Cal la derogació de la reforma laboral i retornar els equilibris a la negociació col·lectiva
Avui s’ha presentat al Consell del Treball Econòmic i Social de Catalunya l’informe “El temps de treball: canvis normatius, tendències emergents i regulació en els convenis col·lectius”, que fa una anàlisi diacrònica, en una mostra de convenis, de l’evolució de la regulació del temps de treball des d’abans de la reforma laboral del PP fins a l’actualitat. Més enllà de les conclusions i recomanacions consensuades pels agents socials en aquest informe, des de CCOO de Catalunya destaquem dues conclusions: que als convenis col·lectius no hi ha hagut grans canvis en la major part de la regulació del temps de treball, i que les constants recomanacions que fem des dels àmbits de concertació, envers una major capacitat de les persones treballadores de flexibilitzar la seva jornada, no tenen un clar reflex en la negociació col·lectiva.
En resum, la capacitat empresarial de flexibilitzar la jornada de treball, segons interessos organitzatius i de producció està en un clar desequilibri, respecte dels drets efectius de les persones treballadores. Per això, també reclamen que cal derogar la reforma laboral, retornar els equilibris a la negociació col·lectiva i democratitzar el temps de treball.
Els processos de transició als quals s’enfronta l’economia obliguen a repensar l’organització del temps de treball. És urgent una aposta social, econòmica i política clara per abordar una transició justa envers les transformacions energètica, digital, demogràfica i climàtica. Aquesta transició justa ha de permetre reequilibrar, mitjançant la implementació de polítiques públiques i el desenvolupament de la negociació col·lectiva, la desigualtat inherent al contracte de treball en la gestió organitzativa del temps de treball i descans.
La digitalització de l’economia ha de comportar un increment de la productivitat que s’ha d’orientar cap a la plena ocupació mitjançant una continua adaptació i reducció de la jornada laboral, repartint el treball i evitant l’exclusió social. L’objectiu de la jornada generalitzada entre les 32 i 35 hores setmanals de feina ha de ser una prioritat a la negociació col·lectiva i començant per les administracions públiques, que han de ser motor dels canvis.
La negociació col·lectiva del temps de treball té encara molt camí per recórrer, i els processos de transformació suposaran un repte per al debat entre patronals i sindicats envers del temps de treball. I ho hem de fer amb una mirada àmplia, reflexionant sobre el tractament que es dona al temps de formació i al temps destinat a la mobilitat. I calen millores legals per garantir la desconnexió digital de les persones treballadores, element clau de salut mental i de millora de la productivitat, que ha estat posat en evidència durant la pandèmia amb el desenvolupament d’un teletreball d’emergència.
Aquest debat l’hem d’abordar des d’una visió transversal de la dimensió de gènere. Cal una reflexió social sobre el temps productiu i el temps reproductiu, de conciliació i de cures, que conjuntament amb les polítiques públiques que estem reclamant, impulsi una transformació social, per fer una societat més feminista i igualitària.
Però quan parlem de les causes de la desigualtat de gènere en la corresponsabilitat, no podem oblidar la important bretxa salarial existent, que troba una part de la seva explicació a la gran quantitat de dones que treballen amb contractes a temps parcial de manera involuntària. Per això, la negociació col·lectiva ha de regular unes jornades mínimes àmplies pels contractes a temps parcial i la no ampliació de les hores complementàries legals, que s’utilitzen com a flexibilitat unilateral per les empreses.
Ens equivocarem si volem abordar el procés de transformació del segle XXI amb les receptes del segle passat. L’organització del temps de treball no pot més, que orientar-se cap a un model més saludable, sostenible i igualitari.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 15 de juliol de 2021