Les dades de l’IPC corresponent al mes de novembre posen en evidència una tendència positiva de desacceleració en la dinàmica inflacionista que registrem des de mitjans del 2021. Aquesta reducció en el creixement dels preus dels béns i els serveis arriba també a la inflació de caràcter estructural i situa les bases per a una major estabilitat de preus. Tot i així, els preus continuen elevats, especialment aquells de caràcter més bàsic, dels quals no es pot prescindir. Cal insistir en el fet que l’encariment en el cistell de consum impacta, en major mesura, en aquelles llars treballadores amb menor nivell de renda i que és per aquest motiu que cal contrarestar l’impacte dels preus amb garanties de millora salarial i protecció social. Finalment, cal alertar del fet com la dinàmica de desacceleració en la inflació s’està accentuant en major mesura en el conjunt de països del nostre entorn econòmic que no pas al nostre país.
A Catalunya l’IPC interanual se situa en el 3,1 %, tres dècimes per sota del mes passat (3,4 %) i una dècima per sobre de l’indicador estatal (3,2 %). Les variacions de preus més significatives han estat les dels aliments i begudes no alcohòliques (8,3 % d’increment interanual) tot i que, en realitat, l’any passat encara van incrementar més i han acabat contribuint a la moderació de la inflació. D’altra banda, les begudes alcohòliques i el tabac han registrat també un important encariment del 7,7 % en relació amb el novembre del 2022.
En l’àmbit de l’Estat, l’IPC interanual se situa en el 3,2 %, tres dècimes per sota de l’indicador del passat mes d’octubre (3,5 %) i una dècima per sobre de l’indicador per Catalunya (3,1 %).
El grup de productes que més ha influit en el descens de l’indicdor són el transport, els productes relacionats amb l’oci i la cultura i el transport. Tant el cas dels aliments con en dels productes d’oci i cultura continuen incrementant el seu preu tot i que ho fan en menor mesura que el mateix període de l’any passsat. En el cas del transport, els preus es congelen al 0,0 %, a diferència del mateix període del 2022, en què pujaven.
La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants i que, per tant, captura amb major fiabilitat l’estat real de l’economia, aïllant el comportament més volàtil del preu del petroli, se situa en el 4,5 %, set dècimes per sota de les dades del mes passat (5,2 %). Aquesta és, sens dubte, una bona notícia atès que aquest indicador havia arribat al 7,6 % durant el primer trimestre de l’any i s’ha anat moderant progressivament, tot i que encara se situa en nivells anormalment elevats.
La taxa de variació anual de l’ICPH (índex de preus de consum harmonitzat), que mesura l’evolució dels preus seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro, per facilitar la comparació entre països que comparteixen una mateixa política monetària, en el cas espanyol se situa en el 3,3 %, dues dècimes per sota de les dades del mes passat (3,5 %). Aquesta notícia, aparentment positiva, s’ha d’analitzar acompanyada d’una altra dada i és que l’IPCH corrresponent a la zona euro, que és la nostra zona d’influència econòmica, se situa en el 2,4 %, cinc dècimes per sota de les dades del passat mes d’octubre (2,9 %). Per tant, observem aquesta divergència entre les dades harmonitzades estatals i les corresponents a l’eurozona, les estatals són pitjors que les globals de la zona euro, tant en els valors (més elevats per a Espanya) com en la reducció (de dues dècimes per a l’Estat i de cinc dècimes per al conjunt de l’eurozona).
CCOO considera que:
- Malgrat la correcció gradual dels preus vinculats al grup d’habitatge i especialment els de l’electricitat i el gas, les llars amb rendes disponibles més baixes continuen fent front a uns preus desbordats, especialment pel que fa els aliments. Un any i mig d’una inflació en aquests productes bàsics suposa precarietat per a aquestes llars, i una contracció del consum que es trasllada a la demanda. L’observació en detall de l’increment dels beneficis per part dels grans distribuïdors hauria de permetre identificar la posició dominant d’alguns grans distribuïdors que estan traient un benefici continuat d’una situació d’emergència social, especialment per al 24,7 % de la població catalana que es troba en situació de risc de pobresa o exclusió social.
- Al marge de polítiques públiques més ambicioses en el marc de la fiscalitat i de la redistribució dels beneficis de les grans empreses i patrimonis, la situació actual reclama mesures de reforç i sosteniment de les rendes més vulnerables mitjançant l’increment de les bases salarials (SMI) i també de rendes mínimes (RGC, IMV) incloent-hi una actualització de l’índex de renda de suficiència de Catalunya, que tot i incrementar-se en un 8 % l’any passat, continua estant molt per sota dels marges que es van establir en la seva creació. La reducció dels trams autonòmics de l’IRPF per a les rendes mitjanes és positiu si no comporta una reducció dels ingressos totals, el que és possible si es millora, alhora, en el marc pressupostari la progressivitat i en el grau de solidaritat que correspon a les rendes més altes.
- La millora continuada del volum i de la qualitat de l’ocupació ha permès una especial resiliència davant l’impacte de la inflació, per millorar la intensitat del treball de les llars, l’accés a millors rendes salarials amb ocupacions més qualificades i més certesa en la gestió de la renda disponible per l’augment de la contractació indefinida. Tanmateix el mercat de treball sembla haver topat amb una base de persones desocupades que costa superar. Assolir aquesta fita per apropar-nos a la plena ocupació reclama més dotació per a unes polítiques d’ocupació que tinguin les seves prioritats en la intermediació, l’orientació i la qualificació, i una campanya pública que faci front amb determinació al creixent problema de l’edatisme. Recordem en aquest sentit que 3 de cada 4 persones en situació d’atur de llarga durada té més de 45 anys.
- Cal tornar a insistir en la importància que té l’habitatge per a les llars treballadores. La despesa vinculada a l’habitatge, en qualsevol de les modalitats de tinença, continua sent la principal despesa per a la majoria de famílies i l’increment del seu preu té un impacte molt elevat en la renda familiar. Per aquest motiu, cal revertir l’encariment de les hipoteques i dels lloguers i per fer-ho reclamem l’impuls de polítiques d’habitatge que, entre d’altres mesures, amplïn de manera substantiva el parc d’habitatge públic i limitin de manera efectiva l’especulació immobiliària actualment existent.
Escolta la valoració de Ricard Bellera, secretari de Treball i Economia