L’escalada creixent del preu de l’energia iniciada el juny del 2021, i que encara segueix activa, ha tingut un impacte significatiu a l’economia i la societat dels països membres de la Unió Europea inclòs Espanya, i ha provocat una crisi energètica sense precedents.
A més, la crisi climàtica està pesant greument sobre les factures energètiques de milions de persones. Aquest estiu, les onades de calor i la sequera han disparat la demanda d’electricitat.
La sequera extrema que ha patit la UE a l’estiu del 2022 va afectar el 64 % del territori comunitari i va impactar a l’agricultura, la generació elèctrica i el transport fluvial. Per això i entre altres qüestions, els preus energètics s’han multiplicat per deu respecte dels anys anteriors a la pandèmia. Arribar a final de mes s’està convertint en un problema per a milions de ciutadans i ciutadanes.
Aquesta situació ens obliga a reavaluar com hem d’aconseguir la transició cap a la neutralitat climàtica, que no només és fonamental per a la nostra lluita ambiental, sinó clau per al nostre model productiu. La necessitat de respondre amb urgència a la crisi energètica no ha de posar en perill el camí de transformació i descarbonització de les nostres economies.
Per això el mes de març passat, els líders de la UE van acordar reforçar la sobirania europea en defensa, economia i energia, reconeixent la necessitat d’una nova estratègia energètica per afrontar aquesta crisi i establir les bases per a una economia social, sostenible, resilient i descarbonitzada. Aquest nou model impulsarà la doble transició ecològica i digital que facilitarà un desenvolupament econòmic i equilibrat dins del territori potenciant la creació d’ocupació i les noves activitats. Però seran necessàries a més mesures de suport a les llars i empreses més vulnerables, que són les més afectades per la forta pujada dels preus de l’energia.
Estem veient les conseqüències de la nostra excessiva dependència dels combustibles fòssils respecte del canvi climàtic, la crisi econòmica, les pèrdues de l’agricultura i els conflictes socials aparellats a menys recursos naturals. La guerra d’Ucraïna ens ha mostrat les contradiccions del nostre propi model.
La crisi del model energètic és una derivada del sistema energètic insostenible actual dominat pels combustibles fòssils i per això hem de prendre-la com a oportunitat perquè sigui un punt d’inflexió cap a un sistema energètic més net, més assequible i més segur, redoblant esforços en energies renovables, augmentant l’eficiència energètica mitjançant la rehabilitació d’edificis i fomentant inversions en altres tecnologies de descarbonització per accelerar la transició energètica de manera justa i possibilitar-ne una més gran autonomia energètica als països i regions.
Com ja hem indicat, aquesta crisi energètica causada per múltiples factors, conjunturals, com la guerra d’Ucraïna i les ruptures a les xarxes de subministrament –que ha tingut el seu origen en la pandèmia- i estructurals, com és la incapacitat d’augmentar la producció de hidrocarburs i, la dificultat per substituir el gas com a font per a la generació elèctrica, calefacció domèstica i usos industrials, així com el mercat d’emissions del CO2 fa que ens trobem en un moment sense precedents, per la qual cosa cal pensar en polítiques que mirin més enllà, que responguin a la crisi energètica, però alhora, a l’emergència climàtica i social existent.