Demà està previst que s’aprovi la Llei de la ciència estatal, bé amb el redactat que va sortir del Congrés, bé amb la incorporació de l’esmena incorporada des del Senat el passat 23 de juny.
Fa menys de dos mesos, des de CCOO celebràvem l’aprovació al Congrés amb una àmplia majoria de la modificació de la Llei 14/2011, de la ciència, la tecnologia i la innovació. Aquesta reforma, plasmada en la disposició addicional 10a, comportava la plena aplicació de la reforma laboral de desembre del 2021, i limitava la contractació temporal exclusivament als projectes finançats amb fons del mecanisme de recuperació, transformació i resiliència. La reforma, lligada al seu torn a la reforma laboral, planteja un canvi de model centrat en l’estabilitat a l’ocupació. En particular, en el sector de la investigació, que pateix una alta temporalitat. Amb la llei, la contractació quedarà vinculada a línies de recerca finançades al llarg del temps amb diferents projectes (nacionals, europeus, contractes, etc.), i donarà estabilitat al personal de totes les escales (investigadora, tècnica i de gestió), fent més atractiva la carrera del personal de la investigació i millorant-ne les condicions laborals. Des de CCOO creiem que aquest augment de l’estabilitat i la millora de les condicions de treball dels investigadors redundaran en una millora de la recerca en aquest país i permetran consolidar grups de recerca estables.
Tot i això, en el seu pas pel Senat el 19 de juliol passat, el PP, a petició de la CRUE (conferència de rectors d’universitats espanyoles) i amb suport d’algunes direccions dels anomenats centres d’excel·lència, va presentar una esmena (la 76), que deroga la disposició addicional 10a esmentada, i per tant retorna els investigadors a la situació anterior, és a dir a la precarietat permanent, a la reducció de les indemnitzacions per a aquests treballadors i treballadores, i a la impossibilitat de desenvolupar un projecte de vida basat en l’estabilitat laboral. Ens sorprèn el suport a aquesta esmena per part de determinats grups parlamentaris (PNB, Junts i ERC), que havien donat suport al Congrés al text de la llei. El cas d’ERC és especialment cridaner, ja que no va donar suport a la reforma laboral, entre altres motius, perquè considerava baixes les indemnitzacions per acomiadament.
Des de CCOO, considerem que els motius donats pels partits que van canviar la seva intenció de vots no són consistents, i que les dades aportades per la CRUE per sostenir-los no són reals ni contrastables.
Creiem que no es tracta d’un problema econòmic, sinó que l’objectiu final és mantenir un model laboral precari basat en la concatenació de contractes de manera subjectiva i acontentar certes “elits” de la investigació, que se senten amenaçades quan les plantilles guanyen drets, oportunitats i autonomia.
Per això cridem els grups parlamentaris, i especialment ERC i la resta de grups catalans al Congrés, que votin en contra d’aquesta esmena al ple del Congrés d’avui.
Perquè NO HI HA CIÈNCIA SENSE DRETS I SENSE CIÈNCIA NO HI HA FUTUR.