CCOO celebra que Catalunya tingui la taxa d’atur més baixa en 15 anys i es continuï creant ocupació estable i de qualitat amb més persones treballadores al mercat de treball

Per primera vegada des del 2015, l’atur femení se situa per sota del masculí

Davant les falses notícies en relació amb el comportament del mercat de treball a partir de l’entrada en vigor de la reforma laboral, les dades parlen per si soles. El nostre mercat de treball, malgrat les incerteses i les tensions econòmiques que defineixen el context, té la doble capacitat de generar ocupació i de reduir atur, en un moment en què la població activa creix per l’augment de confiança de trobar una feina. Tenim els resultats d’atur més bons des del 2008 i aquest atur ha deixat de ser protagonitzat per les dones per primer cop des del 2015. La creació d’ocupació que es continua evidenciant és més estable i a jornada completa, els nivells de temporalitat també se situen en uns mínims històrics i les jornades parcials no fan més que disminuir. Aquest escenari laboral és fruit de fites aconseguides des del diàleg social, i així caldrà seguir si volem posar fi als mals endèmics i combatre la precarietat laboral i la pobresa laboral que encara són una realitat per a moltes persones. Aquests avenços en drets laborals només s’aconsegueixen amb un govern d’esquerres i progressista. Les xifres clamen responsabilitat política perquè la ciutadania ha parlat i cal apostar per unes polítiques a favor de millors condicions laborals de les persones treballadores, més ocupació, menys atur, més i millor protecció de les rendes més baixes, a favor de les llibertats, de la igualtat i de les diversitats. Només així podrem viure en plena democràcia.  

Atur Catalunya/Espanya

Els resultats de l’Enquesta de població activa (EPA) del segon trimestre del 2023 indiquen que el nombre de persones aturades a Catalunya ha caigut un notable 6,6 % respecte del 2022, el que es tradueix en 23.700 persones aturades menys, i deixa com a resultat un total de 336.800 persones sense feina. Des del període prepandèmic, l’atur ha caigut en més de 94.000 persones fet que suposa una reducció del 22 %.

A Espanya, la xifra de persones desocupades ha estat de 2.762.500, amb una taxa d’atur de l’11,6 %. La taxa d’atur a Catalunya se situa en un 8,4 %, 1,9 punts percentuals menys que el trimestre anterior i 0,9 punt percentual menys que el segon trimestre del 2022. Positivament, la taxa d’atur femení (8,4 %) és lleugerament inferior al masculí (8,5 %), fet que no es donava des del 2015 i, en un any, elles han reduït l’atur en 30.500 dones (-16 %), mentre que els homes han crescut en 6.800 desocupats (4 % més).

Ocupació

Respecte de les dades de població ocupada, per a aquest segon trimestre del 2023, l’ocupació ha crescut en 132.700 persones respecte del trimestre anterior (3,8 % més). En termes interanuals, l’ocupació ha augmentat en 133.000 persones, creixement que significa un 3,8 %. La taxa d’ocupació per al segon trimestre del 2023 és del 56,3 % a Catalunya. Aquesta xifra representa 1 punt percentual més que l’any 2022 i 1,9 punts més en comparació al trimestre anterior.

Atur per províncies

L’anàlisi per províncies ens mostra com Girona registra la taxa d’atur més elevada, amb un 8,8 %, seguida de Barcelona (8,5 %), Tarragona (8 %) i Lleida (7,7 %).

Contractació i tipus de jornada a Catalunya

El segon trimestre del 2023, el nombre de persones assalariades amb contracte indefinit creix en 193.600 persones (7,9 % més) respecte del 2022, mentre que el nombre de persones amb contracte temporal cau en 89.700 persones assalariades (16,9 % menys).

La taxa de temporalitat es manté en un 14,3 % per la conversió d’ocupació temporal en ocupació indefinida.

En relació amb el tipus de jornada, la xifra de persones que treballa a jornada parcial es redueix en 9.900 (2,2 % menys) mentre que el nombre de persones que ho fa a jornada completa creix en 142.800 persones (4,6 % més) respecte de l’any 2022. La taxa de parcialitat cau fins al 12 %, amb una distància de 12 punts percentuals entre homes (6,1 %) i dones (18,4 %).

Per tot això:

• L’Enquesta de població activa mostra el benefici significatiu que ha comportat per a l’economia i el sistema productiu, la reforma laboral. La taxa d’atur i d’ocupació és la millor en quinze anys i la de temporalitat no té precedents directes. Per tant, es consolida una millora en termes quantitatius i qualitatius de l’ocupació que necessita continuïtat i estabilitat de les polítiques socioeconòmiques. Les dades d’inflació (1,9 %) i la recent previsió de creixement per part de l’FMI (2,5 % del PIB per al 2023 i 2 % del PIB per al 2024) confirmen les virtuts d’un model que s’ha de consolidar.
• L’extraordinari impuls al mercat de treball, amb  un rècord d’afiliats i afiliades a la Seguretat Social (3.742.781 de mitjana al mes de juny) i una xifra de persones actives que, en l’àmbit de Catalunya, se situa en 9.200 persones dels 4 milions, necessita una millora també en el marc dels salaris per augmentar la renda disponible de les llars, especialment les de baixos ingressos, i reforçar el consum i la demanda agregada. En aquest sentit cal activar la negociació dels convenis col·lectius en els diferents sectors per incrementar les nòmines, però també per assolir més concreció en temes tan centrals com la digitalització, la igualtat o la formació i la qualificació professional.
• No podem oblidar que, tot i la millora de la qualitat del treball, a Catalunya encara tenim una de cada quatre persones que roman en risc de pobresa o exclusió social, i que el 2022 teníem prop de 700.000 persones que estaven en situació de privació material severa. Això reclama de més polítiques actives per fer front a una taxa d’atur que tot i el seu descens, afecta encara massa persones. En aquest sentit, cal recordar que l’atur de llarga durada es concentra en les persones més grans de 45 anys (76 %). En aquest sentit el pla d’acció del SOC situa prioritats, però sense una dotació pressupostària i de recursos específica.
• Tot i la contenció de la inflació, hi ha despeses com l’habitatge que pesen d’una manera abusiva en una bona part de les llars treballadores. La política monetària amb la qual el Banc Central Europeu pretén contenir la inflació està generant una situació de tensió en les llars que han de pagar una hipoteca per la compra d’habitatge, i la situació és també de pressió augmentada en aquelles persones que paguen un lloguer. L’habitatge com a dret ha d’estar garantit i ha de ser accessible per al conjunt de la ciutadania.