Darreres notícies
Trobada sindical afromediterrània de CCOO i la Fundación 1.º de Mayo: «Combatre la violència contra les dones»
En el marc de les relacions internacionals i de cooperació que la Confederació Sindical de Comissions Obreres, la Fundación 1.º de Mayo i la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO de Catalunya mantenen amb sindicats africans i àrabs des de fa diverses dècades, s’organitza, a Barcelona, amb el suport de CCOO de Catalunya i la Fundació Pau i Solidaritat, una trobada afromediterrània que versarà sobre les diferents estratègies sindicals per combatre la violència contres les dones, en general, i en l’àmbit laboral, en particular.
En els últims anys s’ha pres més consciència dels reptes als quals s’enfronten les dones al lloc de treball. Amb l’objectiu de garantir els drets de les persones treballadores, l’Organització Internacional del Treball (OIT) ha elaborat dos convenis de gran importància per a les dones treballadores, especialment per a aquelles que es troben en situació d’especial vulnerabilitat —els convenis 189 i 190—, que tenen per objecte promoure el treball digne per a les treballadores de la llar i eliminar la violència i l’assetjament al lloc de treball. Espanya ha ratificat tots dos convenis de l’OIT, no obstant això, la seva aplicació continua sent un repte pel fet que moltes dones, principalment immigrants, desenvolupen la seva feina en l’economia submergida.
És aquí on els sindicats exerceixen un paper crucial a l’hora de defensar els drets de les dones migrants i garantir que les seves veus siguin escoltades i els seus drets laborals siguin reconeguts. Mitjançant la negociació col·lectiva i altres formes d’acció, els sindicats poden contribuir a crear llocs de treball més segurs, justos i equitatius per a totes les persones treballadores, incloses les dones migrants.
Per debatre sobre aquestes qüestions, una delegació de responsables sindicals de Tunísia, el Senegal i el Marroc es desplaçaran fins a Barcelona per mantenir, el dia 16 de novembre, un primer intercanvi amb responsables sindicals de CCOO molt especialment vinculades a les dones en el sector de l’ocupació domèstica i de les cures. En una sessió interna, i prèviament a la trobada afromediterrània, les delegades analitzaran les violències en els sectors de les cures, amb especial atenció al cas de les dones migrants. Es tracta d’un intercanvi d’experiències sobre la lluita de les dones pel Conveni 190 de l’OIT.
En aquesta primera part de l’activitat podrem escoltar el Comitè de Dones de la Unió General de Treballadors i Treballadores de Tunísia (UGTT) i les responsables de la Federació d’Hàbitat de CCOO de Catalunya, les de la Secretaria de Dones i les treballadores de la llar. En una sessió de micròfon obert i procés d’escolta activa, les dones migrants assistents exposaran les dificultats a les quals s’enfronten diàriament i les violències que afronten al lloc de treball.
En la jornada del 17 de novembre, les participants es reuniran entorn d’una taula d’experiències i anàlisi d’intervenció sindical davant les violències contra les dones migrants, i s’exposaran algunes respostes globals a la violència contra les treballadores, des d’una perspectiva sindical, i des del compliment de les legislacions nacionals i de l’aplicació i ratificació del Conveni 190 de l’OIT contra la violència i l’assetjament en el món del treball.
Les jornades es clouran amb la construcció d’un full de ruta per definir propostes i estratègies entre les organitzacions sindicals presents de tots els països representats en l’esdeveniment. L’activitat s’emmarca en el projecte de cooperació internacional Per la igualtat de les treballadores tunisianes a través del treball digne, de la Fundació 1.º de Mayo de CCOO, concedit per l’Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo.
Javier Pacheco: «Un acuerdo excepcional»
Article de Javier Pacheco, secretari general de CCOO de Catalunya, publicat a ‘El País’ el 14 de novembre de 2023
El País ha publicat un article de Javier Pacheco, secretari general de CCOO de Catalunya, en relació amb l’acord per a la investidura de Pedro Sánchez com a president del Govern.
Per a Pacheco, abordar la superació «del conflicto es un ejercicio de altura política, que dibuja las bases de un país plural, con diferentes realidades nacionales».
CCOO valora positivament el conveni d’empreses consignatàries
El dia 10 de novembre del 2023 va sortir publicat el Conveni col·lectiu de treball d’empreses consignatàries de vaixells de la província de Barcelona per als anys 2023-2025.L’acord al qual s’ha arribat amb aquest conveni és fruit d’intenses negociacions dutes a terme des de l’any passat, amb períodes d’incerteses i un inici de mobilitzacions per l’estancament que va sofrir la negociació a causa, principalment, de la voluntat de la part empresarial d’eliminar el concepte d’antiguitat i els ascensos automàtics.
Finalment, i gràcies a l’acció dels delegats i delegades de personal de les empreses afectades vam poder no ja sols salvar aquests conceptes salarials, sinó que, a més, es van acordar unes pujades salarials òptimes que compensen àmpliament les possibles pèrdues d’IPC des que l’anterior conveni va entrar en període d’ultraactivitat.
Així mateix, en l’àmbit social, també s’han aconseguit importants avanços com la disminució de la jornada laboral, l’augment de permisos i l’abonament d’ulleres per al conjunt de treballadors i treballadores, entre altres coses.
En els enllaços podeu llegir el document publicat en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, juntament amb una taula comparativa on s’exposen les diferències amb l’anterior conveni.Conveni:
https://www.ccoo.cat/fsc/wp-content/uploads/sites/163/2023/11/convenio-consignatarias-2023-2025.pdf
Taula comparativa:
Els preus tensionen l’economia de les llars treballadores
Les dades de l’IPC del mes d’octubre no mostren grans canvis respecte de les del mes passat, amb un manteniment dels índexs interanuals tant per a Catalunya com per al conjunt de l’Estat. Aquest comportament respon a l’efecte base, que és un efecte estadístic fruit del fet que la variació interanual es calcula prenent com a referència el mateix període de l’any passat, on hi va haver una reducció de l’índex general entre setembre i octubre de 1,6 punts. Per aquesta raó, tot i reduir-se aquest darrer mes la inflació general, en ser aquest descens inferior al de l’any passat, el resultat és d’estabilitat. D’altra banda, cal destacar la reducció de 6 dècimes fins al 5,2% de la inflació subjacent, considerat com un indicador més sòlid i menys volàtil que l’índex genera, tot i que encara se situa en nivells força elevats, els quals cal reduir. Finalment, cal alertar que, per primer cop des de l’estiu del 2022, l’IPC harmonitzat estatal se situa per sobre del mateix índex per al conjunt de països de la zona euro quan, al llarg d’aquest darrer període inflacionari, el comportament havia estat el contrari. Caldrà anar seguint aquesta circumstància, que podria tenir conseqüències perilloses per a la competitivitat del nostre teixit productiu.
A Catalunya l’IPC interanual se situa en el 3,4 %, exactament el mateix nivell que el mes passat i 1 dècima per sota de l’índex estatal (3,5 %). Quan desagreguem els preus de la cistella de la compra trobem que és l’habitatge l’element que més pressiona a l’alça i, en canvi, el transport i els aliments i les begudes no alcohòliques tiren cap avall l’índex, assolint una compensació final en què l’índex general es manté invariable respecte del mes passat.
A escala de l’Estat, l’IPC interanual se situa en el 3,5 %, també al mateix nivell que el mes anterior. En aquest cas, es reprodueix el mateix comportament dels preus que hem descrit per Catalunya, sent l’habitatge el grup de producte que més pressiona a l’alça, fruit sobretot de la despesa energètica vinculada a l’habitatge.
La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants i que, per tant, captura amb major fiabilitat l’estat real de l’economia, aïllant el comportament més volàtil del preu del petroli, se situa en el 5,2 %, 6 dècimes per sota del mateix índex del mes passat (5,8 %). Per tant, la tendència d’aquest indicador és decreixent, i això és positiu, però encara es plantegen reptes importants per reduir aquests nivells tan elevats.
La taxa de variació anual de l’ICPH (índex de preus de consum harmonitzat), que mesura l’evolució dels preus seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro, per tal de facilitar la comparació entre països que comparteixen una mateixa política monetària, en el cas espanyol se situa en el 3,5 %, 2 dècimes per sobra del mes anterior (3,3 %) i 6 dècimes per sobre de l’índex per al conjunt de països de la zona euro (2,9 %). Aquest indicador per a l’eurozona registra una important variació negativa de -1,4 punts percentuals respecte del passat mes de setembre (4,3 %) i dona com a resultat que, per primer cop des de l’estiu passat, l’indicador harmonitzat de l’eurozona quedi per sota de l’indicador per Espanya. Aquesta no és una bona notícia i caldrà fer un seguiment de l’evolució d’aquests dos índexs.
CCOO considera que:
- Quan fins i tot la patronal apel·la a un increment dels salaris, com va fer en roda de premsa el passat dia 8, sembla que el consens és ampli sobre la prioritat que suposa en termes socioeconòmics el fet d’incrementar la cohesió social i la renda disponible de les llars. Quan el 16,5% de les persones treballadores viu en risc d’exclusió social, la millora de les rendes del treball no tan sols és el fonament d’una demanda estable i diversificada, sinó també d’una pau social que permeti encetar grans projectes de societat com els que resten pendents en l’àmbit de la transició ecològica i digital. Recuperar i dotar de contingut l’Acord interprofessional de Catalunya (AIC) és la millor via per garantir que aquest consens es traslladi a la negociació dels convenis col·lectius.
- En la ponderació dels diferents elements que graven la renda disponible de les llars treballadores pesa molt especialment el preu que aquestes han de dedicar a l’habitatge, ja sigui de lloguer o de compra. L’increment continuat al llarg dels darrers anys dels primers, i la immensa càrrega que suposa per les llars amb hipoteques l’increment dels interessos que han de pagar els propietaris i propietàries, suposen un llastre que esdevé estructural. La gentrificació i l’increment en la mobilitat geogràfica laboral amb persones que no poden pagar-se un habitatge al lloc que treballen reclama polítiques públiques com l’ampliació del parc d’habitatge protegit o la limitació efectiva de l’especulació immobiliària.
- El factor que ha aportat més estabilitat als ingressos de l’estat del benestar, però també a la demanda agregada, ha estat la millora de la qualitat i del volum de l’ocupació que ha facilitat la reforma laboral. Tot i així hi ha encara massa persones que no veuen garantit el seu dret a una ocupació digna, molt especialment aquelles que tenen més de 45 anys. Avui tres de cada quatre persones que romanen a l’atur des de fa més d’un any pertanyen a aquest col·lectiu. Fer front a l’edatisme de les empreses, valorant el criteri, l’experiència i la capacitat que aporten aquests treballadors i treballadores esdevé una veritable prioritat.
- El desencaix entre vacants i demandes d’ocupació té a veure amb la manca de qualificació acreditada per part de moltes persones treballadores i que a escala de l’Estat afecta prop del 50 %. Tanmateix el bon funcionament de molts sectors es basa en competències que han de ser acreditades i reconegudes, i que s’han de completar en plans de formació i qualificació individualitzats que facin realitat el dret a la formació al llarg de la vida i a la promoció professional de les persones treballadores. Assolir aquest objectiu passa per sensibilitzar i garantir el dret en l’accés als permisos de formació establerts legalment.
Escolta aquí la valoració de Ricard Bellera, Secretari de Treball i Economia
Nova jornada de vaga del 0-3
Després de tres jornades de vaga de les treballadores del sector de l’educació de 0 a 3 anys, amb una forta participació, les patronals es mantenen immòbils. Des de CCOO no comprenem aquesta actitud, que és irresponsable amb el sector i amb les seves treballadores.
Considerem que ja és hora que a les treballadores del 0-3 se’ls reconeguin unes condicions de treball amb salaris dignes amb increments salarials anuals segons l’IPC; jornades laborals més reduïdes i amb temps per preparar materials, fer reunions i realitzar les avaluacions de les activitats que s’han de desenvolupar; el reconeixement de les incapacitats temporals al 100 %; una reducció de ràtios per aconseguir una millor atenció educativa dels infants, i suport educatiu per als infants amb necessitats educatives especials.
Per tots aquests motius, CCOO d’Educació fa una crida a participar en aquesta nova jornada de vaga, que tindrà lloc el pròxim dimecres dia 15 de novembre, a les 11 h, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona.
A la primera jornada de vaga va tenir lloc una concentració al Departament d’Educació, on vam tornar a demanar la creació d’una Taula 0-3 per implicar l’Administració, les patronals i tots els sindicats en l’assoliment d’un model educatiu de qualitat i equitat en aquesta etapa educativa. A la segona es van concentrar a la plaça de Sant Jaume per aconseguir que la Generalitat s’impliqui en la regulació del 0-3, en allò que correspon a les ràtios i a la inversió. A la tercera es van reunir davant de l’Associació Catalana de Municipis per reivindicar el compromís de les entitats locals en l’elaboració d’un acord marc que asseguri que cap licitació pugui sortir per sota d’uns mínims dignes.
En aquesta jornada de vaga de dimecres, les treballadores tornaran a reivindicar tots els punts anteriors. La Generalitat és la que té la competència en matèria d’educació i és la que ha de millorar aquesta etapa tot evitant, via una nova legislació, l’externalització d’aquest servei. L’educació no hauria de ser un negoci. És més, l’educació a l’etapa 0-3 és fonamental per assolir un desenvolupament formatiu i vital al llarg de tota la vida.
Des de CCOO celebrem que, després de tres jornades de vaga en solitari i de moltes crítiques gratuïtes, UGT i USOC se sumin per fi a aquesta darrera jornada de lluita. CCOO sempre ha apostat per la unitat sindical com a eina per millorar les condicions laborals de les persones treballadores del 0-3.
CCOO condemna l’assassinat d’una dona a Torallola per feminicidi
CCOO de Catalunya condemna l’assassinat masclista d’una dona a Torallola (Lleida), que s’acaba de confirmar com un nou feminicidi, i novament expressa el seu rebuig a una violència que encara avui s’exerceix vers les dones només pel fet de ser dones.
CCOO mostra la seva indignació i preocupació per fets com aquest, se suma a la demanda perquè els poders públics reconeguin la lluita pels drets de les dones i per erradicar la violència masclista com una qüestió d’Estat i destaca el seu compromís ferm de cooperar en la construcció d’una societat en la qual les dones puguin viure lliures de qualsevol violència.
Des d’aquestes línies volem expressar el nostre condol a la família i entorn de la víctima, i fer una crida a totes les persones, organitzacions i institucions que treballen per erradicar la violència masclista a sumar esforços perquè d’una vegada per totes la violència contra les dones sigui definitivament erradicada.
Avui, 10 de novembre, es farà un minut de silenci a les 12 del migdia davant les seus de CCOO de Catalunya.
CCOO lamenta la mort d’un treballador de Mahle
CCOO de Catalunya lamenta profundament la mort d’un treballador en l’accident laboral que s’ha produït aquesta matinada a les instal·lacions de Mahle, a l’Espluga de Francolí, quan el treballador ha quedat atrapat en una màquina que estava reparant.
CCOO d’Indústria vetllarà per aclarir les causes d’aquest lamentable accident. Així mateix, el sindicat exigeix a la direcció de Mahle que s’extremin les mesures de seguretat i prevenció per evitar nous accidents.
CCOO volem transmetre el nostre sincer condol a la família i a les companyes i companys de la víctima.
CCOO valora positivament l’acord per a la investidura de Sánchez
Fracassat l’intent d’investidura de Núñez Feijóo amb la intenció d’articular un govern amb el partit d’ultradreta VOX per desmuntar l’agenda de reformes progressistes i d’un abast social de gran importància per a milions de persones, les negociacions per renovar el govern de coalició progressista entre PSOE i Sumar s’intuïa prou complicat, com així ha estat.
L’acord sobre la llei d’amnistia que havia de superar els efectes judicials del Procés a Catalunya era peça imprescindible per configurar una majoria al Congrés amb els partits nacionalistes i independentistes, gallecs, bascos i catalans.
La dreta ha impulsat una campanya brutal contra el possible acord fent crides a les mobilitzacions al carrer, desplegant una campanya mediàtica dels mitjans conservadors i, fins i tot, utilitzant l’ala conservadora del poder judicial per manifestar-s’hi en contra. Una oposició que pràcticament emula la crida a l’alçament nacional contra la investidura d’un govern progressista.
Des de CCOO de Catalunya manifestem el nostre acord amb els partits que han configurat un acord d’investidura per diferents motius:
- La llei d’amnistia és un acord polític imprescindible per recuperar la normalització institucional al país, superar el conflicte polític, corregir els efectes desproporcionats d’alguns processos judicials i impulsar una agenda econòmica i social en benefici del conjunt del país.
- L’acord consolida un cicle de govern progressista que en una dècada pot consolidar un nou contracte social.
- La majoria que dona suport a la investidura és un reflex de la realitat plurinacional del país i pot significar un avenç molt important a les transferències de competències que apropin les polítiques a la realitat de cada territori.
- En clau catalana, el traspàs de rodalies i la condonació d’una part del deute del FLA exigeixen al Govern de la Generalitat reforçar el diàleg social i polític.
- S’ha de garantir la millora del servei de rodalies a la ciutadania i s’han de garantir les condicions laborals dels treballadors i treballadores de RENFE i ADIF.
- La condonació del deute millora el marge planificat inicialment per als pressupostos del 2024 i permet un major desplegament de les polítiques socials.
- Per totes dues coses CCOO, demanem al Govern la convocatòria urgent de les taules de negociació, tant per a rodalies com per als pressupostos.
Amb l’acord d’investidura s’obre el camí a una legislatura complexa, amb l’oposició desbocada d’una dreta embogida i en la qual les forces polítiques i socials d’esquerres han d’enfortir els marcs de diàleg social i polític i han de defensar amb el suport de la classe treballadora una agenda social que redueixi les desigualtats i la pobresa, que millori les condicions salarials i laborals i que enforteixi els serveis públics i la protecció social. Una agenda de transició justa per a la transformació verda i digital del teixit productiu. Un país feminista i un país que posi les bases per avançar l’emancipació del jovent i la justa acollida de la població immigrant.
El Dep. d’Educació deu part del sou al professorat tècnic d’FP
Crida a la mobilització
Per tercer mes consecutiu gairebé 3.000 docents de formació professional estan cobrant un sou inferior al que els pertoca. Amb l’aprovació del Reial decret 800/2022, fa més d’un any que el Departament d’Educació ja sabia que havia de fer un procediment per integrar a secundària milers de docents del cos de professorat tècnic d’FP, amb l’increment salarial que s’hi vinculava. Aquest procediment el va engegar tard -el darrer de l’Estat- i malament -en ple estiu-, i per acabar-ho d’adobar ens trobem que, per tercer mes consecutiu, el Departament d’Educació no està pagant a aquest col·lectiu el sou que li correspon per llei.
És inacceptable que aquesta demora, provocada per la manca de recursos administratius del mateix Departament, la pagui el personal docent.
Des de la Federació d’Educació de CCOO de Catalunya atribuïm directament als responsables polítics del Departament d’Educació la despreocupació per organitzar el departament i la manca de dotació dels recursos necessaris per garantir el dret al salari.
Fem una crida a la mobilització per posar fi a aquest greuge a la formació professional i al professorat d’FP!
CCOO i sindicats es concentren al Parlament pel tancament d’una residència a Reus
Davant l’anunci del tancament de la residència pública de gent gran de Reus en els mesos vinents, treballadors i treballadores, sindicats i familiars han començat a mobilitzar-se perquè aquest no es produeixi, si més no sense estudiar la possibilitat d’una reforma de l’edifici per plantes. Considerem totalment injust haver de tancar l’única residència 100 % pública del Baix Camp. Per aquest motiu convoquem una concentració demà, dia 9, a les 12 h davant del Parlament de Catalunya. Novament ens concentrarem el dia 10 a les 13 hores davant els serveis territorials de Drets Socials a Tarragona. I una darrera convocatòria de concentració el dia 17 a les 9.30 h des de la residència de gent gran fins a l’Ajuntament de Reus.L’anunci de la Generalitat es produïa de manera precipitada fa uns dies a través del secretari general del Departament de Drets Socials, el Sr. Oriol Amorós, el qual, juntament amb la directora dels serveis territorials de Drets Socials de Tarragona, la directora general de la Direcció General de Provisió de Serveis i la subdirectora de Recursos Humans van reunir-se amb el comitè d’empresa, els treballadors i treballadores, i les famílies per informar d’aquest fet.
Segons el mateix Oriol Amorós, el mal estat de l’edifici feia que s’hagués de prendre aquesta decisió i que s’executaria en els mesos que venen. Això no obstant, no es podia assegurar res fins que no rebessin en quinze dies el darrer informe tècnic on es valoraria si el tancament era definitiu o bé si hi havia alguna possibilitat de reforma. Passats aquests quinze dies es decidiria de quina manera es feia el trasllat dels residents a altres residències públiques o concertades, de la mateixa manera que s’obriria un període de negociació amb el comitè d’empresa pel trasllat del personal a altres centres. Cal fer incís en què, a banda de la notícia negativa de deixar Reus sense l’única residència pública, en termes de negociació laboral es trobaria feina pel que fa al personal fix, però el personal eventual i el personal de les empreses externes veurien clarament perillar els seus llocs de treball.
El més sorprenent de tot és que abans de rebre aquest darrer informe tècnic, l’endemà mateix de la notificació del possible tancament ja es van començar les reunions amb les famílies perquè escollissin a quina residència volien traslladar als seus familiars, cosa que fa sospitós que el tancament no depenia de l’informe tècnic. Al que encara no han donat resposta és què passarà amb les 175 persones que hi ha a la llista d’espera de la residència de Reus, les quals clarament aniran a engruixir les llistes d’espera de la resta de residències del territori, que ja estan prou plenes.
D’altra banda, ja fa uns deu anys, es va valorar el trasllat de la Residència de Gent Gran de Reus a un altre lloc, concretament a un edifici de nova construcció als afores de Reus.
Un cop acabat aquest nou edifici, quan ja semblava clar el trasllat de residents i personal (fins i tot el personal va anar a visitar-lo), per una decisió política aquest edifici es va destinar a una residència privada. Per tant, el trasllat no es va dur a terme per la sorpresa de tots plegats. Què ha passat durant aquests deu anys perquè ara s’hagi de prendre aquesta decisió a corre-cuita?
Val a dir també que la remodelació de centres residencials de la Generalitat sense el seu tancament no seria res nou, ja que, sense anar més lluny, la Residència Mare de Déu de la Mercè de Tarragona ha estat més d’una dècada en obres per fer la seva remodelació total i en cap cas aquesta ha estat tancada. La seva remodelació s’ha anat fent per plantes i els residents i el personal han anat traslladant-se pels diferents espais de la residència fins a la reforma total.Després de veure els esforços i els diners invertits en la remodelació de la residència de Tarragona, encara fa entendre menys el perquè del tancament de la residència de Reus, ja que la seva reforma seria molt menys costosa en tots els aspectes.
Tot plegat ens semblen excuses, fins i tot quan ens asseguren que en tres o quatre anys tornaran a construir una nova residència a Reus 100 % pública, perquè ni tan sols poden concretar on es farà i ni molt menys està pressupostat cap projecte. Han tingut deu anys per fer-ho abans del seu tancament.
La decisió fa malpensar i sospitar que, si se’n construeix una altra, serà de gestió privada. En les seves explicacions, el Sr. Amorós no es fa responsable de les decisions preses anteriorment ni el fet que la residència es trobi en aquesta situació. No creiem que ell es faci responsable que es construeixi una nova residència pública d’aquí a tres o quatre anys, ja que la vigència de la seva legislatura acaba en un any i mig.
Per tots aquests motius, han començat les mobilitzacions de sindicats, treballadors i treballadores i famílies, i farem tot el possible per aturar el tancament de la nostra residència i no perdre places públiques.