El Líban, des del 2015, ha estat un dels països prioritaris per a la cooperació sindical que es fa des de la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO de Catalunya. Actualment, el país enfronta una complexa situació de tensionament social i polític. Per una banda, el sistema es troba submergit en una profunda crisi política fruit de la recerca d’un fràgil equilibri entre 18 confessions religioses. Per l’altra banda, el país, arran del conflicte a Síria ha estat un dels principals països receptors de la població refugiada que fugia del conflicte i que units amb les refugiades d’origen palestí representen el 40 % de la població del país, la qual cosa ha generat una forta pressió per al sistema educatiu, econòmic i laboral libanès. A tot això, s’ha unit la crisi econòmica que ha afectat, especialment, la classe treballadora i els sectors més vulnerables. Això s’ha traduït en què el 38 % de la població es troba a l’atur i el valor dels salaris s’ha devaluat fins al 98 % deixant a gran part de la ciutadania per sota del llindar de la pobresa.
És per això que, davant aquesta difícil situació, entre el 30 d’abril i el 5 de maig es va organitzar una delegació sindical i tècnica conformada per:
- Javier Pacheco, secretari general de CCOO de Catalunya
- Maribel Ayné, secretària d’Internacional i Cooperació de CCOO de Catalunya
- Cristina Faciaben, secretària confederal de CCOO d’Internacional, Cooperació i Migracions
- Alejandra Ortega, responsable de Països Àrabs, Àfrica i Àsia i de l’OIT de la Secretaria d’Internacional, Cooperació i Migracions de CCOO confederal
- Esther Caballé de la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO de Catalunya
Aquesta va visitar el país amb un doble objectiu: enfortir la solidaritat i la cooperació sindical internacional amb FENASOL, preparar el cas del Líban per a la propera conferència internacional del treball de l’OIT, on el Líban ha estat assenyalat com un cas de doble nota per la vulneració del Conveni 29 de l’OIT sobre el treball forçós.
La missió s’inscriu en el marc del projecte “Promoció de la justícia de gènere i el treball digne per les dones al Líban” [1] de la Fundació Pau i Solidaritat desenvolupat al país a través de FENASOL (Federació Nacional de Sindicats de Treballadors i Assalariats del Líban), una organització sindical d’esquerres, laica, amb capacitat d’articular línies d’acció amb la societat civil i el moviment feminista des d’una visió transformadora, i que ha estat el sindicat que ha desplegat els mecanismes de protecció necessaris per garantir el dret a un treball digne i el seu dret d’associació d’un dels sectors laborals més precaris: les treballadores domèstiques migrants. Es calcula que al país hi ha, almenys, 250.000 dones provinents d’Etiòpia, el Senegal, el Nepal, Sri Lanka, el Pakistan, l’Índia o Kènia que per poder desenvolupar la seva activitat es troben sotmeses a la kafala. Aquestes dones són captades a través de les més de 500 agències existents o de particulars als seus països d’origen sota la promesa de disposar d’un salari, treball i condicions dignes que els permetran garantir el seu benestar i enviar remeses a les seves respectives famílies. Però, en arribar al país, acaben sent víctimes de la kafala o esponsorització. L’ordenament jurídic del Líban no reconeix el treball de cures com una activitat que pugui ser regulada mitjançant contracte laboral, per la qual cosa, per tal que les treballadores puguin romandre al país han de sotmetre’s a la kafala o esponsorització, és a dir, han d’estar sota la tutela del propietari de la llar on desenvoluparan la seva activitat. Això suposa la confiscació del passaport, la pèrdua de la seva llibertat, la seva submissió a l’aïllament, llargues jornades laborals, salari insuficient o l’impagament d’aquest i la violència física, psicològica i, en alguns casos, també sexual. Si bé és cert que al 2020 es va intentar fixar un contracte tipus unificat que permetés regular l’ocupació de les treballadores de la llar, aquesta no va prosperar i van continuar sotmeses a la invisibilitat i la violència. La cooperació sindical ha permès que FENASOL hagi desplegat un sistema d’atenció jurídic, social i sindical per a les treballadores al llarg de tot el país, que ja ha aconseguit el tancament de 4 agències d’ocupació que operaven captant treballadores a diferents països, a fixar estratègies d’acció sindical amb sindicats de Madagascar i Kènia per fixar un sistema de migració segur per a les treballadores domèstiques des del seu país d’origen fins al Líban.
Per això, la Comissió d’Experts de l’OIT ha assenyalat el Líban com un país per revisar durant la propera Conferència Internacional del Treball prevista al juny del 2023, per la vulneració del Conveni 29 de l’OIT sobre treball forçós ratificat pel país el 1977 davant la manca d’informació sobre la situació de vulnerabilitat que afecta les condicions de les treballadores domèstiques migrants i que les sotmet a condicions de treball forçós.
En aquest context, la delegació va participar en les mobilitzacions del Primer de Maig, on més de 500 treballadors i treballadores i representants de FENASOL prengueren els carrers de Beirut sota el lema “No deixar ningú enrere” i exigint “posar fi al sistema de la kafala”, conjuntament amb organitzacions feministes del país, amb les quals FENASOL ha configurat una plataforma d’acció sindical i social conjunta per fixar estratègies i propostes per revertir la situació de desigualtat que afecta, sobretot, les dones treballadores. Per aprofundir i enfortir l’acció sindical de FENASOL en la defensa dels sectors més vulnerables, la delegació es va reunir amb Bilal Abdallah, diputat del Partit Socialista i membre del Comitè de Salut i Treball del Parlament libanès, així com també amb Mustafa Bayram, ministre de Treball; en ambdós casos es va abordar la necessitat de garantir la llibertat d’associació i enfortir el diàleg social amb els agents socials, com FENASOL, per poder fixar mecanismes per fer front a la profunda crisi econòmica i social del país així com també la visibilització de la violació del Conveni 29 de l’OIT per part del Líban i la necessitat de cercar mecanismes jurídics que permetin regular i garantir el dret a un treball digne per a les treballadores domèstiques migrants. Aquesta mateixa problemàtica es va abordar amb Peter Johan Rademaker, director regional adjunt de l’oficina de l’OIT als països àrabs, que va reconèixer la centralitat del moviment sindical independent al país liderat per FENASOL per garantir el dret de la classe treballadora a una vida i treball dignes i la importància de la cooperació sindical i transformadora de la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO Catalunya per al seu impuls, ja que sense l’enfortiment de sindicats lliures i independents no pot existir democràcia real ni justícia social ni aquí ni al món.
Esther Caballé i Pallarés
Fundació Pau i Solidaritat-CCOO Catalunya
[1] Finançat pels ajuntaments de Barcelona, Tarragona, Gavà, Sabadell i La Garriga.