En la madrugada del día de hoy se ha firmado un principio de acuerdo por el 50 % de la comisión negociadora (6 miembros de UGT) del convenio colectivo de Panrico SA. El otro 50 % de la comisión, compuesto por 5 miembros de CCOO y 1 de CGT se negaron a la firma, por lo que, de llegarse en los mismos términos a la firma definitiva del convenio, éste sería de eficacia limitada.

CCOO y CGT han convocado una huelga en todos los centros de trabajo de Panrico en Catalunya, cuyo inicio se dará a partir del próximo día 14 de marzo, ya que el principio de acuerdo va en contra de la mayoría de los trabajadores/as de la fábrica de Sta. Perpétua, donde la representación en el comité de empresa es de 2 miembros de UGT, 1 de CGT y 14 de CCOO.

Dos elementos, que no figuraban en las propuestas de la plataforma reivindicativa de los trabajadores, han sido los que han polarizado la mayor parte de los debates de la negociación, a parte de otras propuestas de la empresa que quedaron apartadas, y son los que al final han derivado en esta situación de clara confrontación entre las posiciones de la empresa y la UGT, por un lado, y CCOO y CGT por otro: promoción y ascensos de categorías profesionales y pago del plus de penosidad correspondiente a los trabajadores afectados por el hecho de soportar el elevado índice de ruidos existente en la fábrica de Sta. Perpetua (entre 80 y 95 decibelios).

La aplicación de lo firmado significaría la renuncia a cobrar el 25 % del salario base por parte de un importante número de trabajadores, aunque sigan soportando niveles superiores a los mencionados tras las inversiones previstas en mejora de maquinaria, derecho reconocido no sólo en el convenio vigente actualmente, sino en sendas sentencias ganadas por estos trabajadores en el Tribunal Superior de Catalunya. La misma pérdida de derecho adquirido se da en lo relacionado a los ascensos de categoría profesional. Concretamente, en los departamentos de producción, la empresa ha venido manteniendo desde el año 1981 una práctica de rechazo a cualquier petición de promoción, renunciando al reconocimiento de determinadas categorías profesionales, que, por definición de las mismas en el propio convenio colectivo, debían aplicarse. Este comportamiento de la empresa llevó también a los trabajadores a reclamar por vía judicial, con resultado favorable en todas las sentencias publicadas hasta la fecha. Pues bien, el preacuerdo firmado establece un nuevo sistema de clasificación profesional que implica, por una parte, la renuncia de los trabajadores afectados a su actual derecho de promoción, aun teniéndolo ganado por sentencia, y, por otra, la práctica imposibilidad de promoción de categoría profesional para todos los trabajadores, salvo cambio de puesto de trabajo por la creación de uno nuevo o por baja de algún trabajador.

No se trata, por tanto, de una situación de mayor o menor avance de las condiciones actuales de los trabajadores (incremento salarial de IPC real, con cláusula de revisión que garantice una mejora de ½ punto de poder adquisitivo para cada año del convenio y otras de carácter social), sobre las que tanto CCOO como CGT están de acuerdo. Se trata de una nueva situación que implica la pérdida de derechos de los trabajadores.

El convenio afecta a 850 trabajadores en toda Catalunya, de los que 580 trabajan en la fábrica que Panrico tiene ubicada en Santa Perpetua de Moguda.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 4 de març de 2005

Davant de la crisi generada al barri del Carmel, CCOO del Barcelonès donem el nostre suport a la manifestació convocada pel moviment veïnal, el proper dissabte 5 de març, a les 18.00 hores, a la Plaça Urquinaona cantonada amb Ronda Sant Pere.

Considerem que, en aquests moments, és fonamental que el conjunt de la ciutadania, entre ells els treballadors i treballadores, mostrem la nostra solidaritat amb els afectats i aixequem la veu perquè la concreció de solucions per a les persones afectades, amb justícia i equitat, es converteixi en la principal preocupació de les administracions publiques i dels representants polítics, deixant de banda el trist espectacle que s’està produint en molts casos.

La situació d’angoixa i patiment d’aquestes persones requereix la concreció de compromisos ferms i uns terminis per complir-los que els permetin percebre una perspectiva de futur certa i segura, i alhora recuperar la confiança amb l’actuació pública.

Aquesta confiança serà necessària per desenvolupar els diversos projectes d’infraestructures de comunicació que hi ha a la ciutat ‘molts d’ells, fruit de les reivindicacions socials’ amb totes les garanties de seguretat, que caldrà aconseguir perquè no es tornin a repetir fets com els del Carmel.

CCOO del Barcelonès creiem que és necessària la clarificació definitiva de responsabilitats, tant en l’àmbit polític com entre les empreses implicades.

Per a ocasions futures és imprescindible incrementar la seguretat de les obres públiques, acabant amb l’externalització de les responsabilitats d’inspecció i control que li corresponen a l’Administració i amb el criteri del preu més barat per a l’adjudicació de les obres.

Esperem que els fets del Carmel serveixin també per replantejar el model de ciutat que estem construint, sovint decantat a l’aparador i al gran esdeveniment i no tant a la preocupació per al benestar de les persones i la millora d’aquells barris que segueixen patint importants dèficits, fruit de les condicions en què es van construir.

Per últim volem fer una crida a la unitat de les persones afectades, perquè considerem que el treball conjunt dels veïns i veïnes del Carmel i les entitats del barri és la millor garantia per aconseguir concretar els compromisos amb les persones afectades avui, però també per continuar treballant per la millora del barri en el futur.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 3 de març de 2005

Coincidint amb la presentació del Programa d’Atenció a la Dependència per part de les conselleres de Sanitat i Benestar i Família, des de CCOO de Catalunya reclamem, un cop més, la necessitat que s’elabori una llei de serveis socials de Catalunya, que, en consonància amb la llei de bases d’atenció a la dependència d’àmbit estatal, fixi els criteris d’accés a les prestacions, els sistemes de reconeixement de les contingències i el finançament de l’atenció a les persones en situació de dependència.

L’accés als serveis socials i, entre ells, a l’atenció a la dependència ha de ser un dret subjectiu i universal. Qualsevol ciutadà ha de tenir garantit l’accés a l’atenció que la seva situació personal o social requereixi, sense que es tinguin en compte el territori de residència, l’origen de la seva situació de necessitat, la seva situació familiar o la seva capacitat econòmica.

Entre altres, els serveis socials i l’atenció a la dependència han de garantir:

– Un reconeixement de l’existència d’una situació de necessitat dut a terme amb la màxima celeritat possible i amb criteris d’equitat.
– Una atenció que haurà de prestar-se, sempre que sigui possible, des de l’àmbit públic. En cas de compra pública de serveis de naturalesa privada, les administracions competents hauran de vetllar perquè la qualitat dels serveis oferts a l’usuari o usuària, i les condicions laborals dels professionals que presten serveis, no siguin inferiors als públics.
– Un finançament realitzat via impostos. En el cas de l’atenció a la dependència, de forma transitòria, fins que no sigui suficient la dotació per part dels Pressupostos Generals de l’Estat, podran utilitzar-se els excedents de cotitzacions que es produeixen en el sistema de la Seguretat Social.
– La descentralització dels serveis socials, tot i ser un objectiu desitjable, prèviament ha d’acompanyar-se d’un pressupost suficient per als ajuntaments i d’un control i un seguiment que acabi amb l’actual disparitat i el caràcter graciable dels serveis d’atenció domiciliària que es gestionen des dels ajuntaments.
– L’assumpció de la responsabilitat de finançament i la determinació de criteris mínims d’atenció a la dependència per part de l’Estat.
– La prestació final dels serveis socials a través dels ens locals, d’acord amb criteris de proximitat i coneixement del territori.
– Que el Govern de la Generalitat, com a estament competent en matèria de serveis socials, sigui responsable de l’ordenament dels serveis per garantir la qualitat i l’equitat a tots els territoris, de la fixació de condicions de la prestació de serveis, del finançament suficient als ens locals i del control i el seguiment.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 3 de març de 2005

La Jornada pretén situar la posició de CCOO davant la Previsió social complementària i els plans de pensions com a complement al sistema públic, i la seva interrelació amb el model de protecció social espanyola, i donar a conèixer les especificacions del Pla de Pensions de l’AGE, així com els seus aspectes pràctics.

Amb aquesta jornada,la FSAP i el sector de l’Administració de l’Estat a Catalunya volem donar resposta a inquietuds dels companys i companyes, com: drets i deures dels beneficiaris, aportacions, drets consolidats, prestacions, tractament fiscal de les aportacions i de les prestacions…

L’Acte organitzat per la Federació de Sanitat de CCOO, que s’ha realitzat amb motiu del dia de la Dona Treballadora, i es va fer el 3 de març va comptar amb la participació de: Maribel Mayordomo Professora del departament de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona, que va esposar la Situació i les diferents models o alternatives de les ‘Dones en el Món del Treball’ Va definir que l’únic model viable per a totes les dones era el model orientat a cuidar la vida.

La Taula Rodona que va vessar sobre ‘Relacions laborals e Igualtat d’Oportunitats’ va estar formada per Ruth Carandell , Secretaria d’Administració i Funció Pública. Ramon Vallbé del Bufet Vallvé Advocats. Elena Arias, Directora de Recursos Humans de l’IDC. Eulàlia Bosacoma, Cap d’Àrea i desenvolupament de l’Institut Català de la Salut, Lluïsa Montés Secretaria General de la FSC. Va Presentar i coordina Carme Catalán Secretaria de la Dona de la FSC. Entre les conclusions del debat estarien: El Sector sanitari i socio-sanitari té un reconeixement social poc just i una de les raons seria el de la composició femenina i el tipus de feina relacionat amb la històrica divisió sexual del treball. Les retribucions estan marcades per estereotips i sotmeses a discriminacions indirectes, considerant que les causes discriminatòries no són sempre de gènere, també influència, en alguns casos l’oferta i la demanda; dintre de l’Administració pot haver particularitats. La necessitat de crear nous plans de promoció , prou atractius, i diversificar les formes d’incentivació . Les Jornades i horaris dificulten la Conciliació de la Vida Laboral i familiar, hi ha molta diversitat al Sector però amb molts casos amb jornades molt elevades i a cops superiors a les ordinàries ‘ atenció continuades, guàrdies- Això pot possibilitar que la provisió de certs llocs de responsabilitat sigui més fàcil pels homes. Caldria possibilitat a través de la Negociació col·lectiva millores com Formules horàries més flexibles i que la gent pugui planificar amb prou temps la seva vida , incendiar horaris penosos, compactació de reduccions de jornada…

Mercè Civit de la S. de la Dona de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya va presentar la Jornada demanant l’enfortiment del diàleg social i concertació social per a fer realitat les polítiques d’igualtat.

CCOO de Catalunya i el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya (DMAH) han arribat a un acord per establir un conveni de col·laboració entre les dues entitats.

L’acte va tenir lloc a la seu del departament, el dia tres de març de 2005, i van participar el conseller Salvador Milà i el secretari general del nostre sindicat, Joan Coscubiela. En representació de la CONC també hi van assistir els responsable de la Secretaria de Salut, Ambient i Treball, Llorenç Serrano, i dels departaments de Medi Ambient, Jose-Manuel Jurado, i de Mobilitat, Manel Ferri.

L’objectiu principal del conveni és impulsar un model de desenvolupament més net i sostenible en la producció de béns i serveis mitjançant la participació dels treballadors i dels seus representants. L’acord també ha de contribuir a una major prevenció i reducció de riscos laborals en l’ambit dels organismes que depenen del DMAH.

Es contempla la creació d’una comissió de seguiment que estarà integrada per dos representants de cada part. Així es determinaran anualment les activitats a desenvolupar, es fixaran els criteris d’actuació, es farà el seguiment de les actuacions i s’avaluaran els resultats.