Acció Jove alerta: “Si no generem noves oportunitats, els joves no tindrem cabuda en aquest model productiu”
Els joves catalans tanquem l’any 2023 amb un increment de l’atur del 2,30 % respecte del mateix mes de l’any anterior i amb una discreta reducció de l’atur respecte del novembre del -0,26 %.
Destaca la reducció de l’atur en l’agricultura d’un -11,45 %, que explica la seva reducció a Lleida. Tot i això aquest sector representa només un 1 % de l’atur juvenil a tot Catalunya. Com a contrapunt, a la construcció s’ha incrementat un 9,38 % l’atur juvenil en només un any.
Contrasta la situació catalana amb un increment de l’atur juvenil interanual del 2,30 % en menors de 30 anys i que supera el 4 % en els joves menors de 25 anys amb la reducció, tot i que moderada, a escala estatal.
Per professions, a nivell interanual, a Catalunya, destaca l’increment de l’atur en sectors amb alta presència de joves com el de les tecnologies de la informació i la comunicació, que supera el 35 %, i la recerca i el desenvolupament, que està al voltant del 25 %. Cal destacar la precarietat en el sector de l’R+D+I, un sector clau per al desenvolupament d’una societat moderna i basada en el coneixement i on ara comencem a cotitzar les pràctiques no laborals a la Seguretat Social. Seguim fent doctorats per poc més del salari mínim i les hores extres es donen per incloses en un sou base que no arriba a cobrir el lloguer, el menjar i la targeta del transport públic.
Atur jove registrat a Catalunya i Espanya
La comparació entre Catalunya i Espanya demostra com l’atur està especialment estancat a Catalunya respecte de la dada estatal, que ha registrat la xifra de joves aturats més baixa de tota la sèrie.
La situació és especialment dramàtica si ens centrem en els joves menors de 25 anys; mentre a Espanya hi ha una reducció interanual del -0,9 % de l’atur, a Catalunya es veu un increment del 2,30% que ja hem mencionat anteriorment.
Atur jove registrat per sectors
Quasi el 70 % dels joves aturats el desembre del 2023 provenen del sector serveis. A més, cal ubicar aquestes dades encara en la temporada de Nadal i, per tant, preveiem que pugui augmentar encara més després de les rebaixes de gener.
Tot i això no hi ha hagut gaires diferències entre els mesos de novembre i desembre, segurament perquè les contractacions pel Black Friday ja es van fer durant el mes de novembre i s’han allargat les contractacions fins a finals de festes.
Els sectors com la indústria i la construcció han augmentat lleugerament l’atur juvenil un 1,47 % i un 3,85 % en comparació amb el mes anterior.
Entre desembre del 2022 i 2023 destaca l’increment de l’atur del 9,38 % en la construcció i del 2,47 % i, per tant, quasi 750 joves en el sector serveis.
Bretxa de gènere
Un dels fets que estem observant en els darrers mesos és l’efecte de l’impacte estacional sobre la bretxa de gènere (gràfic 2). Tot i tancar el 2023 amb una distribució equitativa de l’atur (50,22 % homes i 49,78 % dones), aquest any també es confirma que durant els mesos d’estiu les dones joves pateixen significativament més atur que els seus companys homes, i arriben al màxim a una diferència en l’atur del 4,44 % a l’agost del 2023.
Aquesta estacionalitat sospitem que està relacionada amb el sector de l’educació i el lleure entre els més petits i la conciliació laboral dels pares.
Principals reivindicacions d’Acció Jove
- Celebrem la victòria després d’anys de lluita per l’aprovació de la cotització de les pràctiques no laborals com a via per posar fi al frau que suposa treballar de manera gratuïta i sense generar nous drets com l’atur o la cotització a la Seguretat Social, esdevenint mà d’obra gratuïta per a la patronal, que ja ha batut record de beneficis durant aquest any.
- Denunciem el lobby inexplicable que està fent la Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas perquè els joves no cotitzem i per dificultar la millora de la vida laboral per la jubilació, entre d’altres prestacions, per la nostra feina. A més, destaca el silenci de les universitats catalanes públiques i privades tenint en compte que TOTES participen també d’aquest Consell. Els estudiants som part imprescindible de la comunitat universitària i si participem en les eleccions al rectorat, aquest també ens ha de representar i deixar de representar les empreses que no no formen part de la comunitat educativa.
- Tot i això, seguim reclamant l’aprovació de l’Estatut del becari pel Consell de Ministres. Després que se signés l’acord al final de la legislatura passada entre els principals sindicats de classe i el Ministeri de Treball, no podem ajornar més el reconeixement de drets. L’Estatut del becari suposa l’establiment d’un marc regulador mínim garant de drets per als estudiants, entre ells drets sindicals per a la representació legal dels treballadors i treballadores, ja que actualment no té prou informació per poder fer un seguiment i denunciar el frau de tenir treballadors i treballadores sense salari en nom d’unes suposades pràctiques no laborals.
- Necessitem accés a un sistema d’FP digne, arrelat al territori i amb suficients recursos per adaptar-nos a les noves realitats i oportunitats del món del treball. Hem de posar fi a la noció que hi ha una formació de primera com la universitat i una de segona com la formació professional.
- Hi ha sectors generalment juvenils com la recerca, molts cops lligats a l’Administració pública, on el funcionament a base de programes de beques fa que l’estabilització laboral no arribi fins als 35-40 anys, en el millor dels casos. Fixar talent i coneixement en sectors clau com l’R+D+I a Catalunya ha de ser la base per poder donar resposta als reptes del present i futur com la crisi climàtica, la digitalització i la presa de decisions basada en la ciència. No podem seguir exportant talent format a les universitats públiques catalanes a la resta d’Europa.
Elaboració pròpia amb dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu.