Durant més de cinc mesos, el Comitè d’Empresa de Codorniu, de St. Sadurní, ha fet tots els esforços possibles per arribar a un acord en la negociació del conveni col·lectiu abans de l’inici de les vacances. Això no ha estat possible per la postura intransigent i immobilista de l’empresa. Són molts els punts que des del Comitè s’han retirat per tal que es pogués arribar a un acord satisfactori per a ambdues parts.

Vam començar aquesta negociació amb l’esperança que fos el conveni del canvi, el conveni que ens havia de portar a començar una nova etapa pel que fa a les relacions laborals, és a dir, més comunicació, diàleg, participació i col·laboració. Bé, això no ha estat així. Sembla que hi ha un interès per part de la empresa a portar les negociacions als extrems, allargant-les fins a les èpoques crítiques: «setembre/desembre». Des del Comitè d’Empresa no donem crèdit, i sí, en canvi, moltes facilitats per arribar a acords. Tot i així, ha estat impossible.

La postura de l’empresa és tal que, a hores d’ara, més que lluita per la signatura del conveni, els treballadors i les treballadores de Codorniu, de St. Sadurní, lluitem per mantenir la dignitat que sens dubte l’empresa ens vol prendre.

Actualment, dels 16 punts inicials, només en queden 7, dels quals dos ja estant pactats, i els altres 5 han vist rebaixades les seves pretensions inicials, i a última hora només demanem el mateix que s’ha donat als nostres companys del sector en la signatura dels seus últims convenis, és a dir, ni més ni menys que ningú.

L’increment salarial, la reducció d’hores i l’ajuda escolar són els punts que actualment tenen bloquejada la negociació.

Davant aquesta situació, el Comitè d’Empresa de Codorniu, de St. Sadurní, com a primera mesura convocarà una aturada de dues hores el proper dia 14 de juliol, d’11 a 13, en la qual durant la primera mitja hora es procedirà a la penjada de pancartes i desprès i haurà una assemblea informativa dirigida a tots els treballadors/es.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 8 de juliol de 2004

El Departament de Migracions de CCOO de Catalunya fa una valoració positiva de les mesures en matèria d’immigració proposades ahir per la Generalitat al Govern central, ja que corregeixen un desajustament entre la normativa i la realitat existent.

En primer lloc, les mesures proposades, que el Govern català ja ha fet arribar a la Secretaria d’Estat d’Immigració, poden comportar l’inici d’un canal ordinari de regularització inexistent fins avui. A més, signifiquen un canvi radical amb les polítiques discriminatòries del PP.

Cal destacar que les mesures han estat elaborades amb la participació del teixit social, i molt especialment dels sindicats majoritaris. Així doncs, el document recull la majoria de les propostes que CCOO havia enviat a la Generalitat.

Entre els elements destacats i nous de millora hi ha:
-l’arrelament laboral,
-l’arrelament social,
-la irregularitat sobrevinguda i
-les ordres d’expulsió.

Des del sindicat, creiem que el treball fet per la societat, i en especial per CCOO de Catalunya, combinant negociació i mobilització, amb propostes assenyades per donar resposta a la situació de la immigració irregular, és la millor manera d’aconseguir canviar el trist panorama que ens van deixar els anys de govern del PP.

CCOO ha defensat un acord entre les organitzacions sindicals més representatives, la patronal i l’Administració (l’autonòmica i l’estatal) per tal d’establir mesures de regularització efectives, ben diferents dels processos de regularització extraordinària, que no serveixen per arreglar el problema.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 8 de juliol de 2004

La concentració convocada per a avui a les 12 hores davant de la Conselleria de Justícia, per part dels funcionaris de presons, té com a objectiu donar suport a l’exigència de la immediata aplicació del pla de xoc a les presons, que permeti fer front a una situació límit.

CCOO volem deixar constància que:

– Fins ara, l’increment de personal del pla de xoc ha estat nul. Si tenim en compte que s’han traslladat cap a les presons de la resta de l’Estat 30 companys/es, que no han cobert les places dels companys/es que van aprovar l’oposició del grup B i que han cobert l’increment de places de tractament amb personal que feia fins ara funcions de vigilància, tot això ha fet que a hores d’ara hi hagi menys treballadors de vigilància.

– L’augment de material de seguretat promès encara l’esperem. Ja ni parlem dels ordinadors per substituir les velles i espatllades màquines d’escriure.

– L’oferta pública i la convocatòria de les oposicions (593 places) no s’ha realitzat fins ara, i això que van dir que es publicaria al mes de juny.

– De centres penitenciaris nous, només s’està construint, i amb força retard, el Departament de règim tancat del C.P. Quatre Camins, que ja estava planificat per l’anterior Govern. Encara no tenen clar ni com ha de funcionar aquest departament, ni quin personal hi anirà, ni quins programes de tractament s’hi aplicaran. Si tinguessin pressa realment, hi treballarien tots els dies.

– No han prestat l’assistència legal als treballadors quan s’han personat als jutjats arran dels fets del dia 30 d’abril. Incomplint el compromís personal del conseller, així com els preceptes legals.

– Cal que la Conselleria, coneixent les condicions de treball a les presons, reconegui socialment la tasca dels treballadors i treballadores de presons.

L’acord del sector del muntatge i el manteniment s’ha signat avui i formarà part del conveni col·lectiu minerometal·lúrgic de la província de Tarragona. Aquest document afecta 7.000 treballadors de la zona i ha estat signat a la seu del Departament de Treball i Indústria per la Federació Minerometal·lúrgica de CCOO de Catalunya, MCA UGT i la patronal APEMTA.

Segons el secretari general de la Federació Minerometal·lúrgica de Catalunya de CCOO, Vicenç Rocosa, «aquest acord serà un precedent històric per al sector al nostre país», ja que es tracta d’una negociació sectorial que encara no ha dut a terme cap altra província.

Les dues federacions dels sectors metal·lúrgics de CCOO i UGT han negociat durant dos anys amb la patronal del sector, l’Associació Provincial d’Empresaris del Metall de Tarragona (APEMTA), per obtenir aquest document, que millora les condicions dels treballadors d’aquest sector, fortament dependent d’empreses subcontractades i de la temporalitat contractual.

Els sindicats han aconseguit les seves reivindicacions després de llargues negociacions amb la patronal i diverses jornades de vaga, de febrer a juny d’enguany, que han obtingut un èxit massiu d’assistència.

Un dels principals objectius de l’acord és donar més estabilitat laboral als treballadors del manteniment dels sectors elèctric, nuclear, petrolier i parcs temàtics, mitjançant mecanismes com ara la clàusula de subrogació.

La clàusula d’estabilitat en el lloc de treball, o clàusula de subrogació, obliga les noves empreses subcontractistes a mantenir els treballadors de l’anterior contracta.

Finalment, s’han incorporat en aquesta negociació nous punts com el plus de parada, el de reforç i el de torns i nocturnitat, així com un capítol destinat a la salut laboral.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 8 de juliol de 2004

Analitza les peculiaritats de la nova regulació del SMI. Per accedir-hi
cliqueu aquí

Podeu consultar el text íntegre del Reial Decret-llei que regula el salari mínim professional a la web de LEGISLACIÓ BÀSICA. Trieu la paraula SALARI MÍNIM del desplegable de paraules clau.

Data d’actualització: 08-juliol-2004

A judici de CCOO, les declaracions del president de Foment del Treball sobre la despesa social són irrellevants i no tindran cap incidència en la marxa del diàleg social, en la mesura que no responen a la realitat.

Les afirmacions fetes pel senyor Rosell no tenen cap fonament en les dades reals, i només responen a l’obsessió ultraliberal d’alguns sectors empresarials. En els darrers anys, la despesa social espanyola ha crescut menys que la riquesa nacional (PIB). Mentre la despesa social a Espanya baixava entre el 1997 i el 2000 un 0,9 %, el PIB creixia en el mateix període en un percentatge al voltant del 4 % anual. España és un dels països que menys destina a protecció social, el 20 % del PIB en l’any 2000, mentre que la UE destinava el 27,3 % del PIB de mitjana. Per cert, alguns dels països europeus més dinàmics econòmicament són també els que tenen més despesa social, com Suècia, Dinamarca, Finlàndia o Holanda. El mateix es pot dir en relació a la despesa en pensions: mentre España gasta només un 9,5 % del PIB, la UE destina de mitjana el 10,4 % del seu PIB a pensions públiques (un 13 % si s’exclouen Regne Unit i Irlanda, que tenen sistemes privats de pensions). Tampoc és cert que els nostres costos laborals ‘entre els quals s’inclouen els de seguretat social- siguin els més elevats de tot Europa. Espanya té uns costos laborals unitaris de 24.237 euros per treballador/any, mentre que la Unió Europea dels 15 té una mitjana de 36.631 euros de mitjana/any. És a dir, el cost laboral espanyol representa un 66 % respecte a la mitjana de la Unió Europea.

CCOO defensa la necessitat de millorar el sistema de protecció social, a partir de tres eixos: Continuïtat de la reforma del sistema de pensions, a partir de la renovació durant aquesta legislatura dels acords de 1996 i 2001. Dedicar el major esforç pressupostari a l’establiment d’un sistema de prestacions per a les persones amb dependència, que, a més de resoldre un problema social, pot ajudar a millorar el sistema productiu, en la mesura que facilitaria una major incorporació de les dones a la feina assalariada. I un gran pacte sobre el sistema sanitari, que permeti acordar el ritme de creixement de la despesa sanitària, canviar el sistema de finançament i racionalitzar la despesa sanitària, especialment en l’apartat de medicaments. Aquests tres objectius són social i econòmicament viables en l’actual marc econòmic.

Més preocupant encara és la part de les declaracions en què el Sr Rosell sembla mostrar-se reaci amb la necessitat d’un canvi de model productiu. L’obsessió d’alguns sectors empresarials per aconseguir més desregulació laboral, per basar la competitivitat en un ajustament de costos, és avui un dels principals obstacles per a la modernització del teixit productiu del nostre país. El nostre país no necessita reduir la despesa social o més desregulació, sinó més inversió productiva i un canvi de cultura empresarial.

Els treballadors del servei de prevenció i extenció d’incendis de l’empresa Nissan han començat avui una vaga indefinida, que ha deixat aquesta important empresa del sector de l’automòbil sense aquest servei. Els bombers de la Nissan pertanyen a l’empresa Antigraff, que pertany al grup Eubolar, i des de l’any 2002 reclamen un conveni col·lectiu, ja que aquest sector no compta amb conveni propi. Això fa que aquests treballadors tinguin un salari que depèn directament de les hores extres que realitzen, a més de patir greus problemes de seguretat i risc d’accidents laborals.

La vaga indefinida no compta amb serveis mínims i ha estat conseqüència de la manca de diàleg de l’empresa Antigraff i de l’actitut indiferent de l’empresa contractant, Nissan, a l’hora de negociar el conveni, malgrat els diversos intents per part dels representants dels treballadors des de l’any 2002.