Des de CCOO de Catalunya hem conegut l’acord de govern pel qual el proper dilluns els municipis -on viuen sis milions de persones- que reben subministre de la xarxa Ter-Llobregat passen a estar en estat d’excepcionalitat i deixen així enrere la fase d’emergència, la qual cosa suposa menys restriccions de l‘ús de l’aigua.
El nostre sindicat es congratula que els episodis de pluja del mes d’abril hagin obert el debat sobre aquesta possibilitat, en arribar l’aigua als embassaments per sobre del llindar en què cal declarar l’estat d’emergència, però tot i això volem assenyalar els següents punts:
CCOO hem participat, amb la resta d’agents socials, en diferents àmbits relacionats amb la gestió de l’aigua en els darrers mesos. Pel que fa a la sequera, hem tingut, des del novembre del 2023, reunions específiques amb el Departament d’Acció Climàtica al més alt nivell. Hem mantingut una actitud constructiva i comprensiva de les dificultats per aplicar el Pla especial d’actuació en situació d’alerta i sequera (en endavant PES) per a una societat tan complexa com la nostra. Hem fugit de buscar responsables actuals i passats per les mancances en infraestructures que s’han fet evidents i no hem furgat en els evidents errors de comunicació que han succeït. Ens ha decebut molt que per prendre l’acord d’aixecament de la fase d’emergència al sistema Ter-Llobregat el Govern no hagi compartit les seves raons amb els agents socials del país en que sí ha volgut trobar suport, conforme calia augmentar les restriccions.
En paral·lel cal dir que els treballs de la Taula Nacional de l’Aigua -en marxa des del novembre del 2023 i que és un mandat del Parlament- no avancen com caldria, per manca d’una proposta del Govern sobre la qual treballar i pel progressiu abandonament de moltes entitats i organitzacions que, en no veure clar el procés, se’n desvinculen.
Els plantejaments que haguéssim traslladat si se’ns hagués donat participació en aquesta decisió són els següents:
Fer marxa enrere a l’estat d’emergència pot donar un senyal confús a la ciutadania quan la situació de les reserves als pantans encara és preocupant, pitjor que l’any passat, i es preveu un estiu molt càlid i sec.
En estat d’emergència s’han trobat mecanismes inclosos o no previstos en el PES (plans d’estalvi a les empreses, benestar animal) per gestionar de manera raonable les restriccions evitant perjudicar l’activitat econòmica i l’ocupació. Fins i tot, quan s’ha considerat oportú, s’ha modificat el PES sobre la marxa. Creiem que en la situació actual s’hauria d’haver seguit per aquest camí. Una tornada a la situació d’emergència a la tardor-hivern tindrà efectes molt negatius en la percepció ciutadana i en el debat públic, un risc en què -valorem- no cal incórrer.
En tot cas, valorem positivament el compromís de mantenir les actuacions per tal de garantir el subministrament, però ens preocupa l’endarreriment que percebem en l’ampliació de la dessaladora de la Tordera i l’entrada en servei de la del Gaià. Considerem també que cal acordar una solució de futur per la conca de la Muga, que en la nostra opinió passa per una dessaladora al golf de Roses. Sobre la dessalinització com a garantia de subministrament volem assenyalar l’elevat cost energètic -a banda de l’impacte ambiental-, de manera que cal preveure-la com a darrer recurs i acompanyat del desplegament d’energies renovables a Catalunya. Pel que fa a la regeneració de l’aigua cal que segueixi creixent aquesta activitat i també més enllà de la regió metropolitana de Barcelona.
- Cal no oblidar que encara estem en situació de sequera, que les previsions són que no en sortirem a mitjà termini i que cal aprendre i aplicar ja les lliçons.
- Cal elaborar el nou PES amb previsions de pluviometria a la baixa i episodis de manca d’aquesta més llargs. Tot això és conseqüència de l’escalfament global, cosa que exigeix assolir els objectius fixats en mitigació d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i en polítiques d’adaptació al canvi climàtic, les conseqüències del qual ja són evidents.
- Cal adaptar els nostres consums al recurs existent, les solucions molt intensives en energia, per tant en diners, com les dessaladores són per garantir el subministrament de les persones en cas d’emergència, no un recurs que pugui esdevenir estructural i els costos del qual hagin de recaure de manera igual en el consum de les persones i de les empreses.
- Cal millorar la qualitat de les masses d’aigua. Si ara es poden fer captacions d’urgència al Besòs és perquè s’ha revertit la contaminació que patia el riu fa dècades. Per això cal mantenir els cabals ecològics en tota circumstància, ja que és la manera de garantir la regeneració natural (sense cost) i les reserves per a futures situacions de sequera.
- Les empreses han de persistir en les mesures d’estalvi, eficiència i circularitat pel que fa a l’ús de l’aigua. El conjunt de sectors han de fer la transició cap a productes i serveis menys intensius en l’ús de l’aigua i que això suposi un increment de valor afegit, en ocupació i en sostenibilitat. Estem aprenent que l’ocupació pot dependre de la disponibilitat d’aigua. Cal crear les condicions per adequar el nostre teixit productiu a l’aigua de la qual podem disposar a un cost assumible per les activitats econòmiques.
- La ciutadania ha estalviat aigua partint de consums per capita ja molt moderats. El paper dels ajuntaments és fonamental en control, la comptabilització de tots els consums, però també en el manteniment de xarxes que -en massa casos- no s’ha fet com caldria.
Per això cal un fort consens polític i social, que cal portar, també, a la gestió del PES vigent. CCOO de Catalunya demanem a tots els grups parlamentaris i al nou Govern que es continuïn executant les inversions necessàries per a la cohesió territorial i d’acord amb l’interès general, amb l’impuls de la nova cultura de l’aigua, que doni resposta als reptes de Catalunya en termes de cohesió social i transició de model productiu sostenible i generador d’ocupació de qualitat.