El sindicalisme és essencial per humanitzar la intel·ligència artificial

Article de Daniel Cruz, responsable d’Anàlisi i Transformació Digital de CCOO de Catalunya, publicat a la revista Perspectiva

Les respostes no només depenen de la pregunta, sinó d’aquí va dirigida. La qüestió “que aixequi la mà a qui no li faci por el futur laboral” pot provocar, sens dubte, dues respostes diametralment diferents. D’una banda, és probable que les persones que tinguin una posició, a priori, social i econòmica còmoda i estable l’elevin sense cap problema. D’altra banda, però, si el mateix plantejament es fa a la plantilla d’una gran fàbrica de vehicles de combustió, la proporció segurament és més baixa. El que en realitat els espanta no és el futur en si, sinó que el que els aterreix és el seu futur laboral o, més concretament, el pagament dels crèdits que fins ara depenien del salari associat al rendiment de la feina. El futur de la feina és, com tot, un debat de classe. Les diferents experiències a través de la història ens assenyalen clarament el camí: només hi pot haver un futur just si hi ha democràcia, i aquesta només s’aconsegueix mitjançant l’equilibri de les forces.

Avui en dia orbitem al voltant de diverses transicions que són, principalment, l’ecològica, l’energètica i la digital. Totes tres, a més, tenen alguna cosa en comú, i és que són imparables, revolucionàries i que l’impacte es produirà en tots i cadascun dels àmbits de la nostra vida. Ni consumirem, ni produirem, ni viurem de la mateixa manera que els nostres pares i mares, ni que cap generació anterior. Estem, amb tota claredat, davant d’un punt d’inflexió de la història que suposa un canvi de paradigma del que en tenim pocs o cap de precedent.

Concretament, i entrant en matèria, l’impacte de la Intel·ligència Artificial ja és qualificat per diversos estudis com el més gran des de la introducció de l’electricitat. Tot i que tot canvi implica riscos i oportunitats, del que no hi ha dubte és que el sindicalisme de classe ha de garantir que les persones més vulnerables no siguin perjudicades ni excloses dels guanys i, sobretot, promoure que aquesta transició sigui justa i garanteixi que aquesta adaptació es faci en benefici de les treballadores i treballadors.

Dir a hores d’ara que internet ha canviat la nostra manera de comunicar-nos, informar-nos, treballar o consumir és una cosa evident i redundant (tant com seguir anomenant noves tecnologies al propi internet). El que en aquests moments estem vivint és la fase d’aquest impacte següent: com la implementació d’internet sacseja els fonaments sobre els quals havíem construït la nostra societat, i que havia forjat al sacrosant contracte social.