Aquest darrer any 2022, com a societat catalana, hem viscut importants debats al voltant del món del treball: l’aprovació de la Reforma Laboral, la pujada del Salari Mínim Interprofessional, l’impacte de la inflació en el nostre poder adquisitiu, el bloqueig patronal a les pujades salarials en la negociació de convenis… Així, des d’Acció Jove valorem important analitzar quines han estat les dades del treball juvenil a partir de l’anàlisi de l’Enquesta de Població Activa (EPA). Alhora, volem contrastar els arguments de les patronals i els poders econòmics que diuen que aquest canvi normatiu orientat a millorar la vida de les treballadores ha suposat un empitjorament de la contractació i un augment de l’atur.
En primer lloc, pel que fa a la taxa d’activitat (gent que treballa o busca feina) hi ha un retrocés tant respecte al trimestre anterior com respecte l’any passat (57,8 respecte a 59,4 de l’any anterior). Això cal ser analitzat conjuntament amb la taxa d’ocupació, que ha augmentat en un 1,6%, i amb l’augment de les joves que estudien en un 1,7%. Les dades de l’atur juvenil, que ha disminuït del 21,6% al 16,6%, ha de ser analitzat conjuntament amb la caiguda de l’activitat. Així, es pot analitzar que tot i que hi hagi menys gent treballant i buscant feina, hi ha un creixement de l’ocupació i, per tant, una disminució de l’atur. A això cal afegir també les dades sobre l’augment de les persones que estudien: un element que a la llarga suposa un benefici social.
Aquest augment de les persones que estudien és un punt positiu en general, ja que segons les mateixes dades l’atur baixa a la meitat entre aquells que han fet estudis postobligatoris (12,4%) respecte els que han estudiat fins a l’Educació Secundària (30,1%).
Pel que fa a la desigualtat de gènere al món del treball, les dades mostren que al col·lectiu jove hi ha certa igualtat, ja que tant els homes com les dones joves tenen una taxa d’ocupació d’un 48% i, alhora, les dones tenen menys atur que els homes (14,2% i 18,9% respectivament) trencant amb la tendència dels anys anteriors. És important remarcar, igualment, que aquestes dades no són sinònim de que existeixi una igualtat efectiva entre homes i dones joves als centres de treball, perquè continuen reproduint-se dinàmiques i conductes masclistes.
Tot i això, entre les persones migrants que volen treballar hi ha un percentatge d’atur molt més elevat que la resta, arribant al 5%. Això és fruit del racisme sistèmic que pateixen per la legislació laboral i la Llei d’Estrangeria. Les dades en relació a la població migrada són, igualment, enganyoses, ja que les persones en una situació irregular no es troben recollides en l’enquesta. sense comptar que la situació de les persones sense papers que probablement no està recollida en aquesta enquesta.
Pel que fa a la temporalitat, les dades recollides durant aquest darrer any mostren com la Reforma Laboral ha suposat un avenç important sobre les condicions laborals de les persones joves. Des de la seva aplicació aquesta ha disminuït en un 10,5%, arribant al 45,6%: el percentatge més baix dels últims 10 anys. Tot i que encara és present un percentatge molt gran de la temporalitat juvenil, esperem que la tendència al seu decreixement es mantindrà durant el 2023.
Finalment, situant la feina que des del sindicat hem impulsat en els darrers mesos, mesurant i informant sobre la realitat de l’emancipació de les joves catalanes; és important també visibilitzar les dades sobre emancipació juvenil que es recullen a l’EPA. La taxa d’emancipació estudiada per l’EPA ha crescut pel que fa a les joves en prop d’un 2% el que suposa una petita recuperació davant el continu declivi que hem tingut en els darrers anys.
Igualment, és important remarcar que les dades estadístiques sobre l’emancipació juvenil no acaben de ser realment acurades per representar quina és la realitat emancipatòria del jovent català. Tal com vam presentar a l’informe publicat el darrer mes de desembre, la definició de l’emancipació a partir de la concepció d’emancipació residencial acaba deixant fora la dependència econòmica a la llar familiar en què la majoria del jovent “emancipat” es troba. Alhora, com a sindicat entenem l’emancipació com un procés global i multicausal, que depèn també de l’accés a l’educació superior, la sanitat pública, la cultura i l’oci.
Així, podem determinar que aquest ha estat un any especialment positiu pel jovent gràcies a les iniciatives que han modificat la legislació laboral. Tot i això, la crisi de preus i la situació inflacionària posen en relleu la importància dels salaris i la regulació dels béns de consum, l’habitatge i l’energia. La pèrdua de poder adquisitiu que ha viscut la classe treballadora durant aquest darrer any ha fet perillar la conquesta que implicava la derogació dels contractes d’obra i servei, la recuperació de l’ultra-activitat o la modificació dels contractes formatius. Si gran part del nostre salari se’n va a pagar lloguers desorbitats, el llum, el gas, l’aigua i l’alimentació, no ens queda per viure dignament.
És per això que el sindicalisme de classe continua sent peça clau en la conquestes de drets laborals i de vida de la classe treballadora. 2022 ha estat marcat, també, per les reivindicacions salarials de múltiples sectors que patien el bloqueig dels seus convenis per part de la patronal. La vaga s’ha mostrat, així, com a eina de pressió i mostra de la força de la classe treballadora organitzada. Sense la tasca dels i les sindicalistes als seus centres de treball, la democràcia es queda sistemàticament a la porta de les empreses. Allà on els sindicats no hi són presents, l’explotació laboral campa a plaer.
Continuem organitzades per assolir una emancipació digna i real de la joventut treballadora, consolidant les bases d’estabilitat laboral de les persones joves i lluitant per combatre les febleses que el nostre sistema encara manté, com són els baixos salaris, la parcialitat forçosa o les pràctiques no laborals no remunerades. Així com reclamem la necessitat de regular els lloguers, l’ampliació del parc públic d’habitatge i la regulació dels preus de l’energia i el consum, per evitar la pèrdua del nostre poder adquisitiu i la nostra precarització.