CCOO de Catalunya denuncia que la política irresponsable de marges empresarials amenaça l’estabilitat i el creixement econòmics

Valoració de les dades de l’IPC de setembre de 2023

El canvi de tendència en l’IPC interanual que s’ha fet evident al mes de setembre amb un increment de 9 dècimes de la taxa interanual de l’índex general en relació al mes d’agost, és preocupant. Hi influeixen tres qüestions. En primer lloc l’efecte base, amb una caiguda de l’IPC interanual d’agost a setembre de 2022 que va ser d’1,6 punts i que es trasllada en part a l’increment actual. En segon lloc l’increment dels preus energètics que es fa evident si comparem l’increment interanual de l’índex general amb el de la inflació subjacent, que no inclou aquests preus i que es redueix. I finalment està la política de preus i marges per part de les empreses que mostra l’Observatori estatal. Al llarg dels darrers dos anys les empreses han repercutit l’increment de preus energètics per mantenir els seus marges, però no els han baixat quan aquests preus han baixat. Si el nou increment comporta un nou increment agregat dels preus estarem davant una gestió econòmica per part de les empreses que no podem titllar sinó com irresponsable, donat el context mundial marcat per la incertesa i amb previsions d’inflació, què per l’any 2024, es situen ja vora el 4%.

A Catalunya l’IPC interanual es situa en el 3,4 %, nou dècimes per sobre de l’índex registrat el passat mes d’agost (2,5 %) i una dècima per sota de l’índex registrat a nivell de l’estat (3,5 %). A nivell desagregat, destaquem la influència positiva en aquest increment que ha tingut l’habitatge que, malgrat donar un valor negatiu de -11,8 %, continua sent un dels productes que més ha contribuït a l’increment de l’IPC per comparació amb el resultat del mateix període de l’any anterior. Això s’explica principalment per la pujada de preus de l’electricitat, en comparació amb els preus de fa un any. Aquest increment dels preus energètics s’explica en bona mesura pel major pes que ha tingut  el gas natural dins del pull elèctric, per raons meteorològiques, que han fet disminuir el pes d’altres fonts energètiques renovables (i de menor preu). De la mateixa manera, els preus del transport també tenen una influència notable en l’augment de l’índex atès que incrementen un 4,5 %, a causa de la pujada de preus dels carburants que, a més, van baixar al setembre de 2022 (efecte base). Finalment, cal destacar que, tot i que no han tingut influencia directa en l’increment de l’índex general, atès que l’any passat encara van pujar més els seus preus, cal continuar destacant l’increment de preus dels aliments i begudes no alcohòliques, que incrementen en un 9,6 %. Aquest epígraf, per raons evidents, té una gran afectació en el conjunt de llars treballadores que veuen dia rere dia com el preu dels aliments es mantenen en uns nivells molt elevats, especialment alguns productes essencials com ara l’oli d’oliva.

A nivell de l’Estat, l’IPC interanual es situa en el 3,5 %, nou dècimes per sobre de l’índex del mes passat (2,6 %) i una dècima per sobre del valor registrat per Catalunya (3,4 %). El grup de productes que han tingut una major influència positiva en l’augment de preus són els mateixos que hem descrit per Catalunya. En concret, l’habitatge ha tingut una variació interanual negativa de      -13,1 % (tot i que acaba tenint un impacte positiu en l’increment de l’índex per l’efecte base) i el transport, amb un augment del 3,8 % respecte el mateix període de l’any anterior, a causa de l’increment de preu dels carburants i lubricants.

La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants i que, per tant, captura amb major fiabilitat l’estat real de l’economia, aïllant el comportament més volàtil del preu del petroli, es situa en el 5,8 %, tres dècimes per sota de l’índex registrat el passat mes d’agost. Aquesta és una notícia molt positiva perquè demostra que, quan aïllem de la nostra anàlisi aquells productes amb una major fluctuació de preus, es constata que s’està consolidant la desacceleració en l’increment de preus. La taxa de variació anual de l’ICPH (Índex de Preus de Consum Harmonitzat), que mesura l’evolució dels preus seguint la mateixa metodologia per a tos els països de la zona euro, per tal de facilitar la comparació entre països que comparteixen una mateixa política monetària, en el cas espanyol es situa en el 3,3 % en el cas espanyol, la qual cosa suposa un augment de nou dècimes respecte el mes passat (2,4 %). En canvi, es dona la situació inversa quan analitzem l’evolució recent de l’indicador harmonitzat pel conjunt de països de la zona euro atès que aquest mes registra una variació interanual de 4,3 %, la qual cosa suposa una variació negativa de nou dècimes respecte el mes anterior (5,2 %). També en aquest cas cal interpretar la gran influència de l’efecte base en aquests resultats.          

CCOO considera que:

• Com mostren les dades de l’Agència Tributària, els anàlisi del Banc d’Espanya, la OCDE, la memòria del Consell Econòmic i Social estatal o l’Observatori de Marges Empresarials, les empreses han repercutit als seus preus les pujades energètiques per tal de mantenir o augmentar els seus beneficis. Aquesta política s’ha fet palesa amb especial força en aquells sectors on les grans empreses tenen més poder de mercat, com l’energètic o els de l’alimentació. Davant aquesta gestió irresponsable calen polítiques de control de preus i fiscals que equilibrin els esforços que totes i tots hem de fer davant una situació de forta incertesa i inestabilitat.
• L’increment dels preus de consum al mes de setembre no inclou dos elements que llastren el poder adquisitiu de les llars treballadores. L’increment del tipus d’interès per part del Banc Central Europeu ha estat de 4,5 punts des del juny passat, el que ha posat en una situació de fort risc la situació de les llars amb crèdits o hipoteques. Al mateix temps els preus de l’habitatge havien incrementat en clau interanual un 3,6% al mes d’agost. Ambdós factors suposen un obstacle important per poder accedir a un habitatge digne a moltes famílies mentre comporta fortes plusvàlues per els grans tenedors, però també per unes entitats financeres que al primer semestre d’enguany superaven el llindar dels 12.300 milions de benefici.
• Tot i la millora en la negociació salarial als convenis al llarg de 2023 i especialment dels que s’han signat sota la vigència del Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC) i que, fins a l’agost suposava un 4,25% de mitjana, la renda disponible de les llars treballadores arrossega una pèrdua acumulada que afebleix consum i demanda interna, especialment en els sectors menys organitzats i amb salaris més baixos. És per tant inajornable una activació de la negociació col·lectiva i altres mesures estructurals com l’increment del Salari Mínim Interprofessional o de referents de renda com l’IPREM o l’IRSC que esdevenen claus per a les economies domèstiques més tensionades.
• Els importants reptes que enfronta la societat i l’economia catalana en el marc de la doble transició (tecnològica i ecològica) reclamen de fortes inversions i de polítiques públiques dinàmiques que es traslladin de manera efectiva al teixit productiu i a la qualitat de l’ocupació. La realització dels compromisos socials contrets amb els pressupostos 2023 i els que es puguin situar en el diàleg social pels pressupostos 2024 han de tenir el seu horitzó en la innovació, en la qualificació i en la inserció laboral. Reduir l’atur estructural passa per garantir oportunitats laborals a col·lectius marginats com el dels treballadors i treballadores de més de 45 anys o els treballadors migrants.