La reducció de l’atur juvenil passa per ocupar feines precàries sense solucionar el problema estructural del col·lectiu, en un mercat de treball poc robust, intensiu en mà d’obra i fortament depenent de la temporada
El mes d’abril Catalunya se situa amb 497.185 persones desocupades, evidenciant que el ritme de recuperació és lent i està lluny de revertir la situació tot i la temporada de primavera. Encara hi ha moltes persones afectades per ERTO amb un futur força incert com ara la plantilla de Bosch que, juntament amb les persones desocupades, clamen de mesures urgents per reactivar l’economia i el mercat de treball. Per tot això, cal articular de manera immediata tots els instruments de protecció social possibles per arribar a totes aquelles persones que han quedat sense recursos bàsics i polítiques d’ocupació eficaces i eficients per donar resposta a les persones treballadores i als sectors d’activitat més castigats.
ATUR REGISTRAT CATALUNYA/ESPANYA
El mes d’abril de 2021 deixa una xifra de 497.185 persones registrades com a aturades a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), el que significa un increment interanual del 6,3% (29.375 aturats i aturades registrats més que fa un any). A Espanya són 3.910.628 les persones que romanen desocupades, amb un augment del 2,1%.
Respecte el mes anterior, l’atur registrat presenta una reducció de 8.715 persones aturades (1,7% menys). La població menor de 25 anys registra un increment de 3.547 joves sense feina (10%) respecte l’any anterior, i fa que a Catalunya hi hagi un total de 38.970 joves que cerquen feina sense èxit. Respecte el març, l’atur juvenil ha disminuït en un 3,2% i 1.288 joves sense feina menys.
ATUR PER SECTORS D’ACTIVITAT
Respecte l’abril de 2020, ha caigut l’atur en la indústria i la construcció. La primera ha reduït l’atur en un 0,4% menys i 214 persones aturades i la segona en un 2,9% i una reducció de 1.122 persones aturades. Per contra, l’agricultura ha augmentat en un significatiu 34% i 2.895 persones desocupades més i els serveis en un 5,4% i 18.485 persones més.
Respecte el mes anterior, tots els sectors econòmics redueixen les xifres d’atur. L’agricultura en un 2,3% i 265 persones aturades menys, la indústria en un 2,1% menys i 1.068 persones aturades menys, els serveis en un 2% i 7.387 persones aturades menys i finalment, la construcció ho ha fet en un 1,1% i 417 persones.
ATUR PER SEXES
Les dones representen el 55,2% del total de persones desocupades. El comportament per sexes ha estat diferent a l’inici de la pandèmia, però actualment les diferències es suavitzen en tant que els homes han incrementat l’atur en un 4,9% respecte l’abril de 2020 i les dones ho han fet en un 7,4%. Respecte el mes de març es pot veure com els homes redueixen l’atur en un 2,2% i les dones en un 1,3%.
Font: Ministerio de Trabajo, Migraciones y Seguridad social.
CONTRACTACIÓ REGISTRADA
El total de nous contractes registrats a Catalunya el mes d’abril és de 197.798, dels quals el 84% són de caràcter temporal. En relació al mateix mes de l’any 2020, s’han signat 102.943 contractes més (108,5% d’augment). En aquest període, la contractació indefinida ha augmentat en 19.817 contractes i la temporal en 83.126 contractes. Aquest creixement tan intens, respecte fa un any, s’explica pel sotrac econòmic i el ple confinament en el que ens trobàvem a l’abril de 2020.
Respecte el mes de març, s’han signat 1.021 contractes menys (0,5% de reducció). Aquesta reducció s’ha donat només en el cas de la contractació indefinida (13,6% menys), mentre que la temporal ha augmentat en un 2,5%.
PRESTACIONS
El mes de març de 2021 va tancar amb 275.321 persones aturades a Catalunya que rebien algun tipus de prestació per atur.
L’increment interanual es produeix en prestacions contributives (2.115 persones i un 1,4% més) i en persones perceptores de la Renda Activa d’Inserció (974 persones i un augment del 8,7%). Per contra, cauen els subsidis en 554 persones i una reducció del 0,5%.
En relació al mes anterior, només incrementa la xifra de persones perceptores de la Renda Activa d’Inserció (553 persones i un 4,8% de creixement). Per contra, cauen les prestacions contributives en un 9,1% i 15.829 persones menys i els subsidis en un 5,2% i 5.768 persones beneficiàries menys.
Les dades per províncies del mes de març i en relació al mateix mes del 2020, mostren un comportament força heterogeni entre territoris. Girona és la demarcació que ha augmentat de manera significativa el nombre de persones beneficiàries de prestacions, concretament en un 12,3%. I només Tarragona és la següent demarcació que aconsegueix incrementar les xifres de persones beneficiàries en un 3,2%. Per contra, Lleida redueix les xifres en un 4,7% i Barcelona en un 0,8%.
Davant aquest escenari, CCOO de Catalunya reclama:
1.- L’inici d’un canvi de tendència en el àmbit socioeconòmic és una bona notícia però no obvia la necessitat de dirigir i liderar des de la política la transició cap a un nou model productiu, més resilient, més integrador i que pugui fer front als grans reptes socials i econòmics que enfrontem. La paràlisi momentània en l’acció de govern en un moment clau, en el que s’estan definint les polítiques de recuperació i les inversions que han de facilitar el progrés social i el desenvolupament econòmic els propers anys, no és una bona notícia. Sense una acció de govern clara i que sigui fruit del consens el únic que es recuperarà serà un model productiu intensiu en mà d’obra i de poc valor afegit, que ens fa més vulnerables i dependents dels grans cicles econòmics.
2.- La revisió del model productiu s’ha d’acompanyar d’un marc de relacions laborals que millori les condicions laborals i faciliti també un increment estable de la productivitat. Això passa per potenciar la negociació col·lectiva als sectors, per tal de facilitar que la transició que reclamen digitalització i lluita contra el canvi climàtic, sigui una transició justa. Un aspecte clau que ha d’acompanyar aquesta transició son les polítiques actives d’ocupació i especialment la formació tant de les persones que no tenen feina com de les que estan ocupades. Els fons anunciats a les conferències sectorials brinden en aquest sentit una oportunitat única, però que s’esgotarà en si mateixa si no hi ha lideratge públic. El govern ha de definir en el marc del diàleg social els sectors tractors als que orientarà les inversions i l’acompanyament normatiu. Donada l’antelació amb la que s’han d’aplicar les polítiques formatives, aquesta orientació s’hauria d’estar produint ja.
3.- Malgrat l’ocupació eminentment precària que s’està generant, hi ha moltes persones a Catalunya a les que la crisi ha deixat en una situació de màxima vulnerabilitat o fins i tot insolvència. No es podria entendre un esforç d’inversió en el país, si no va acompanyat de polítiques de protecció i d’estímul per a les persones que s’han vist més afectades per la crisi. Així la coordinació del Ingrés Mínim Vital i de la Renda Garantida de Ciutadania, els ajuts als autònoms i a les persones treballadores que han patit un ERTO, o la millora de les prestacions contributives és una necessitat. Si el nou consens keynesià de les polítiques subratlla la importància que té la demanda agregada per l’estabilització econòmica i social, sembla evident que s’han de millorar les rendes més baixes amb millors prestacions, però també amb millors salaris. Això passa per un increment del SMI i per la derogació de la reforma laboral per tal de recuperar autonomia i projecció de la negociació col·lectiva.
4.- Un element clau en l’estructura de la demanda al nostre país ve donat per les pensions. La reforma anunciada pel govern de l’estat ha de comportar necessàriament la derogació dels dos eixos centrals de la reforma del 2013, això és el factor de sostenibilitat i l’índex de revalorització. Un sistema de pensions que garanteixi pensions suficients i sostenibles en el temps és perfectament viable. Cal però millorar la qualitat de l’ocupació i dels salaris, que son el fonament dels ingressos, invertir en més productivitat, per tal de poder generar més riquesa amb menys treball, i redistribuir aquesta riquesa d’una manera més justa i solidària. En aquest sentit el destopar les bases màximes, o garantir que el funcionament de l’administració de les pensions vagi a càrrec dels pressupostos generals son aspectes essencials. La bretxa de gènere en les pensions que es deu en gran mesura a les pensions de viduïtat reclama d’accions urgents per garantir que s’acabi amb els greuges existents.