Resolució de la Comissió Executiva de la Federació Minerometal·lúrgica de Catalunya de CCOO

Ante otra convocatoria de huelga convocada por el Comité de Empresa de SAS, para el día 2 de junio, la Comisión Ejecutiva de la Federació Minerometal·lúrgica de Catalunya de CCOO, reunida en el día de hoy, ha acordado el presente comunicado.

Considera que la convocatoria de huelga del Comité de Empresa de SAS es inoportuna e irresponsable, y en consecuencia no apoya dicha huelga porque constatamos que no existen razones que avalen dicha convocatoria por los siguientes motivos:

1.- No se ha consultado ni a los afiliados ni a la plantilla sobre la convocatoria de huelga del día 2 de junio.

2.- Que del análisis de la documentación y de la situación se desprende que la empresa SAS está aplicando los acuerdos del 29-11-04, sobre el trasvase de la plantilla de la línea 2 del centro de Abrera a Martorell; hasta el momento se han traspasado 69 trabajadores/as y la empresa SAS reitera su compromiso por escrito de hacerlo hasta el 70 % del personal trasladado de Abrera de la línea 2 según acuerdos del 29-11-04.

3.- Esta huelga persigue otros motivos, que se mantienen ocultos, y para conseguir estos objetivos inconfesables no se repara en arriesgar los intereses de la plantilla de SAS en un proceso que puede tener consecuencias para la viabilidad del propio centro de Abrera y para sus empleos.

4.- Existen suficientes problemas reales en el sector de automoción, para generar otros problemas de forma artificial, que sólo pueden acarrear más dificultades al conjunto del sector y afectar a los intereses de los trabajadores/as de las empresas proveedoras y constructoras. Estas actitudes corporativas e irresponsables no tienen en cuenta el contexto actual y llevan el conflicto a un callejón sin salida de consecuencias imprevisibles.

Por todo ello, la Comisión Ejecutiva de la FM de CCOO de Catalunya decide en función de sus facultades de dirección sindical y por las consecuencias que se derivan de decisiones irresponsables que pueden poner en peligro empleos en el sector de automoción. Por ello expresamos públicamente que no apoyamos esta huelga y en consecuencia nuestras estructuras sindicales deberán aplicar la decisión de la Federación y llama asimismo a nuestros afiliados y afiliadas a no secundar la huelga convocada por el Comité de Empresa de SAS.

En Cornellà, a 1 de junio de 2005. Federació Minerometal·lúrgica de Catalunya de Comissions Obreres.

La tendència de l’accidentalitat laboral a Catalunya ha sofert un augment del 8,55 % en els primers quatre mesos de 2005 respecte a aquest període de 2004.

A Tarragona, les dades encara són més preocupants, ja que l’augment és del 12,54 % i afecta els quatre sectors: agricultura (10,24 %), construcció (11,72 %), indústria (10,70 %) i serveis (14,65 %).

Malgrat que en el conjunt de Catalunya, durant aquest primer quadrimestre, han baixat els accidents mortals un 11,11 %, a Tarragona i a Girona han augmentat en un 28,57 % i un 150 % respectivament. A més, cal tenir en compte que en el darrer mes ‘el de maig’ ja hem de comptar, com a mínim, dos accidents mortals més: el que es va produir a Port Aventura el 8 de maig i el que va patir un treballador de la construcció divendres passat a Reus.

CCOO considerem que aquestes dades evidencien, un cop més, que la sinistralitat laboral continua essent un problema laboral, de salut i polític important, i que encara estem lluny d’aconseguir l’objectiu immediat de situar-nos al nivell de les dades de la mitjana europea.

Així mateix, aquestes dades posen en evidència que, després de més de 9 anys d’entrada en vigor de la Llei de prevenció de riscos laborals, encara són moltes les empreses que no la compleixen i que aquesta situació requereix de polítiques més contundents de vigilància, control i sanció per part de l’Administració.

El calendari de festes laborals de Catalunya s’ha publicat al DOGC del 30 de maig de 2005

Per accedir al text de la disposició cliqueu aquí

Data d’actualització: 14-juny-2005

La tendència de l’accidentalitat laboral a Catalunya ha sofert un augment del 8’55 % en els primers quatre mesos de 2005 respecte a aquest període de 2004.

Un augment que afecta els quatre sectors econòmic: a) en l’Agricultura l’increment és del 21’42 %; en els Serveis, d’un 13’24 %; en la Indústria, d’un 4’59 %; i en la Construcció, d’un 4’07 %.

L’augment afecta el conjunt del territori de Catalunya i totes les províncies: Girona, amb un increment del 21’80 %, Tarragona, amb un 12’54 %, Lleida, amb un 8’78 %, i Barcelona, amb el 6’53 %.

L’únic aspecte positiu d’aquest primer quadrimeste és el descens d’un 11’11 % en els accidents mortals, descens, però, que està clarament determinat en exclusiva per la disminució d’un 45 % d’accidents mortals en el sector de la construcció. Aquest fet no es repeteix en els dos sectors amb més població treballadora assalariada, com són Indústria i Serveis, en els quals els accidents mortals augmenten en un 25 % i un 12’50 % respectivament.

Igual de preocupant resulta la tendència dels accidents greus i molt greus, en què l’augment global és del 15’17 %, i del 8’51 % en els accidents lleus.

Cal destacar que en els tres anys anteriors, des del mes de gener de cada any, la tendència era a la disminució, a pesar que aquesta fos cada vegada de menor magnitud a mesura que transcorria l’any. El 2005 succeeix el contrari, i des del mes de gener estem observant increments en l’accidentalitat.

CCOO valorem que aquestes dades evidencien, un cop més, que la sinistralitat laboral continua essent un problema laboral, de salut i polític important, i que encara estem lluny d’aconseguir l’objectiu immediat de situar-nos a nivell de les dades de la mitjana europea.

Així mateix, aquestes dades posen en evidència que, després de més de 9 anys d’entrada en vigor de la Llei de prevenció de riscos laborals, encara són moltes les empreses que no la compleixen i que aquesta situació requereix de polítiques més contundents de vigilància, control i sanció per part de l’Administració.

Feu clic per veure els quadres i gràfics (només afiliats/des).

CCOO valora que la nova llei de conciliació de la vida familiar i laboral a les administracions públiques ha estat poc consensuada, oblida al personal laboral i es una refosa de lleis ja existents. L’avantprojecte que s’aprova avui encara no ha estat consultat al Consell de la Funció Pública i el Govern novament planteja canvis en la normativa que afecta les condicions de treball, utilitzant els mitjans de comunicació sense prèviament haver negociat amb les organitzacions sindicals.

Avui el Consell de Govern aprova un projecte de llei de Conciliació de la vida laboral i familiar, que preten agrupar les dues lleis que tenim per aquests temes a Catalunya, i que en cap moment ha estat discutit amb els sindicats que representen el conjunt de persones que treballen a les Administracions Públiques catalanes.

Des de CCOO de Catalunya, hem de valorar positivament els avanços que comporten conciliar la feina amb la nostra vida personal i familiar. Però el que no podem valorar positivament es que mesures que van estar aprovades ja fa més de dos anys, com el permís de paternitat, no les haguem pogut gaudir per la falta de responsabilitat de qui les aprova i no aplica en conseqüència els canvis legislatius que permetrien el seu gaudiment.

Per un altre banda, aquest projecte de llei afecta a totes les persones que treballen a les administracions públiques de Catalunya: Generalitat, Ajuntaments, Diputacions, Consells Comarcals, i a les empreses públiques depenents. Però directament nomès serà d’aplicació inmediata als funcionaris. Al personal laboral no se l’aplica inmmediatament, dependrà de la negociació a cada administració, per a incloure’l als seus convenis. Aquest tipus de funcionament en una llei està representant encara que la primera llei de conciliació de la vida laboral i familiar aprovada a l’any 2001 al Parlament de Catalunuya, que inclou la reducció horaria per tenir cura de fills menors d’1 any sense reducció de sou, encara no es un dret per a totes les persones que treballen a tots els Ajuntaments i administracions locals a Catalunya.

Des de CCOO reclamem una negociació amb el Govern de la Generalitat, per resoldre i millorar els continguts d’aquest projecte abans que sigui llei definitiva, i que aquesta sigui d’aplicació immediata al personal laboral en igualtat de condicions als funcionaris.

Si volem conciliar la nostra vida amb la nostra feina, els nostres representants polítics i al mateix temps els nostres empresaris, han de conciliar aquestes mesures amb els representants sindicals de totes les persones que treballen per a ells.

Tal com vam informar (mitjançant nota de premsa el passat 12 de maig), les seccions sindicals d’Agents Forestals d’UGT i CCOO de Catalunya vam arribar a un preacord amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAiH) de la Generalitat de Catalunya el dia 10 de maig. El preacord ha estat ratificat pels afiliats dels respectius sindicats, cosa que ens ha permès desconvocar la jornada de vaga que teníem prevista per a avui, 31 de maig de 2005.

L’acord conté els següents compromisos del DMAiH:

– Condicionament de tots els centres de treball («bases comarcals») entre 2005 i 2006, i dotació de suport administratiu que permeti als agents estar menys hores a les oficines.

– Compromís del Departament de consensuar amb els sindicats el futur Reglament orgànic i funcional del Cos d’Agents Rurals

– Increment de plantilla del Cos d’un mínim de 87 efectius entre 2005 i 2006, passant així dels actuals 413 als 500 efectius en el conjunt de Catalunya.

– En el marc de la campanya de prevenció d’incendis d’aquest estiu, la direcció general del Medi Natural doblarà els serveis complementaris d’estiu dels agents rurals per tal de cobrir les 24 hores durant els dies de més risc d’incendis.

L’acord permet donar un nou marge de confiança a l’equip directiu del Departament de Medi Ambient i Habitatge, i encarar un nou període de treball constructiu per superar les històriques deficiències de mitjans, de plantilla i d’organització del Cos d’Agents Rurals de la Generalitat.

CCOO valora que la nova llei de conciliació de la vida familiar i la laboral en les administracions públiques ha estat poc consensuada, oblida el personal laboral i és una refosa de lleis ja existents. L’avantprojecte que s’aprova avui encara no ha estat consultat al Consell de la Funció Pública, i el Govern novament planteja canvis en la normativa que afecta les condicions de treball, utilitzant els mitjans de comunicació sense prèviament haver negociat amb les organitzacions sindicals

Avui, el Consell de Govern aprova un projecte de llei de conciliació de la vida laboral i la familiar, que pretén agrupar les dues lleis que tenim per a aquests temes a Catalunya, i que en cap moment ha estat discutit amb els sindicats que representen el conjunt de persones que treballen en les administracions públiques catalanes.

Des de CCOO de Catalunya, hem de valorar positivament aquells avanços que comporten conciliar la feina amb la nostra vida personal i familiar. Però el que no podem valorar positivament és que mesures que van estar aprovades ja fa més de dos anys, com el permís de paternitat, no les haguem pogut gaudir per la falta de responsabilitat de qui les aprova i no aplica en conseqüència els canvis legislatius que permetrien el seu gaudiment.

Per una altra banda, aquest projecte de llei afecta totes les persones que treballen en les administracions públiques de Catalunya: Generalitat, Ajuntaments, Diputacions, Consells Comarcals, i en les empreses públiques dependents. Però directament només serà d’aplicació immediata als funcionaris. Al personal laboral no se’ls aplica immmediatament, dependrà de la negociació en cada administració, per a incloure’l en els seus convenis. Aquest tipus de funcionament en una llei està representant encara que la primera llei de conciliació de la vida laboral i la familiar, aprovada l’any 2001 al Parlament de Catalunuya, que inclou la reducció horària per tenir cura de fills menors d’1 any sense reducció de sou, encara no és un dret per a totes les persones que treballen en tots els ajuntaments i administracions locals a Catalunya.

Des de CCOO reclamem una negociació amb el Govern de la Generalitat, per resoldre i millorar els continguts d’aquest projecte abans que sigui llei definitiva, i que aquesta sigui d’aplicació immediata al personal laboral en igualtat de condicions que als funcionaris.

Si volem conciliar la nostra vida amb la nostra feina, els nostres representants polítics, i al mateix temps els nostres empresaris, han de conciliar aquestes mesures amb els representants sindicals de totes les persones que treballen per a ells.