Nota qualitativa de les darreres dades de l’EPA
Creixen les taxes de temporalitat i de parcialitat. Una de cada tres persones ocupades treballa a temps parcial i una de cada cinc té un contracte a temps parcial.
El 30% de la reducció de l’atur no es deu a nova ocupació, sinó al fet que Catalunya ha perdut a 51.000 persones de 16 i més anys i a que hi ha 39.000 persones actives menys que fa un any.
1. La població activa continua decreixent
En el segon trimestre de 2014, la població activa catalana -persones entre 16 i 64 anys amb feina o que en busquen, però estan desocupades- s’ha reduït en 51.000 persones, cosa que fa evident el continu procés de regressió demogràfica que patim des del 2011, i que en gran part es deu a la sortida de població activa d’origen estranger, en més de 86.600 persones entre el 2013 i el 2014, davant la inexistència d’oportunitats laborals, però també a l’emigració de joves autòctons.
A Catalunya hi ha 9.600 persones actives més que el trimestre anterior, una xifra molt minsa tenint en compte que el segon trimestre concentra la temporada d’estiu, i 39.000 menys que fa un any. El fet que les dones actives hagin crescut en 13.000 durant aquest període i que, per tant, tota la reducció d’activitat sigui masculina, ha suavitzat la caiguda.
L’explicació d’aquesta caiguda de població activa és demogràfica, però, sobretot, econòmica i més concretament, laboral. El desànim entre la població que roman al país per la prolongació de la crisi creix i es manifesta en una major inactivitat.
2. Insuficient i precària creació d’ocupació
La darrera EPA mostra un increment de l’ocupació de 99.000 persones més que fa un any. Aquesta dada és positiva, però insuficient, si tenim en compte la destrucció de llocs de treball que s’ha produït amb la crisi.
L’ocupació que es crea és temporal i a temps parcial, i condemna els nous ocupats a unes condicions cada cop més precàries de treball. Un de cada tres nous ocupats respecte de l’any 2013 tenen contracte a temps parcial i un de cada cinc un contracte temporal.
La taxa de temporalitat -que havia baixat a l’inici de la crisi, no per estabilitat de la contractació, sinó perquè els primers llocs de treball a desaparèixer van ser els temporals- ha pujat i se situa en el 18,37%.
Per la seva banda, la parcialitat -en gran proporció no desitjada- afecta al 16,18% del total de la població ocupada i s’enfila fins al 24,25% entre les dones i ha crescut 1 punt percentual i mig respecte del segon trimestre del 2013.
Un mateix lloc de treball pot ser compartit per més d’una persona: treballant jornades parcials o sent ocupat per diverses persones amb contractes temporals.
La reforma laboral no ha complert els seus -teòrics- objectius principals: la creació d’ocupació i l’estabilitat laboral. Fins fa pocs mesos, no s’ha aturat la destrucció de llocs de treball i encara hi ha al nostre país 770.000 persones desocupades i la nova ocupació és tota precària.
3. El sector serveis concentra la totalitat de la nova ocupació el darrer any
La pràctica totalitat de la variació de l’ocupació s’ha creat al sector serveis. Les activitats relacionades amb el turisme, com l’hostaleria i la restauració concentren la major part d’ocupats.
Aquest fet posa de manifest la feblesa d’una estructura econòmica i d’ocupació amb la qual es pretén sortir de la recessió.
Cal una aposta decidia i ferma per la indústria al nostre país, com a sector generador d’ocupació i de valor afegit.
4. Es mantenen xifres vergonyoses d’atur i una taxa de desocupació del 20,2%
Tot i que s’ha reduït de forma important el nombre de persones aturades, en la mateixa línia que ho ha fet el nombre de persones inscrites com a demandants d’ocupació, no es pot perdre de vista que 770.000 persones a Catalunya no tenen feina, o el que és el mateix, que 1 de cada 5 persones que volen treballar, no poden fer-ho.
No tota la reducció d’atur es tradueix en ocupació, ja que el 30% de les sortides de l’atur corresponen a la disminució de la població de 16 i més anys i a la caiguda de la població activa.
Els missatges triomfalistes que alguns responsables polítics llencen, haurien de contenir-se davant la persistència de l’atur, la lentitud de la creació d’ocupació, la creixent precarització laboral, la pèrdua de població i d’activitat i el drama de l’atur de llarga durada i la desprotecció.
Respecte el segon trimestre del 2013, l’atur a Catalunya s’ha reduït en gairebé 139.000 persones, mentre que respecte el trimestre anterior, ho ha fet en pràcticament 70.000.
Tot i aquest fet positiu, el cert és que el 61,7% de les persones a l’atur fa més d’un any que no treballen i el 40,7% en fa més de dos. El segon trimestre del 2013, els aturats superiors a dos anys eren el 58,3% del total, la qual cosa evidencia l’empitjorament de la situació. L’atur s’està cronificant per a moltes persones.
La prolongació de la situació d’atur té efectes devastadors per a les persones afectades, no només en l’àmbit individual i familiar, sinó també en el professional, ja que quan més temps s’està allunyat del mercat de treball, menys possibilitats hi ha de retornar-hi. Aquest desfasament professional pot veure’s agreujat per la manca d’oferta pública d’accions per a la inserció laboral, com per exemple formació ocupacional, orientació professional o processos d’acreditació de competències professionals, entre d’altres com a conseqüència de les retallades pressupostàries en polítiques d’ocupació i la no priorització de les persones en les agendes polítiques.
Però l’altra gran conseqüència del perllongament de l’atur és l’esgotament de prestacions, subsidis i ajuts. En aquest sentit, cal garantir i reforçar la protecció que presten les prestacions i subsidis per atur i no amenaçar amb retirar la prestació a qui rebutgi dues ofertes de treball, primer perquè s’està llençant un missatge que la situació d’atur és voluntària i segon perquè porta implícita la idea que el frau és generalitzat entre els beneficiaris de prestacions.
La nova pobresa de qui ha perdut la feina i també els ingressos econòmics creix i el risc de fractura social també va a l’alça, mentre el Govern no dóna resposta en forma de renda garantida de ciutadania que asseguri els ingressos mínims de subsistència a qui no té recursos ni feina per a aconseguir-los.
5. L’atur entre els joves es manté i entre els majors de 45 anys va a l’alça
Tot i la reducció general del nombre d’aturats i la baixada que es produeix entre persones de 25 a 44 anys, el cert és que els joves menors de 25 anys no aconsegueixen trobar una feina.
Pel que fa a les persones majors de 45 anys aturades, no para de créixer la seva proporció, que ha passat a del 31,2% el segons trimestre de 2013 al 34,2% del total d’aturats. Aquest fet, combinat amb l’increment de la durada de l’atur pot suposar per a un enorme col·lectiu de treballadors amb plenes capacitats per a treballar, no tenir oportunitats de retorn al mercat laboral i extremes dificultats de subsistència.
Els joves i els majors de 45 anys són col·lectius prioritaris de les polítiques d’ocupació a escala europea, estatal I catalana. Calen majors esforços perquè els joves tinguin oportunitats d’incorporar-se al mercat de treball, però també perquè els treballadors i les treballadores amb experiència i plenitud de capacitats puguin retornar a la feina. I articular, mentre l’ocupació no sigui possible en tots els casos, mesures de protecció social i econòmica.
Per tot això creiem que continuem en una situació d’emergència social, tot i la minsa millora d’alguns indicadors.
És necessari abocar tots els esforços en la recuperació de l’activitat i de l’ocupació.
Calen ingressos públics per fer polítiques públiques, per això mostrem el nostre rebuig a la reforma fiscal proposada pel Govern central, que porta implícita la pèrdua de recaptació pública i la capacitat d’implementar polítiques públiques per a ocupació i la protecció social.