Informe del sindicat al voltant del 25 de novembre, Dia Mundial per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones
El 25 de novembre les dones i els homes de CCOO ens veiem novament davant l’obligació de sortir al carrer perquè, lluny de desaparèixer o de reduir-se, les violències masclistes exercides contra les dones continuen augmentant i els feminicidis malauradament persisteixen.
Des de l’any 1999 hi ha hagut més de 1.378 feminicidis per violència masclista a l’Estat espanyol. En el curs dels tres primers trimestres del 2016, ja han estat assassinades a Catalunya 4 dones.
Per la manca de recursos hem sigut testimonis de deficiències i males praxis en el sistema d’atenció a les víctimes de violència masclista que demostren que el sistema androcèntric d’atenció, heteropatriarcal i capitalista, en massa ocasions genera un nou maltractament cap a les dones que pateixen violències masclistes.
Cal visibilitzar i valorar totes les violències masclistes, el volum de població que les pateix i, en conseqüència, situar-les en lloc prioritari a l’agenda pública.
A Catalunya hem vist recentment com el Tribunal Constitucional ha suspès alguns dels articles de la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes, especialment l’article 36 que dins de l’àmbit laboral tractava de millorar la Llei 3/2007 de 22 de març per a la igualtat efectiva de dones i homes, concretament el de poder implantar dins les empreses mesures per a la no discriminació de les dones en el món laboral, o l’article 33 sobre la prevenció de l’assetjament sexual a les empreses.
Un 37,7% del total de la població no té capacitat per fer front a les despeses imprevistes de les llars, la majoria dones i joves; les dones ocupades es situen majoritàriament en més del 30% en el sector de les rendes més baixes. I de les dones que treballen de manera remunerada, el 25,9% -gairebé 1 de cada 4- són pobres; pel que fa als homes amb treball remunerat, el 14,6% són pobres.
Precisament, des de la Secretaria de la Dona i de Cohesió Social de CCOO de Catalunya s’ha elaborat un informe al voltant del 25 de novembre, Dia Mundial per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones:
https://www.ccoo.cat/pdf_documents/2016/informe_25N2016_CCOO.pdf
Per tot això, i perquè la lluita contra les violències masclistes ha de situar-se al bell mig de les polítiques i de la vida social i política del nostre país, des de CCOO denunciem:
– La pervivència d’un sistema androcèntric, heteropatriarcal i capitalista, origen i nucli de totes les violències, que tolera la desigualtat i treu credibilitat i autoritat a les dones i que està present a totes les estructures de la societat.
– Que les violències masclistes representen una greu i sistemàtica vulneració dels drets humans de més de la meitat de la població a la nostra societat.
– Que aquestes violències masclistes es legitimen i perpetuen a partir de diversos sistemes i espais com són la militarització de les societats, violències institucionals, feminització de la pobresa, precarietat laboral, la imposició de normes estètiques a partir d’estereotips sexistes, els racismes.
– Que la Llei orgànica 1/2004 de 28 de desembre de Mesures de protecció integral contra la violència de gènere només té en compte la violència en l’àmbit de la parella.
– Les retallades sistemàtiques tant del Govern de l’Estat com del Govern de la Generalitat en tots els recursos públics i, més concretament, en els recursos especialitzats contra les violències masclistes.
– Que és urgent acomplir els acords de la Resolució 11/XI sobre l’eradicació de la violència masclista del Parlament de Catalunya.
– Que el Govern de la Generalitat de Catalunya permet que la Xarxa d’Atenció i Recuperació Integral per a les dones en situació de violència masclista sigui deficitària amb un alt nivell de descoordinació i precarietat de tota la Xarxa.
– La capacitat d’autonomia econòmica de les dones a Catalunya, des de la crisi, ha minvat de manera alarmant i la dependència esdevé un escull important per trencar situacions de violència.
– Que, a dia d’avui, a Catalunya hi ha hagut, en el segon semestre de l’any, 8.020 denúncies però només 3.582 agressors detinguts.
– La suspensió del Tribunal Constitucional dels articles de la Llei 17/2015, d’igualtat efectiva de dones i homes incomplint, així, el Conveni d’Istambul del Consell d’Europa.
– Que la Llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista encara no es troba desplegada i no compta amb dotació pressupostària suficient.
– Que el sistema judicial es resisteix a incorporar la formació especialitzada en els Plans de Formació obligatòria i continua reproduint estereotips patriarcals que, lluny de contribuir a eradicar les violències, les reforça.
– La violència sexual que pateixen les dones i les nenes refugiades, tant en els països d’origen del conflicte com en el procés de trànsit i en els països d’acollida.
Denunciem, per tant, una manca de voluntat política efectiva per eradicar les violències masclistes. I també des de CCOO exigim:
– La urgent adopció d’un pla de seguretat i d’atenció digna per a les persones desplaçades, refugiades i demandants d’asil seguint les recomanacions de les Nacions Unides. La prevenció contra les violències masclistes ha de ser una política.
– El respecte dels acords internacionals per a la protecció de les dones davant situacions d’emergència social, com els conflictes bèl•lics o les demandes d’asil o de seguretat.
– El compliment per part de totes les administracions del que estableix el Conveni del Consell d’Europa, Protocol d’Istambul-GREVIO, sobre la prevenció i la lluita contra la violència cap a la dona i la violència masclista.
– Al Govern de l’Estat que desplegui el Pacte d’Estat amb recursos econòmics, que posi en marxa totes les seves disposicions, especialment les que fan referència a l’ampliació dels àmbits de la violència més enllà de la parella en la Llei 1/2014 de Mesures de protecció integral contra la violència de gènere, les mesures de prevenció, l’acompanyament judicial personalitzat per a que les dones que pateixen violència puguin tenir més seguretat i protecció, i que es posi en marxa un protocol de suport a les dones que retiren les denúncies o que en el Pacte per l’Educació s’hi inclogui la formació en igualtat i prevenció de la violència masclista.
– Que es despleguin els jutjats especialitzats en violència contra les dones, amb personal format i recursos necessaris, i que s’abordi la problemàtica de l’alt nombre de denegacions d’ordres de protecció que impossibilita l’acreditació com a víctima i l’accés a drets i prestacions.
– Optimitzar la coordinació institucional i cooperació judicial i policial entre el conjunt de les administracions públiques i els diferents professionals implicats.
– Instem al Parlament de Catalunya a activar l’Acord social per a l’eradicació de la violència masclista.
– Que el Govern de la Generalitat dissenyi un pla integral de suport a la Xarxa d’atenció i recuperació integral per a les dones en situació de violència masclista.
– Que el Govern de la Generalitat desenvolupi la Llei d’igualtat efectiva de dones i homes, i desplegui plenament la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista, amb recursos humans i econòmics suficients.
– Que el Govern de la Generalitat garanteixi la xarxa amb els recursos i serveis locals i comarcals, de protecció, suport i seguiment a les dones que pateixen violència masclista per part de parelles o ex parelles, sense que l’absència de la denúncia sigui un pretext per actuar des dels serveis públics.
– Dotar la Inspecció de Treball de personal format i especialitzat en gènere que pugui actuar d’ofici per detectar i identificar discriminacions laborals, sobretot en professions feminitzades.
– L’adopció de mesures en les relacions laborals que afavoreixin la tolerància zero a l’assetjament sexual, per raó de sexe i per raó d’orientació sexual; l’adopció de mesures que impulsin la participació de les dones en la negociació col•lectiva, i de mesures per obligar les empreses a garantir polítiques de no-discriminació de les dones.
– Implementar noves actuacions i mesures per a la contractació i foment de l’ocupació de les dones víctimes de la violència de gènere i garantir i assegurar la difusió d’informació del conjunt de recursos, drets i prestacions existents.
– Impulsar campanyes de sensibilització i formació en l’àmbit laboral contra les violències masclistes.
– Desenvolupar una atenció sanitària integral, mitjançant l’establiment d’equips multidisciplinaris que tinguin com a objectiu l’assistència i prevenció de la violència contra les dones.
– Garantir una cartera bàsica de serveis i prestacions socials per a l’assistència integral de dones víctimes de la violència masclista.
– Que les mesures i els recursos incloguin tant la violència exercida en l’àmbit de la parella com les agressions sexuals al carrer, l’assetjament sexual i per raó de sexe i d’identitat sexual en l’àmbit laboral, la tracta amb finalitats d’explotació sexual i laboral de dones i nenes i tot tipus de violències masclistes.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 24 de novembre de 2016