CCOO aconsegueix el compromís de la Generalitat per solucionar la discriminació de les treballadores del SAD de la Fundació S21

Desprès de dos mesos de mobilització i entrevistes amb els responsables polítics municipals i del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, CCOO ha aconseguit que Funció Pública iniciï els tràmits normatius adients per assolir l’excepció al límit d’increment salarial per a les treballadores d’atenció domiciliària que presten servei als municipis del Prat de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramanet, Sant Feliu de Llobregat i el Consell Comarcal del Maresme.

Aquestes treballadores no han pogut percebre aquest 2022 l’increment salarial del 8 % establert en el 5è conveni del sector a Catalunya, perquè l’empresa on estan contractades és una entitat amb capital públic que es troba subjecte als pressupostos generals de l’Estat.

Aquesta anomalia legal suposa una discriminació dins del col·lectiu de treballadores familiars, ja que les empreses privades han incrementat les retribucions de les seves treballadores, però a les empleades de la Fundació S21 del Consorci de Salut i Social de Catalunya no se’ls està aplicant el conveni.

CCOO denuncia que aquest col·lectiu està totalment abandonat a la seva sort. Durant la pandèmia va patir moltes mancances per al desenvolupament de les cures a les persones dependents que assisteixen, tot i que la seva tasca és del tot essencial. Ara, a més de ser essencials, veuen que són també invisibles per al sistema i per als poders públics, atès que per molt que negociïn amb les empreses millores laborals, aquestes no les poden assolir mai pels conflictes normatius existents.

Per a CCOO és important reivindicar i dignificar aquesta ocupació i aquesta feina, ja que suposa un dels serveis essencials en la cura de les persones i un dels principals drets de ciutadania, i en les properes setmanes mantindrà contactes amb els grups parlamentaris catalans i del Congrés dels Diputats amb aquest objectiu, per assenyalar el risc que suposa la discriminació indirecta provocada per les lleis en un col·lectiu eminentment femení i precari, on les dones pateixen jornades flexibles i salaris inferiors als mil euros.