CCOO de Catalunya reclama polítiques d’ocupació més efectives per garantir a la ciutadania l’exercici del dret al treball
Les dades de l’atur del mes de febrer ens mostren una important reducció de l’atur que, en termes interanuals, arriba gairebé a 5.000 persones. Aquesta reducció és quatre vegades inferior a la de l’any passat, en què, el mes de febrer, la reducció en un any era de 20.000. Al mateix temps, hem tingut un increment de les afiliacions en un any de prop de 95.000. Això ens trasllada que s’han incorporat al mercat de treball gairebé 100.000 persones, mentre que n’han sortit del registre de l’atur tan sols 5.000. Una proporció que posa en evidència el dinamisme del mercat de treball, tot i que, alhora, també situa les deficiències del nostre marc de polítiques d’ocupació, que resulta clarament insuficient per reduir aquell atur de caràcter més estructural i que cada cop resulta més difícil reduir.
ATUR REGISTRAT A CATALUNYA I ESPANYA
El mes de febrer deixa una xifra de 346.373 persones en situació d’atur a Catalunya. Aquesta dada suposa una variació interanual de -1,4 %, que, en termes absoluts, suposa que hi ha 4.915 persones menys en situació d’atur que les que hi havia el mes de febrer del 2023.
D’altra banda, les dades respecte del mes anterior ens indiquen que l’atur es redueix en 648 persones respecte del passat mes de gener (un tímid -0,2 % de reducció relativa).
Al conjunt de l’Estat, el total de persones registrades en situació d’atur el mes de desembre ha estat de 2.760.408, la qual cosa suposa una variació interanual negativa de -5,2 % i una reducció de -0,3 % respecte del passat mes de gener. Per tant, veiem com, amb dades interanuals, Catalunya redueix atur, però en menor mesura que el conjunt de l’Estat.
ATUR PER SECTORS D’ACTIVITAT
A escala sectorial, des del punt de vista interanual, s’ha reduït l’atur a tots els quatre grans sectors i únicament ha incrementat en aquelles persones que no tenien ocupació anterior i que, per tant, no provenien de cap sector. Tot i així, la reducció de l’atur, que ha estat moderada en termes interanuals, ha estat desigual a escala sectorial. En aquest sentit, destaquem com l’agricultura presenta una variació negativa de -10 % i el sector industrial registra un acusat descens de l’atur (-5,4 % en termes relatius).
En relació amb les dades del passat mes de gener, els sectors de la indústria, la construcció i els serveis redueixen l’atur, i destaca la indústria com el sector amb una reducció més accentuada (-2 %).
ATUR PER PROVÍNCIES
Les dades per províncies ens indiquen una variació interanual negativa de l’atur a les quatre províncies catalanes. La província que redueix, proporcionalment, atur amb més força és Lleida, que presenta una variació interanual negativa de -5, 0 %, seguida molt a prop per Girona (-4,4 %). Tarragona redueix atur a un ritme de -2,7 % i la província de Barcelona és la que redueix l’atur amb menys força, tan sols un -0,6 % interanual.
Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Ministerio de Trabajo y Economía Social
ATUR PER SEXES
Les dones representen el 57,1 % de les persones que es troben en situació d’atur, mentre que els homes suposen el 42,9 %. En valors absoluts, les dones registrades a les oficines del servei públic d’ocupació són 197.877 i els homes, 148.496. En termes relatius i en comparació interanual, les dones registren una variació negativa de -1,3 %, mentre que els homes redueixen atur en major mesura i registren una variació negativa de –1,6 %. En canvi, la variació relativa intermensual de l’atur ha estat idèntica en termes relatius per a ambdós sexes (-0,2 %).
CONTRACTACIÓ REGISTRADA
A Catalunya s’han registrat 188.692 contractes aquest passat mes de febrer. D’aquests, 86.654 (el 45,9 %) són indefinits, mentre que 102.038 (el 54,1 %) són de caràcter temporal. En termes interanuals, la contractació indefinida s’ha incrementat el 5,8 %, mentre que la temporal s’ha reduït lleugerament el -0,5 %. En termes absoluts, la variació del nombre total de nous contractes respecte del febrer del 2023 ha estat de 4.716 contractes indefinits més i 548 contractes temporals menys que fa un any.
Quant a la variació respecte del mes anterior, cal interpretar les dades amb prudència perquè hi poden influir components d’estacionalitat, però les dades ens mostren una reducció del -9,1 % per a la contractació temporal i un increment del 8,3 % respecte de la contractació indefinida (6.617 contractes indefinits més que fa un mes).
PRESTACIONS PER ATUR
El mes de gener del 2024 (darreres dades disponibles) les persones beneficiàries de prestacions contributives representen el 59,1 % del total de persones que reben prestacions relacionades amb l’ocupació. En canvi, les persones que reben subsidis representen el 37,9 %. El 3 % restant correspon a persones que estan percebent la renda activa d’inserció.
En termes interanuals, la percepció de prestacions contributives experimenta un increment relatiu del 2,7 % i la dels subsidis, un 5,1 %.
Davant aquest escenari, CCOO de Catalunya considera que:
1. A les portes del 8 de Març cal recordar que els salaris de les dones haurien de créixer un 24,8 % per igualar-se al salari dels homes, tal com vam anunciar en una nota de premsa amb motiu del Dia per la Igualtat Salarial. Les dades són rotundes i ens empenyen a reivindicar un pacte integral de cures en què, entre altres qüestions, els homes s’haurien d’integrar en major mesura al sector de les cures i també s’haurien de feminitzar més aquells sectors laborals amb més presència masculina. També esdevé molt important avançar en la negociació de plans d’igualtat al teixit empresarial. Finalment, la reducció de la jornada laboral, que és un dels temes centrals del debat públic actual en l’àmbit laboral, haurà d’estar lligada a unes polítiques de corresponsabilitat que equilibrin la càrrega de les cures i les tasques domèstiques.
2. La proporció entre l’increment del nombre d’afiliats i afiliades a la Seguretat Social, i de persones que surten de l’atur situa el repte al qual s’enfronta el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya. Que en un any l’atur registrat s’hagi reduït tan sols en 4.915 persones, mentre que han augmentat les afiliacions en prop de 95.000 reclama polítiques d’inserció laboral que siguin realment efectives i que satisfacin el dret que tenen avui 346.737 catalans i catalanes a un lloc de treball de qualitat. El Pla de transformació del SOC és un pas important que ha de ser assumit pel conjunt dels departaments, però també per entitats municipals i per patronals a l’hora de reforçar la capacitat d’intermediació del SOC.
3. Catalunya necessita uns pressupostos, però uns pressupostos socials que facin una aposta molt clara per l’economia real i pel treball de qualitat com a fonaments d’un creixement sostenible i equilibrat en termes socials. Gaudir d’un consens ampli i ben articulat en temes d’actualitat que afecten i preocupen especialment la ciutadania, com la sequera, les llistes d’espera a la sanitat, o l’abandonament escolar prematur, és la millor garantia per fer valdre uns pressupostos que han de donar continuïtat a l’avenç dels indicadors socials i macroeconòmics. Aquest consens ha de ser un exercici de generositat, però també de responsabilitat per part dels responsables polítics.
4. L’Enquesta de condicions de vida (ECV) publicada recentment ens trasllada algunes millores, però també alguns reptes pendents a què hem de fer front a Catalunya. Si observem els components de la taxa AROPE, de risc de pobresa i/o exclusió social, veiem que tant el risc de pobresa com la baixa intensitat laboral s’han reduït fruit de la creació d’ocupació i de l’increment dels salaris més baixos, entre d’altres, gràcies a l’efecte tractor de l’SMI. Tanmateix, la carència material severa mostra com el creixement econòmic no es trasllada resolent la precarietat i la penositat que pateixen massa persones al nostre país. L’ampliació de la cobertura i qualitat de les rendes mínimes esdevé clau en aquest sentit, com també ho són les polítiques per garantir el dret d’accés a un habitatge digne, que hauran de tenir un instrument important en el futur Pla territorial sectorial de l’habitatge.
Valoració de Ricard Bellera, secretari de Treball i Economia de CCOO de Catalunya