La mesura, que valorem com a molt positiva, té el potencial de contribuir a la conciliació, però requerirà concrecions
Arrel del recent anunci de creació i de finançament d’un servei universal de cangurs públics per part de la Conselleria d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, la Secretaria de Dones de CCOO Catalunya s’ha reunit aquest matí amb la Montse Pineda Lorenzo, Secretària de Feminismes de la Generalitat de Catalunya i amb la Núria Vergés Bosch, Directora de Cures, Organització del Temps i Equitat en els Treballs de la Generalitat de Catalunya.
La Direcció de Cures està acabant d’elaborar una guia d’aquest servei, que s’estendrà a tot el territori català, i que serà gestionat directament per Ajuntaments i Consells Comarcals. Des de CCOO valorem com a molt positiva aquesta iniciativa, que tindrà caràcter universal, però que donarà prioritat a algunes situacions de vulnerabilitat. Des de CCOO preveiem que el servei serà un element molt útil de democratització de les cures. Tal com ha posat de manifest la pandèmia del Covid-19, aquestes són tasques d’alta interacció humana, on es fan funcions de gran valor social, i que són assumides molt majoritàriament per les dones.
Aquest servei també té el potencial de contribuir a la incorporació de les dones al mercat d’oci, on ara són menys presents, a més de suposar un element important de col·laboració en la reducció de la bretxa salarial al mercat de treball perquè alleujaria la jornada diària que les dones empren en la cura i les tasques domèstiques no remunerades: 3,23h hores diàries de mitjana, respecte a les 1,5h que empren els homes. Tot i així, des de CCOO Catalunya, hem traslladat a la Secretaria de Feminismes la nostra preocupació per:
- La necessitat de concreció en el serveis oferts respecte a la diversitat de necessitats en les diferents edats (nens i nenes de 0 a 14 anys).
- El deure de vigilància i d’estricte compliment de les condicions laborals de les persones treballadores de les empreses dels sectors implicats en la mesura.
- La oportunitat d’impulsar des de l’Administració la necessària correspondència de les tasques de cura amb una retribució equiparable a la seva enorme importància social.
En un altre ordre de coses, hem reiterat a la Secretària la necessitat de trobar alguna eina a Catalunya que equilibri la manca de la obligatorietat de registre de plans d’igualtat de les Administracions Públiques, tal com sí que existeix en l’esfera privada a escala estatal, de manera l’àmbit públic sigui un agent exemplificant a l’hora de reduïr la bretxa de gènere.