CCOO de Catalunya rebutja el recurs d’inconstitucionalitat que ha plantejat el Govern de l’Estat a alguns articles de la llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica

El fet de no recórrer l’article que fa referència a no tallar els subministraments no pot amagar el caràcter regressiu del recurs

CCOO considera que el Govern del PP pretén amagar darrere del que es
presenten com criteris tècnics la impugnació les dues eines principals per
constituir un parc públic de lloguer social. Impedeix així un canvi real en les
polítiques d’accés a l’habitatge pel que fa a les persones amb menys recursos.

En juny de 2015 es va constituir el FONS D’HABITATGE DE LLOGUER
DESTINAT A POLÍTIQUES SOCIALS, aquest fons ha de dotar-se dels pisos del parc
públic –Generalitat i ajuntaments-  i
dels provinents de les entitats
financeres i grans tenidors d’habitatge obligades al lloguer social com a alternativa al desnonament. A més el fons hauria d’adquirir pisos a través del
dret de tempteig i retracte, potenciat pels recursos recollits per l’impost
sobre els pisos buits dels grans tenidors.

En el moment de la seva presentació, es va dir que en un any el fons arribaria a ser de 40.000 habitatges, avui podem dir que hem avançat molt poc i
que no s’han afegit més de 3.000 pisos als 25.000 originals amb que compta
l’Agencia  d’Habitatge de Catalunya

El recurs del Govern és un tret
contra la línia de flotació del fons i fa molt difícil  fer una política d’accés a l’habitatge que
vagi més enllà de cobrir les emergències, ja que boicoteja  la construcció
d’una eina alternativa a la compra i les hipoteques per  l’accés a l’habitatge.

CCOO reclamarem al proper Govern de l’Estat la retirada d’aquest recurs,
normatives estatals en la línia de crear mecanismes assequibles per l’accés a
l’habitatge amb la potenciació de parc públics. I pel que fa al Govern de la
Generalitat reclamem que comenci el treball pels nous Pacte Nacional per l’Habitatge i el Pla Nacional
de l’Habitatge que acaben la seva
vigència enguany i que han de servir per potenciar polítiques de reconeixement
del dret a l’habitatge, la creació d’instruments públics potents per
executar-les i una aposta decidida per a rehabilitació i la creació d’ocupació
en un sector molt castigat per l’atur que aquesta pot suposar.