L’Enquesta de condicions de vida 2021 mostra una imatge crua de les conseqüències en el teixit social de la crisi de la COVID-19 i de la realitat a la qual s’enfronta una bona part de la societat catalana davant l’actual crisi de preus. Així, la taxa de risc de pobresa o exclusió social (Arope) ha pujat del 23,6 de l’any anterior a la pandèmia, al 25,9 %, amb un increment, en aquests dos anys, de gairebé 200.000 persones. Dins d’aquest índex les persones que pateixen de privació material severa han augmentat en 125.000 persones, amb una taxa que s’ha doblat en el cas en el grup que va de 16 a 29 anys. L’any 2019 el nombre de persones que arribaven amb molta dificultat a final de mes era del 6,2 %, pel 8,8 % l’any 2021, amb un increment notable tant pel que fa de les que estan aturades (del 17,8 al 25,5 %) com de les ocupades (del 3,7 al 6,2 %). En el mateix període el nombre de persones que no es podien permetre mantenir l’habitatge a temperatura adequada va augmentar del 26,1 al 32,9 %, mentre que els qui no tenien recursos per evitar un retard en el pagament de despeses relacionades amb l’habitatge principal, passava del 7,5 al 13 %.
Aquest és l’escenari en el qual ha impactat la crisi de preus que ha situat l’IPC per sobre dels cinc punts des de fa 9 mesos, i que assolirà previsiblement el 10,2 % aquest juny amb increments de dos dígits dels aliments, del 16,4 % de les despeses lligades a l’habitatge, i del 15 % del transport. En aquesta situació l’encariment del preu del diner i el seu efecte sobre hipoteques i preus de lloguer comporta un risc afegit per un escenari amb importants reptes en l’horitzó immediat. Són urgents mesures de control de preus i d’intervenció en l’economia per contenir i reduir la inflació i de garantir l’accés a béns i serveis bàsics. La situació de precarietat social apel·la a l’ajust del model productiu i del model fiscal per evitar que la protecció social es traslladi exclusivament al deute públic, mentre es mantenen i amplien els marges de benefici de les grans empreses i multinacionals.
Tot i el paquet de mesures per fer front a la situació econòmica i social, aprovat recentment pel Govern, i que representa un esforç pressupostari suplementari per valor de 9.000 milions, la situació reclama del compromís de totes les administracions, inclosa la catalana, que s’ha de manifestar en les polítiques actuals i en aquelles que permetin desplegar els pressupostos 2023. En aquest sentit l’anunci recent per part del Departament d’Economia d’un augment de la despesa per valor del 0,4 %, per un increment dels ingressos del 3,2 % en l’execució pressupostària del 2022, és difícil d’entendre quan hi ha reptes socials urgents als quals cal fer front amb les polítiques públiques adients.
En aquest sentit CCOO reclama:
- El desplegament d’ajuts al consum energètic i pel lloguer per a les famílies amb rendes més afectades, i l’increment fins al 50 % del descompte al transport públic aprovat pel Govern central.
- La coordinació efectiva de les rendes mínimes (RGC i IMV) per poder ampliar la seva cobertura.
- L’increment de l’IMV i de les prestacions no contributives s’ha de complementar amb un increment de la RGC del 15 % i l’actualització immediata de l’IRSC.
- Un pacte per la negociació col·lectiva i l’actualització del salari mínim interprofessional i de les pensions per garantir el poder adquisitiu dels treballadors i treballadores.
- Un ús contrastat i estratègic dels fons europeus per evitar transferències als balanços d’empreses que ja han incrementat els preus per mantenir els seus marges i que pretenen traslladar la càrrega de la crisi exclusivament a les persones treballadores.
- Impulsar el Consell de Diàleg Social en el seguiment de l’execució pressupostària del 2022 i també en la definició de les línies mestres del pressupost del 2023.
- El pressupost del 2023 ha de garantir un increment de la recaptació que permeti ampliar i millorar les polítiques públiques repartint els esforços i preservant la transferència exclusiva de les mesures al deute públic.
- Garantir el dret a la negociació col·lectiva, a les prestacions d’atur i a la incapacitat temporal a les milers de dones treballadores de la llar que estan patint les conseqüències de la crisi.
- L’activació del marc de concertació de la formació professional amb recursos que permetin ja per al curs 2022-2023, ampliar places i afavorir l’accés a l’FP d’aquelles persones joves que no poden fer front al pagament de les matrícules.