L’Ajuntament de Barcelona ens ha sorprès una vegada més amb la iniciativa de convertir tots els aparcaments al centre de la ciutat en «zones blaves», i «zones verdes» per als residents.

El que més ens sorprèn, però, és que l’Ajuntament no hagi començat per plantejar la proposta a l’organisme idoni per fer-ho, que és el Pacte per la Mobilitat, que ni ha conegut aquest tema ni s’ha reunit per debatre’l.

Aquesta és una mesura dràstica, i per a això cal el debat, la participació i el consens de totes les entitats i organitzacions implicades. Des del nostre punt de vista és incorrecte plantejar-ho i fer-ho públic per sorpresa.

CCOO estem d’acord a aplicar mesures que limitin el pes excessiu del trànsit privat i que augmentin la qualitat de vida dels ciutadans. Però això vol dir també garantir el transport públic d’una manera tan eficient i tan còmoda que ningú no trobi a faltar l’ús quotidià del vehicle privat. Sense mesures complementàries que assegurin l’eficiència i la suficiència de la xarxa pública, haurem de considerar que és una decisió molt vistosa, però una mica precipitada.

CCOO hem reclamat repetidament algunes d’aquestes mesures per a limitar el tràfic privat a la ciutat. Per nosaltres una decisió d’aquest tipus ha d’anar necessàriament acompanyada d’una política clara de potenciació del transport públic.

Ens referim a mesures com:

– Augmentar freqüències tant en transport de superfície, especialment en l’horari nocturn, com en el metro.

– Planificar la unificació de les dues línies de tramvia.

– Establir la nocturnitat del metro.

– Implantar noves línies d’interconnexió metropolitana que superin la radialitat encara existent.

– Planificar i assegurar els sistemes públics d’accés dels treballadors i treballadores als seus llocs de treball.

En un sistema de mobilitat tan complex com el que es dóna a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, cal pensar en situacions que poden afectar negativament les persones que necessiten utilitzar el seu vehicle a la ciutat com a eina de treball, persones amb mobilitat reduïda i persones amb baixos ingressos que es veuran castigades amb un increment de cost.

D’altra banda, el fet de fer pagar una taxa, per petita que sigui, i de limitar el temps d’aparcament per als residents sembla més una necessitat recaptatòria que quelcom que tingui a veure amb la millora de la mobilitat.

Prendre iniciatives com aquesta a hores d’ara ‘amb tots els problemes que té la mobilitat a l’àrea metropolitana des de fa temps’, sense anar acompanyada de debats i projectes més amplis, pot portar més problemes que solucions.

El govern municipal tindrà tot el nostre suport per reclamar al Govern de Catalunya i al central més inversions per al transport públic i totes aquelles mesures que, entre altres coses, acabin amb el greuge comparatiu que ha anat patint Barcelona respecte a Madrid, per exemple. Aquest plantejament segur que tindria l’aplaudiment de tota la ciutadania.

Ben al contrari, la mesura anunciada per decret i al marge dels seus incerts resultats, la previsió dels quals tampoc ha estat explicada, ajuda molt poc a crear opinió favorable a la mobilitat sostenible al nostre entorn, que se suposa que és el que tots volem.

Si voleu veure el document, cliqueu
aquí

El TJE ha condemnat Espanya per incomplir l’obligació de transposar la Directiva 89/391/CEE, modificada per la Directiva 95/63/CE, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut en relació a la utilització d’equips de treball per part dels treballadors. El TJE considera que el RD 1215/1997, de 18 de juliol -BOE del 07/08/1997-, sobre equips de treball va donar a les empreses un termini per adaptar els equips de treball superior al previst per la directiva.

La sentència té interès també perquè el tribunal considera que s’ha de resoldre malgrat el temps transcorregut, ja que la mala transposició de la directiva pot derivar en el fet que l’Estat espanyol tingui responsabilitat envers els drets dels afectats, per incompliment.

Podeu accedir al text íntegre de la sentència al web de JURISPRUDÈNCIA de la nostra pàgina. Trieu la paraula SALUT LABORAL–RISCOS LABORALS del desplegable de paraules clau.

Data d’actualització: 30-setembre-2004

EL TJE desestima el recurs d’anul·lació interposat pel Regne d’Espanya contra la directiva 15/2002, d’ordenació del temps de treball en el sector del transport, validant la inclusió a la mateixa directiva dels treballadors autònoms. El Govern espanyol pretenia que els transportistes autònoms no estiguessin afectats per l’esmentada directiva.

Podeu accedir al text íntegre de la sentència al web de JURISPRUDÈNCIA de la nostra pàgina. Trieu la paraula TREBALLADORS AUTONOMS o TREBALLADORS TRANSPORTISTES DE MERCADERIES del desplegable de paraules clau.

Data d’actualització: 30-setembre-2004

Se estima que existen unas 30 empresas directamente relacionadas con el producto y unas 70 colaborando en las diversas fases productivas, agrupando las primeras unos 1.500 trabajadores y una extensión de hasta 2.500 trabajadores colaboran en las segundas.

Los costes industriales de las empresas de grifería son diferentes, según los niveles de integración o especialización productiva de cada empresa.

En estos últimos años se acentúa la competencia de las importaciones masivas procedentes de Portugal, China y Marruecos, especialmente en los productos de gama baja y standard.

Las empresas tienden a especializarse, a profundizar en el diseño de productos e incorporar avances tecnológicos, desarrollando I+D, en definitiva impulsar productos de gama alta y mayor valor añadido, sustituyendo productos por producciones más standard y de precios bajos.

Ante la preocupación por la situación que está atravesando el sector, el sindicato montó una coordinadora donde, en primer lugar, se convocó a los delegados y delegadas de las empresas de grifería, para poder tener mayor información y así poder analizar la situación de las empresas.

Por otro lado, se mantuvo un contacto con las direcciones de las empresas, en el cual se detectó la preocupación que compartíamos tanto las organizaciones sindicales como las empresariales, y se buscaron alternativas y propuestas conjuntas que sean puestas en conocimiento de las administraciones y poder organizar mesas del sector para buscar soluciones a los problemas actuales.

CCOO considera imprescindible un compromís social i polític per l’educació que asseguri el diàleg en el procés d’elaboració de la nova llei i d’un acord en els objectius a perseguir que garanteixin l’equitat i la qualitat educativa. Per aquesta raó és imprescindible un diagnòstic acurat sobre la situació del sistema educatiu actual, i un estudi seriós de les necessitats de la societat del segle XXI. Diagnosi que notem a faltar en el document.

La futura norma ha de ser una llei de bases mínimes que possibiliti a les distintes comunitats autònomes la concreció a la seva realitat del desenvolupament normatiu corresponent i de l’elaboració de la llei catalana d’educació. Per això, és imprescindible garantir un adequat finançament que possibiliti satisfer les propostes educatives i de gestió que es plantegin.

CCOO considera indispensable que l’Administració pública impulsi i garanteixi la implicació de tota la societat en l’educació. En aquest sentit, es troben a faltar idees i propostes que facilitin a les famílies distintes mesures de suport a la seva tasca educativa, que impliquin més a les administracions locals en la planificació i la gestió educatives, que existeixin serveis educatius complementaris i activitats extraescolars que permetin l’accés de tothom que ho desitgi, que impulsin projectes educatius de ciutat, etc.

En relació a l’ensenyament de les religions, CCOO reclama una educació laica, en què la confessionalitat quedi en el pla privat de les persones. De totes maneres, saludem com a positives les mesures encaminades a fer que l’assignatura de religió no tingui valor acadèmic i que no hi hagi cap matèria alternativa.

Tot i estar d’acord amb el caràcter educatiu del cicle de 0-3 anys, CCOO reclama un veritable compromís per la creació d’una xarxa territorial de centres adreçats a la petita infància, que asseguri una oferta de places suficients per a menors de 3 anys i que permeti a les CCAA l’elaboració del mapa dels centres esmentats.
CCOO valora positivament l’esforç realitzat perquè l’atenció a la diversitat sigui uns dels eixos centrals de les propostes de reforma, perquè la immensa majoria de l’alumnat assoleixi alts nivells d’èxit escolar i d’equitat educativa: per això, considerem important la introducció de la flexibilitat educativa i organitzativa en els distints nivells educatius. De totes maneres, trobem a faltar una definició més clara sobre la flexibilitat i l’obertura dels currículums. Al mateix temps, CCOO reclama una definició ferma perquè els principis que defineixen l’escola inclusiva siguin presents en tota la futura llei.

Sobre el professorat i el personal de serveis, CCOO considera insuficients les propostes del Ministeri sobre les retribucions, les jubilacions, la reducció de jornada per a professorat major de 55 anys, la reducció de la jornada lectiva i la promoció professional del professorat.

Del 30 de setembre al 3 d’octubre, el CERIDC (Centre d’Estudis i Recerques sobre les Inversions i el Desenvolupament) ha organitzat una visita d’una delegació d’empresaris catalans a Casablanca (Marroc), on es reuniran amb empreses anàlogues i amb les autoritats del Marroc.

Durant la visita s’efectuaran una sèrie d’encontres de treball relacionats amb els interessos de les empreses catalanes participants, que pertanyen als sectors de la construcció, immobiliari, hostaleria, materials i productes sanitaris, tèxtil i transports metropolitans.

En paral·lel amb aquestes activitats, s’efectuarà una trobada per iniciar el procés de concertació social en el sector del tèxtil, amb l’objectiu d’establir el primer conveni col·lectiu del sector tèxtil del Marroc.

En la delegació del CERIDC hi seran presents: Ramon Vila, per PIMEC, Joaquín Trigo, de FOMENT del TREBALL, i Simón Rosado, de CCOO de Catalunya, que ostenta la presidència del CERIDC.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 29 de setembre de 2004

CCOO ha aprofitat el debat de la nació i el discurs del president Maragall per valorar l’estat de la Funció Pública de Catalunya i constatar que, tot i les expectatives creades, el canvi de govern no està millorant la motivació dels empleats i empleades públics.

A hores d’ara s’ha notat una ralentització, quan no paralització, de les dinàmiques de negociació que en la Funció Pública catalana s’han instaurat en els darrers temps:

– en la retribució del 2004 no s’ha tancat encara la negociació

– els empleats públics catalans resten exclosos de la Prevenció Social Complementaria (pla de pensions), que ja és efectiva a la resta de l’Estat

– les polítiques de prevenció de riscos segueixen la mateixa tònica del Govern anterior

– les polítiques de nomenament de personal interí manquen de criteris objectius,

– les dotacions per a nous serveis segueixen sent escadusseres i hi ha un estancament en l’oferta pública d’ocupació,

– no s’aborda la necessitat d’ordenar les relacions laborals al conjunt de les AALL de Catalunya,

– s’obvia la creació de mecanismes de solució extrajudicial de conflicte

– i s’estan incomplint acords ja pactats.

Per totes aquestes qüestions, CCOO valora que el contingut del discurs del president Maragall es decebedor si no va acompanyat de mesures que motivin els empleats i empleades públics, millorant les seves condicions de treball i la dotació d’efectius per millorar els SSPP i donin un impuls a la negociació col·lectiva en l’àmbit de la Generalitat de Catalunya.

El Comitè d’empresa del Zoo de Barcelona ha emès un comunicat en què demana al Consistori de Barcelona que no divideixi ni reduexi el Zoo després d’anys de prometre la millora i l’ampliació de les seves instal·lacions.

Fa 30 anys que es planteja el possible trasllat del Zoo amb diferents propostes, algunes més encertades que unes altres. Durant aquest període hi ha hagut moments de degradació del Zoo i moments en què s’han produït petites inversions que han millorat les instal·lacions i el benestar dels animals.

Avui dia sembla que el Zoo està igual o pitjor davant la proposta de dividir-lo. Sembla que la meitat del Zoo podria anar a l’heliport del Fòrum de les Cultures, on hi hauria l’anomenat Zoo marí, i la resta del Zoo quedaria en una superfície molt limitada dins del Parc de la Ciutadella, posant en dubte el futur benestar del moltes de les espècies que ara viuen al nostre Zoo.

Davant d’aquesta incertesa, l’empresa que gestiona el Zoo, Barcelona Serveis Municipals, assegura que no cal preocupar-se, ja que el projecte bàsic del nou Zoo marí es troba en una fase inicial d’elaboració i que s’ha de presentar al Ministeri per a la seva aprovació. Però els treballadors del Zoo sí que es preocupen, ja que aquest espai està ara en un moment de futur molt incert.

El Comitè d’empresa del Zoo considera que la decisió de dividir el Zoo de Barcelona es desmembrar-lo i desarticular-lo, convertint-lo en una institució inoperant, que no compleixi amb els objectius d’educació i servei que es mereix la ciutadania de Catalunya. Precisament, els 130 treballadors del Zoo denuncien aquesta situació, perquè consideren que aquesta incertesa ja dura massa temps, i reclamen un trasllat del conjunt del Zoo a un espai com Montjuïch, on estarien inclosos tots els animals per aconseguir finalment un futur digne per al Zoo de Barcelona.

El secretari general de CCOO de Seat, Lolo Gálvez, considera que la sensació que es desprèn de les reunions del Comitè europeu de Volkswagen celebrades a Brusel·les ahir i avui «és molt optimista respecte del retorn de la fabricació del model Ibiza de Bratislava a Martorell».

Gálvez considera que és factible el retorn de l’Ibiza, tot i que encara s’està esperant la confirmació, que no es tindrà fins a l’aprovació del PR53 (pla de producció anual del grup VW).

Si finalment la decisió de retornar la producció d’aquest model a Barcelona és ferma, haurà estat gràcies al 17è conveni d’empresa, que s’ha firmat enguany.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 29 de setembre de 2004