Valoració de les dades de l’IPC d’abril del 2019
A Catalunya, l’IPC interanual de l’abril se situa en l’1,7 %, tres dècimes per sobre del març i dues dècimes per sobre de l’indicador estatal (1,5 %). Aquesta evolució, després dels repunts del febrer (1,1 %) i març (1,3 %), situa Catalunya com la quarta comunitat de l’Estat on més han augmentat els preus, i sembla alinear-se amb la pujada que va tenir lloc els mesos centrals del 2018, amb taxes superiors al 2 %. En termes anuals, els grups que més han incidit en aquest increment són els dels hotels, cafès i restaurants (2,2 %) i el del transport (2,8 %), coincidint amb la Setmana Santa, que enguany ha caigut a l’abril. En relació amb el mes de març, és el grup del vestit el que més ha pujat (10,4 %) per la presentació de la nova temporada, seguit del transport i del lleure i la cultura (1,4 %), per efecte estacional.
A escala estatal, l’IPC interanual de l’abril se situa en l’1,5 %, dues dècimes per sobre de la taxa del març. També aquí es fa evident l’efecte del període de vacances a la primavera, amb un increment de dos punts de la taxa interanual en el grup d’oci i cultura, i de mig punt en el d’hotels, cafès i restaurants. El transport, amb una taxa interanual del 3,2 %, és el tercer que més augmenta, i se situa dues dècimes per sobre de la taxa corresponent del març. Per una altra banda, en termes mensuals, el grup que més conté la inflació és el de l’habitatge, per la baixada dels preus del gas, tot i pujar els de l’electricitat (0,8 %). També aquí els més inflacionaris són el grup del vestit (10,5 %), el del transport (1,3 %) i el dels hotels, cafès i restaurants (0,9 %). En comparativa amb l’Estat, els grups amb comportament més inflacionista han estat els del lleure i la cultura, amb 9 dècimes de diferència, el de la medecina, amb 6, i el de les begudes alcohòliques i el tabac, amb 5.
S’aprecia una pujada de la inflació subjacent estatal, és a dir, l’estructural, que no té en compte l’evolució dels productes amb inflacions més volàtils (aliments no elaborats i carburants), de dues dècimes, això és, en paral·lel a la pujada de l’IPC. Aquest increment trenca la tendència a la baixa que, en el cas de Catalunya, va assolir, amb el 0,8 % interanual del març, la taxa més baixa des d’abril del 2018, canvi que està relacionat amb l’evolució del consum a l’abril. L’índex de preus de consum harmonitzat (IPCH), que permet comparar l’evolució de la inflació en l’àmbit internacional i europeu, augmenta en 3 dècimes respecte al mes anterior, fins a situar-se en l’1,6 %, una dècima per sota de l’IPCH europeu, que també puja en tres dècimes, des de l’1,4 % interanual el març.
CCOO considera que:
– L’increment gradual del preu del petroli i dels productes derivats, amb l’efecte amplificador del canvi amb el dòlar i un context de fortes incerteses globals (Iran, Xina-EUA) devaluen l’aportació que fa a l’estabilitat i la demanda interna l’augment dels salaris dels treballadors i treballadores.
– Tot i l’efecte positiu que ha tingut la baixada del preu del gas sobre el grup de l’habitatge (-0,4 punts mensuals), el seu increment anual (del 2 %) dona continuïtat a una tendència que pesa cada vegada més sobre les rendes familiars, i molt especialment sobre les llars amb menys ingressos i, per tant, més vulnerables.
– Tal com destaca el BCE, el BdE i Govern de la Generalitat, la millora addicional de l’ocupació, la pujada dels salaris i l’augment del poder de compra són el pilar central de l’estabilitat macroeconòmica, però també, mitjançant cotitzacions i impostos, la principal garantia per al bon funcionament de l’estat del benestar.
– Per l’evolució del sector industrial i de la balança comercial catalana és clau que, després d’una moderació de la caiguda de la taxa interanual del -2,4 %, el 4t trimestre del 2018 al -0,9 % el 1r trimestre del 2019, hi hagi contenció en els preus industrials, que al març van créixer un 1,8 % interanual (7,5 % l’electricitat).
– És crític que en la situació actual hi hagi un increment de les inversions reals en infraestructures i equipaments. Quan la recaptació dels impostos va créixer un 9,5 % el primer trimestre de 2019, s’ha de reclamar el necessari dinamisme perquè reverteixi en millores urgents i mesurables pel teixit productiu.
CCOO reclama que:
– L’increment del salari mínim interprofessional, que ha beneficiat, a Catalunya, 158.600 persones, marqui tendència en l’evolució salarial, i que s’assoleixin, en el marc de la negociació col·lectiva, els objectius fixats a l’AENC i a l’Acord interprofessional de Catalunya (AIC), amb salaris mínims de 14.000 euros. No hi ha millor garantia per donar estabilitat i trajectòria al creixement econòmic de la nostra economia que l’autonomia en la negociació col·lectiva, i per això és prioritari retirar la reforma laboral del PP.
– Desenvolupar un model energètic que atenuï la nostra dependència energètica de l’exterior que tant condiciona la competitivitat del teixit productiu. La transició energètica amb voluntat política, consens social i recursos és inajornable per al medi ambient, però també per a la capacitat de les empreses i la qualitat dels llocs de treball.
– Un pas substancial endavant en l’execució del Pacte nacional per a la indústria que faciliti la inversió pública necessària en espais industrials i en logística, faciliti l’accés al crèdit mitjançant l’ICF, impulsi la formació professional i promogui l’ocupació industrial d’alta qualitat.
– Polítiques d’habitatge que facilitin l’emancipació de les persones joves i la qualitat de vida del conjunt de la població, mitjançant la protecció dels preus dels lloguers, però també la del consum dels béns i serveis més bàsics. El dret a l’habitatge ha d’estar garantit per part de les administracions públiques i no ha d’haver cap desnonament sense una oferta habitacional alternativa.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 14 de maig de 2019