atur en tots els sectors i únicament s’ha incrementat en aquelles persones que no tenien definida l’ocupació anterior. L’agricultura ha reduït l’atur en un -19,3 %, la indústria l’ha reduït en un -5 %, la construcció ho ha fet en un -4,3 % i els serveis, en un -3,7 %. En canvi, aquelles persones sense ocupació definida anteriorment han incrementat l’atur en una proporció del 8,5 %. Respecte del mes de juliol, creix l’atur a tots els sectors, excepte a l’agricultura, que el redueix en un 1,6 %. Per contra, el sector de serveis augmenta en un 2,9 % l’atur i la construcció i la indústria ho fan en un 2,1 %.
ATUR PER PROVÍNCIES
En comparació amb l’agost del 2022, totes les províncies han reduït l’atur. Destaca el cas de Lleida i Girona, que han vist reduït el seu atur en un -10 % i en un -7,4 %, respectivament. Tarragona també redueix l’atur de manera significativa, en un -6,2 %, i, finalment, la província de Barcelona ho fa, de manera més moderada, en un -2 %. Respecte del passat mes de juliol, totes les províncies registren un increment de l’atur molt semblant. Girona, Lleida i Tarragona el redueixen en un 2,5 % i Barcelona, en un 2,2 %.
ATUR PER SEXES
Les dones representen el 58 % del total de persones sense feina. Respecte de fa un any, tant homes com dones han reduït l’atur en un 3,4 %. Respecte del juliol, ambdós sexes han augmentat en un 2,3 % l’atur registrat.
CONTRACTACIÓ REGISTRADA
El total de nous contractes registrats a Catalunya el mes d’agost és de 167.600, el 41,5 % dels quals és de caràcter indefinit. Respecte de l’agost del 2022, la contractació indefinida s’ha reduït en un 18,3 %, mentre que la temporal ho ha fet en un 20,2 %. En comparació amb el mes anterior, la contractació registrada cau en un 31,6 %.
PRESTACIONS PER ATUR
El mes de juliol del 2023 les persones beneficiàries de prestacions contributives representen el 60 % del total, els subsidis suposen un 36,5 % i les persones beneficiàries de la renda activa d’inserció resulten un 3,5 % del total. Respecte de fa un any, han augmentat les prestacions contributives en un 7,1 % i els subsidis, en un 0,3 %, mentre que la RAI s’ha reduït en un -2,9 %.
Davant aquest escenari, CCOO de Catalunya considera que:
1. L’episodi d’inflació que es va començar a fer palès a finals del 2021 ha augmentat més encara la distribució desigual de la renda entre beneficis empresarials i salari. Com mostra un informe recent del Consell Econòmic i Social estatal, el 90,7 % de l’augment del deflactor del PIB el 2022 es corresponia amb l’augment de l’excedent brut empresarial, per un 10,9 % dels salaris. També el Banc d’Espanya ha traslladat, mitjançant els resultats de l’observatori de marges, fins a quin punt alguns sectors han aprofitat l’increment dels preus energètics per incrementar els seus beneficis. Així, en el cas del sector elèctric i gasístic davant un increment de costos del 57 %, els preus es van incrementar en un 89 %, mentre que en el del refinament de carburants la proporció va ser del 67 i el 50 %. Aquesta política empresarial, que llastra el balanç econòmic d’altres sectors i, especialment, de moltes petites i mitjanes empreses, comporta una reducció del poder adquisitiu de les persones treballadores i reclama urgentment de més mesures de control de preus i de tipus fiscal.
2. En la ponderació de la despesa corrent de les llars treballadores destaca molt especialment l’elevat preu que suposa l’habitatge de lloguer i de compra. Si l’increment dels beneficis del sector elèctric ha estat del 24 % al primer semestre, en relació amb el 2022, el del sector financer ha estat del 22 %. Aquests guanys extraordinaris tenen a veure amb l’increment del preu del diner per part del Banc Central Europeu, que, des de finals del 2021, suma ja més de 400 punts bàsics. Aquests increments comporten una contracció del crèdit i afecten especialment les persones que tenen hipoteques amb tipus variable. El Banc d’Espanya recorda que entre desembre del 2021 i abril del 2023 l’increment del cost del deute viu va ser, en aquests casos, del 65 %. La manca de crèdit i la situació d’extrema precarietat que comporta l’augment dels interessos per moltes llars treballadores ofega el consum i limita la capacitat d’inversió en un teixit productiu que enfronta importants reptes tecnològics.
3. El problema de l’elevat atur estructural que patim a Catalunya i a l’Estat té a veure amb la discriminació massa freqüent de les persones treballadores de més de 45 anys, que sumen prop de 200.000 persones (197.438 segons l’EPA). Avui a Catalunya un 76 % dels aturats que fa més d’un any que estan a l’atur té més de 45 anys. Les polítiques actives d’ocupació tenen una assignatura pendent amb aquest col·lectiu que esdevé clau per satisfer les necessitats del teixit productiu i per reduir la taxa d’atur d’una manera estable per sota del 10 %. L’edatisme i la manca de visió i de sensibilitat de masses empreses es traslladen a la penúria i la precarietat creixents de les persones que perden la feina amb més de 45 anys i que, un cop esgotada la prestació contributiva, han de recórrer als subsidis. En aquest sentit, cal recordar que 1 de cada 4 persones registrades a l’atur ni tan sols gaudeix d’aquesta possibilitat. Cal, de manera urgent, que el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya posi en marxa un pla de xoc per combatre l’atur de les persones majors de 45 anys i per fer front al flagell de l’edatisme empresarial.
Escolta aquí les declaracions de Ricard Bellera, secretari de Treball i Economia, contextualitzant les xifres:
Acció Jove – Joves de CCOO convoca les assemblees «Que ens escoltin» arreu del territori català
Durant els mesos de setembre i octubre, des d’Acció Jove – Joves de CCOO organitzem una sèrie d’assemblees arreu el territori català per recollir quines són les problemàtiques i les demandes de la joventut treballadora. Quan es finalitzin les assemblees, que s’estan fent a tot l’Estat, es farà un decàleg amb les demandes, problemàtiques i reptes que tenim i que s’assumiran al conjunt del sindicat.
Aquest procés participatiu és obert a tota l’afiliació del sindicat menor de 35 anys. Volem sentir, debatre i reflexionar sobre quines problemàtiques pateix la joventut treballadora per poder trobar solucions des de l’acció sindical i la nostra activitat sociopolítica. Només amb tu, podem fer possible que la societat ens escolti!
Us podeu apuntar a l’assemblea més propera al següent formulari d’inscripció
- 21 de setembre, a les 10 hores, a Cornellà
- 21 de setembre, a les 18 hores, a Mataró
- 26 de setembre, a les 18 hores, a Tarragona
- 28 de setembre, a les 14 hores, a la UAB (Bellaterra)
- 6 d’octubre, a les 18 hores, a Barcelona
- 10 d’octubre, a les 18 hores, a Lleida
- 11 d’octubre, a les 18 hores, a Girona
Ocupacions verdes i riscos laborals
Les transicions ecològica i digital estan introduint canvis ràpids als llocs de treball que poden afectar la seguretat i la salut de moltes persones treballadores, en augmentar factors de risc ja existents o generar nous riscos per a molts professionals.
Què són les ocupacions verdes?
Són llocs de treball que contribueixen a la conservació, la restauració i la millora de la qualitat del medi ambient en qualsevol sector econòmic (agricultura, indústria, construcció, administració i serveis). S’associen a:
- La millora de l’eficiència del consum d’energia, matèries primeres i aigua.
- La limitació de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.
- La minimització o l’evitació de la generació de residus i contaminació.
- La protecció i la restauració dels ecosistemes i la biodiversitat.
- L’adaptació al canvi climàtic.
Les ocupacions verdes són, per tant, una peça clau per a la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides (Agenda 2030) i es preveu que generin molts llocs de treball en tota una varietat de sectors que suposen un gran repte en l’àmbit de la seguretat i la salut laboral, per la creació o la transformació dels riscos als quals es poden exposar les persones treballadores.
Exemples dels riscos i de les implicacions més freqüents en diferents sectors de les noves ocupacions verdes
Sectors Característiques Riscos laborals afectats Construcció sostenible — Ús de nous materials i noves tecnologies en la construcció o la rehabilitació d’edificis més ecològics.
— Dissenys més ecològics per aprofitar els recursos naturals.— Agents químics (fibres de vidre, llana mineral i fibres ceràmiques o amiant; pintures; adhesius, etc.).
— Caigudes en altura, cremades, cops…Residus i tractament d’aigües residuals — Augment del volum i de la varietat dels residus per gestionar.
— Canvis en els procediments per al seu tractament i/o eliminació.— Inhalació o ingesta de substàncies nocives tòxiques, exposició a agents biològics, nanomaterials, bioaerosols, biomassa, etc.
— Caigudes, atrapaments amb maquinària o vehicles, incendis, atropellaments, etc.Transport — Manteniment i càrrega de vehicles elèctrics.
— Canvis en l’aerodinàmica, els sistemes d’aïllament dels vehicles o els neumàtics utilitzats per millorar l’eficiència del combustible.
— Nous combustibles que contenen tòxics.— Riscos elèctrics, d’incendi i d’explosió.
— Accidents de trànsit.
— Soroll.
— Exposició a agents químics continguts en els combustibles o per fuites de gasos o líquids continguts a les bateries.Energia solar — Treballs elèctrics i de lampisteria per la instal·lació de panells fotovoltaics o escalfadors d’aigua en teulades.
— Fabricació, manteniment, neteja i eliminació o reciclatge dels panells amb substàncies químiques.— Caiguda en altura.
— Riscos elèctrics, cremades…
— Exposició a fenòmens meteorològics adversos (vent, pluja, calor extrema, etc.).
— Exposició a agents químics (àcid fluorhídric, cadmi, silici, etc.).
Totes aquestes feines també poden suposar canvis en l’exposició a riscos ergonòmics (postures inadequades, manipulació de càrregues, moviments repetitius…) i psicosocials (adaptació a nous procediments o tecnologies, augment de les càrregues de treball, monotonia, etc.).
Feu clic per veure la infografia “Ocupacions verdes i riscos laborals” en català o la infografia «Ocupaciones verdes y riesgos laborales» en castellà.
Si vols saber més sobre els riscos emergents en aquestes professions o en altres sectors, com el turisme, l’agricultura, la indústria o l’energia eòlica, consulta el nostre full informatiu.
No et quedis mai amb el dubte, contacta amb els teus delegats i delegades de CCOO o consulta’ns.
Amb el suport de:
CCOO ens adherim a la concentració en suport de Jenni Hermoso
Des de CCOO de Catalunya ens sumem a la concentració convocada per la Plataforma Contra les Violències Masclistes per donar suport a la jugadora Jenni Hermoso Fuentes, davant l’agressió sexual soferta durant la final del mundial de futbol i per manifestar el nostre rebuig contra l’assetjament sexual i per raó de sexe a la feina que pateixen moltes dones.
La concentració tindrà lloc dilluns dia 4, a les 19.00 h, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona.
També hi haurà una altra concentració a Terrassa, davant l’Ajuntament a les 18:00.
Manifest conjunt CCOO i UGT de Catalunya
Els fets d’aquests dies, tant els del 20 d’agost a la final del mundial, com les posteriors intervencions del president de la RFEF han intentat opacar la victòria d’un equip de dones que ha aconseguit una fita històrica de l’esport i que les ha situades com a campiones del món de futbol.
L’actitut de Rubiales, el president de la RFEF, qui ha fet ús del seu càrrec institucional, de la seva posició de poder, sentint-se amparat pel patriarcat, fent ús del cos d’una dona és una actitut masclista i misògina és només una mostra de la desigualtat que existeix encara a la
nostra societat entre dones i homes, a l’entorn esportiu, i també a la societat i la feina.La Jennifer Hermoso Fuentes ha trobat en les seves companyes la sororitat, en la societat i en el moviment feminista el recolzament i en el seu sindicat la resposta col·lectiva en la defensa dels seus drets. Són els drets de les jugadores que ja no hi són, però també de les que vindran.
El seu victimari és un cap, un home amb responsabilitat sobre una treballadora, una dona. Un home que a la feina es creu amb impunitat de forçar-la a fer-li un petó sense consentiment, sense desig i, a sobre, de fer-ho en públic. Això té un nom i es diu assetjament sexual a la feina.
L’assetjament sexual o per raó de sexe a la feina encara avui està invisibilitzat i normalitzat als centres de treball, molt més del del que sembla. Suposa el 18% de la violència de gènere i ÉS VIOLÈNCIA MASCLISTA.
Des de CCOO y UGT recordem que els protocols d’assetjament sexual i per raó de sexe a la feina són obligatoris a totes les empreses d’aquest país des de l’any 2007 i que són una eina fonamental i poderosa per visibilitzar, detectar i eradicar les violències masclistes a la feina.
Uns protocols que han de regular mesures de sensibilització, informació i formació a tot el personal dels centre de treball, a més de procediments d’investigació i mesures cautelars per establir distàncies entre víctima i victimari, independentment del que passi per la via penal. Es tracta d’uns protocols obligatoris per les empreses, però sense exigència de registre públic que permeti un control per la via administrativa o sindical, en un país on la majoria d’empreses son PIMES o MicroPIMES, cosa que dificulta o impedeix la organització de treballadors i treballadores i el control sindical del seu compliment.
Els protocols són una eina de gran vàlua, però sense el compromís i la ferma voluntat de les empreses vers la lluita contra les violències masclistes poden quedar en paper mullat o, fins i tot, emmascarar la violència masclista.
Els fets d’aquesta darrera setmana són només una mostra de les moltes situacions que encara viuen les dones a la feina per part de molts homes que se senten amparats pel patriarcat i que creuen viure amb impunitat per la manca de denúncies. I moltes dones no les interposenper por a ser estigmatitzades o qüestionades, i per temor a les represàlies o de perdre el lloc de treball.
Des de UGT i CCOO mantenim el nostre ferm compromís seguir lluitant contra l’assetjament sexual i per raó de sexe. La nostra és una lluita per construir, també des de la coeducació a les escoles, una societat on la igualtat real sigui un fet i on dones i nenes podem viure sense desigualtat, sense estereotips d’un gènere que ens oprimeix i lliures de violències masclistes.
Volem també fer una crida a tots els homes que estan al nostre costat, perquè ens
ajudin a detectar i denunciar qualsevol acte discriminatori vers les dones, i que no se’n facin còmplices amb el seu silenci.
Aquesta societat és de totes i tots i només entre tothom acabarem eradicant el masclisme des dels seus fonaments!!!S’ha acabat!
Totes som Jenni HermosoCCOO condemna els successos esdevinguts a la RFE de Fútbol
Des de CCOO de Catalunya denunciem la decisió de no dimitir del president de la Real Federación Española de Fútbol (RFEF), Luis Rubiales Béjar. Rubiales, en un discurs obertament altiu i misogin que responsabilitza la seva víctima, Jenni Hermoso, ha estat aplaudit pel conjunt de l’assemblea que, d’aquesta manera, s’ha fet còmplice del seu discurs fals i revictimitzador. Aquesta situació vergonyosa no podrà aturar els avenços legislatius i socials contra la violència masclista, contra la misogínia i en la construcció de la igualtat entre dones i homes que s’han fet en aquest país i que ens situen a l’avantguarda de tot el món.
L’assetjament sexual i per raó de sexe a la feina és una de les violències masclistes més invisibilitzades i normalitzades, i des del sindicat treballem cada dia per erradicar-la.
És per això que des de CCOO de Catalunya fem una crida contundent als equips catalans, i als milers de jugadors i jugadores federades perquè no romanguin en silenci, rebutgin fermament els fets i exigeixin la dimissió immediata del president de la federació.
Tot i la reducció del nombre d’accidents de treball el primer semestre del 2023, les xifres no indiquen que les empreses millorin en prevenció
Els accidents de treball durant la jornada laboral es redueixen un 5,37 % durant el primer semestre de l’any, respecte del mateix període de l’any anterior, però encara són xifres molt superiors a les de fa 10 anys.
Les dades publicades per l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat referides a la sinistralitat laboral ocorreguda a Catalunya en el primer semestre del 2023 indiquen una reducció en el conjunt dels accidents de treball, si bé ens mostren comportaments desiguals en funció de les diferents variables analitzades.
Segons aquestes dades, en el primer semestre del 2023 s’han produït a Catalunya un total de 104.936 accidents de treball, que suposen una reducció de l’1,26 % respecte del mateix període del 2022.
Entre els accidents amb baixa, 49.734 han ocorregut dins de la jornada de treball (reducció del 5,37 %) i 9.921 de camí d’anada o tornada de la feina (increment del 12,85 %).
Per gravetat, s’aprecien disminucions en els accidents lleus i mortals ocorreguts en temps de treball (-5,39 % i -25,58 %, respectivament) i un augment del 2,12 % en els greus. En canvi, els accidents in itinere mostren creixements en les tres tipologies de gravetat (12,69 % en el cas dels lleus, 24,69 % en els greus, 66,67 % en els mortals). En total, considerant els accidents mortals ocorreguts dins de la jornada i els in itinere, durant el primer semestre del 2023 han perdut la vida 47 persones (32 en jornada i 15 en el camí d’anada o de tornada de la feina), una xifra que, tot i suposar 5 persones mortes menys que al mateix període del 2022, continua sent inacceptable.
La mortalitat laboral ocorreguda dins de la jornada laboral s’ha concentrat especialment en els homes, amb 30 treballadors davant de les 2 treballadores que van perdre la vida, i en el sector serveis amb 23 persones mortes, seguit del de la indústria, amb 6 accidents mortals, i la construcció i l’agricultura, amb 2 i 1 accidents mortals, respectivament.
Serveis i agricultura mostren les mateixes xifres de mortalitat que al mateix període del 2022, mentre que a la indústria es redueix un 25 % i a la construcció un 81,82 %.
Aquesta mortalitat laboral s’ha concentrat també en les persones treballadores assalariades (24 accidents mortals), tot i que en el treball per compte propi creix un 166,67 %.
Segons la tipologia, s’han produït 15 accidents mortals traumàtics (la mateixa xifra que al 2022), és a dir, per causes bàsiques de seguretat que es poden prevenir fàcilment. Per altra banda, tot i que els 12 accidents mortals relacionats amb patologies no traumàtiques suposen una reducció del 52 % respecte del 2022, aquest tipus d’accidents gairebé representen el 38 % del conjunt de la mortalitat laboral. Preocupa també l’increment del 66,67 % dels accidents mortals relacionats amb el trànsit dins de la jornada laboral. Aquesta xifra, sumada als increments en els accidents in itinere, ens parla de la manca de polítiques i plans de mobilitat de les empreses i de les administracions públiques.
Per demarcació territorial, sorprèn l’augment del 16,67 dels accidents mortals en jornada a Lleida, mentre que en la resta de províncies aquest indicador es redueix.
Per tipus de contracte, la mortalitat laboral també mostra un comportament diferent, amb 21 persones treballadores amb contracte indefinit que han perdut la vida (reducció del 25 %), davant dels 3 accidents mortals de persones amb contractació temporal (-75 %).
De fet, la disminució que ja hem comentat del 5,37 % en el conjunt dels accidents ocorreguts dins de la jornada de treball es deu principalment a la reducció dels contractes temporals, ja que mentre que el nombre d’aquests accidents de treball es redueix un 53,45 % en la contractació temporal, augmenta un 15,02 % en la indefinida.
En termes d’incidència, que és l’índex que representa la sinistralitat relativa expressada en nombre d’accidents per cada 100.000 persones ocupades, el conjunt dels accidents de treball ocorreguts dins de la jornada durant el primer semestre del 2023 també presenta una reducció del 8,70 % respecte del mateix període del 2022, però de manera desigual en funció de la contractació. Així, aquest índex s’ha reduït un 22,35 % en els contractes temporals, però no presenta gaire variació en els indefinits (reducció del 0,67 %).
Per tant, tot i que la recent reforma laboral comença a mostrar efectes positius en les estadístiques de sinistralitat, en termes de millores contractuals i reducció del nombre d’accidents de treball, continua sent necessari que s’acompanyi de millores en les polítiques preventives públiques i a les empreses. Això ho veiem clarament també en l’evolució en els darrers anys del nombre d’accidents ocorreguts dins de la jornada durant en el primer semestre de cada any. Encara estem lluny de les xifres que teníem en els anys 2013 i 2014, quan es va iniciar una corba creixent de la sinistralitat, generada sobretot per la precarietat instal·lada per les anteriors reformes laborals.
D’aquesta manera, els 49.734 accidents registrats en el primer semestre del 2023, suposen, per exemple, un increment del 33,83 % respecte del mateix període del 2013 (37.161 accidents en jornada) i del 29,53 % respecte el 2014 (38.397 accidents).
Desitgem que la tendència decreixent de la sinistralitat continuï mantenint-se, de manera més intensa i generalitzada, en els propers mesos i anys, però queda clar que les pràctiques preventives no han millorat significativament ni de manera suficient.
Es continuen produint accidents per causes fàcilment detectables i prevenibles que mostren el deteriorament de la seguretat i la prevenció en les empreses. Tal com hem denunciat anteriorment, el nostre sistema preventiu es mostra esgotat, es caracteritza per un alt ús dels serveis de prevenció externs (fet que es vincula a una menor prevenció interna a l’empresa), i per incompliments empresarials habituals.
És necessari, per tant, que s’impulsin polítiques de mobilitat a les empreses i també per part de les administracions públiques. El Govern espanyol i el de Catalunya han d’exercir les seves competències en el control de qualitat sobre els serveis de prevenció i les pràctiques preventives empresarials, ampliant els recursos humans i materials de la Inspecció de Treball i invertint més en els òrgans tècnics, com l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball i l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral. Per últim, exigim a les empreses catalanes compromís absolut amb la vida i la salut de les persones treballadores.