CCOO de Catalunya vol retre un homenatge al fotògraf i amic Josep Maria Pérez Molinos, mort el passat 12 d’agost. CCOO del Barcelonès va posar, l’any 1998, el seu nom al Premi de fotografia social-urbana que organitza i que enguany ha arribat a la seva sisena edició.

Feu clic per a veure el video amb les fotografies de l’exposició d’homenatge

Malgrat que el còmput total d’accidents de treball en jornada ha disminuït durant els primers vuit mesos de 2004 en relació a aquest període de 2003, cosa davant la qual no cabria més que felicitar-nos, una observació més detallada de les xifres fa visible que la tendència és desigual segons els sectors i la gravetat, i que l’oscil·lació de l’accidentalitat és tan aleatòria que difícilment es pot dir que la situació estigui controlada, i no podem afirmar que la tendència sigui a la baixa. D’una banda, és constatable que són els accidents lleus els que influeixen clarament en el fet que la tendència sigui a l’alça o la baixa, i en aquest cas han disminuït un 7,3 %, però hem de recordar que també s’ha constatat per tots els agents implicats en el món de la prevenció que, des de l’entrada en vigor del nou sistema de notificació d’accidents de treball, existeix una subdeclaració en aquesta tipologia d’accidents, és a dir, que alguns empresaris els estan ocultant. En canvi, si observem els accidents greus i molt greus, més difícils d’ocultar, aquests han augmentat en un 2,4 %, i quan observem els mortals, aquests només han disminuït en un 1,06 %. Així mateix, si observem l’evolució per sectors d’activitat, aquesta és diversa. El sector de serveis ha sofert un augment, tant dels accidents mortals com dels greus i molt greus (9,30 % i 2,04 % respectivament), i, en el cas de la construcció, els accidents greus i molt greus segueixen en augment, en concret un 14,92 %.

Així mateix, sembla que en alguns estudis i opinions es comença a oblidar l’existència dels accidents ocorreguts en desplaçament d’anar o tornar de la feina, i creiem convenient recordar que aquests han augmentat en un 20,28 %, concretament en els accidents greus i molt greus en un 16,2 %, i en els lleus en un 21 %, i és esperançadora la disminució dels accidents mortals, que han baixat en un 37,7 %.

Relacionar directament l’augment de l’ocupació amb l’augment o la disminució dels accidents és avui per avui una hipòtesi difícil de demostrar si observem l’evolució de cada una de les magnituds: així, per exemple, veurem que en el primer trimestre de 2004 l’ocupació respecte a l’anterior trimestre va disminuir en 0,54 %, i en canvi els accidents de treball van augmentar un 8,68 %; així mateix, trobem exemples al revés, i en el quart trimestre de 2003 l’ocupació augmenta 1,71 % i en canvi l’accidentalitat disminueix en un 7,98 %.

A més, i a pesar de la falta de xifres definitives, tota persona que segueixi habitualment els mitjans de comunicació podrà fer el recompte de les persones mortes durant el que portem de setembre, i veurà que superarem, desgraciadament, amb escreix, el nombre de víctimes hagudes durant el mes d’agost, i possiblement superarem la xifra de setembre del 2003.

En conclusió, el diferent comportament de la tendència entre els diversos sectors, o entre les diferents tipologies, o en el transcurs del temps, ens demostra de forma contundent que l’accidentalitat laboral està molt lluny d’estar controlada. Per tant, hem de posar en qüestió les polítiques portades fins ara, per la seva clara ineficàcia o per la seva inexistència.

Per tant, des de CCOO de Catalunya considerem que els símptomes que defineixen la falta de prevenció de les empreses són els següents:

‘ Existeix una manca d’organització de les activitats preventives. Les empreses d’alta accidentalitat tenen un molt baix nivell d’aplicació de la Llei de prevenció de riscos, i no es donen evolucions positives en els dos últims anys.

‘ La qualitat de la prevenció és en molts casos inadequada o insuficient.

‘ Falta una política activa i contundent per part de la Generalitat pel que fa a les seves funcions de vigilància, control i sanció.

‘ Continua existint un alt nivell de precarietat en l’ocupació, causa clara dels accidents, especialment per causa de l’alt volum de la temporalitat i la subcontractació.

Ahir es va reunir la Mesa de Negociació de la Funció Pública de Catalunya, a la qual per primera vegada va assistir un alt càrrec d’Economia, per continuar la negociació de les retribucions dels empleats i empleades públics.

La reunió es va aixecar sense arribar a cap acord, atès el tancament de la Generalitat a incloure en les retribucions del 2004 els compromisos firmats l’any 2000 i, en concret, l’aplicació de la clàusula de revisió salarial, l’aproximació continuada de les retribucions a l’entorn socioeconòmic de Catalunya i la translació a Catalunya d’aquelles normes no bàsiques incloses en els pressupostos estatals i que afectin els empleats públics, tal com estava signat.

CCOO considera que, com a aplicació de l’acord del 2000, a més de la pujada general del 2004 (el 2 % i el 20 % del complement de destí de juny i desembre), cal:

– habilitar un fons addicional que permeti recuperar part del poder adquisitiu perdut pel diferencial d’inflació del 2003 i anys anteriors (un 0’6 %, aproximadament)

– habilitar un 0’5 % de la massa salarial per al Pla de Pensions dels empleats públics, igual que tenen altres comunitats autònomes (Euskadi, Aragó, Madrid…), l’Administració de l’Estat i les corporacions locals (Diputacions, Ajuntaments…), i que preveien els Pressupostos de l’Estat del 2004.

– acordar una nova clàusula de revisió salarial, que permeti a l’1 de gener del 2005 valorar l’evolució de l’IPC en relació al 2 % de pujada general, i aplicar el diferencial per mantenir el poder adquisitiu.

La Generalitat es va tancar a avançar en aquests aspectes, i finalment es va aixecar la reunió tot convocant nova reunió el dia 8 d’octubre, en què es tornarà a debatre aquesta qüestió, juntament amb les retribucions del 2005.

CCOO vàrem plantejar la urgència de trobar una sortida negociada a aquesta qüestió i a garantir un espai propi de negociació a partir de la realitat de Catalunya.

QUÈ ÉS DEFENSEM CUBA?

Una plataforma unitària i plural de solidaritat amb Cuba, creada l’any 1991, aglutinada al voltant dels punts següents:

Denúncia i condemna del bloqueig dels Estats Units contra l’illa.

Denúncia i condemna de qualsevol altra forma d’ingerència externa sobre la nació cubana.

Defensa del dret a l’autodeterminació del poble cubà.

Està formada per les entitats següents:
Organitzacions de solidaritat:

Amics de Cuba de Lleida, Amigos del Che, ASOPXI, Ass. d’Amics d’Aguada de Pasajeros-Santiago de Cuba a Catalunya, Ass. Cat. de Brigadistes a Nicaragua, Ass. Cat. per la Pau, Ass. d’Amistat amb el Poble de Guatemala, Brigada Catalana Venceremos, Brigada Dolores Ibárruri, Casa de Nicaragua, Casals d’Amistat amb Cuba de Badalona, Barberà del Vallès, Barcelona, Blanes, Castelldefels, el Garraf, el Prat de Llobregat, Figueres, Mataró, Polinyà, Rubí, Sabadell, Sant Boi de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Gramenet, Sitges-Ribes, Tarragona i Terrassa, Centre Autogestionari en l’Àrea Llatina, Centro Latinoamericano de Reus, Col·lectiu Obrer Popular del Vallès, Comissió d’Agermanament Horta-Boyeros, Comitè Català de Solidaritat Internacionalista, Comitè de Solidaritat amb Centreamèrica Horta-Carmel, Comitè de Solidaritat amb Centreamèrica del Prat, Comitè de Solidaritat amb Cuba Cerdanyola-Ripollet, DOAN, Fundació Pau i Solidaritat-CCOO, Grup de Solidaritat amb Cuba del Barcelonès, Grup de Solidaritat amb Cuba d’Esplugues de Llobregat, La Torna, MÓN-3, Nou Barris amb Cuba, Plataforma lleidatana contra el bloqueig i la llei Helms-Burton, SODEPAU i Treballem per Cuba, treballem per Boyeros.

Entitats:
Associació per a les Nacions Unides a Espanya (ASNU), Avant, Casal de Cultura de Santa Coloma, Casal Independentista de Sants «Jaume Compte», Escola d’Adults Terra Baixa (el Prat), Federació Autònoma de Cooperatives de Treball Associat (FACCTA), Fundació Pere Ardiaca, JOC/JOBAC Nou Barris, Memòria Lluita i Resistència, Parròquia de Santa Engràcia i Ràdio Contrabanda.

Organitzacions ciutadanes:
CONFAVC (Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya), FAVB (Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona).

Organitzacions sindicals:
CSC-Intersindical, STAC (Sindicat del Taxi Autònom de Catalunya), USO-Mataró i Seccions sindicals de CCOO de: El Corte Inglés de Catalunya, Iberia, Telefónica i Titán.

Organitzacions polítiques:
Assemblea d’Esquerres del Vallès Oriental, CJC, CUPA (Arbúcies), PCC, PCPC, PEC-MONTCADA i POR.

Organitzacions territorials de DEFENSEM CUBA:
DEFENSEM CUBA de l’Hospitalet de Llobregat, d’Osona, Sagrada Família (Barcelona) i Sant Martí de Provençals.

DEFENSEM CUBA
TRENQUEM EL BLOQUEIG
Hotel d’Entitats. C. Pere Vergés, 1, pl. 9, desp. 18
08020 Barcelona. Tel.: 93 313 94 09

CCOO de Catalunya acaba de designar l’històric Juan Ignacio Valdivieso com a Síndic de l’afiliat, per garantir i tutelar els drets dels afiliats i per dinamitzar la millora de la qualitat dels serveis que s’ofereixen.

Feu clic per veure l’entrevista

El dimarts, dia 28 de setembre, a les 19.30 h se celebrarà, a la Sala Barradas de l’Hospitalet, un acte que inclourà el lliurament de premis de la 6a edició del Premi de Fotografia Josep M. Pérez Molinos, que organitza CCOO del Barcelonès, i l’homenatge de Comissions Obreres de Catalunya a Pérez Molinos, que va morir a l’agost passat.

Josep M. Pérez Molinos va néixer a Barcelona l’1 de març de 1921 i va començar a treballar en la fotografia als catorze anys.

Va ser col·laborador de publicacions com La Publicitat, El Diario Gráfico, La Vanguardia, El Noticiero Universal, La Rambla, Noticias i Treball, alhora que treballava en el Departament de Premsa i Propaganda del Comitè de Milícies Antifeixistes, i va deixar testimoni gràfic de les conseqüències de la guerra a Catalunya i també dels fronts de Madrid, de l’Ebre, d’Osca i de Terol.

Més endavant, els atzars de l’època el van convertir, en pocs dies, de represaliat pel franquisme a fotògraf oficial de la Delegació del Govern feixista a Catalunya.

Militant del PSUC des de la seva fundació i col·laborador permanent de CCOO de Catalunya des de la seva legalització, continuà vinculat a totes dues organitzacions fins a la seva mort. A més, era soci honorífic de la Unió de Professionals de la Imatge i la Fotografia de Catalunya (UPIFC) i col·legiat d’honor del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

En l’acte del dia 28 estan previstes les intervencions, entre d’altres, del conseller de la Generalitat Joan Saura i del secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Coscubiela. També es podrà veure un resum de l’extensa obra gràfica de Pérez Molinos.

Barcelona, 27 de setembre. Els treballadors de la planta de Montcada i Reixac de la multinacional italiana IAR Siltal han ajornat els dies de vaga per al proper dijous 30 de setembre i el divendres 1 d’octubre, i dilluns i dimarts de la propera setmana.

Després de la mediació que ha tingut lloc, el Comitè d’empresa i la direcció del grup han conclòs que demà celebraran una reunió en què els directius informaran el Comitè sobre la continuïtat del centre de treball.

IAR Ibérica, la planta de Montcada i Reixac (antiga Corberó-Segat) ocupa 450 treballadors, i és l’única de la multinacional que no està emplaçada a Itàlia.

Segons el president del comité d’IAR Ibérica, Juan Carlos Vicente, «estem preocupats perquè fins ara la direcció italiana ha portat en total secret i sense transparència el pla industrial lligat a l’acord financer firmat amb els bancs».

Malgrat que la transnacional IAR Siltal, dedicada a la línia blanca de frigorífics, va firmar el dia 22 d’aquest mes un acord de finançament amb 18 entitats bancàries italianes per un total de 197 milions d’euros, CCOO té dubtes sobre el futur que el grup italià té preparat per a la planta de Montcada, ja que la direcció del grup encara no n’ha donat explicacions
La Federació Minerometal·lúrgica de Catalunya (FMC) creu necessari que s’especifiqui si la planta de Montcada i Reixac s’inclou en el pla industrial que IAR Siltal posarà en marxa, i és per això que dóna suport al Comitè d’IAR Ibérica en les seves mobilitzacions. Alhora, la FMC demana a la Generalitat que s’impliqui en el futur de la fàbrica del Vallès.

La multinacional IAR Siltal compta amb un total de 2.127 treballadors i set centres industrials. Per la seva banda, IAR Ibérica va facturar l’any passat 400 milions d’euros i enguany preveu un volum de negoci de 360 milions.

IAR Ibérica és el resultat final dels processos de reestructuració que durant els anys 80 va patir l’empresa Corberó-Segat, que va passar a mans de la Generalitat, posteriorment a Electrolux i en l’actualitat pertany al grup italià IAR Siltal.

La Cooperativa Habitatge Entorn col·locarà el dimecres, 29 de setembre de 2004, a les 17.00 hores, la primera pedra dels 38 habitatges amb protecció oficial que es començaran a construir a Barcelona, a l’«Illa Robador», al Raval. L’acte se celebrarà a la mateixa promoció, i comptarà amb l’assistència de Carles Martí, regidor de districte de Ciutat Vella, Jordi Llorens, director de serveis de CCOO de Catalunya, Àngel Crespo, secretari general de CCOO del Barcelonès, i Josep Maria de Torres, director general de Foment de Ciutat Vella.

Aquesta serà la sisena promoció de la Cooperativa que es desenvolupi a la ciutat de Barcelona, i se situa al carrer Robador, cantonada amb el carrer Sant Rafael, del Sector «Illa Robador», al barri del Raval.
Els habitatges, que han estat acollits a protecció oficial, tenen, majoritàriament de 2 a 3 dormitoris, i una superfície mitjana de 71,78 m2 útils. Com és habitual en les promocions d’Habitatge Entorn, els habitatges tenen inclosos en el preu final una plaça d’aparcament i un traster.

El preu mitjà dels habitatges és de 128.949,92.- ‘ (21.455.461.- ptes.)

Els 38 habitatges que es comencen a construir a Barcelona han estat compromesos en un 79 % a persones d’entre 25 i 45 anys. Els socis aporten mensualment una quantitat aproximada de 520.- ‘ (86.521 .- ptes.), i hauran de pagar fins al lliurament de claus entre 27.200- ‘ (4.525.699.- ptes.) i 33.500.- ‘ (5.573.931.- ptes). Un crèdit hipotecari protegit, al qual se subrogaran, permetrà als nous propietaris acabar de pagar els seus pisos.

El projecte va ser encarregat a l’arquitecte Ernest Compta i Gonzàlez, que també s’ha fet càrrec de la direcció facultativa, sent l’arquitecte tècnic Ricardo Madrid Cañadas.

L’empresa constructora d’aquests habitatges és AGRUPACIÓN GUINOVART OBRAS Y SERVICIOS HISPANIA, S.A., de Barcelona.

Habitatge Entorn ha lliurat, des de 1993 fins ara, les claus de 4.680 habitatges, distribuïts per diverses poblacions catalanes, i té en construcció 567 habitatges, inclosos aquests 38 que ara iniciem, alhora que té en fase de promoció 355 habitatges més.

A la comarca del Barcelonès, la Cooperativa ja ha lliurat 396 habitatges (Badalona-Montigalà: 92 habitatges; Barcelona-Gran Via: 36 habitatges; Barcelona-Front Marítim 1: 70 habitatges; Barcelona-Front Marítim 2: 54 habitatges; Barcelona-Zona Franca: 144 habitatges, tots ells amb protecció oficial), i té en construcció 280 habitatges més (Barcelona-Vallbona: 72 habitatges, l’Hospitalet: 32 habitatges, Barcelona-Raval: 38 habitatges, i Sant Adrià del Besòs: 138), així com 54 habitatges més en projecte (Barcelona-Roc Boronat).

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 27 de setembre de 2004

La Comissió Executiva de Comissions Obreres de Catalunya ha acordat per unanimitat, d’acord amb els acords adoptats en els Congressos de CCOO de Catalunya, posar en marxa la figura del «Síndic de l’Afiliat», per tal de fer front a un dels principals reptes del sindicat, com és el de situar la persona afiliada com a objecte prioritari en l’activitat del sindicat.

L’objectiu d’aquesta figura és situar l’atenció a la persona afiliada com a centre de l’estratègia del sindicat. El Síndic de l’Afiliat té com a objectiu garantir i tutelar els drets dels afiliats a CCOO de Catalunya i ser a la vegada un dinamitzador pel que fa a la millora de la qualitat dels serveis que reben, i incrementar tot el que fa referència a l’atenció a les persones afiliades.

La persona que ocupi la responsabilitat de Síndic de l’Afiliat es determina que ha d’estar afiliada al sindicat, ser una persona de reconegut prestigi sindical i tenir un coneixement profund del sindicat. Alhora, aquesta responsabilitat és incompatible amb cap càrrec de responsabilitat executiva en els diversos àmbits de l’estructura de CCOO de Catalunya.

El Síndic té tot un seguit de funcions i competències, com són la tutela dels drets de les persones afiliades en relació als serveis sindicals i professionals del sindicat, en especial pel que fa a la qualitat i la correcció d’aquests. També té competències respecte a la tutela de drets dels afiliats establerts en els estatuts, pel que fa al dret a la informació, a l’assessorament, als serveis assistencials i d’altres i a la protecció de les dades personals. A més a més, ha de dinamitzar l’extensió i l’increment de la qualitat del servei i l’atenció a les persones afiliades i canalitzar les queixes i reclamacions de les persones afiliades a CCOO de Catalunya.

Tot el conjunt d’organismes de l’estructura del sindicat ha de col·laborar amb el Síndic en el compliment de les seves funcions. El Síndic participarà amb veu i sense vot tant en la Comissió Executiva com en el Consell Nacional. Anualment elaborarà un informe de les seves activitats.

La Comissió Executiva de CCOO de Catalunya va aprovar, per unanimitat, escollir Juan Ignacio Valdivieso, fins ara membre de la seva Comissió Executiva, primer Síndic de l’Afiliat de CCOO de Catalunya.

Juan Ignacio Valdivieso és un veterà dirigent de CCOO de Catalunya, lluitador per les llibertats de Catalunya, processat pel Tribunal d’Ordre Públic franquista, dirigent de la vaga general de Sabadell a l’any 1975. Ha estat membre de la Comissió Executiva de CCOO de Catalunya des del seu 1r Congrés (1978), i membre del seu Secretariat des del 3r fins al darrer Congrés del sindicat (1984-2004). És reconegut en el sindicat per la seva voluntat d’encontre i de síntesi entre les diverses visions.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 27 de setembre de 2004