Els temps canvien i cada vegada més persones tenen la feina lluny del seu lloc de residència. A la comarca del Vallès Occidental hi ha més de 100 polígons industrials allunyats dels centres urbans…

Davant del fet que el text que es troba en la recta final de discussió en primera lectura no s’inclogui cap referència a la joventut, a banda de les competències, ACCIÓ JOVE ‘ Joves de CCOO de Catalunya reitera la seva exigència de que la carta de drets i deures inclogui el dret a l’emancipació de la gent jove. Aquesta organització ha fet arribar a la ponència parlamentària, al President del Parlament i als diferents grups una proposta per a que el nou Estatut incorpori la necessitat de que els poders públics catalans garanteixin l’accés de la gent jove a l’educació, el treball, l’habitatge i la participació.

La no inclusió de cap referència a la joventut, més enllà de les competències, exclou aquest ampli col·lectiu social de l’Estatut. Aquesta exclusió resulta especialment greu si tenim en compte la realitat de la gent jove que reflecteixen les dades:

‘ Més d’un terç de la gent jove que ja ha sortit del sistema escolar no ha obtingut la titulació dels estudis que cursava

‘ El 20’7% de joves que treballen ho fan amb un contracte temporal, mentre que aquest percentatge baixa fins al 9’2% en el conjunt de la població.

‘ El 60% de joves entre 28 i 29 anys viu a casa dels pares.

‘ L’edat mitja en que la gent jove accedeix al seu primer habitatge, és troba ja en els 30 anys.

La no incorporació al nou Estatut d’aquesta realitat, suposaria que les institucions deixessin de banda una realitat que ha esdevingut un dels problemes que la societat catalana ha assumit com a prioritaris. Aquest fet reforçaria la tendència a la pèrdua de credibilitat que mostren amplis sectors de joves vers les institucions.

Incorporar el dret a l’Emancipació implica respondre a aquesta preocupació. Només d’aquesta manera la gent jove pot veure el nou Estatut com una eina útil per millorar les seves condicions de vida, condició necessària per accedir a una veritable ciutadania.

És per això que ACCIÓ JOVE posarà en marxa durant els propers dies una campanya adreçada a la gent jove per assolir el màxim suport social a aquesta proposta.

El secretari general de la Federació Minerometal·lúrgica de Catalunya de CCOO, Vicenç Rocosa, ha demanat durant la inauguració del 3r Congrés de la Federació, que se celebra a Viladecans, que es modifiqui l’actual llei concursal perquè els que ara són adminisstradors judicials no siguin també de facto els antics »liquidadors d’empreses».

Segons Rocosa, els administradors han de buscar alternatives al tancament d’empreses, no s’han d’encarregar només de liquidar les empreses que tenen problemes. Si no es preocupen de reflotar-les, passa el que ha succeït en els darrers mesos amb moltes fàbriques que podien haver tingut esperances de futur i han acabat tancant.

Aquesta proposta no és un desig irrealitzable, ja que alguns jutges com el que va portar el tema de Tracoinsa han demostrat que els administradors poden buscar inversors i alternatives per no deixar a centenars de treballadors/es sense feina.

Rocosa també ha explicat en la sessió inaugural del Congrés que »Catalunya no ha tingut una política industrial mai i, si l’ha tingut, ha estat equivocada» en referència a l’aposta que va fer l’anterior govern de la Generalitat per atreure inversions de manufactures, fàbriques d’ensamblatge que ara estan marxant fora del país.

En aquest sentit, el nou govern ha fet passes endavant, com l’Acord per la competitivitat o les taules de l’automoció i l’electrònica de consum, però en cap d’aquests casos s’han posat en marxa mecanismes concrets per actuar des d’ara.

Durant la inauguració s’ha fet balanç de la situació industrial a Catalunya i la Federació considera preocupant l’actual moment a Catalunya. No hi ha captació de noves inversions a Catalunya i no s’actua en temes que cada vegada preocupen més a la població, com la reducció radical de llocs de treball en alguns sectors com ara el textil. Rocosa ha assenyalat que ni la Unió Europea ni l’Estat espanyol fan polítiques decidides per defensar els sectors industrials i que el que ara passa amb el textil »podria acabar passant també amb el metall si no s’actua ràpid».

En relació a la situació dels convenis que s’estan negociant en l’actualitat, el de Girona i el de metal·logràfiques, cal observar com la patronal s’ha decantat cap a una nova postura, la d’augmentar les hores de treball. La Federació Minerometal·lúrgica es nega rotundament a augmentar les jornades dels treballadors/es d’aquests sectors i pressionarà fins a l’últim moment. El proper mes de maig s’organitzaran manifestacions i vagues en el sector metal·logràfic català si abans no s’ha arribat a cap acord.

D’altra banda, un dels projectes que més desenvoluparà en els propers quatre anys la Federació Minerometal·lúrgica serà la creació d’un conveni general del metall de Catalunya que eviti les actuals diferències en jornada de treball i salari entre les quatre províncies catalanes.

En la inauguració del 3r Congrés de la Federació també han intervingut el conseller de Treball i Industria, Josep Maria Rañé, l’alcalde de Viladecans, Jaume Monfort, la secretària general de la Unió Comarcal del Baix Llobregat de CCOO, Aurora Huerga, el secretari general de MCA-UGT, Manuel Gallardo, i el president de la Unió Patronal Metal·lúrgica de Barcelona, Ángel Guerrero, en nom de totes les patronals del metall de Catalunya.

Demà tindrà lloc la jornada de cloenda amb les intervencions de Felipe López, secretari general de la Federació Minerometal·lúrgica estatal a les 10 del matí, i de Joan Coscubiela, secretari general de CCOO de Catalunya a les 12 hores.

Al mes de març de 2004, en una reunió amb l’aleshores responsable de recursos humans, aquest va reconèixer la situació d’irregularitat de bona part de la plantilla de personal laboral (indefinits no fixos). El responsable de recursos humans es va comprometre a arreglar la situació en un màxim de tres exercicis pressupostaris.

Al mes d’agost de 2004, es publiquen, sense previ avís, les bases d’onze places subjectes a regularització. CCOO, a corre-cuita, va fer arribar la seva preocupació perquè amb aquelles bases no s’assoliria l’objectiu de consolidar les places de les persones que fa molts anys que les ocupen interinament. Arran d’això, l’Ajuntament decideix retirar-les al·legant errors i fent córrer rumors malintencionats en el sentit que la culpa era del Comitè i dels sindicats.

Al març de 2005, es passa al Comitè una proposta de bases, una de les quals, educador/a social, en la qual es tipifica com de mitja jornada, quan la persona que ocupa aquesta plaça resulta que ‘només’ fa 11 anys que la desenvolupa a jornada sencera.

El col·lectiu de la Policia Local planteja fa mesos un possible incompliment de conveni pel plus de jornada festiva. El dia després de presentar la denúncia, comencen les represàlies. Coincidència?

Es dóna el cas de pressió permanent i sistemàtica que rep un treballador per part dels seus comandaments immediats, amb obertura cíclica d’expedients disciplinaris amb menyspreu a la seva persona, contravenint així l’acord de protocol signat pel que fa a les ordres de feina, i els mitjans imprescindibles per al bon desenvolupament de la seva tasca. CCOO demana una entrevista, que l’Ajuntament, de molt males maneres, la hi nega.

Apareix la voluntat de l’equip de govern d’externalitzar tota l’àrea de Serveis Personals (unes 40 persones) mitjançant un Patronat, ajornada sense que es coneguin les raons, i sense prèvia negociació amb els representants dels treballadors/es.

Las relacions amb els representants (Comitè d’empresa) no són pas del tot cordials i constructives com s’hauria de desitjar pel al bé de tots, sinó que més aviat sembla una relació mantinguda per ‘imperatiu legal’, amb el que això comporta de malentesos, interpretacions parcials de la situació i, el que és pitjor, enquistament de les situacions problemàtiques que es poden donar a qualsevol empresa.

Com s’explica que, quatre anys després de la posada en funcionament de la Fundació Can Dotras, es continuï contractant irregularment i no hi hagi cap persona a la plantilla amb contracte indefinit?

Són aquests fets, els que mouen CCOO, el dia 17 de març, a demanar a Sr. Ramal, alcalde de Montmeló, que consideri l’oportunitat de fer un repàs a la situació laboral de l’Ajuntament i que amb la màxima urgència posi data de reunió per tal d’aprofundir els temes amb la voluntat de trobar plegats solucions a aquesta situació.

Enfront del silenci com a resposta i l’actitud de menyspreu respecte a la representació dels treballadors i treballadores, CCOO ens creiem en l’obligació d’encetar altres vies com la d’informar i denunciar públicament una situació plena d’irregularitats.

informació sobre el empadronament per omissió i els documents requerits

Manifestacions a:

Barcelona – 11.30 h. Rda. Sant Pere / Passeig de Gràcia

Tarragona – 12.00 h. Plaça Imperial Tàrraco

Lleida – 12.00 h. Plaça del Treball

Girona – 12.00 h.Plaça de la Independència

manifest de l’1 de maig

cartell de l’1 de maig

informació sobre l’aperitiu de l’1 de maig

Amb el títol de «Després de la guerra, l’esperança», la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO de Catalunya ha organitzat un acte amb sindicalistes de Bòsnia, Kosovo, Macedònia i Sèrbia, en què es farà un repàs a la situació actual dels treballadors a la regió dels Balcans.

L’acte tindrà lloc el proper dijous, 14 d’abril, a les 17 hores, a les sales 11, 12 i 13 de la seu de CCOO, Via Laietana 16, de Barcelona.

Participaran en la trobada Ismet Bajramovich, president del Sindikat Metalaca Bosne i Hercegovine, Hasan Abazi, president del Sindikata e Pavarur e Metalisteve te Kosoves, Peco Risteski, president de la Trade Union of Metal, Energy amb Mine Workers of Macedonia, i Dragan Matich, president del Granski Sindikat Metalaca-Nezavisnost, de Sèrbia.

CCOO de Catalunya responsabilitza en gran mesura unes polítiques fiscals injustes i afavoridores de la inflació.

1.- CCOO de Catalunya considerem molt negatives les dades de l’IPC del mes de març, amb un increment del 0,8 %, i una inflació interanual que se situa en el 3,4 %. És especialment significatiu el fet que s’incrementi la inflació subjacent, és a dir, l’estructural, que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants, fins a un 2,9 %.

L’increment de la inflació comporta augmentar la diferència que tenim amb la mitjana de la Zona Euro, ja que la seva inflació es manté en el 2,1 % (el diferencial de l’1,3 % comporta que la inflació espanyola està un 61,9 % per sobre de la de la Zona Euro). Com es pot entendre, això comporta un element summament negatiu per a la competitivitat de la nostra economia.

2.- És evident que les polítiques fiscals dels darrers anys, basades per una part en la reducció dels impostos directes (que no generen inflació) i per l’altra en l’increment de la pressió fiscal a partir de taxes i impostos indirectes, que graven fonamentalment el consum, no sols han comportat una política fiscal injusta sinó en gran mesura estimuladora d’un consum excessiu i clarament inflacionària.

3.- CCOO de Catalunya, tal com s’estableix en l’Acord de Negociació Col·lectiva, considerem imprescindible generalitzar les clàusules de revisió salarial a tots els convenis, com a garantia del manteniment i la millora del poder adquisitiu dels salaris.

4.- Pel que fa a Catalunya, la inflació del mes de març s’ha situat en un increment del 0,8 %, la interanual, en el 4 %, i el diferencial amb l’Estat s’incrementa fins al 0,6 %.

CCOO de Catalunya considerem principals responsables dels diferencials d’inflació: a) la política de concertació de serveis públics (en especial, els concerts educatius); i b) els marges empresarials de determinades estructures de comercialització, especialment de serveis.

CCOO de Catalunya considerem molt urgent una ràpida finalització dels treballs de la comissió d’experts creada pel Govern de la Generalitat per tal de procedir a concertar les mesures adients en els diversos àmbits, que permetin reduir el diferencial existent a Catalunya respecte a l’Estat i amb Europa.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya
Barcelona, 13 d’abril de 2005

El Jutjat penal núm. 7 de Barcelona ha condemnat el responsable de Producció i Seguretat i un encarregat de l’empresa TELEPS COMUNICACIONS, S.A., a 2 anys i a 1 any i 8 mesos de presó, respectivament, en trobar-los responsables de la mort del treballador R.R.A., de 19 anys, ocorreguda el 8 de maig de 2001 en la terminal de càrrega de l’Aeroport del Prat.

L’accident va succeir mentre l’encarregat condemnat i R.R.A. procedien a realitzar feines prèvies per a la instal·lació d’una antena en el terrat de la terminal de càrrega. Durant aquesta tasca, el treballador va caure des d’un mur del terrat a una teulada d’uralita, caiguda que li va ocasionar la mort.

La sentència considera provat que l’empresa no va proporcionar, ni a l’encarregat ni a R.R.A., els mitjans suficients per a garantir una feina segura. El treballador accidentat no havia rebut cap formació ni informació sobre feines en alçada, ni tampoc disposava de mitjans materials per a realitzar en condicions de seguretat les seves tasques. Així mateix, en la data de l’accident, l’empresa no disposava d’un pla de prevenció ni tan sols tenia contractat un servei de prevenció, tal com obliga la Llei de prevenció de riscos laborals.

L’acusació particular, instada per la família de R.R.A. i representada pel Gabinet Jurídic de CCOO de Catalunya, sol·licitava l’aplicació del Codi Penal en els seus articles 316 (delicte contra els drets dels treballadors per la inexistència de mesures de seguretat) i del 412 (delicte d’homicidi imprudent amb resultat de mort).

Més enllà de les penes establertes en aquesta sentència, les quals no podran restablir la pèrdua de la vida d’un jove treballador, CCOO valora positivament la condemna als acusats no sols pel greu dany ocasionat sinó també pel reconeixement que la sola absència de mitjans suficients per a garantir una feina segura s’ha de considerar delicte, per infracció de les normes de seguretat, tal com estableix l’article 316 del Codi Penal.

Barcelona, 13 d’abril. La Federació Minerometal·lúrgica de Catalunya de Comissions Obreres celebra el seu 3r Congrés demà dijous 14 d’abril i el divendres 15 d’abril a l’Àtrium de Viladecans.

En aquest Congrés es farà balanç dels quatre darrers anys i es definiran els reptes de futur de la Federació amb més afiliats/es i delegats/es de Comissions Obreres a Catalunya. La Federació Minerometal·lúrgica de Catalunya de CCOO compta amb més de 4.000 delegats/es i més de 33.000 afiliats/es.

Durant el Congrés serà elegida la nova executiva de la Federació i el nou secretari general. L’única candidatura que es presenta és la de l’actual secretari general, Vicenç Rocosa.
El Congrés és obert als periodistes. La inauguració tindrà lloc a les 10:00h de demà i comptarà amb la presència i intervenció del conseller de Treball i Indústria, Josep Maria Rañé; l’alcalde de Viladecans, Jaume Montfort; la secretària general de la Unió Comarcal de CCOO del Baix Llobregat, Aurora Huerga; el secretari general de MCA-UGT, Manuel Gallardo; representants de les patronals del metall de Catalunya.

I per part del secretari general de la Federació Minerometal·lúrgica de Catalunya de CCOO, Vicenç Rocosa, es presentarà l’informe de gestió. Els seus trets essencials són un conveni general del metall per Catalunya, una política industrial que generi ocupació i l’increment de l’afiliació i la representació sindical.