Guia sindical per a l’aplicació de l’AIC en la negociació col·lectiva

L'AIC, al servei de les persones que negocien convenis


L’AIC, al servei de les persones que negocien convenis

L’Acord interprofessional de Catalunya (AIC) és el resultat d’una estratègia sindical que aposta de manera clara per la concertació com a instrument per a la consecució de drets per als treballadors i treballadores en el marc de les relacions laborals de Catalunya.

El sindicalisme confederal és partícip i responsable en els àmbits de negociació de pràcticament tots els convenis col·lectius del país. Aproximadament el 80% de les persones treballadores tenen els seus drets col·lectius coberts pels convenis col·lectius que negocia el sindicat, prop de tres milions del total de persones assalariades a Catalunya.

El compromís del sindicat amb la negociació col·lectiva es desenvolupa en cada àmbit de negociació, des del convenciment que aquesta eina és la millor garantia d’un repartiment més equilibrat de la riquesa a les empreses i als sectors.

Aquesta negociació col·lectiva està molt diversificada per les diferents realitats econòmiques, productives, territorials i laborals que conviuen en el món del treball, i està sotmesa a una forta tensió per la contínua transformació dels processos productius i de serveis. Per això és important que els sindicats i patronals més representatius acordem criteris generals de negociació, orientació i direcció de propostes que articulin els espais de negociació col·lectiva en el marc de relacions laborals de Catalunya amb un caràcter propi.

L’AIC és el vehicle de consens per assolir importants millores en les condicions de treball, que, conjuntament amb les propostes del sindicat, ha de configurar una línia de treball que posi fi als llargs anys de retallades i d’ajustos en els drets dels treballadors i treballadores, i iniciï un camí de recuperació i reequilibri en les relacions de treball.

Aquesta guia pretén orientar la lectura del text acordat de l’AIC des de la perspectiva del sindicat, per facilitar la feina a aquelles persones que hagin de negociar i aconseguir, així, el màxim rendiment d’aquest acord en els diferents convenis col·lectius.

Ara toca fer realitat les orientacions i els acords obligacionals que conté l’AIC, i que el sindicat els tradueixi en drets tangibles per a les persones treballadores, amb una acció sindical decidida i organitzada en tots i cadascun dels convenis col·lectius i espais de negociació col·lectiva.

Javier Pacheco, Secretari General de CCOO de Catalunya

 


Un AIC per combatre la precarietat

L’Acord interprofessional de Catalunya (AIC) 2018-2020 respon als objectius d’acció sindical acordats en el Pla d’acció de l’XI Congrés de CCOO de Catalunya i a la voluntat sindical de “situar el sindicat a l’ofensiva”. Amb l’AIC es pretén conquerir una sortida justa al llarg període de crisi econòmica i contribuir, així, a la superació dels efectes negatius de les reformes laborals, recuperant drets, dignificant les condicions de treball i creant les condicions per a nous avenços i millores en el món del treball.

En concret, els nostres objectius sindicals en l’AIC, i els mateixos continguts i acords finals, s’emmarquen en la lluita sindical al voltant dels tres amplis eixos estratègics d’acció sindical, que són presents de manera transversal en tot l’AIC:

La lluita per la recuperació salarial, que ha de permetre que els resultats del nou creixement econòmic es materialitzin en millores reals dels salaris i, en especial, en l’erradicació dels baixos salaris estructurals en alguns sectors econòmics, en determinats grups professionals o entre les persones joves.

La lluita contra la precarietat laboral en totes les seves dimensions: en les velles i les noves precarietats, en la contractació temporal i a temps parcial, en la subcontractació i a les empreses multiserveis, en la contractació pública o en les noves formes de falsa economia col·laborativa, en el deteriorament de la salut laboral i en el de la prevenció de riscos laborals, etc.

La lluita per la igualtat en tots els aspectes de les relacions laborals: per la igualtat de gènere i contra la bretxa salarial, per la igualtat i la no discriminació per al col·lectiu LGTBI, per a les persones amb discapacitat, per a les persones immigrants amb diversitat d’origen, etc.

El procés de negociació de l’AIC ha estat llarg i ple de dificultats i resistències empresarials. També ha estat necessari un permanent procés de mobilització sindical, tant pel mateix AIC com pels objectius salarials de l’AENC, o en la negociació dels convenis d’aquest període. Finalment, els acords de l’AIC i l’AENC han estat ratificats mitjançant un ampli mecanisme de participació i consulta de la nostra afiliació i dels òrgans de direcció del sindicat.

Aquest AIC, a més d’orientacions concretes per a la negociació col·lectiva, prepara les relacions laborals del nou present i del futur del treball, pactant iniciatives que impulsen canvis i transformacions en el conjunt del sistema de relacions laborals i en la realitat socioeconòmica de Catalunya.

Els acords AIC i AENC, però, han d’anar acompanyats de la feina sindical de CCOO, empresa a empresa, sector a sector, conveni a conveni, guanyant les eleccions sindicals i afiliant, i continuant exercint pressió a les patronals i als governs, ja que per recuperar els equilibris s’han de derogar les parts més lesives de les reformes laborals. Tot això, a fi que es faci realitat tan aviat com sigui possible la màxima següent: “Per la recuperació salarial, contra la precarietat i per la igualtat”.

Juan Manuel Tapia, responsable de Negociació Col·lectiva de CCOO de Catalunya

Cristina Torre, Secretària d’Acció Sindical de CCOO de Catalunya




ACORD INTERPROFESSIONAL DE CATALUNYA 2018-2020 (AIC)

GUIA SINDICAL PER A LA SEVA APLICACIÓ EN LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA

 

ÍNDEX

 


QUÈ ÉS L’AIC?

Les organitzacions sindicals i les patronals més representatives de Catalunya -CCOO de Catalunya, UGT de Catalunya, Foment del Treball, PIMEC i Fepime- van signar el 3 de setembre l’Acord interprofessional de Catalunya (AIC)  per als anys 2018-2020.

Aquest acord manifesta la voluntat que la concertació social i la negociació col·lectiva siguin  els mecanismes ordinaris per regular les relacions laborals de forma permeable a les adaptacions necessàries en els sectors i empreses i a la millora de les condicions de treball, els salaris i la igualtat de les persones treballadores.

L’AIC és el motor central del marc català de relacions sociolaborals. És l’espai de concertació bilateral, entre sindicats i patronal, que marca les línies de desenvolupament essencials en:

— El Tribunal Laboral de Catalunya, que s’actualitza en aquest nou AIC, amb la creació d’una comissió tècnica d’igualtat de gènere i no discriminació. Es mantenen, d’altra banda, els compromisos d’anteriors AIC en relació amb aquest tribunal en tant que organisme de resolució extrajudicial de conflictes.

— El Consell de Relacions Laborals és un espai de concertació tripartit (sindicats, patronals i Govern de la Generalitat). Des d’aquest AIC s’impulsen les polítiques d’igualtat i una nova comissió per abordar la falsa economia de plataforma, entre d’altres.

Durant la vigència de l’acord, L’AIC és un espai de concertació permanent a través de la Comissió d’Aplicació i Seguiment, sobre problemàtiques laborals com ara el control de la jornada diària, les situacions de guàrdia o desplaçaments, o els nous problemes de la mobilitat geogràfica internacional, entre d’altres. Per tant, durant la vigència de l’AIC, és possible seguir impulsant la consecució de millores en l’acord amb l’objectiu que reverteixin en millors condicions de treball.

 

 


NATURALESA DE L’AIC

L’AIC, si bé no té caràcter normatiu directe, és de caràcter general i obligacional per a tots els convenis a Catalunya i respecta l’autonomia de les parts. En aquest AIC, s’obre la porta que alguna matèria pugui ser normativa si les parts ho determinen.

Els acords i els continguts de l’AIC, per adquirir eficàcia com a norma i ser font directa de drets de les persones treballadores i del mateix sindicat en les relacions laborals, s’han d’incorporar als convenis col·lectius.

Això exigeix que, des del principi de la negociació, els continguts de l’AIC s’incorporin en l’elaboració de les plataformes reivindicatives dels convenis col·lectius o en la proposta sindical per a l’obertura de negociacions sobre algunes matèries noves de l’AIC.

És important que les nostres representacions sindicals en la negociació col·lectiva d’empresa informin les seves federacions dels continguts de les seves plataformes reivindicatives i de les corresponents propostes sindicals amb l’objectiu que les federacions avaluïn el nivell d’incorporació de l’AIC en aquestes.

En l’elaboració de les plataformes reivindicatives i de les propostes sindicals de negociació s’han d’identificar les que corresponen a acords i continguts de l’AIC, amb l’objectiu de reclamar a les representacions empresarials el compliment dels compromisos adquirits per les seves organitzacions patronals.

L’autoritat, l’equilibri i la legitimitat social de l’AIC han de permetre estendre els seus acords —en tot allò que sigui adequat— a la negociació col·lectiva pròpia de les diferents administracions públiques de Catalunya.

L’AIC és un conjunt integral d’acords en què es dona continuïtat i vigència a determinats acords d’anteriors AIC, a més de les noves matèries i millores del nou AIC 2018-2020. L’obertura de nous processos de negociació col·lectiva en aquest període és una oportunitat per incorporar-hi l’AIC en el seu conjunt.


PRESENTACIÓ I ASPECTES PRÀCTICS DE LA GUIA.

Aquesta guia pretén ser un document pràctic dirigit a totes les persones sindicalistes de CCOO, membres de taules negociadores i responsables sindicals perquè els ajudi en l’aplicació de l’AIC 2018-2020 en els diferents nivells i àmbits de negociació col·lectiva, com ara:

— Els convenis col·lectius de sector i d’empresa que es negociaran en el pròxim període i els que encara són vigents, als quals, de comú acord, patronal i sindicat —o per iniciativa de la representació sindical a l’empresa— decideixin incorporar algunes matèries del nou AIC.

— Els pactes o els acords d’empresa estables articulats en convenis col·lectius i possibles nous acords d’empresa, sobre algunes matèries de l’AIC que les parts considerin d’interès o per iniciativa de la representació sindical a l’empresa.

— Així mateix, els representants sindicals de CCOO de Catalunya que participen en la negociació col·lectiva d’àmbit estatal, sigui de sector o d’empresa, en coordinació amb les nostres federacions, han de posar a disposició de les nostres federacions estatals i seccions sindicals estatals, els continguts de l’AIC que es puguin considerar d’interès.

La guia està organitzada a partir de les diverses matèries que són objecte de la negociació col·lectiva. Sobre cadascuna d’aquestes matèries es fa una valoració sindical dels acords de l’AIC i s’expliquen els criteris sindicals que en regeixen l’aplicació correcta.

Es dona especial rellevància a les clàusules concretes que haurien de ser incorporades en els convenis, tant les que conté l’AIC de manera literal com les que proposem de la interpretació sindical dels acords de l’AIC, per donar més seguretat, en el conveni, al que s’ha pactat com a orientació en l’AIC.

Així mateix, des de la valoració sindical, s’accedeix mitjançant enllaços al text de l’AIC. En el cas de l’apartat d’increment salarial, hi ha un enllaç a l’Acord estatal per a l’ocupació i la negociació col·lectiva (AENC). D’altra banda, des del mateix AIC, mitjançant enllaços, es pot accedir a altres acords, com ara els del Consell de Relacions Laborals.

El projecte reivindicatiu del sindicat per a la negociació col·lectiva no s’esgota amb l’AIC, que té naturalesa d’acord, sinó que, a través de la participació contínua de les nostres organitzacions, les propostes sindicals de CCOO de Catalunya es mantenen actualitzades a https://criteris-sindicals-nc.ccoo.cat/. Són, per tant, consultables en aquest web i també a l’app del sindicat.

 


ESTRUCTURA DE LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA, ULTRAACTIVITAT I INAPLICACIÓ. TRIBUNAL LABORAL DE CATALUNYA

 

Estructura de la negociació col·lectiva

L’AIC opta per un model d’organització de l’estructura de la negociació col·lectiva a Catalunya basat, de manera central, en amplis convenis col·lectius generals de sector. Al mateix temps, assenyala la necessitat de la negociació col·lectiva a l’empresa, per al desenvolupament i l’adaptació dels convenis col·lectius sectorials. És un model diferent i crític amb el model de la reforma laboral, que dona prioritat d’aplicació al conveni col·lectiu d’empresa.

El conveni col·lectiu general de sector és d’interès sindical perquè permet organitzar i establir les condicions mínimes obligatòries, salarials i de treball, i les regles de competència entre empreses d’un mateix sector d’activitat, de manera que la millor posició competitiva de les empreses en el mercat hagi de basar-se en la qualitat dels productes i serveis, i en la innovació dels processos de treball i el valor afegit. Aquest nou paradigma de competitivitat està associat a condicions de treball de qualitat, salaris dignes i drets, i és un mecanisme dinamitzador del desenvolupament del nou model productiu que necessita el nostre país.

El model de la reforma laboral, en canvi, afavoreix la fragmentació de la negociació col·lectiva en el nivell d’empresa, incentivant un model de competitivitat basat en els baixos salaris i la precarietat laboral. Es tracta justament del model que va agreujar l’impacte de la crisi econòmica al nostre país, un model que encara hem de superar amb una estratègia sindical a l’ofensiva. L’AIC afavoreix mecanismes de control davant l’aparició de convenis d’empresa inferiors al conveni de sector.

L’AIC dissenya mecanismes que permetin a les nostres federacions sindicals gestionar canvis en l’estructura de la negociació col·lectiva encaminats a consolidar convenis col·lectius generals de sector a Catalunya que superin els àmbits provincials i els petits convenis de sector febles. De la mateixa manera, quan en una activitat o professió no hi ha conveni col·lectiu aplicable i hi ha un buit de cobertura i protecció de les persones treballadores, des de la Comissió d’Aplicació i Seguiment de l’AIC es pot promoure la nova negociació d’un nou conveni col·lectiu o la incorporació a l’àmbit funcional d’un conveni ja existent.

Des de les nostres representacions sindicals a l’empresa, hem de prestar especial atenció a les situacions en què no s’aplica el conveni correcte i l’empresa imposa un conveni col·lectiu inferior i de pitjors condicions, cas en què és necessari acudir a la Comissió de Convenis Col·lectius del Consell de Relacions Laborals (CRL), amb l’ajuda de la teva federació http://treball.gencat.cat/ca/consell_relacions_laborals/convenis_colectius/conveni_a_aplicar/

El nou AIC afirma la capacitat dels acords i convenis sectorials de Catalunya, per organitzar l’estructura de la negociació col·lectiva de Catalunya. És una afirmació del valor polític i sindical del nostre marc català de relacions sociolaborals.

Respecte dels possibles conflictes de concurrència entre la negociació col·lectiva de Catalunya i els convenis estatals, l’AIC estableix, com a novetat, un sistema mitjançant el qual la seva pròpia Comissió d’Aplicació i Seguiment pot proposar solucions i alternatives, cosa que reforça la capacitat d’autoorganització del nostre marc català.

El nou AIC orienta a impulsar la negociació col·lectiva a grups d’empresa; entre empreses vinculades per raons organitzatives o productives, és a dir, per un procés de treball, i, també, per primera vegada, a empreses que operen en un espai comú o un àmbit de proximitat geogràfica. Aquesta és una orientació útil per establir formes de negociació col·lectiva comunes entre les empreses centrals i les seves contractes i subcontractes, o a polígons industrials i espais de multiactivitat, sigui sobre qüestions d’ocupació i condicions de treball, en el primer cas, o sobre mobilitat sostenible als centres de treball i transport col·lectiu, en el segon. Es tracta de noves formes d’estructurar la negociació col·lectiva que ens repten a adaptar les estructures sindicals per ser més útils.

Mireu què diu l’AIC sobre l’Estructura de la Negociació Col·lectiva a Catalunya

 

Ultraactivitat

La reforma laboral va suposar, entre els seus molts efectes negatius, l’amenaça a la mateixa existència i vigència dels convenis col·lectius, mitjançant la pèrdua de la seva ultraactivitat. L’AIC orienta al manteniment de la vigència dels convenis col·lectius i estableix mecanismes per protegir-la.

L’AIC pacta una clàusula, per ser incorporada a tots els convenis, relativa a la ultraactivitat.       

Mireu què diu l’AIC sobre la ultraactivitat

 

Inaplicació

En matèria d’inaplicació dels convenis col·lectius de sector en una empresa determinada, per raons econòmiques, organitzatives o productives, l’AIC facilita mecanismes de control sindical que permeten la intervenció protectora del sindicat a través de les comissions paritàries dels convenis col·lectius sectorials abans que se’n concreti la inaplicació. És un mecanisme de control sindical que dista del cas de la reforma laboral, que afavoreix les empreses amb la no aplicació sense control.

Mireu què diu l’AIC sobre la inaplicació de les condicions establertes en els convenis col·lectius

A partir dels acords de l’AIC en aquesta matèria, proposem que els convenis col·lectius incorporin la clàusula següent:

“Les parts signants d’aquest conveni col·lectiu acorden que les empreses que promoguin iniciatives d’inaplicació del conveni col·lectiu, a l’empara de l’article 82.3 de l’Estatut dels treballadors, ho comuniquin prèviament a la Comissió Paritària del conveni col·lectiu, així com el resultat final.

Aquesta comunicació ha d’anar acompanyada de les causes al·legades que puguin justificar la mesura. Les causes han de ser acreditades documentalment.

Les representacions patronals i sindicals membres de la Comissió Paritària poden exercir funcions d’assessorament de les parts a l’empresa.

En cas d’acord a l’empresa o solució arbitral respecte de la no aplicació del conveni col·lectiu, atès el seu caràcter legalment transitori, qualsevol de les parts pot plantejar la revisió de les mesures d’inaplicació en la mesura en què es modifiquin les causes que van donar lloc a aquesta inaplicació.

Aquesta iniciativa de revisió s’ha de comunicar prèviament a la Comissió Paritària, així com el resultat final, amb el mateix objecte i procediment que en la no aplicació inicial.”

 

Tribunal Laboral de Catalunya

El nou AIC continua considerant el Tribunal Laboral de Catalunya, ara amb la constitució de la nova Comissió Tècnica d’Igualtat de Gènere, com a organisme de persones expertes per a l’assessorament en la matèria.

Mireu què diu l’AIC sobre el Tribunal Laboral de Catalunya

Ha de continuar estenent-se als convenis col·lectius de sector i d’empresa que no l’hagin regulat encara, i als nous convenis col·lectius, la submissió expressa als procediments del Tribunal Laboral de Catalunya, mitjançant la clàusula següent:

“Clàusula de submissió als tràmits de conciliació i mediació del Tribunal Laboral de Catalunya.

Les parts signants d’aquest conveni, en representació de les persones treballadores i de les empreses compreses en l’àmbit personal d’aquest, pacten expressament la submissió als procediments de conciliació i mediació del Tribunal Laboral de Catalunya, per a la resolució dels conflictes laborals d’índole col·lectiva o plural que puguin suscitar-se, així com els de caràcter individual no exclosos expressament de les competències d’aquest tribunal, a l’efecte del que estableixen els articles 63 i 156 de la Llei de la jurisdicció social.

En particular manifesten la seva voluntat de sotmetre’s als procediments següents:

— Conciliació, mitjançant les delegacions territorials del Tribunal Laboral de Catalunya, en qualssevol dels conflictes previstos anteriorment.

— Mediació, a través de la Comissió de Mediació del Tribunal Laboral de Catalunya.

— Conciliació sobre serveis de manteniment en cas de vaga, davant la delegació específica del Tribunal Laboral de Catalunya en aquesta matèria.

— Així mateix, els que estan establerts en les diferents comissions tècniques i de mediació, com la d’igualtat de gènere, la d’economia i previsió social, la d’organització del treball i la de seguretat i salut laboral, així com qualsevol altra que es creés”.

  


OFENSIVA PER A LA RECUPERACIÓ DELS SALARIS DIGNES I CONTRA LA BRETXA SALARIAL

SalarisEl nou AIC orienta, de manera clara, cap a la necessitat que la negociació col·lectiva desenvolupi criteris d’increments salarials que permetin la recuperació dels salaris i una millora real del poder adquisitiu, en un context econòmic, diferent del de la crisi, de creixement de l’activitat i dels beneficis empresarials. La negociació dels salaris en els convenis col·lectius ha de suposar un repartiment més equitatiu i just de la millora de la situació econòmica.

L’AIC fa un reconeixement explícit a respectar els acords en matèria salarial de l’Acord per a l’ocupació i la negociació col·lectiva 2018, 2019 i 2020, pactat per les confederacions sindicals i patronals en l’àmbit estatal.

Mireu l’Acord per a l’ocupació i la negociació col·lectiva 2018, 2019 i 2020 (AENC)

L’AENC i l’AIC determinen increments salarials en els convenis col·lectius amb els criteris següents:

Un increment fix i generalitzat del 2% del conjunt salarial i un increment addicional de l’1%, també generalitzat, per concretar en cada conveni col·lectiu en funció de les expectatives econòmiques del sector o de l’empresa, o de la millora de la productivitat.

Salari mínim de conveni de 14.000 €. Han de pactar-se increments en els salaris fixos fins a arribar a aquests 14.000 € el 2020 (o sigui als 1.000 € × 14 pagues que situàvem com a objectiu sindical en l’XI Congrés de CCOO de Catalunya).

Aquest és un repte en el pròxim període, que no serà pacífic amb algunes patronals i que requerirà una anàlisi sectorial i una estratègia conjunta de tota l’organització. Probablement serà, de nou, necessària la mobilització, per aconseguir que cap conveni estigui per sota dels 14.000 €.

I la clàusula de revisió salarial per protegir els increments salarials pactats inicialment davant del creixement de la inflació o de l’IPC. Els criteris de revisió salarial es decidiran en cada àmbit de conveni col·lectiu.

Una clàusula de revisió plena i retroactiva dels salaris, en el percentatge que l’IPC real superi l’IPC previst en el moment de l’acord i per a cada un dels anys de vigència del conveni col·lectiu, ha de ser un objectiu sindical recuperar-la en els convenis que l’han perdut i millorar-la en els que l’han devaluat. Cal donar certesa i seguretat a les millores del poder adquisitiu, amb la clàusula de revisió salarial.

El nou AIC reforça el que s’ha esmentat anteriorment en relació amb la necessitat que els salaris variables i per objectius, és a dir, tot tipus d’incentius, siguin objecte de negociació col·lectiva, per establir criteris que siguin objectivables, controlables i segurs. Per això, a més de la intervenció sindical, es preveu el dret d’informació periòdica de les persones treballadores sobre els seus propis resultats.

Els sistemes d’incentius i de plusos personals que siguin establerts de manera arbitrària i unilateral per l’empresariat han de convertir-se, mitjançant un procés de negociació sindical, en veritables sistemes de salari variable o incentius de caràcter col·lectiu.

Els convenis col·lectius de sector i d’empresa han de reproduir aquests criteris per facilitar, després, la seva concreció negociada.

En relació amb la retribució o la compensació a les persones treballadores per innovació o invenció, els convenis col·lectius han d’incorporar clàusules referents a això i, tot seguit, s’han d’iniciar negociacions en l’àmbit d’empresa per concretar. Així mateix, el nou AIC compromet un procés de difusió d’aquesta novetat en el nostre sistema de relacions laborals, però la millor difusió és la que estableixin els convenis col·lectius incorporant clàusules que reconeguin aquest dret.

A partir dels acords de l’AIC en aquesta matèria, proposem que els convenis col·lectius incorporin la clàusula següent:

“Les parts signants del conveni col·lectiu acorden que, en relació amb la retribució o la compensació a les persones treballadores per innovació o invenció, d’acord amb la Llei 24/2015, de patents, que regula, en el títol iv, les normes relatives a ‘les invencions realitzades en el marc d’una relació d’ocupació o serveis’, a les empreses de l’àmbit del conveni col·lectiu, s’analitzin i es negociïn, entre la direcció de l’empresa i la representació legal dels treballadors i treballadores, les fórmules, les quanties i els procediments de sol·licitud i valoració, per fer efectiva aquesta retribució o compensació.

En tot moment, les parts podran acudir al Tribunal Laboral de Catalunya, a fi de ser assessorades per la seva Comissió Tècnica d’Organització del Treball.”

En els convenis col·lectius d’empresa, i sobre la base de l’enunciat d’aquesta mateixa clàusula, pot realitzar-se un mandat acordat per al mateix procés d’anàlisi i negociació, bé a través de la Comissió Paritària del conveni col·lectiu o d’una comissió tècnica específica la proposta acordada de la qual sigui ratificada per les parts legalment representatives i s’incorpori, després, al conveni col·lectiu.

Mireu què diu l’AIC sobre els criteris salarials i sistemes retributius

La previsió social complementària i els plans de pensions complementaris constituïts per la negociació col·lectiva són salari diferit; per tant, són espais d’intervenció del sindicat. El repte i l’objectiu sindical en aquests moments, a més de la defensa del sistema públic de pensions, és estendre els plans de pensions complementaris a la negociació col·lectiva sectorial per proporcionar nous drets a les persones treballadores de les petites empreses i millorar —o crear-ne de nous— els de les empreses de dimensions més grans.

Els convenis col·lectius han d’incorporar un acord per acudir a la Comissió Tècnica del Tribunal Laboral de Catalunya, a fi d’analitzar i rebre assessorament per a la implementació d’aquests plans.

 

Contra la bretxa salarial

La bretxa salarial, és a dir, la desigualtat salarial entre dones i homes, és el resultat de diversos factors que operen com a causa de discriminacions indirectes per raó de gènere.

El nou AIC estableix un conjunt de recomanacions precises que son necessàries als convenis col·lectius, de sector i empresa, perquè es realitzi un diagnòstic correcte de la realitat de la bretxa salarial en l’empresa, i s’implementin les mesures correctores oportunes, si pot ser a través d’un pla d’acció.

Es recomanen especialment clàusules de:

—Accés i classificació professional que no provoqui un impacte negatiu per a les dones.

—Fixar amb claredat i transparència els criteris dels conceptes retributius que formen la totalitat de l’estructura salarial, incloent la definició i les condicions de tots els elements, plusos o complements de sector o empresa entre uns altres.

—Complements salarials que no generin discriminacions indirectes.

—Valoració de llocs de treball que tingui en compte la perspectiva de gènere.

—Formació professional en igualtat de condicions.



“L’objectiu global de la igualtat i especialment la de gènere, així com l’eradicació de les discriminacions, són objectiu comú i implica a tota la societat.

S’especifiquen matèries imprescindibles a negociar com la reducció de la bretxa salarial; i en tot l’Acord podem trobar de manera transversal altres matèries, que de ser incloses en la negociació col·lectiva, directament o indirectament contribueixen a millorar en igualtat, millorant condicions laborals per a les dones i per tota la plantilla.

Estem davant d’un instrument amb un gran potencial per poder millorar condicions laborals i de vida de milers de persones treballadores.”

Alba Garcia, Secretària Dones i Polítiques LGTBI de CCOO de Catalunya

Mireu què diu l’AIC sobre la bretxa salarial

 

  


REDUCCIÓ DEL TEMPS DE TREBALL I FLEXIBILITAT NEGOCIADA AMB DRETS PER A LES PERSONES TREBALLADORES

Temps de TreballEl nou AIC estimula la reducció de la jornada de treball anual, en el marc de la negociació de la jornada de treball flexible.

Tot l’apartat de temps de treball de l’AIC planteja, amb absoluta claredat, la necessitat que la flexibilitat del temps de treball sigui el resultat d’un procés de negociació. Els convenis col·lectius de sector o d’empresa han de regular els límits de la flexibilitat del temps i els criteris als quals s’ha d’ajustar.

Els diferents textos de l’AIC dedicats a temps de treball han de servir per reproduir-los en els convenis col·lectius, quan alguns d’aquests aspectes de l’AIC —drets sindicals de negociació i drets de les persones— no estiguin previstos en els convenis o millorin les seves pròpies regulacions de flexibilitat.

Són criteris fonamentals de l’AIC la participació de la representació sindical a l’empresa, que és el nivell en què es concreta la flexibilitat negociada, tant en la programació inicial de la jornada flexible anual, concretada en la negociació del calendari laboral, com en els procediments negociats per modificar-la, en funció de les causes objectives que aconsellin la seva adaptació a noves necessitats de l’activitat empresarial i amb criteris d’anticipació.

L’AIC reforça els drets de les persones en l’organització flexible del temps per garantir seguretat en l’organització del temps personal i en la capacitat de conciliació: preavisos mínims abans de les prolongacions de jornada, dret de descansos compensatoris i d’elecció personal de data, dret a la compactació en dies complets, dret de permuta entre persones treballadores davant les prolongacions, sistemes de voluntarietat en els canvis de torn i possibilitat de tenir en consideració la diversitat de situacions personals, com ara persones dependents a càrrec, horaris de formació i educació, etc.

L’AIC declara l’excepcionalitat, necessàriament justificada, de la realització d’hores extraordinàries, així com la necessitat de realitzar una anàlisi compartida, entre empresa i sindicat, sobre les alternatives a la seva realització, sigui mitjançant la flexibilitat del temps o de nous llocs de treball.

“El Temps de Treball és un concepte central que va més enllà de la jornada efectiva laboral. Els períodes de preavís de les modificacions de la jornada ordinària; el coneixement avançat dels calendaris laborals i els períodes de vacances col·lectives; la capacitat de cogestionar el temps de treball respecte a la conciliació; la relació justa entre remuneració i temps de treball presencial. L’AIC no només estimula la reducció i cogestió del temps de treball, si no que dóna directius clares per tal que la intervenció sindical sigui més potent i efectiva, amb l’objectiu final que la recuperació salarial, la igualtat efectiva i l’eradicació de la precarietat sigui una realitat.”

José Juan Marín Secretari d’Acció Sindical, Federació d’Indústria de Catalunya

Mireu què diu l’AIC sobre els temps de treball

L’AIC acorda com a referències els acords adoptats al Consell de Relacions Laborals, que consten als documents Recomanacions per a la negociació col·lectiva en matèria de gestió del temps de les persones treballadores i Acord d’impuls laboral de la reforma horària. 10 objectius per a la negociació col·lectiva.

Recomanacions per a la negociació col·lectiva en matèria de gestió del temps de les persones treballadores (Consell de Relacions Laborals de Catalunya)

Acord d’impuls laboral de la reforma horària. 10 objectius per a la negociació col·lectiva (Consell de Relacions Laborals de Catalunya)

  


CONTRA LA PRECARIETAT EN LA CONTRACTACIÓ I PER L’OCUPACIÓ DE QUALITAT. INTERVENIR SINDICALMENT EN LA SUBCONTRACTACIÓ

Contra la precarietat en la contractació i per l’ocupació de qualitat

Precarietat en la contractacióEl nou AIC pacta que els convenis col·lectius de sector i d’empresa incorporin el seu propi acord en relació amb el fet que: “la contractació indefinida d’inici ha de ser la regla general en l’accés a l’ocupació, i la contractació temporal ha de ser causal. Els llocs de treball de caràcter estructural, els que tinguin vocació de permanència, han de ser coberts amb contractes indefinits.”

Alhora, estableix que la negociació col·lectiva a l’empresa, en el marc de les relacions laborals periòdiques i ordinàries, actuïn respecte de la contractació amb criteris de causalitat, en aplicació del nostre ordenament laboral, amb l’objecte d’erradicar la contractació temporal injustificada.

Aquest acord AIC ha de ser incorporat literalment als convenis col·lectius de sector i d’empresa, perquè garanteix la intervenció sindical periòdica sobre la contractació, a més dels mitjans de control legalment establerts. Proposem que els convenis col·lectius incorporin la clàusula següent de manera addicional:

“Les parts signants d’aquest conveni col·lectiu acorden que a l’empresa, i en el marc de les relacions laborals periòdiques i ordinàries, s’actuï respecte de la contractació amb criteris de causalitat, en aplicació del nostre ordenament laboral, amb l’objecte d’erradicar la contractació temporal injustificada.”

Els convenis col·lectius de sector i d’empresa, o mitjançant acords i pactes de la negociació col·lectiva a l’empresa, han d’establir criteris per a la conversió de contractació temporal en indefinida, limitacions i causalització de la contractació temporal i millores en els continguts del contracte a temps parcial o contractes formatius, i fórmules per a la transformació de contractes eventuals en fixos discontinus.

Cal impulsar la revisió i els estudis de les realitats sectorials, per a l’adaptació de la contractació a temps parcial i per a la regulació de les hores complementàries en els convenis. És un objectiu sindical evitar pràctiques abusives d’aquests contractes que s’ha evidenciat que contribueixen a la precarietat laboral.

Mireu què diu l’AIC sobre el sistema de contractació i els elements de flexibilitat en els processos negociadors per mantenir o crear ocupació

 

INTERVENIR SINDICALMENT SOBRE LA SUBCONTRACTACIÓ, LLUITAR CONTRA EL FRAU DE LES EMPRESES MULTISERVEIS I PREVENIR ELS RISCOS LABORALS EN LES SUBCONTRACTES

“La Reforma Laboral 2012 ha afavorit la proliferació de les “empreses multiserveis”. Aprofitant la prevalença del conveni d’empresa s’ha competit a la baixa en els costos de capital humà, precaritzant condicions. L’AIC dóna claus per actuar, atorgant més seguretat; a les persones treballadores, definint el marc sectorial aplicable i atorgant garanties en el cas de canvi de concessió; a les empreses, a l’ordenar el marc competitiu i delimitar les responsabilitat de cada part actuant en la cadena de valor “.

Ramón González Monroy, Secretari d’Acció Sindical Federació de Serveis de Catalunya

 

L’AIC estableix un sistema de participació sindical a l’empresa prèvia al fet que l’empresariat adopti una decisió de subcontractació. Aquest procediment, senzill i important, ha de ser traslladat literalment als convenis col·lectius de sector i d’empresa.

Així mateix, l’AIC orienta que la negociació col·lectiva incorpori la subrogació de plantilles quan es produeix successió de contractes o subcontractes, i la determinació de la responsabilitat solidària entre l’empresa central contractant i la contracta o subcontracta, o en el cas de la successió de contractes i subcontractes.

El nou AIC torna, en l’apartat de subcontractació, a assenyalar la importància de la negociació col·lectiva entre empreses vinculades a la cadena de subcontractació i el procés d’organització productiu, remarcant exemples de la seva utilitat. Així mateix, estableix la necessitat d’impulsar la interlocució sindical coordinada i conjunta de les representacions sindicals d’aquestes empreses davant de la direcció de l’empresa principal.

Aquest és un aspecte rellevant per desenvolupar una nova cultura sindical de cooperació entre estructures organitzatives del sindicat presents en les noves formes d’organització de les empreses flexibles i descentralitzades.

En relació amb les anomenades empreses multiserveis, l’AIC acorda que els convenis col·lectius determinin que “ha de ser aplicable, com a mínim, el conveni col·lectiu sectorial de l’activitat de què es tracti”. És de vital importància que els convenis col·lectius de sector i d’empresa incorporin literalment aquesta regulació, i proposem que, a més, estableixin aquesta clàusula:

“Aquest conveni col·lectiu determina que ha de ser aplicable, com a mínim, el conveni sectorial de l’activitat de què es tracti, per a les empreses subcontractades, contractes i empreses de serveis i/o multiserveis contractades.

L’empresa contractant es compromet a incorporar aquesta obligació, com a condició, en els contractes mercantils que realitzi amb les empreses esmentades. Serà lliurada una prova documental del contracte mercantil que inclogui aquesta obligació a la representació sindical de l’empresa.”

El nou AIC impulsa la negociació col·lectiva internacional a les empreses catalanes internacionalitzades i les seves cadenes de valor en l’àmbit internacional (centres de treball i delegacions, proveïdors i subministradors, subcontractes, etc.), mitjançant acords marc internacionals, i sobre la base del compliment mínim dels convenis de l’Organització Internacional del Treball i els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 de Nacions Unides.

“Introduir el concepte de negociació col·lectiva internacional és un gran avanç. La figura de la cadena és molt visual i permet intuir la dimensió de “cadena dels drets”,  que ha d’acompanyar la cadena de valor on cap component ha de ser exclòs, ni per ser subcontractat, ni per estar lluny d’on comença la successió dels elements de producció, consum o distribució. Allà on no arriba l’obligatorietat del respecte dels drets laborals, per falta de legislació o inaplicació de les normes, el pacte entre les parts, sota el concepte de responsabilitat social ha d’omplir el que s’espera que sigui, en un futur molt proper, exigible per llei. Mentrestant, l’enfortiment del diàleg, dels drets d’informació i consulta, de la participació i de la negociació a escala global ha de garantir justícia i dignitat en el treball”.

Michela Albarello, Secretària d’Internacional i Cooperació CCOO de Catalunya

 

En matèria de coordinació de la prevenció de riscos laborals, entre l’empresa principal i les contractes i subcontractes, l’AIC estableix un conjunt ampli de criteris de desenvolupament que han de ser incorporats a la negociació col·lectiva, com la informació recíproca i la coordinació en el compliment legal de la prevenció d’empreses concurrents en un centre, per evitar riscos a les persones treballadores.

També s’articulen les obligacions de l’empresa principal abans de començar l’activitat d’obres, serveis i contractes, així com l’exigència del compliment legal i la posterior vigilància sobre aquestes empreses subcontractades.

Així mateix s’articulen els drets d’informació i participació dels delegats i delegades de prevenció a través del Comitè de Seguretat i Salut (CSS), així com la possibilitat de constituir CSS intercontractes, entre d’altres.

Mireu què diu l’AIC sobre la subcontractació


APROFUNDIR EN LA IGUALTAT DE GÈNERE: ESTENDRE ELS PLANS D’IGUALTAT A TOTES LES EMPRESES

Igualtat de gènereEl nou AIC reforça, de manera molt clara i àmplia, la lluita per la igualtat de gènere en totes les dimensions de la relació laboral. Els convenis col·lectius de sector i d’empresa han d’incorporar els nous criteris de l’AIC, i reproduir-los en tota la seva extensió, per després fer-ne possible la concreció en l’àmbit de l’empresa.

El nou AIC acorda, en primer lloc, els criteris per regular mesures d’igualtat en tots els aspectes bàsics de la relació laboral: l’accés a l’ocupació, la classificació professional i la promoció, la formació, la igualtat en la retribució per a treballs d’igual valor, la prevenció de l’assetjament sexual per raó de sexe, el temps de treball per afavorir la corresponsabilitat, la salut laboral amb perspectiva de gènere, el llenguatge no sexista i la informació i la comunicació.

Totes les empreses, sense distinció, estan obligades per la Llei orgànica 3/2007, per a la igualtat efectiva entre dones i homes, i la Llei 17/2015, d’igualtat efectiva de dones i homes, a establir mesures d’igualtat. Més enllà, el nou AIC orienta que s’articulin i es negociïn plans d’igualtat a totes les empreses, fins i tot les que no hi estan obligades legalment.

Aquests plans d’igualtat són la millor alternativa per al desenvolupament de polítiques d’igualtat de gènere real i eficient, perquè suposen agrupar les mesures d’igualtat disperses en un conjunt integrat: el pla d’igualtat.

El nou AIC estableix que els plans d’igualtat s’elaborin a partir dels criteris establerts en les mesures d’igualtat a les Recomanacions per a la negociació col·lectiva dels plans d’igualtat, pactades al Consell de Relacions Laborals.

Així mateix, el nou AIC indica —i els convenis col·lectius han d’explicitar-lo— que en totes les fases d’elaboració del pla, especialment en el diagnòstic, els objectius concrets, les mesures i les accions per aconseguir-los, la constitució d’una comissió de seguiment i avaluació, hi ha d’haver la participació de la representació sindical a l’empresa.

Aquests plans d’igualtat són la millor alternativa per al desenvolupament de polítiques d’igualtat de gènere real i eficient, i suposen un nou i important espai de negociació col·lectiva.

El nou AIC ha constituït la Comissió Tècnica i de Mediació en Igualtat de Gènere i No Discriminació del Tribunal Laboral de Catalunya, com a mecanisme de solució extrajudicial de conflictes i anàlisi o assessorament en l’elaboració de plans i mesures d’igualtat. És important que els convenis col·lectius, a més de la referència general a l’adhesió al Tribunal Laboral de Catalunya, regulin el sotmetiment específic a aquesta comissió per difondre’n la utilització.

A partir dels acords de l’AIC en aquesta matèria, proposem que els convenis col·lectius sectorials incorporin la clàusula següent:

“Les parts signants d’aquest conveni col·lectiu acorden la utilització dels procediments establerts en la Comissió Tècnica i de Mediació en Igualtat de Gènere i No Discriminació del Tribunal Laboral de Catalunya, com a mecanisme de solució extrajudicial de conflictes i d’anàlisi o assessorament en l’elaboració de plans i mesures d’igualtat.”

Els convenis col·lectius han de regular, també, la inscripció del pla d’igualtat en el Registre Públic de Plans d’Igualtat de la Generalitat de Catalunya, que atorga a les empreses un certificat d’adequació del pla a la legalitat.

http://treball.gencat.cat/ca/ambits/igualtat/plans/registre/

I proposem que els convenis col·lectius sectorials incorporin la clàusula següent:

“Les parts signants d’aquest conveni col·lectiu acorden la inscripció dels plans d’igualtat en el Registre Públic de Plans d’Igualtat de la Generalitat de Catalunya, que atorga a les empreses i a les organitzacions un certificat oficial d’adequació del seu pla d’igualtat a la legalitat vigent.”

En relació amb l’obligació legal de totes les empreses, sense distinció, d’acordar un protocol de prevenció de l’assetjament sexual i per raó de sexe, el conveni col·lectiu ha de regular l’obligació d’adoptar, a les empreses, el protocol i tots els instruments, acordats al Consell de Relacions Laborals.

Mireu què diu l’AIC sobre la igualtat de gènere

 


ALTRES POLÍTIQUES D’IGUALTAT: COL·LECTIU LGTBI, GESTIÓ DE LA DIVERSITAT D’ORIGEN I PERSONES AMB DISCAPACITAT

El nou AIC incorpora, per primera vegada, el tractament de polítiques d’igualtat i no discriminació per a les persones que, en la seva diversitat, formen part d’aquests col·lectius.

 

Igualtat per al col·lectiu LGTBI

Altres polítiques d'igualtat

En relació amb el col·lectiu de persones lesbianes, gais, bisexuals, transgènere i intersexuals (LGTBI), per garantir la seva igualtat de drets i no discriminació, i d’acord amb la Llei 11/2014, que regula l’obligació d’establir mesures o plans dirigits a aquest objectiu, que han de ser negociades amb la representació sindical, l’AIC acorda incloure en els convenis col·lectius de sector i d’empresa, una clàusula tipus de forma literal.

L’AIC assenyala, també, un conjunt de matèries que han de formar part d’aquestes mesures o plans, inclosa l’adopció d’un protocol específic per a la protecció del col·lectiu davant d’accions discriminatòries o d’assetjament per raó de l’orientació sexual. Així mateix, s’acorda fer difusió de les millors pràctiques positives mitjançant la seva avaluació a la Comissió de Responsabilitat Social del Consell de Relacions Laborals.

Mireu què diu l’AIC sobre la igualtat del col·lectiu LGTBI

 

Gestió de la diversitat d’origen

Diversitat d'origen

L’AIC valora com a positiva l’existència a les empreses d’instruments específics per a la gestió de la diversitat d’origen de les persones treballadores, especialment en sectors d’activitat i empreses amb una important presència de persones immigrants. Per això s’acorda que els convenis de sector i d’empresa incorporin una clàusula tipus de forma literal, amb l’objecte d’afavorir la implantació de plans de gestió de la diversitat d’origen per facilitar la integració laboral i social, així com la gestió mateixa de recursos humans a l’empresa.

Mireu què diu l’AIC sobre la gestió de la diversitat d’origen

 


Persones amb discapacitat

Diversitat funcional

Una altra política d’igualtat impulsada per l’AIC és la relacionada amb les persones amb discapacitat o diversitat funcional, amb l’objectiu de garantir la igualtat de tracte i no discriminació, i afavorir prioritàriament el seu accés a l’ocupació ordinària a les empreses.

L’AIC acorda incorporar en els convenis col·lectius de sector i d’empresa una clàusula tipus de forma literal que expressi la prioritat de l’accés a l’ocupació ordinària, en compliment de l’article 42 de la Llei general de discapacitat, el Reial decret legislatiu 1/2013 i un conjunt mínim de criteris que formaran part d’un procés de negociació amb la representació sindical a l’empresa.

Al mateix temps, a l’AIC s’acorda concertar amb el Govern de la Generalitat la reordenació i la reestructuració del sector de centres especials de treball que permeti la promoció efectiva cap a l’ocupació ordinària i, fins que no sigui possible, un mapa de les mesures alternatives.

Mireu què diu l’AIC sobre les persones amb discapacitat

 


SALUT LABORAL: UN NOU IMPULS A LA PARTICIPACIÓ DEL SINDICAT A L’EMPRESA

Salut laboral“La salut laboral és una peça clau de l’acció sindical. Hem desitjat arribar mes lluny en el desenvolupament, ampliació i delimitació de diferents aspectes de la LPRL i normes complementàries, però entre les diferents virtuts de la salut laboral, és clau la de mantenir la interlocució amb la representació de l’empresa de forma continuada. L’apartat de salut laboral de l’AIC és en aquest camí.

Mitjançant diverses recomanacions com pel que fa al treball preventiu amb les subcontractacions, la necessitat dels processos participatius de la representació dels treballadors en l’impuls de la prevenció, en els riscos derivats de les noves tecnologies i en la protecció a la maternitat, entre d’altres.”

Francesc Montoro, Responsable Salut Laboral, Secretaria d’Acció Sindical de CCOO de Catalunya

 

El nou AIC, en relació amb la salut laboral, s’ha centrat a orientar la negociació col·lectiva a millorar explícitament la participació del sindicat en tots els aspectes de la prevenció de riscos laborals.

S’acorda que els convenis col·lectius de sector i d’empresa incorporin clàusules que regulin la participació activa del sindicat en l’avaluació de riscos, en el desenvolupament negociat del pla de prevenció de riscos, i en l’aplicació i la implementació del mateix pla. S’acorda, també, que es reguli que els tècnics i tècniques de prevenció del servei de prevenció estiguin al servei, no només de l’empresa, sinó també de la representació sindical. Els convenis han de reproduir aquests acords de l’AIC.

En el mateix sentit de reforçar la participació sindical, s’insta que en els convenis col·lectius es constitueixin comissions paritàries de salut laboral, amb l’objecte de dissenyar programes específics vinculats a les problemàtiques sectorials de prevenció, o de proposar clàusules de millora de la prevenció en el mateix conveni col·lectiu, etc. Aquestes competències de les comissions de salut laboral han de ser incorporades en els convenis col·lectius.

El nou AIC també impulsa un conjunt de criteris per millorar la qualitat de la prevenció en temes com la vigilància de la salut i els riscos específics, la prevenció de riscos en la mobilitat i els desplaçaments realitzats a causa de la mateixa activitat laboral, o la necessitat que els canvis tecnològics i organitzatius a l’empresa hagin de ser objecte permanent d’avaluació de riscos i d’incorporació de mesures en el pla de prevenció.

S’acorda també la prioritat de l’adaptació del lloc de treball davant dels informes de persones treballadores aptes amb restriccions o no aptes.

Finalment, el nou AIC, en relació amb la protecció de la maternitat per a la treballadora embarassada, el part recent i la lactància natural adopta un acord específic: que els convenis col·lectius incorporin una clàusula que obligui a l’elaboració negociada d’un protocol a l’empresa, amb el contingut mínim que assenyala l’AIC. Els convenis col·lectius han de reproduir literalment aquest acord.

Mireu què diu l’AIC sobre Salut laboral



LA FORMACIÓ PROFESSIONAL, ARA EN ELS CONVENIS COL·LECTIUS

Formació professional“En aquesta etapa es posa en valor la formació professional vinculada a la negociació col·lectiva, tant en l’àmbit sectorial com a l’empresa. L’Acord Social per la FP de Catalunya pretén definir i consensuar totes les matèries que es tracten en els convenis, així com la difusió i promoció del sistema d’FP i qualificació, amb el compromís i coresponsabilitat de totes les parts. La perspectiva de gènere serà incorporada de forma transversal en diverses matèries per incidir en la correcció de les desigualtats existents”.

Antònia Pascual Moreno, Responsable d’Ocupació i Formació, Secretaria de Treball i Economia de CCOO de Catalunya 

 

El nou AIC, a més de mantenir propostes sindicals en l’àmbit institucional de la formació professional, centra la seva acció i els seus acords a incorporar la formació professional en els convenis col·lectius. Ho fa en dos dels seus apartats.

Mireu què diu l’AIC sobre la formació professional

S’acorda que els convenis col·lectius pactin la incorporació i la referència a les Recomanacions a la negociació col·lectiva en matèria de formació professionalitzadora pactats al Consell de Relacions Laborals.

El nou AIC acorda la constitució en els convenis col·lectius sectorials de comissions de formació professional sectorials que tindran per objecte dinamitzar la formació professional en el sector, promocionar processos d’acreditació de competències i fer propostes de desenvolupament del Catàleg del sistema de qualificacions. L’AIC en concreta les competències i els convenis han de reproduir-les literalment.

Així mateix, i aquesta és una qüestió central per incorporar la formació professional a la intervenció directa del sindicat a l’empresa, es determina una clàusula literal per incorporar en els convenis col·lectius de sector i d’empresa. En aquesta clàusula es determina la participació sindical a l’empresa, en l’anàlisi de les necessitats de formació, i s’acorda com a millor opció l’establiment d’un pla de formació, lògicament negociat, i l’AIC assenyala un conjunt de continguts mínims del pla: qualitat de les accions formatives, acreditació de competències professionals adquirides per experiència, vinculació entre formació i promoció, igualtat d’oportunitats i no discriminació, formació amb conciliació, i formació i digitalització.

Els convenis col·lectius han d’incorporar l’AIC, en relació amb el dret de la representació sindical de participar de les iniciatives empresarials en relació amb les contractacions per a laprenentatge en les seves diverses tipologies: formació en alternança, persones becàries i especialment en la implantació d’un model de Formació Professional Dual de qualitat.

De la mateixa manera, el nou AIC acorda que els convenis col·lectius incorporin els pactes relacionats amb la necessitat d’identificar els grups professionals en què es poden realitzar pràctiques en les diferents modalitats, d’harmonitzar la classificació professional amb el Catàleg de qualificacions professionals vigent, i de difondre en els convenis col·lectius l’existència de permisos perquè les persones acudeixin a processos d’acreditació de competències professionals.

Mireu què diu l’AIC sobre les polítiques de formació i ocupació

 


LA RESPONSABILITAT SOCIAL: NOUS CAMINS PER A L’ACCIÓ SINDICAL I LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA INTERNACIONAL

Responsabilitat socialEl nou AIC dona un impuls definitiu a la incorporació de la responsabilitat social a la negociació col·lectiva. Les iniciatives de responsabilitat social que són voluntàries per part de les empreses es converteixen així en veritables processos de negociació a l’empresa, amb el dret de participació de la representació sindical en totes les seves fases: el disseny dels objectius, el seguiment i l’avaluació.

L’AIC acorda que els convenis col·lectius de sector i d’empresa pactin com a pròpies les Recomanacions a la negociació col·lectiva en matèria de responsabilitat social: clàusules generals i específiques, acordades al Consell de Relacions Laborals de Catalunya.

Recomanacions a la Negociació Col·lectiva en matèria de responsabilitat social: clàusules generals i específiques (Consell de Relacions Laborals de Catalunya)

Les clàusules pactades al Consell de Relacions Laborals, que han d’incorporar literalment els convenis col·lectius, estan formades per un primer bloc de cinc clàusules generals, dedicades a regular el paper participatiu de la representació sindical en la responsabilitat social corporativa, el control de qualitat de les pràctiques de responsabilitat social que realitza, amb intervenció sindical del mateix Consell de Relacions Laborals i el nomenament d’un delegat o delegada de responsabilitat social a l’empresa.

Un segon bloc de set clàusules específiques, que també han de ser incorporades literalment, es dediquen a regular criteris per a aspectes específics de la responsabilitat social: l’impuls de la inversió socialment responsable (ISR) en la previsió social complementària, extensió dels compromisos de responsabilitat social al conjunt de la cadena de valor de l’empresa —inclosos proveïdors, subcontractes, contractes, etc.—, de manera negociada amb la representació sindical, la gestió de la diversitat d’origen com a pràctica de responsabilitat social, de la mateixa manera la mobilitat sostenible als centres de treball, l’adopció de polítiques d’igualtat i no discriminació de forma excel·lent i més enllà del mer compliment legal, o les polítiques de formació professional que prenen com a referència els acords del Consell de Relacions Laborals.

Els convenis col·lectius de sector i d’empresa han de reforçar aquest plantejament i regular, a més, qüestions més precises i amb les clàusules següents:

En relació amb la representació sindical en responsabilitat social “s’acorda establir la persona representant sindical en responsabilitat social, i amb crèdit horari propi”.

En relació amb la responsabilitat social en la cadena de valor de les empreses catalanes internacionalitzades, i com a pas previ a processos de negociació col·lectiva internacional, “a les empreses catalanes internacionalitzades s’acorda que l’empresa informarà, almenys un cop l’any, la representació sindical dels centres de treball i de les empreses que configuren la seva cadena de valor al món, de les seves activitats i de les relacions de treball existents, amb l’objecte d’analitzar conjuntament el nivell de compliment dels convenis de l’OIT”.

Així mateix, l’AIC acorda que els convenis col·lectius de sector i d’empresa pactin, com el mateix AIC, la seva adhesió als ODS de l’Agenda 2030 de l’ONU, cosa que pot fer-se mitjançant la clàusula inspirada en l’AIC:

“Les parts signants del conveni col·lectiu acorden la seva adhesió i compromís amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i l’Agenda 2030 de Nacions Unides. Un compromís que implica la difusió dels ODS en l’àmbit del nostre conveni col·lectiu i una actuació proactiva en l’exercici de les nostres competències i les relacions laborals del nostre àmbit.”

Mireu què diu l’AIC sobre la responsabilitat social

  


MEDI AMBIENT, SOSTENIBILITAT I MOBILITAT SOSTENIBLES: DE LES POLÍTIQUES GENERALS A LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA

Medi ambient“Es pot afirmar que el procés de negociació de l’AIC ha permès que les organitzacions patronals assumeixin la necessitat d’atendre el repte de reduir i adaptar-se als impactes ambientals. És important realitzar aquest reconeixement, sobretot pel canvi de tendència que podria implicar. En tot cas, encara estem en una fase inicial d’aquesta reivindicació sindical. Lògicament, haurà de ser defensada i treballada per la part social com la resta de continguts de l’AIC, arribant a plantejar, quan les condicions ho permetin, l’ampliació del crèdit d’hores sindicals per poder abordar els temes de sostenibilitat ambiental amb els recursos suficients per avançar en objectius concrets.”

José Manuel Jurado Villena, Responsable de Sostenibilitat i Medi Ambient, Secretaria de Política Sectorial i Sostenibilitat de CCOO de Catalunya.

 

El nou AIC amplia l’enfocament en aquestes matèries, i molt especialment amb els seus acords per incorporar-les a la negociació col·lectiva.

Sobre la base de l’AIC, els convenis col·lectius de sector i d’empresa han de regular clàusules concretes, incorporant drets addicionals com el crèdit horari sindical:

“S’acorda la participació sindical en l’avaluació del desenvolupament dels plans de gestió mediambientals, i en el nomenament d’un responsable sindical de medi ambient i sostenibilitat que tingui accés a la informació i la documentació, capacitat de proposta respecte de polítiques de formació específica i crèdit horari addicional, etc.”

Els convenis col·lectius de sector i d’empresa han de reproduir els acords de l’AIC per a la negociació col·lectiva.

Mireu què diu l’AIC sobre el medi ambient i la sostenibilitat

En matèria de mobilitat sostenible, i d’acord amb els acords de l’AIC, els convenis col·lectius de sector i d’empresa han d’incorporar clàusules concretes que regulin l’anàlisi conjunta, amb la representació sindical a l’empresa, de les problemàtiques de mobilitat als centres de treball amb l’objecte d’acordar les alternatives més eficients, en termes de sostenibilitat, desenvolupament del transport col·lectiu, i en termes de salut i temps.

Mireu què diu l’AIC sobre mobilitat sostenible

  


NOUS DRETS EN ELS CONVENIS EN L’ÚS DE LES TIC, EL DRET A LA DESCONNEXIÓ DIGITAL I EL TELETREBALL. DIGITALITZACIÓ I INDÚSTRIA 4.0

TICL’AIC acorda que els convenis col·lectius regulin el dret sindical a l’ús del correu electrònic i la xarxa, en els termes i amb els criteris s’hi pactin. Els convenis col·lectius que no el tinguin regulat prèviament han de reproduir-lo literalment.

El nou AIC orienta els convenis col·lectius de sector i d’empresa a regular, ara, el dret d’ús personal de les TIC, en els termes i amb els criteris s’hi pactin. Els convenis col·lectius han de reproduir-lo literalment, inclòs el dret sindical a negociar un protocol d’ús específic.

Així mateix, el nou AIC orienta els convenis col·lectius a regular el dret de les persones treballadores a la desconnexió digital, raonada des del punt de vista de la salut, la conciliació, i la capacitat d’autogestió personal de l’ús social del temps. L’AIC proposa una clàusula tipus:

“Les persones treballadores tenen el dret, a una vegada conclosa la seva jornada laboral, que es respecti el temps de descans i vacances, així com la seva vida familiar i personal, fet que comporta no atendre comunicacions telefòniques, missatges o correus electrònics.”

Mireu què diu l’AIC sobre les tecnologies TIC

En matèria de teletreball, l’AIC orienta els convenis col·lectius de sector i d’empresa que pactin expressament els continguts de l’Acord europeu de teletreball (AET), com a contingut regulatoris del mateix conveni col·lectiu.

Més enllà de l’AET, l’AIC disposa que els convenis col·lectius incorporin en la seva regulació que és exigible que la càrrega de treball del teletreballador sigui objectivable, mesurable i proporcionada al temps de treball aplicat, i el dret a la conciliació de la vida laboral i la personal en els mateixos termes que els treballadors presencials.

Mireu què diu l’AIc sobre el teletreball

En relació amb el canvi tecnològic en general, la innovació i les noves tecnologies, l’AIC disposa que a la negociació col·lectiva s’estableixi, de forma prèvia a què es produeixi, un procediment negociador a l’empresa amb la representació sindical, amb l’objecte d’analitzar conjuntament els seus efectes sobre l’ocupació, les condicions de treball, les necessitats de formació i l’adaptació professional als canvis.

Els convenis col·lectius han de reproduir literalment l’acord AIC.

Mireu què diu l’AIC sobre innovació i noves tecnologies

 

Digitalització i indústria 4.0

L’AIC orienta a la participació sindical en l’anàlisi dels impactes del canvi tecnològic, amb especial èmfasi en la formació professional i la formació contínua, perquè les persones treballadores puguin adaptar-se als nous processos productius i la nova revolució sigui inclusiva i no excloent.

Aquesta digitalització provocarà canvis en les condicions de treball i l’AIC recomana reforçar la negociació col·lectiva sectorial i, addicionalment, atès que la necessitat de les persones treballadores altament especialitzades serà sostinguda en el temps, es recomana no externalitzar aquests serveis.

I, finalment, l’AIC reclama una especial atenció al possible augment d’alguns riscos laborals, com els psicosocials davant la implantació de noves tecnologies, que cal prevenir.

Mireu què diu l’AIC sobre la digitalització i la indústria 4.0

  


EL PACTE NACIONAL PER A LA INDÚSTRIA (PNI) I EL SEU DESENVOLUPAMENT EN LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA

PNIEl PNI és un acord social i de concertació de polítiques públiques industrials i sectorials, i és clau per al desenvolupament d’un nou model productiu i de competitivitat de qualitat i sostenible al nostre país.

I per al seu ple desenvolupament i de totes les seves potencialitats, el PNI exigeix integrar-se en la realitat del projecte empresarial.

El nou AIC disposa que en els convenis col·lectius de sector i d’empresa s’estableixi una clàusula tipus literal que han de reproduir en tota la seva extensió.

Mireu què diu l’AIC sobre el Pacte Nacional per a la Indústria

 


CONTRACTACIÓ PÚBLICA: UN NOU IMPULS PER A LA DIGNIFICACIÓ DE LES CONDICIONS DE TREBALL I ELS SALARIS

Contractació públicaLa nova Llei de contractació del sector públic posa les bases per a un canvi qualitatiu dels factors de precarització de l’ocupació i les condicions de treball anteriors.

Aquest canvi opera a través de diverses vies. Les principals són la inclusió de clàusules socials a la contractació —laborals, d’igualtat, mediambientals, etc.— i el respecte, com a mínim, de les condicions establertes en els convenis col·lectius d’aplicació en el sector d’activitat de què es tracti.

El nou AIC disposa que els convenis col·lectius sectorials regulin la subrogació de plantilles en el canvi o la successió de contractes i subcontractes. Proposem que els convenis col·lectius sectorials incorporin la clàusula següent:

“En aquest conveni operarà la subrogació del personal quan tingui lloc un canvi de contractista o de subcontractista, en una activitat concreta de les regulades en l’àmbit funcional d’aquest conveni, en qualsevol tipus de client, ja sigui públic o privat.”

Així mateix, l’AIC orienta que els convenis col·lectius sectorials constitueixin una comissió de seguiment de la contractació pública en el seu sector d’activitat que, a més, permeti l’elaboració negociada de clàusules socials tipus.

“En aquest aspecte i davant l’extensa subcontractació i externalització de serveis que es realitza en l’àmbit del Sector Públic, cal incorporar en la nostra acció sindical i negociació col·lectiva, les novetats que s’han incorporat a la nova Llei de Contractes del Sector públic que estableixen garanties socials, laborals i mediambientals.”

Salvador Candela, Secretaria d’Acció Sindical de la FSC de Catalunya

Mireu què diu l’AIC sobre la contractació pública

 


ECONOMIA DE PLATAFORMES DIGITALS

Economia de plataformesEl nou AIC presta especial atenció als nous fenòmens de caràcter econòmic i tecnològic que permeten el desenvolupament de nous models de negoci empresarial. Entre ells el fenomen de les plataformes digitals, que es presenta en moltes ocasions com a falsa economia col·laborativa i constitueix un focus de noves, i de vegades extremes, situacions de precarietat laboral.

L’esforç sindical al nou AIC s’ha centrat a defensar els drets col·lectius i laborals d’aquests col·lectius de persones treballadores. En concret l’AIC acorda la constitució d’una comissió tècnica en l’àmbit del Consell de Relacions Laborals de Catalunya, per tant de caràcter tripartit: administració i autoritat laboral, sindicats i patronals, per analitzar supòsits concrets relacionats amb aquestes problemàtiques i la recerca de solucions concretes.

“La revolució tecnològica que vivim en aquests dies, es fa evident en l’àmbit laboral, sent avui molt habitual que els i les treballadores utilitzin internet per obtenir ingressos. L’economia digital troba nous i grans reptes per al sindicalisme de classe, i és que estem veient com una part important d’aquests “llocs de treball” fan del treball precari, sense drets i amb baixos salaris el seu model de negoci. I és prioritat del nostre sindicat garantir els drets individuals i col·lectius en l’economia digital, així com conquistar nous drets per al nou paradigma.”

Carlos del Barrio, Secretari de Polítiques Sectorials i Sostenibilitat CCOO de Catalunya

 Llegiu l’Acord Interprofessional de Catalunya 2018-2020