Darreres notícies
Dilluns, 5 de juliol, la responsable del Projecte d’Emergència d’Ajuda a Iraq viatjarà cap a aquest país
Marisa Elguero, responsable del Projecte d’Emergència d’Ajuda a Iraq, que porta a terme la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO, viatjarà a aquest país amb l’objectiu de conèixer les diferents realitats, fent el seguiment i el control del projecte.
La campanya «Un llapis per a Iraq» continuarà oberta a Catalunya fins el 31 de desembre.
Marisa Elguero, en nom de la Fundació Pau i Solidaritat, també realitzarà un seguiment de la situació dels refugiats palestins, tant al Líban com a Jordània, i participarà en la reunió internacional de Beirut de commemoració del XXII aniversari de la matança de Sabra i Chatilla.
Oficina de premsa
CCOO Vallès Oriental – MaresmeLes dades de l’atur registrat a Catalunya mostren un augment de l’atur, l’excessiva dependència de les activitats estacionals i una altíssima temporalitat en la contractació
L’atur registrat del mes de juny ha baixat a Espanya en 28.015 persones, i se situa el total d’aturats registrats en 1.626.134 persones. A Catalunya, en canvi, s’ha registrat un augment en 1.314 persones, i el total d’aturats registrats se situa en 195.057 persones.
En termes interanuals, a Espanya es registra un augment de l’1,59 % del nombre d’aturats, és a dir, aquest mes de juny hi ha 25.462 aturats més que el mateix mes de l’any anterior. A Catalunya, l’augment interanual és de 2.353 persones, cosa que significa un augment respecte el mateix mes de l’any anterior d’un 1,22 %.
Aquestes dades mostren la inestabilitat del nostre mercat de treball, molt dependent de l’estacionalitat, com mostra el canvi de tendència respecte als mesos de maig i abril, en els quals es van registrar descensos en l’atur registrat.
Des de CCOO, volem fer especial menció al fenomen de la precarietat laboral i al fet que la reducció de l’atur hauria d’anar lligada amb una millora de la qualitat de l’ocupació. En canvi, continuem tenint un mercat de treball amb uns índexs de temporalitat molt elevats, en què la creació d’ocupació es concentra en contractacions temporals. Només un 13,61 % de tots els contractes realitzats aquest mes de juny han estat de caràcter indefinit. Això, comporta una dependència dels treballadors/es vers la conjuntura econòmica, que és especialment notable en el cas de les dones. Per tant, calen accions específiques per reduir aquesta temporalitat, sobretot en el cas de les dones, que en són les més afectades i que, en una situació de reducció generalitzada de l’atur, segueixen oferint pitjors dades que els homes.
CCOO considera urgent que el Govern adopti mesures destinades a modificar els factors estructurals de l’economia productiva espanyola, lluitant contra la segmentació del mercat de treball, la inestabilitat, la dependència en els elements conjunturals i incidint en aquells sectors que aporten més valor afegit. Una estratègia de competitivitat que no es basi en els baixos costos laborals i en la contractació temporal. Actualment, els dèficits estructurals en formació, R+D i infraestructures s’evidencien com els colls d’ampolla d’una economia que es veu molt afectada pels canvis de l’entorn i que desaprofita els anys de bonança econòmica per adequar-se i guanyar en capacitat de resposta.
CCOO reclama al Govern que reorienti la seva política laboral i industrial i que consensuï, amb els agents econòmics i socials, les mesures que millorin la situació competitiva de la nostra economia: polítiques de formació adequades, polítiques de R+D, infraestructures, polítiqes socials que desenvolupin especialment el sector de serveis a les persones dependents, augment dels recursos destinats als serveis públics d’ocupació i la posada en marxa de meses sectorials que permetin anticipar-nos a les possibles crisis.
En paral·lel, CCOO reclamem al Govern de la Generalitat
– impulsar el SOC, dotant-lo de major dinamisme en el tracte a les persones aturades, i actuar de manera decidida en els processos d’intermediació i recol·locació de treballadors d’empreses que tanquen;
– adoptar les mesures oportunes davant del Govern central per garantir les sentències de Tribunal Constitucional sobre FC i fer efectiva la territorialització dels fons de formació contínua i la gestió més a prop de les empreses i els treballadors;
– i treballar en el desenvolupament de l’Acord per a la Competitivitat, la Internacionalització i la Qualitat de l’Ocupació de l’Economia Catalana, amb compromisos concrets i recursos públics per tal de posar en marxa les mesures i els instruments que permetin un nou model de competitivitat de l’economia catalana, basat en una producció d’alt valor afegit, amb més inversió en tecnologia, més R+D+i, més formació i qualificació i internacionalització de l’economia catalana i major cohesió social.Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 2 de juliol de 2004CCOO de Catalunya exigeix que la investigació es realitzi sense interferències de cap tipus, i sense culpabilitzar de forma prèvia i generalitzada el col·lectiu dels funcionaris
CCOO de Catalunya considera imprescindible que la investigació del Departament de Justícia es realitzi sense interferències de cap tipus i que arribi fins a les últimes conseqüències, i exigeix que no es culpabilitzi de forma prèvia i generalitzada el col·lectiu de funcionaris de presons, que treballa en unes condicions límit per la manca de recursos existent en l’actualitat.
CCOO exigeix també que el mateix Departament de Justícia actuï jurídicament contra els organismes o entitats que han fet imputacions falses i no demostrades contra el col·lectiu de funcionaris de presons.
Des del començament, CCOO de Catalunya ha dit que el problema s’inicia amb l’agressió que van patir els funcionaris del Centre Penitenciari de Quatre Camins quan portaven a terme la seva feina. Fruit d’aquella agressió va resultar ferit molt greu el sotsdirector de règim del centre, i dos funcionaris més van patir agressions i un va estar segrestat, despullat i va patir agressions a la seva integritat moral.
La investigació oberta pel Departament, que CCOO ha defensat des de bon començament, hauria d’aclarir els motius i les causes del motí, i les responsabilitats individuals dels participants, però lluny d’això s’ha convertit en un punt de controvèrsia que no beneficia ningú i dóna peu a interferències oportunistes.
CCOO manifesta amb rotunditat el seu suport al col·lectiu de treballadors i treballadores de serveis penitenciaris de Catalunya, i condemna la desautorització indiscriminada i permanent del col·lectiu que s’està produint darrerament des de determinants àmbits.
CCOO demanem als mitjans de comunicació que actuïn amb la responsabilitat i l’ètica professional que se’ls reconeix i no alimentin especulacions que no ajuden gens a aclarir què va succeir realment el dia 30 d’abril al Centre Penitenciari de Quatre Camins. També reclamem el tracte imparcial dels esmentats mitjans per posar cadascú al seu lloc i evitar acusacions generalitzades de maltractaments a tot un col·lectiu professional.
Per finalitzar, CCOO de Catalunya reclama atenció sobre les condicions de massificació de les presons i la manca de mitjans humans i tècnics. A les presons catalanes avui gairebé es duplica la capacitat real de les places, i per això reclamem a l’Administració el compliment del seu compromís d’inversions en equipaments. Molt possiblement els fets del 30 d’abril no haurien succeït amb uns equipaments suficients que permetessin unes condicions de vida dignes de les persones recluses, que respectessin els drets i la seva dignitat.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 30 de juny de 2004Declaración de Barcelona: «EL TRABAJO PATRIMONIO DE LA HUMANIDAD». (01/07/2004)
Feu clic per llegir el document en castellano, français o english
El treball, patrimoni de la humanitat
En l’inici del nou segle, el món ha aconseguit avanços extraordinaris en innovació tecnològica i científica i en els recursos materials disponibles, però el diagnòstic en matèria laboral no pot ser més preocupant.
És necessari i urgent un canvi de rumb en les polítiques nacionals i internacionals, per tal d’aconseguir un nou ordre econòmic i social, més just i solidari, centrat en el desenvolupament sostenible i en el treball estable i amb drets per a tothom. El canvi també ha d’afectar el moviment sindical, que ha de sumar esforços i trobar una nova unitat en l’àmbit mundial per tal de poder afrontar els nous reptes que planteja la globalització.
Per aquest motiu, demanem el reconeixement del treball com a patrimoni de la humanitat, com a senyal del seu valor i de la necessitat de fer-lo accessible a tots els ciutadans i ciutadanes amb plenitud de drets i de dignitat.
Els delegats del sector de muntatge i manteniment de Tarragona donen el seu suport al preacord del 29 de juny
Finalment, les federacions del metall de CCOO i UGT de Catalunya signaran l’acord del sector del muntatge i el manteniment de Tarragona, el proper dijous, 8 de juliol, al Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, després que avui els delegats i les delegades del sector hagin mostrat el seu suport majoritari amb 200 vots a favor i 5 en contra.
El preacord, signat el 29 de juny i ratificat avui, recull l’estabilitat dels llocs de treball amb una clàusula de subrogació en cas de canvi de contracta, que permetrà l’estabilitat laboral dels treballadors del sector, i també recull la regulació d’un plus d’aturada i retens, que estableix noves condicions econòmiques per als treballadors del sector, i una regulació específica en els temes de prevenció de riscos laborals, amb la creació de comitès de seguretat i salut de la Intercontratas.Document Escola d’estiu de la Federació de Construcció i Fusta de CCOO de Catalunya
Declaració de Barcelona: «El treball, patrimoni de la humanitat»
A l’inici del nou segle i a pesar dels avanços extraordinaris a que el món ha arribat, com mai en la història, sobretot en la innovació tecnològica i científica i en els recursos materials disponibles, el diagnòstic, pel que fa al treball, no podria ser més preocupant.
Centenars de milions d’homes i dones veuen negat el seu accés a un treball digne. L’atur segueix sent una xacra en molts països i les noves formes de treball, massa sovint, lluny de millorar la qualitat, incrementen la precarietat del treball. El treball infantil contínua sent una realitat molt estesa i el treball femení és tractat de forma discriminatòria.
Al seu torn els drets laborals pateixen retallades de tot tipus sota la pressió i el xantatge d’una globalització de tendència neoliberal que s’ha convertit en el major vehicle de desregularització social en nom d’una competitivitat elevada a criteri únic de les decisions econòmiques.
Un canvi de rumb és necessari i urgent en les polítiques nacionals i internacionals, a fi d’arribar a un nou ordre econòmic i social més just i solidari, centrat en el desenvolupament sostenible i en el treball decent, tal com proposa la OIT, i amb drets per a tots i totes.
No obstant això, aquest canvi de rumb no es donarà si no es restableix una nova jerarquia de valors que considerin el treball amb la preeminència que li correspon, com una de les manifestacions més elevades de l’activitat humana, i sense que les cultures del treball tornin a impregnar la cultura i el conjunt de les nostres societats.
Per això cal acabar amb la visió que redueix el treball a una mera variable econòmica desconeixent el significat que té en la vida de les persones i la seva importància com vector d’integració social i ciutadana.
En aquest sentit fem una crida al reconeixement del treball com patrimoni de la humanitat, com a senyal d’una nova presa de consciència del valor inestimable del treball i de la necessitat de fer-lo accessible a tots i a totes amb plenitud de drets i de dignitat.
Barcelona, 1 de juliol de 2004.
Podeu consultar la Declaració final de Barcelona: «El treball, patrimoni de la humanitat» en diverses llengües en l’apartat de documents d’aquesta mateixa pàgina web.
Emilio Gabaglio, director del diàleg, els secretaris generals de la CES, la CMT, la CIOSL, i els de CCOO i UGT clausuraran el diàleg «Les Cultures del Treball»
Aquest dijous, 1 de juliol, es clausurarà el diàleg «Les Cultures del Treball». En l’acte de clausurà hi participaran, juntament amb el director del diàleg, Emilio Gabaglio, secretari de la Confederació Europea de Sindicats (CES), els secretaris generals de les internacional sindicals CMT i CIOSL, així com els secretaris de CCOO i UGT, José M. Fidalgo i Cándido Mendez. A les 12 hores, tots ells efectuaran una roda de premsa en què presentaran les conclusions de les jornades.
El tema central d’aquesta darrera jornada serà el de «Sindicats, reptes i canvis».
La transformació que estem vivint del món del treball, produïda tant per l’avanç cap a la societat del coneixement com per la globalització i la interrelació entre les economies i les societats del planeta, planteja nous reptes al moviment sindical.
Durant el dia es debatrà sobre:
– ‘Cal regular la representació dels treballadors i treballadores en les empreses multinacionals?
– ‘Cal prioritzar les garanties dels drets socials per sobre dels acords comercials?
– Els sindicats, ‘han d’establir noves estratègies unitàries per plantar cara a la globalització i als canvis tecnològics en l’àmbit mundial?
– Els sindicats, ‘han de buscar noves fórmules per incorporar els nous col·lectius socials al moviment sindical?Els seminaris seran «Globalitzar drets socials», «Sindicats i empreses multinacionals» i «Noves feines, sindicats nous», i es desenvoluparan al llarg del matí.
A la tarda, a partir de les 15:00 hores, tindrà lloc la taula rodona «Sindicats, reptes i canvis», que presidirà l’alemany Reiner Hoffmann, membre de la CES, i que tindrà com a ponents Alain Touraine, de l’École des Hautes Études en Sciences Sociales, l’argentí Julio Godio, de l’Instituto del Mundo del Trabajo, Jelle Visser, de l’Amsterdams Instituut voor Arbeistudies, Barry Bluestone, de la Universitat de Boston, el parlamentari búlgar Krastyo Petkov i l’hongaresa Csilla Kollonay, de la Universitat Central Europea.
L’acte de clausura del diàleg «Les Cultures del Treball» començarà a partir de les sis de la tarda i comptarà amb les intervencions de Juan Somavía, director general de l’OIT, Guy Ryder, secretari general de la CIOSL, Willy Thys, secretari general de la CMT, John Monks, secretari general de la CES, José María Fidalgo, secretari general de CCOO, Cándido Méndez, secretari general de la UGT, i Emilio Gabaglio, director internacional del diàleg.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 30 de juny de 2004Aprovada al Parlament de Catalunya la Llei «Per l’educació dels infants de 0 a 3 anys»
Avui, el Parlament de Catalunya, desprès d’un llarg procés, que es va iniciar al «MUCE 0/3» fa uns quants anys i que tenia com a objectius el reconeixement de l’etapa 0/3 com una part més del dret a l’educació dels infants, la creació de la xarxa pública de llars d’infants a Catalunya i la garantia de qualitat per aquesta etapa educativa, ha aprovat la «Llei per l’educació dels infants de 0 a 3 anys». Aquesta llei ha estat producte de la Iniciativa Legislativa Popular presentada al Parlament fa ja dos anys per una Comissió Promotora constituïda pel MUCE, la Confederació de Veïns de Catalunya i la Unió de Consumidors, recolzada per més de 100.000 signatures.
La Llei, aprovada al Parlament per unanimitat dels grups parlamentaris suposa:
– El reconeixement del caràcter educatiu de l’etapa.
– El compromís del Govern de la Generalitat d’impulsar el desenvolupament de la xarxa pública, incloent un mínim de 30.000 places públiques en quatre anys, respectant l’equilibri territorial, les zones socialment desfavorides i les fluctuacions de la demanda.
– L’elaboració d’un Mapa escolar de l’etapa, en el termini de sis mesos, que ha d’incloure llars d’infants de titularitat pública i privada.
Per CCOO, aquest és un primer pas en la qualitat de l’ensenyament de l’alumnat de 0 a 3 anys i es compromet, dins la Comissió Promotora, a fer un seguiment d’aquesta llei.
Però des del nostre sindicat exigim en el seu desenvolupament:
– Un finançament suficient, contribuent i equitatiu, identificat en els pressupostos, per part del Govern.
– Que el servei sigui universal i que l’Acord Marc amb els municipis suposi una veritable gratuïtat del servei dotant els ajuntaments amb recursos econòmics suficients
– La negociació d’un Acord Marc sobre les condicions laborals de les persones que hi treballen i s’estableixi amb celeritat un protocol amb els sindicats
– Que es compleixin els terminis de la Llei establerts pel 2008.