Gaza: La CIOSL reclama que acabe la violencia

Bruselas, 6 de octubre de 2004: La CIOSL pidió al Gobierno de Israel y a la Autoridad Palestina que pongan término a la reciente espiral de violencia en Gaza, que ya ha costado la vida de alrededor de 70 palestinos y 5 israelíes, muchos de ellos niños. Durante los cinco últimos días, continuaron los ataques de militares israelíes en respuesta a los ataques con cohetes lanzados desde Gaza.

Al tener miles de palestinos cortado el suministro de energía eléctrica y de agua y haber pocos indicios en cualquiera de las dos partes de que se pueda llegar a un compromiso, la CIOSL está profundamente preocupada por los continuos casos de muertos y heridos y por la disminución de las perspectivas de que termine el conflicto conforme a las resoluciones de la ONU y al «mapa de ruta» internacionalmente acordado para llegar a un acuerdo negociado.

«Una vez más, el conflicto parece estar intensificándose y pasando a convertirse en una situación completamente incontrolable, pareciendo que ambas partes prefieren continuar con el conflicto a entablar negociaciones pacíficas. Los instamos a que den marcha atrás de esa situación límite y vuelvan a la mesa de negociaciones», dijo Guy Ryder, secretario general de la CIOSL.

Kofi Annan, secretario general de las Naciones Unidas, manifestós su «grave preocupación» por los sucesos de Gaza, y reclamó a Israel que ponga término a sus incursiones en Gaza y a los palestinos que cesen sus ataques contra Israel.

Els accidents de trànsit en l’anada cap a la feina o la tornada a casa estan adquirint cada vegada més importància en les xifres d’accidents laborals que causen baixa.

Feu clic per veure l’article

La despesa econòmica es calcula en funció de les hores de feina perdudes com a conseqüència dels accidents laborals.

Feu clic per veure l’article

Segons les darreres dades facilitades pel Ministeri de Treball, l’atur registrat en les Oficines dels Serveis Públics d’Ocupació ha augmentat en el mes de setembre passat en 20.023 persones a Espanya i en 3.142 a Catalunya.

En termes interanuals, l’atur ha augmentat en 10.568 persones en el conjunt d’Espanya, que representa un augment relatiu d’un 0,66 %. A Catalunya, l’augment interanual és de 13.331 persones, que és en termes relatius el 6,79 %, més de 6 punts per sobre de la mitjana espanyola, sent la tercera comunitat autònoma en augment interanual de l’atur registrat. D’altra banda, respecte del mes anterior, l’augment es concentra en els serveis i en els aturats sense ocupació anterior. En termes interanuals, el 77 % del diferencial d’aturats es dóna en els serveis. Per províncies, l’atur augmenta sobretot a Girona i Tarragona, amb més d’un 13 % d’augment, províncies molt marcades per l’activitat turística, caracteritzada per la seva estacionalitat.

A aquestes dades cal afegir una taxa de temporalitat molt per sobre de la mitjana europea, com l’element més evident dels problemes estructurals del mercat de treball espanyol i català, que castiga especialment les dones i els joves. Durant el mes de setembre, a Catalunya, el 87 % han estat de caràcter temporal. Mentre que, per altra banda, no s’aconsegueix revertir la tendència a la segregació laboral de les dones, amb xifres d’atur sempre per sobre de les dels homes.

CCOO de Catalunya considera que aquestes són dades molt preocupants, ja que estan confirmant una tendència d’augment de l’atur, tant en termes relatius com en termes absoluts, i un manteniment del diferencial per a col·lectius de sexe i edat, la causa de la qual és un teixit productiu dèbil, incapaç de generar prou ocupació per cobrir les necessitats del mercat de treball català, i amb una estructura de competitivitat encara basada en la temporalitat injustificada.

CCOO de Catalunya considera urgent que el Govern de l’Estat adopti mesures destinades a modificar els factors estructurals de l’economia productiva espanyola, lluitant contra la segmentació del mercat de treball, la inestabilitat, la dependència dels elements conjunturals, i incidint en aquells sectors que aporten més valor afegit. Una estratègia de competitivitat que no es basi en els baixos costos laborals i la contractació temporal. Actualment, els dèficits estructurals en formació, R+D i infraestructures s’evidencien com els colls d’ampolla d’una economia que es veu molt afectada pels canvis de l’entorn i que desaprofita els anys de bonança econòmica per adequar-se i guanyar en capacitat de resposta.

En paral·lel, CCOO reclamem al Govern de la Generalitat:

1.- impulsar el SOC, dotant-lo de major dinamisme en el tracte a les persones aturades, i actuar de manera decidida en els processos d’intermediació i recol·locació de treballadors d’empreses que tanquen;

2.- adoptar les mesures oportunes davant del Govern central per garantir les sentències del Tribunal Constitucional sobre formació contínua, i fer efectiva la territorialització dels fons de formació contínua i la gestió més a prop de les empreses i els treballadors;

3.- i treballar en el desenvolupament de l’Acord per a la Competitivitat, la Internacionalització i la Qualitat de l’Ocupació de l’Economia Catalana, amb compromisos concrets i recursos públics per tal de posar en marxa les mesures i els instruments que permetin un nou model de competitivitat de l’economia catalana, basat en una producció d’alt valor afegit a base de més inversió en tecnologia, més R+D+i, més formació i qualificació i internacionalització de l’economia catalana i major cohesió social.

La majoria dels treballadors de la planta de Montcada i Reixac de la multinacional italiana IAR Siltal, uns 400, s’han manifestat aquest matí d’11 a 12, en un recorregut que ha sortit de la plaça Urquinaona i ha finalitzat al davant de la Generalitat de Catalunya. Durant tot el dia d’avui també es manté una vaga de 24 hores a les instal·lacions de la fàbrica.

El secretari general de la Federació Minerometal·lúrgica de Catalunya de CCOO, Vicenç Rocosa, el secretari del Comitè d’Empresa d’IAR Ibérica, Juan Carlos Vicente, i altres representants sindicals han lliurat una carta a la Generalitat perquè el conseller de Treball i Indústria, Josep Maria Rañé, conegui la inestable situació del centre de treball. CCOO, UGT i CGT han demanat també una reunió amb el conseller i sol·liciten en la carta que la Generalitat s’impliqui en el futur de la fàbrica del Vallès.

IAR Ibérica, la planta de Montcada i Reixac (antiga Corberó-Segad), ocupa 450 treballadors i és l’única de la multinacional que no està emplaçada a Itàlia. Els directius del grup IAR Siltal estan dissenyant un pla industrial per definir el futur del centre de treball, però alhora també han plantejat la possibilitat de presentar un expedient de regulació d’ocupació de manera temporal.

El president del Comitè d’Empresa, Agustín Poblador, es troba en aquests moments a Itàlia reunit amb la direcció de la multinacional, que alhora s’ha entrevistat també amb el Ministeri d’Indústria d’aquell país. En principi, la reunió haurà de tractar sobre la concreció del pla industrial del grup.

Malgrat que la transnacional IAR Siltal, dedicada a la línia blanca de frigorífics, va firmar el dia 22 d’aquest mes un acord de finançament amb 22 entitats bancàries italianes per un total de 200 millions d’euros, CCOO té dubtes sobre el futur que el grup italià té preparat per a la planta de Montcada, ja que la direcció del grup encara no n’ha donat explicacions.

La multinacional IAR Siltal compta amb un total de 2.127 treballadors i sis centres industrials. Per la seva banda, IAR Ibérica va facturar l’any passat 400 milions d’euros i enguany preveu un volum de negoci de 360 milions.

IAR Ibérica és el resultat final dels processos de reestructuració que durant els anys 80 va patir l’empresa Corberó-Segad, que va passar a mans de la Generalitat, posteriorment a Electrolux i en l’actualitat pertany al grup italià IAR Siltal.

Aquest és l’11è any que se celebra el Dia Mundial dels Docents el 5 d’octubre, jornada instituïda per la UNESCO, en estreta col·laboració amb la Internacional de l’Educació.
Aquest any el lema elegit és el de «Docents de qualitat per a una educació de qualitat», lema que cobra especial rellevància en aquests moments de canvis, ajustos i reajustos en el nostre sistema educatiu.

Les organitzacions que pertanyem a la Internacional de l’Educació apostem fermament perquè aquest Dia Mundial dels Docents sigui internacionalment reconegut i celebrat en tot el món.
Des de CCOO creiem en la idea que la docència ha de convertir-se en una professió amb futur, atractiva intel·lectualment, socialment i econòmicament. Però, perquè això sigui possible, s’han de prendre mesures per millorar la imatge i el prestigi de la professió; garantint sistemes curosos de formació inicial i permanent i insistint en la formació al llarg de la vida. També concebre nous enfocaments per organitzar i estructurar una carrera docent motivadora i engrescadora. És imprescindible millorar les retribucions, les condicions de treball i l’entorn escolar. Els educadors han de gaudir d’una situació professional que tingui el respecte social que es mereixen.

Des de la Federació d’Ensenyament de CCOO seguirem treballant en tots els àmbits per impregnar de contingut el lema d’aquest any: negociant amb l’Administració per incidir en la política educativa; incorporar a través de la negociació col·lectiva la formació contínua; conciliar la vida laboral i la personal, defensar la salut en el treball i en general millorar les condicions laborals i personals dels docents.

Al voltant de seixanta milions de docents treballen a tot el món, en situacions molt desiguals, per obrir horitzons a la joventut i la infantesa en la nova societat del coneixement del segle XXI.

La direcció de l’Hotel Arts, que pertany a la multinacional americana The Ritz Carlton, ha acomiadat l’únic treballador amb discapacitat que tenia en la plantilla de Barcelona, perquè havia reclamat l’adaptació del seu lloc de treball a la seva disminució, la retribució que li corresponia en relació a la seva categoria professional i el compliment per part de l’empresa del percentatge de contractació de persones amb disminució, que segons el Conveni d’Hostaleria és del 2 %, per afavorir la integració de les persones discapacitades. Aquest acomiadament es produeix magrat que l’empresa havia reconegut el treballador com un empleat exemplar.

L’empresa té una plantilla de 400 persones a Barcelona, i més de 23.000 a tot el món.

Els fets han estat denunciats, malgrat que l’empresa ja ha reconegut la improcedència de l’acomiadament. I realment els representants sindicals a l’Hotel Arts lamenten profundament l’actitud de l’empresa, amb una manca de solidaritat i sensibilitat sobre la problemàtica dels treballadors discapacitats, en un moment en què les institucions públiques han destacat la necessitat de la integració del col·lectiu de persones amb disminució després dels Jocs Paralímpics d’Atenes.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 4 d’octubre de 2004

Els treballadors de la planta de Montcada i Reixac de la multinacional italiana IAR Siltal han convocat una vaga de 24 hores per a demà dimarts i mobilitzacions, que començaran a les 11 de la matí a la plaça Urquinaona de Barcelona i finalitzaran una hora després a la plaça Sant Jaume.

IAR Ibérica, la planta de Montcada i Reixac (antiga Corberó-Segad), ocupa 450 treballadors i és l’única de la multinacional que no està emplaçada a Itàlia.

Els directius del grup IAR Siltal estan dissenyant un pla industrial per definir el futur del centre de treball, però alhora també han plantejat la possibilitat de presentar un expedient de regulació d’ocupació de manera temporal. Davant la incertesa a la qual aquestes declaracions aboquen i com que en cap moment s’ha informat els treballadors sobre els plans de futur, el Comitè d’empresa ha decidit tirar endavant la vaga, que s’havia de dur a terme en principi la setmana passada, però que es va ajornar.

Està previst que demà es reuneixin a Itàlia la direcció de la multinacional amb el Ministeri d’Indústria d’aquell país. En principi la reunió haurà de tractar la concreció del pla industrial del grup, però ni tan sols aquesta informació s’ha facilitat al Comitè d’empresa.

Segons el secretari del Comitè d’empresa d’IAR Ibérica, Juan Carlos Vicente, «estem preocupats perquè fins ara la direcció italiana ha portat en total secret i sense transparència el pla industrial lligat a l’acord financer firmat amb els bancs».

Malgrat que la transnacional IAR Siltal, dedicada a la línia blanca de frigorífics, va firmar el dia 22 d’aquest mes un acord de finançament amb 22 entitats bancàries italianes per un total de 200 milions d’euros, CCOO té dubtes sobre el futur que el grup italià té preparat per a la planta de Montcada, ja que la direcció del grup encara no n’ha donat explicacions.

La Federació Minerometal·lúrgica de Catalunya (FMC) creu necessari que s’especifiqui si la planta de Montcada i Reixac s’inclou en el pla industrial que IAR Siltal posarà en marxa, i és per això que dóna suport al Comitè d’IAR Ibérica en les seves mobilitzacions. Alhora, la FMC demana a la Generalitat que s’impliqui en el futur de la fàbrica del Vallès.

La multinacional IAR Siltal compta amb un total de 2.127 treballadors i set centres industrials. Per la seva banda, IAR Ibérica va facturar l’any passat 400 milions d’euros i enguany preveu un volum de negoci de 360 milions.

IAR Ibérica és el resultat final dels processos de reestructuració que durant els anys 80 va patir l’empresa Corberó-Segat, que va passar a mans de la Generalitat, posteriorment a Electrolux i en l’actualitat pertany al grup italià IAR Siltal.

Un dels aspectes que sempre surten quan es parla d´atur i, més concretament, d´atur entre la població juvenil, és el del desajustament existent entre la demanda dels tipus de treballadors que volen les empreses i l’oferta que troben en el mercat treball. S´argumenta moltes vegades que la formació que tenen, que tenim, els treballadors i treballadores joves no s´adequa a la demanda formativa que requereix l´actual model productiu.

Quan investiguem sobre aquest aspecte, ens trobem amb el següent escenari:

1. D´una banda, el Servei d´Ocupació de Catalunya (SOC) ens diu que la majoria de demandes de les empreses responen a un perfil de titulació baixa. Amb aquest tipus d´ocupacions es corresponen retribucions que són inferiors a la mitjana catalana i una alta temporalitat (contractes de curta duració). Això ens demostra que el teixit productiu vigent encara no és prou competitiu ni està basat en la producció de valor afegit. Val a dir que, a l´hora d´avaluar les dades que provenen del SOC, s´ha de saber que aquest organisme només gestiona entre el 10 i el 15 % de les ofertes de feina existents en el mercat.

2. D´altra banda, també es constata que hi ha una baixa demanda de treballadors titulats (diplomats i llicenciats universitaris), cosa que demostra, en primer lloc, que les empreses que demanden aquests titulats utilitzen canals diferents als serveis públics de col·locació i, en segon lloc, que certament hi ha un percentatge més gran de joves titulats que no pas la necessitat real.
Dintre d´aquest sector, però, trobem que els titulats més demandats són tècnics mitjans (diplomats en arquitectura o enginyeries tècniques, etc).

3. També trobem una alta demanda de treballadors qualificats en sectors industrials, com ara el sector de manteniment i serveis a la producció, electricitat i electrònica, etc. En definitiva, treballadors amb una qualificació professional equivalent a l’FP i amb una certa especialització.

4. Els treballadors del sector serveis (comerç, hostaleria, etc.) també presenten un desajustament entre oferta i demanda ja que hi ha una àmplia demanda de treballadors en aquest sector i una baixa oferta de persones disposades a treballar-hi. El motiu principal és que es tracta de llocs de treball en què s´ofereix una baixa remuneració, una alta temporalitat i la població jove prefereix treballar en d´altres sectors, també de baixa qualificació, però que estiguin més ben remunerats, com ara el sector de la construcció.

En aquest sentit, podem constatar que, efectivament, hi ha un desajustament entre el tipus de formació pel qual opten els i les joves catalans i les necessitats de l´actual model productiu català. Segurament per qüestions d’estatus (prestigi social) moltes persones opten per estudis universitaris, en detriment de la Formació Professional, tot i que es constata una demanda important de joves amb aquestes darreres titulacions.