La memòria del CITE alerta sobre la situació de precarietat i indefensió dels treballadors i treballadores estrangers

La crisi sanitària generada per la COVID-19 segueix condicionant el funcionament de la xarxa d’oficines del CITE i comporta un increment del nombre d’atencions realitzades.

Durant el 2021, en el segon any de crisi sanitària generada per la COVID-19, des de les 33 oficines del CITE, distribuïdes arreu de Catalunya, es van atendre 12.569 persones, que van realitzar 20.917 visites i plantejar 34.245 consultes. Això representa un increment del 10,10 % del nombre de persones ateses respecte del 2020, però també del 6,8 % de visites i del 2,86 % de consultes.

Per nacionalitats, durant l’any 2021 es van atendre persones de 121 nacionalitats diferents. El primer país és el Marroc, amb un 13,6 % del total, seguit de Colòmbia (13,4 %), Hondures (8,7 %), el Perú (8,1 %) i Veneçuela (5,8 %), i es manté així la mateixa correlació de països que l’any passat. Així mateix, prop del 60 % de les persones ateses són llatinoamericanes.

Això ha fet que el percentatge de dones ateses sigui del 58% del total de persones ateses com a conseqüència del major pes de les dones entre les persones provinents de països llatinoamericans (el 79 % en el cas d’Hondures, el 68 % en el cas de Veneçuela, el 67 % si parlem del Perú i el 64 % en el cas de Colòmbia, per exemple).

La memòria també segueix mostrant, com en els anys anteriors, un increment continuat de les persones sense autorització administrativa per residir i treballar a l’Estat espanyol respecte de l’any anterior, que passa del 66,3 % el 2020 al 69,2 %. Això posa de manifest l’existència d’una important bossa de persones que no han pogut regularitzar la seva situació (segons estimacions de la Generalitat de Catalunya pot superar les 150.000 persones) per les dificultats que genera un mercat de treball de baixa qualitat, atès que es requereix un contracte d’un any a jornada completa. Aquesta situació s’ha vist agreujada per l’aturada generalitzada de l’economia i per la crisi econòmica i social conseqüència de la pandèmia, i pot comportar un increment important de persones que puguin caure en la irregularitat sobrevinguda.

En aquest sentit, el 37 % de les consultes ateses tenen a veure amb temes relacionats amb les vies per regularitzar la seva situació administrativa: 24,4 % arrelament social, 9,6 % altres formes de regularització i 3 % arrelament laboral. Aquest darrer procediment veu augmentar de manera important el seu pes respecte del 2020 per les modificacions introduïdes per la Instrucció 1/2021, de 8 de juny, de la Secretaria d’Estat de Migracions en relació amb l’arrelament laboral.

D’altra banda, es redueix un 2,4 % el nombre de persones que treballa respecte de l’any anterior, un 43,6 %, i s’incrementen lleument les que ho fan de manera irregular, el 69,8 %, seguint la tendència d’anys anteriors.

El principal sector d’ocupació és el treball de la llar, que ocupa el 36,8 % de les persones que treballen, el 93,5 % dones. També és el primer sector pel que fa a treball irregular, amb el 43,4 % del total de les persones que treballen de manera irregular. El segon sector és altres serveis, amb un 19,80 %, seguit de la indústria, amb un 9 %, i l’hostaleria, amb un 8,7 %.

Es manté, doncs, la tipologia d’anys anteriors de la persona atesa al CITE: una dona llatinoamericana, sense autorització administrativa, que treballa de manera irregular en el sector del treball de la llar. Volem destacar el que això significa de situació precària, ja que se suma la precarietat i invisibilitat del sector a la que ja comporta per si mateixa la situació d’irregularitat administrativa i que s’ha vist molt agreujada per la situació generada per la crisi sanitària. És per això que reiterem la nostra demanda al Govern de l’Estat per promoure la ratificació immediata del Conveni 189 de l’OIT de treball digne per a treballadors i treballadores domèstics per equiparar les condicions laborals dels treballadors i treballadores d’aquest sector a la resta de treballadors i treballadores del règim general de la Seguretat Social.

La memòria també ha posat de manifest el reforçament del CITE com a entitat de referència per a les persones estrangeres, especialment aquelles que es troben sense autorització administrativa i, per tant, en una situació més precària i vulnerable. En aquest sentit, reiterem la nostra denúncia de la mercantilització de l’assessorament i la tramitació d’expedients en matèria d’estrangeria promoguda per l’administració central en la darrera reforma del reglament d’estrangeria. Aquests canvis no tenen en compte la bretxa digital que afecta moltes persones estrangeres i dificulten la feina de les entitats socials sense afany de lucre que atenen les persones en una situació més precària.

D’altra banda, la crisi sanitària també ha posat de manifest la manca de professionals sanitaris per fer front a l’increment de feina generat per la COVID-19, i des de diferents àmbits empresarials s’ha plantejat la necessitat d’obrir la contractació en origen, obviant que al nostre país ja hi ha moltes persones amb la preparació acadèmica adequada, que tenen moltes dificultats per homologar les seves titulacions, o que no tenen autorització de residència i treball per no poder complir els requisits exigits per accedir a la regularitat administrativa.

És per això que reclamem al Govern de l’Estat espanyol que promogui de manera urgent les mesures extraordinàries necessàries que permetin agilitar l’homologació de les titulacions acadèmiques i la regularització dels treballadors i treballadores sense autorització administrativa, molts dels quals estan ocupant places en sectors essencials. Regularitzar-los no només permet donar resposta a necessitats estructurals de la nostra societat, com ho és la gestió de les cures. És, principalment, una qüestió de drets humans per garantir-los una vida digna.

Feu clic per veure: