Darreres notícies
CCOO de Catalunya i CCOO de Girona condemnen categòricament la brutal agressió homòfoba produïda a Girona

CCOO de Catalunya i CCOO de Girona condemnem categòricament la brutal agressió homòfoba que va tenir lloc ahir, 12 d’agost, a l’exterior de la sala de festes de la Mirona, a Salt, en finalitzar una festa organitzada per l’espai LGTBI Mar C. Llop de Girona.
Un grup de persones, activistes de l’@espailgtbi.gi i vinculades amb l’organització de la festa han estat agredides físicament mentre rebien insults homòfobs per part de dos homes joves. Tres de les víctimes han requerit assistència sanitària.
Un dels ferits és el nostre company Pau Gàlvez, membre de la Comissió Executiva de CCOO Girona i president del Front d’Alliberament Gai de Catalunya a Girona. Tant a ell com a les altres persones agredides, entre les quals també hi ha Anna Tortosa presidenta de la Comissió Unitària 28 de Juny de Girona, volem desitjar-los una molt ràpida recuperació així com també fer arribar tot l’escalf de la nostra organització.
Les persones que formem part de CCOO manifestem el més profund rebuig i condemnem qualsevol tipus de violència, especialment quan, com en aquesta ocasió, es produeix contra la llibertat d’orientació sexual o la identitat de gènere i les seves expressions, continuarem treballant cada dia per fer d’aquest planeta un lloc socialment just on tothom pugui viure en plenitud sense cap tipus de violència.
Malgrat la contenció de l’IPC, CCOO de Catalunya denuncia que l’increment sostingut dels preus dels aliments llastra el benestar de les llars treballadores

Les dades de la inflació del mes de juliol ens mostren un increment interanual de quatre dècimes en l’índex general d’inflació i de cinc dècimes en la inflació subjacent. Des de CCOO de Catalunya creiem que cal interpretar les dades amb una perspectiva temporal més amplia i amb prudència, ja que, més enllà de la contribució a la inflació per part d’alguns grups específics de productes com ara els carburants, l’encariment s’explica principalment per l’efecte base, un efecte de tipus estadístic que tot i que molt probablement s’anirà reproduint durant els propers mesos, hauria de tendir a regularitzar-se. Cal valorar que l’índex registrat aquest passat mes de juliol (2,3 %) queda molt per sota del 10,8 % que es va assolir el juliol del 2022. Per tant, tot i aquest repunt, s’ha produït una millora molt significativa durant els darrers dotze mesos, cosa que situa la inflació general dins dels objectius de política monetària i queda com assignatura pendent la normalització de la inflació subjacent, encara molt elevada.
A Catalunya l’IPC interanual se situa en el 2,3 %, quatre dècimes per sobre de l’índex registrat el mes passat (1,9 %), se situa al mateix nivell que l’índex estatal (7,6 %). En termes interanuals destaquem l’elevat increment de preus dels aliments i les begudes no alcohòliques (10,1 %), seguit dels preus relacionats amb l’oci i cultura (8,2 %). L’increment dels primers té a veure fonamentalment amb l’augment del preu de les fruites i de l’oli. Quant al segon, té a veure amb l’encariment dels paquets turístics. Tot i així, el transport i el vestit i el calçat, tot i que amb augments aparentment més suaus, han contribuït encara en major mesura a l’increment de l’índex.
En l’àmbit de l’Estat, l’IPC interanual se situa en el 2,3 %, també quatre dècimes per sobre de l’índex registrat el mes passat (1,9 %) i al mateix nivell que l’índex registrat per Catalunya (2,3 %). Quant a l’anàlisi dels components del cistell de consum, es reprodueix la mateixa situació que hem descrit per a Catalunya, i en destaca l’increment de preus dels aliments i les begudes no alcohòliques (10,8 %) i d’aquells relacionats amb l’oci i cultura (7,2 %).
La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants i que, per tant, captura amb major fiabilitat l’estat real de l’economia, aïllant el comportament més volàtil del preu del petroli, se situa en el 6,2 %, tres dècimes per sobre de la registrada el mes passat (5,9 %), i trenca així també la dinàmica descendent dels passats mesos.
La taxa de variació anual de l’ICPH (índex de preus de consum harmonitzat), que mesura l’evolució dels preus seguint la mateixa metodologia per a tos els països de la zona euro per facilitar la comparació entre països que comparteixen una mateixa política monetària, en el cas espanyol se situa en el 2,1 %, cinc dècimes per sobre del mes passat (1,6 %). En canvi, l’indicador de l’ICPH per a la zona euro es redueix dues dècimes i se situa en el 5,3 %. Per tant, les dades d’aquest mes semblarien indicar que la inflació estructural del passat mes de juliol va afectar el nostre país en major mesura que al conjunt de països que conformen l’eurozona, quan durant els darrers mesos la situació era justament la contrària. Caldrà més perspectiva temporal per poder interpretar adequadament aquest gir i veure si es consolida com a canvi de tendència o es queda en un episodi circumstancial.
CCOO considera que:
- Les dades dels beneficis de les empreses de l’Ibex que el primer semestre de l’any assoleixen els 26.153 milions d’euros fins al mes de juny, 12.385 dels quals corresponents a la banca, posen de manifest fins a quin punt la inflació ha comportat i continua comportant una redistribució regressiva de la renda. Aquesta redistribució regressiva llastra i hipoteca el benestar, la seguretat i la certesa de les famílies treballadores, mentre afavoreix l’acumulació de capital per part dels grans actors financers i econòmics. Que el Banc Central Europeu premiï el sector bancari amb una facilitat de dipòsit del 3,75 %, mentre les hipoteques s’encareixen fins a extrems insostenibles per a una bona part de les persones treballadores, és un autèntic despropòsit i sembla posar en qüestió els interessos que hauria de defensar l’autoritat bancària europea.
- L’estratègia de refredar l’economia, amb l’increment del preu del diner i, en conseqüència, dels crèdits per a les empreses i per a les famílies, entra en conflicte amb l’enfocament de les polítiques fiscals europees que pretenen afavorir la inversió necessària per fer front a la doble transició (energètica i climàtica). L’emergència climàtica posa de manifest, més que mai, fins a quin punt són peremptòries les polítiques que afavoreixin un canvi del model productiu i de consum, i això serà inabordable si el que es promou és l’acumulació de capital al preu de dificultar la inversió productiva i el dinamisme de l’economia real.
- Les bones dades macroeconòmiques es deuen en bona mesura a la millora del mercat de treball. Aquest comporta més ingressos per a l’estat del benestar, per via de les cotitzacions, com queda reflectit en els balanços de la Seguretat Social, però també més estabilitat per via de l’increment de la contractació indefinida, que es trasllada en més disposició al consum per part de les persones treballadores. Així ho explicava un recent informe del Banc d’Espanya que confirma que l’ocupació de qualitat és la principal garantia per un creixement sostingut en el temps. Cal però que aquesta qualitat del treball es complementi amb un increment dels salaris que reforci el poder adquisitiu. En aquest sentit esdevé clau la negociació dels convenis per millorar la renda disponible de les persones i per incrementar la productivitat del teixit productiu.
- Malgrat les bones dades d’inflació i d’ocupació, el context socioeconòmic no pot passar de llarg davant la realitat que una quarta part de la població catalana es troba en situació de risc de pobresa (24,7 % taxa AROPE per al 2022). Això comporta la necessitat d’ampliar l’escut social català i de reforçar els mecanismes que garanteixin la igualtat d’oportunitats de les persones en el seu accés a l’educació, la formació i a una feina de qualitat. Resulta, per tant, peremptori completar el disseny i millorar la gestió de la renda garantida de ciutadania, afavorint un encaix eficaç amb l’ingrés mínim vital i completant-lo amb polítiques familiars, laborals i socials que facin front a flagells com la baixa intensitat laboral o l’abandonament escolar prematur.
CCOO alerta que cal impulsar la transició energètica a Catalunya

En un context, en què la crisi climàtica és cada dia més present, amb temperatures elevades, sequera… hi ha un debat sobre la línia de molt alta tensió (MAT) entre Valmuel (Terol) i Begues, conseqüència de no haver començat la transició energètica quan calia.
La recentment aprovada Prospectiva Energètica de Catalunya (PROENCAT) 2050 té un ampli consens pel que fa als objectius energètics. Descarbonitzar per deixar d’emetre gasos d’efecte d’hivernacle vol dir electrificar l’ús de l’energia -al sector primari, als serveis i els edificis, a la indústria i al transport- i que aquesta electricitat sigui d’origen renovable. Les millores en estalvi i eficiència es preveu que suposaran una reducció del consum energètic el 2050 del 30,7 % respecte del de l’any 2017. Tot i així, caldrà multiplicar la generació elèctrica renovable 18 vegades per al 2050, perquè cal deixar de fer servir les centrals nuclears i les de cicle combinat de gas per motius ambientals, evidentment, però també econòmics.
Diferents autors han demostrat -la mateixa PROENCAT ho assumeix- que és impossible generar tota l’electricitat renovable que necessitem en teulades o espais antropitzats. La superfície necessària per posar-hi instal·lacions fotovoltaiques i eòliques per a les necessitats estimades no arriba a un 2,5 % del territori. Sabent això de fa temps, el retard de Catalunya en la transició energètica té moltes causes, però una de les més rellevants és la manca de lideratge polític. La Taula del diàleg Social de les Renovables està sense conclusions des del novembre de l’any passat i no avança la llei de transició energètica que és un mandat de la Llei de canvi climàtic del 2017 i un compromís del Pacte nacional per a la indústria. Si no produïm energia neta i propera estarem perdent atractiu per a la indústria.
En aquesta situació, una empresa aragonesa, Forestalia, s’ha preparat per portar a l’àrea metropolitana de Barcelona electricitat renovable per un volum semblant al que deixaran de produir les centrals nuclears catalanes la dècada vinent i al mateix lloc on arriba la producció d’aquestes, Begues. Si no produïm energia vindrà de fora, i l’electricitat viatja per línies d’alta tensió que tenen un impacte paisatgístic important i que multipliquen el cost varies vegades si es volen soterrar i amb l’impacte de les obres.
Per a CCOO de Catalunya, que haguem d’importar energia elèctrica de l’Aragó no és una bona notícia. La prioritat hauria de ser produir-la aquí i aprofitar les oportunitats que això suposa, en generació de rendes i ocupació, sobretot per a les comarques on es facin les implantacions de parcs eòlics i les que aportin més energia fotovoltaica de la que necessiten. Pel que fa a la xarxa de transport hauria de ser una de sola i pública, cosa que vol dir o revertir el procés de privatització de Red Eléctrica d’Espanya (REE) i que aquesta empresa actuï a les comunitats autònomes atenent les orientacions dels governs de cadascuna, o impulsar-la des de l’energètica pública catalana. Potser, això no evitaria la necessitat d’aquesta línia a mig termini, però si calen noves línies que no ho facin per una sola funció. En tot cas, cal aprendre que no fer la transició des de Catalunya, té conseqüències no volgudes.
Per acabar, CCOO de Catalunya pensem que l’atribució competencial que la Generalitat autoritzi els parcs renovables fins a 50 MW i el Govern de l’Estat els més grans i tots els marins, no permet dissenyar una transició energètica adequada per a Catalunya. Si escoltem els i les responsables polítiques actuals, sembla que hi hagi dos models diferents de transició, i segons com vagi l’evolució política en l’immediat futur, les diferències encara poden ser més considerables. Tenim una PROENCAT 2050 que trasllada els objectius de la UE i de l’Estat espanyol a Catalunya. Caldria que aquests objectius catalans fossin assumits pel Govern de l’Estat, i que aquest delegués les competències que calgui en la Generalitat per executar-los i, no menys important, que el Govern de la Generalitat i el Parlament tinguin, de debò, la voluntat de dur-los a terme.
10 d’agost de 2023
CCOO de Catalunya critica que Correos no pren cap mesura amb l’empresa de neteja SCT J Cordoba que no paga les treballadores i incompleix el plec

CCOO de Catalunya critica la passivitat i la permissivitat de Correos amb l’empresa de neteja SCT J Cordoba que no paga les seves treballadores de fa mesos, incompleix el plec de condicions i no compleix amb els requisits per ser adjudicatària d’un contracte públic.
El passat desembre l’empresa SCT- J Cordoba va ser adjudicataria de la major part dels lots de neteja de les dependències Correos al conjunt de l’Estat, i des del primer dia les seves treballadores estan tenint problemes de cobrament, falta d’alta a la Seguretat Social, problemes greus organitzatius i de prevenció de riscos laborals, elements que suposen un incompliment del contracte amb Correos.
No entenem com una empresa pública ha adjudicat la major part dels contractes al conjunt de l’Estat a una empresa cpm SCT JCordoba, en primer lloc, perquè no compleix l’obligació de tenir pla d’igualtat, ni compleix la seva obligació de tenir servei de prevenció propi. Cal recordar que tal com estableix la Llei de contractes del sector públic, per ser adjudicatària d’un contracte públic s’està obligat a complir amb aquestes qüestions per poder ser adjudicatària d’un contracte públic.
Amb tot i això, des del nostre sindicat volem denunciar la passivitat i la permissivitat amb què Correos està tractant aquest tema, ja que tots els fets esmentats han estat posats en coneixement de la direcció de l’empresa i, fins i tot, s’ha presentat una denúncia davant del Ministeri d’Hisenda i Funció pública amb la petició de rescissió del contracte per incompliments greus i sistemàtics del plec.
Des de CCOO de Catalunya ja hem denunciat totes aquestes qüestions davant de la Direcció Especial de la Inspecció de Treball, direcció que ja ha actuat i sancionat en diverses comunitats. Ara cal que Correos posi fil a l’agulla, rescindeixi el contracte a una empresa que no havia d’haver estat adjudicatària mai, perquè no compleix els requisits, i es posi fi a la situació que pateixen les treballadores les quals a hores d’ara no han cobrat les nòmines de juliol, ni les pagues extraordinàries.
Barcelona, 8 d’agost de 2023
CCOO se solidaritza amb Élite Taxi davant la sanció de l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) i amb els treballadors i treballadores del taxi i del transport públic de passatgers a Barcelona, davant les pràctiques precaritzadores de les plataformes digitals de vehicles de transport amb conductor

CCOO lluitem per la defensa de les condicions de treball dignes a tots els tipus d’empresa, tradicional o de plataforma digital, i en els darrers anys hem millorat les condicions de treball de milers de persones, per exemple treballadors i treballadores de repartiment o treballadores de la llar que treballen en empreses digitals. En aquest sentit, ens solidaritzem amb els companys i companyes del taxi i del transport públic de passatgers a Barcelona davant la voluntat d’empreses digitals de desregular un servei essencial de la ciutadania, de manera que posa en perill, amb pràctiques de competència deslleial i tarifes insostenibles, la feina de milers de taxistes contractats per compte d’altri i autònoms.
Estem a favor de la inversió empresarial i la creació de llocs de treball, però amb empreses sostenibles que generen ocupació de qualitat paguen salaris dignes i respecten les condicions de treball, la legislació vigent i la lliure organització dels treballadors i treballadores.
No estem, ni hem estat mai d’acord, que la “lliure competència” estigui per sobre dels drets fonamentals de la classe treballadora. Drets com la llibertat d’expressió, manifestació, reunió i organització. Per això, considerem del tot injusta la sanció del tribunal de competència a Élite Taxi per defensar un model de transport públic de passatgers en el marc de la legislació vigent. La resolució de sanció de l’ACCO, en opinió de CCOO de Catalunya, afavoreix arbitràriament els interessos d’Uber davant el sector del taxi i perjudica els interessos dels treballadors i treballadores del sector i de la ciutadania en general.
Barcelona, 3 d’agost de 2023
CCOO destaca que a Catalunya l’estacionalitat del mercat de treball fa créixer la desocupació, a diferència de la resta de l’Estat

Les dones i el jovent, els més perjudicats pel creixement de l’atur
Les dades d’atur a Catalunya indiquen que hi ha 331.356 persones en situació d’atur. Aquesta dada és positiva respecte de l’any 2022, ja que hi ha 10.000 persones desocupades menys, però, a diferència de l’Estat, suposa un increment en relació amb el mes de juny. També convé destacar que aquest increment és netament femení, mentre que els homes redueixen la xifra de persones registrades a l’atur en poc més de 400. Les dones joves són les que més augmenten en desocupació, mentre que els homes joves redueixen l’atur. Pel que fa a la qualitat, la nova contractació signada al mes de juliol és en un 42,8 % indefinida, mantenint-se la tendència a la creació d’ocupació estable que ha comportat la reforma laboral. Els resultats són, així, els característics d’un mes de juliol, però amb més estabilitat i nivells d’atur més baixos. Cal alertar, però, d’un alentiment en l’evolució positiva del mercat treball que reclama polítiques i inversions públiques perquè el model productiu garanteixi a la ciutadania catalana el dret a una feina de qualitat al llarg de tot l’any.
ATUR REGISTRAT CATALUNYA/ESPANYA
El mes de juliol del 2023 deixa una xifra de 331.356 persones registrades com a aturades a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), cosa que significa una reducció interanual de -2,9 % (10.035 persones aturades menys que fa un any).
Respecte del mes anterior, l’atur registrat presenta una reducció de 1.612 persones (-0,5 % en termes relatius). La població menor de 25 anys registra un augment del 0,9 % respecte del mes de juny. Aquest resultat fa que a Catalunya hi hagi un total de 18.484 joves que cerquen feina sense èxit.
ATUR PER SECTORS D’ACTIVITAT
Respecte del mes de juliol del 2022, ha caigut l’atur en tots els sectors i únicament s’ha incrementat en aquelles persones que no tenien definida l’ocupació anterior. L’agricultura ha reduït l’atur en un -22 %; la indústria, en un -4,9 %; la construcció, en un -3,6 %, i els serveis, en un -3 %. En canvi, aquelles persones sense ocupació definida anteriorment han incrementat l’atur en una proporció del 7,3 %. Respecte del mes de juny, creix l’atur a tots els sectors, a excepció de l’agricultura. Aquest sector ha reduït l’atur en un 1,1 %. Per contra, la construcció ha augmentat en un 1 %; els serveis, en un 0,6 %, i la indústria, en un 0,4 %.
ATUR PER PROVÍNCIES
En comparació amb el juliol del 2022, totes les províncies han reduït l’atur. Destaquen el cas de Lleida i Girona, que han vist reduït el seu atur en un -9,1 % i en un -6,2 %, respectivament. Tarragona també redueix atur de manera significativa, en un -5,7 %, i, finalment, la província de Barcelona ho fa, de manera més moderada, en un -1,7 %. Respecte del passat mes de juny, ha crescut l’atur a Barcelona (0,7 % més) i a Girona (0,3 % més). En canvi, a Tarragona s’ha reduït la desocupació en un 0,3 % i a Lleida, en un 0,2 %.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Ministeri de Treball i Economia Social
ATUR PER SEXES
Les dones representen el 58 % del total de persones sense feina. Respecte de fa un any, els homes han reduït l’atur en un 3,1 % i les dones, en un 2,8 %. Respecte del passat mes de juny, només els homes han reduït l’atur en un 0,3 %, mentre que l’atur de les dones ha crescut en un 1,1 %.
CONTRACTACIÓ REGISTRADA
El total de nous contractes registrats a Catalunya el mes de juliol és de 244.850, dels quals el 42,8 % són de caràcter indefinit. Respecte del juliol del 2022, la contractació indefinida s’ha reduït en un 16,3 % mentre que la temporal ho ha fet en un -11 %. En comparació amb el mes anterior, s’han signat 8.595 contractes indefinits menys i 2.662 contractes temporals més.
PRESTACIONS PER ATUR
El mes de juny del 2023 les persones beneficiàries de prestacions contributives representen el 57,1 % del total, els subsidis suposen un 39,2 % i les persones beneficiàries de la renda activa d’inserció resulten un 3,7 % del total. Respecte d’ara fa un any, han augmentat les prestacions contributives en un 7,7 %, mentre que els subsidis han caigut en un 1 % i la RAI en un 4,6 %.
Davant aquest escenari, CCOO de Catalunya considera que:
1. L’estacionalitat continua llastrant el dret de les persones treballadores catalanes a exercir una ocupació de qualitat al llarg de tot l’any. L’increment de l’atur registrat entre els mesos de juliol i juny, tot i ser inferior al de l’any passat, mostra com continua sent peremptori ajustar el model productiu, per tal garantir una feina digna i estable al conjunt de la ciutadania catalana. La concentració d’aquest increment en el sector de serveis i el fet d’afectar especialment l’ocupació femenina i, dins d’aquesta, les dones joves ha de situar el focus d’unes polítiques d’ocupació que necessiten més recursos i inversions.
2. Com s’ha vist amb l’Enquesta de població activa, juntament amb la intermitència de les carreres de cotització, especialment al sector de serveis, el principal repte que enfronta la possibilitat d’exercir el dret a un treball digne a Catalunya, és el d’una discriminació evident de les persones de més de 45 anys. Juntament amb les inversions públiques i empresarials en el teixit productiu, per tal de garantir una ocupació estable al llarg de l’any, és necessari un canvi de cultura en moltes empreses si volem superar una realitat en què el 75 % de l’atur de llarga durada es concentra en les persones de més de 45 anys.
3. Catalunya no es pot permetre tenir un atur estructural del 10 % i que, tot i tenir 331.357 persones registrades a l’atur, les patronals estiguin demanant contractacions en origen perquè no troben, així l’argument, professionals qualificats. Les polítiques actives han de passar per la qualificació permanent de les persones treballadores, anticipant els canvis tecnològics i adaptant les capacitats i competències a les demandes del mercat de treball. Aquest ha de ser l’objectiu prioritari d’unes polítiques actives que han de tenir el seu fonament en la prospecció permanent de les necessitats del teixit productiu i de la societat catalana.
4. L’economia catalana està creixent, però, malauradament, aquesta millora deixa de banda massa persones, especialment aquelles que no poden exercir el seu dret al treball o que es troben en una situació precària per la insuficiència dels seus salaris o de les prestacions contributives o assistencials. L’increment de l’SMI, garantir el poder adquisitiu dels salaris i de les pensions, i millorar l’accés a una renda mínima, mitjançant una compatibilitat efectiva entre renda garantida i ingrés mínim vital són les claus de volta d’un país que es beneficiï d’una economia resilient i estable i d’una societat cohesionada.
Barcelona, 2 d’agost de 2023
CCOO es mobilitza contra la modificació substancial encoberta de les condicions de treball que pretén Miquel i Costas & Miquel

CCOO no permetrà aquesta vulneració de drets i convoca una nova jornada de vaga per a dimecres, 2 d’agost, amb aturades de la producció de 4 hores per cada torn de treball.L’empresa paperera del grup Miquel i Costas pretén vulnerar l’Estatut dels treballadors imposant una modificació substancial de les condicions de treball al marge de l’article 41, que protegeix la negociació col·lectiva.
Davant el rebuig unànime de la plantilla a la modificació substancial col·lectiva de les condicions de treball que va plantejar l’empresa, la direcció ha optat per imposar unilateralment una modificació substancial de les condicions de treball individualment a 9 persones treballadores com a resposta, amb l’objectiu d’evitar i de vulnerar la negociació col·lectiva, que garanteix els drets laborals de la plantilla.
Les jornades de vaga anteriors han estat secundades per la totalitat del personal, i des de CCOO seguirem alçats fins a aturar aquestes modificacions substancials i protegir els mateixos drets laborals per a totes les persones treballadores.
Barcelona, 1 de d’agost de 2023
Es desconvoca la vaga de Wanner Technical Insulation prevista del 31 de juliol al 3 d’agost

La setmana del 31 de juliol els treballadors i treballadores de Wanner Technical Insulation de Tarragona tenien previst convocar una vaga per exigir a l’empresa que els pagués les nòmines i els endarreriments que els deu, després que la mediació de vaga celebrada la darrera setmana es tanqués sense acord.
Durant el cap de setmana l’empresa, finalment, ha fet un pagament de 600 € a compte de les quantitats degudes i ha adquirit un compromís de pagament imminent de la resta.
Per tant, l’assemblea de les persones treballadores de Wanner desconvoca les concentracions previstes següents:
- Dilluns 31 de juliol i dimecres 2 d’agost, de 6.30 h a 8.30 h, a l’entrada de la central nuclear d’Ascó.
- Dimarts 1 d’agost i dijous 3 d’agost, de 6 h a 8 h, a l’entrada de la central nuclear de Vandellòs.
Es mantindrà la concentració del divendres 4 d’agost, de 7 h a 9 h, davant del taller de Wanner a Tarragona (polígon Riuclar, c. del Ferro, 16). Les jornades de vaga previstes queden pendents, segons es verifiqui el compliment del compromís, de cara a una possible desconvocatòria total.
CCOO de Catalunya condemna l’assassinat d’una dona a Girona a causa de la violència masclista

CCOO de Catalunya condemna l’assassinat masclista d’una dona a Girona i novament expressa el seu rebuig a una violència que encara avui s’exerceix vers les dones només pel fet de ser dones.
CCOO mostra la seva indignació i preocupació per fets com aquest, se suma a la demanda perquè els poders públics reconeguin la lluita pels drets de les dones i per erradicar la violència masclista com una qüestió d’Estat i destaca el seu compromís ferm a cooperar en la construcció d’una societat en la qual les dones puguin viure lliures de qualsevol violència.
Des d’aquestes línies volem expressar el nostre condol a la família i l’entorn de la víctima, i fer una crida a totes les persones, organitzacions i institucions que treballen per erradicar la violència masclista a sumar esforços perquè d’una vegada per totes la violència contra les dones sigui definitivament erradicada.
Aquest matí es farà un minut de silenci, a les 12 h, davant la seu central de CCOO de Catalunya (Via Laietana, 16, de Barcelona).
A Girona, el sindicat participarà a la concentració institucional davant de l’ajuntament, a les 11.30 hores, i a la convocada per la Plataforma Feminista Gironina, a les 19 hores.Telèfon 900 900 120: atenció 24 h contra la violència masclista.
