Acomplert el primer mes de la implantació a Barcelona de les àrees verdes, iniciativa municipal que ha despertat una polèmica notable -i per cert, prou justificada-, CCOO del Barcelonès també fa la seva valoració d’aquesta primera experiència d’una mesura en general encertada en el camí necessari per limitar el trànsit privat al centre de la ciutat.

Les «Àrees verdes» constitueixen, des del nostre punt de vista, una iniciativa en el bon camí.

Ens sembla, però, que amb un debat ciutadà previ, compromès i àmpliament participatiu, començant pel Pacte per la Mobilitat i continuant fonamentalment amb les estructures veïnals, del comerç i del transport de mercaderies, tot hauria anat més bé. En nombroses zones on s’ha implantat l’àrea verda, encara hi ha contestació ciutadana activa, i això significa que cal afinar més, cal dialogar i cal convèncer, ajustant les mesures, assegurant la seva utilitat per al conjunt dels ciutadans afectats, sense desvirtuar-les per fer-les més acceptables.

De cara a la generalització de la mesura en unes zones molt més àmplies de la ciutat, prevista per al mes d’octubre, encara som a temps de fer les coses millor. No cal córrer el risc que una mesura positiva, però aplicada amb urgències, poc explicada i consolidada amb sancions, provoqui malestar i rebuig i acabi remetent el debat cap a l’autoritarisme i la recaptació.

En aquest sentit, des de CCOO, pensem que la clau de la mobilitat sostenible està en una xarxa de transport públic suficient i eficient, pensada en clau de la mobilitat obligada per motius de feina, que és la causa de la gran majoria dels desplaçaments a la ciutat i a la corona metropolitana, i que compti amb les freqüències, el material, els horaris i les connexions intermodals adequades per cobrir les necessitats dels ciutadans i ciutadanes que cada dia es mouen per Barcelona i els seus entorns en unes franges determinades pels horaris i els temps de la ciutat.

Aquesta lectura del transport públic en relació a la «verdificació» de la ciutat és la mesura més significativa que des de CCOO creiem que fa falta prendre. I creiem que, de cara al mes d’octubre, esdevindrà encara més important i necessària.

L’Ajuntament de Sabadell, en les reunions de la mesa de negociació del conveni del 16 i el 17 de març prèvies al preacord a què s’ha arribat, va posar de manifest que no plantejava cap de les propostes anteriors i que començàvem de nou. Aquest fet va ser valorat molt positivament pels represenants de CCOO.

El document signat recull més del 90 % de les propostes de preacord presentades i fetes públiques per part de CCOO al conjunt dels treballadors/es. Amb la voluntat d’arribar a aproximacions com més aviat millor.

Hem de destacar del PREACORD:

• La redacció dels textos definitius del nou pacte de condicions seguirà el pacte de condicions de l’any 2000, amb les millores que es recullen en el preacord.

• Acord satisfactori en les retribucions (que explicarem en detall en l’assemblea general de treballadors/es).
• Es recuperen les revisions ginecològiques, i es faran també les urològiques, les quals es regularan mitjançant un reglament.
• Els horaris general i específics s’incorporaran al conveni i al pacte de condicions. El calendari de la policia municipal es confeccionarà respectant les festes oficials i la realització de dues festes intersetmanals quan es treballi el cap de setmana. Es milloraran les jornades allà on sigui possible.
• S’iniciaran immediatament els treballs per elaborar el Reglament de la Carrera Professional. Es respectaran els criteris de l’anterior conveni, tant econòmics com de mètode, de l’anterior pacte de condicions.
• Altres temes d’interès, com funcionarització, segona activitat, reglament de compensació horària, prestacions socials, llicències i permisos, roba de treball, etc., també estan recollits. Els quals anirem explicant en les diferents seccions sindicals i assemblees generals que es convocaran per a l’aprovació d’aquest preacord.
  

CCOO ha denunciat, davant la Inspecció de Treball, l’incompliment de l’article 24 de l’Annex del Conveni, de manteniment i muntatge sobre coordinació d’activitats preventives. Mentre això succeeixi, correm el risc que accidents com el que va tenir lloc ahir a la refineria de Repsol YPF, i que va afectar dos treballadors, es tornin a produir.

Aquest accident ve a reforçar la nostra exigència de cara a la necessitat ‘més que evident’ de constituir els comitès intercontractes de seguretat i salut, que recordem que han de servir per millorar substancialment la coordinació de les feines de prevenció de riscos laborals entre les diferents empreses concurrents en un mateix centre de treball. L’esmentada constitució és obligada segons l’Acord de muntatge i manteniment del Conveni del metall de la província de Tarragona, signat al passat mes de juliol del 2004.

Aquesta demanda s’està retardant perquè, fins ara, la representació empresarial ha mostrat falta de voluntat per acordar amb la representació sindical la regulació del comitè intercontractes, així com de nomenar els membres de la patronal en els diferents comitès intercontractes, i impulsar de forma immediata, junt amb les centrals sindicals, la constitució d’aquests en totes i cadascuna de les diferents indústries afectades per l’Annex de manteniment i muntatge.

Les dades d’atur registrat a Catalunya del mes de maig de 2005, elaborades amb la metodologia del nou sistema SISPE, confirmen la tendència de mesos anteriors, és a dir, el comportament de l’atur registrat en la mitjana espanyola és molt millor que el comportament que s’observa a Catalunya. Efectivament, mentre que a Espanya disminueix el nombre d’aturats interanual en 83.309 persones (gairebé un 4 %), a Catalunya disminueix en 3.932 persones, xifra que representa només un 1,53 %. Aquest comportament diferenciat es ve observant a Catalunya els darrers mesos, i per tant és un senyal negatiu que mostra el mercat de treball català, tot i que les taxes d’atur que ens ofereix l’Enquesta de Població Activa (EPA) continuen essent millors a Catalunya que a Espanya.

Per províncies, a Catalunya volem assenyalar els mals resultats de Girona, també seguint comportaments anteriors, ja que en el valor interanual de l’atur registrat augmenta en 893 persones, un 4,72 %, a causa, principalment, de la situació de la indústria. La resta de províncies estan per sobre de la mitjana de reducció global de l’atur. Així, doncs, el descens hauria estat més important si no hagués estat pel mal comportament de Girona.

En relació als sexes, les dones catalanes aturades registrades representen un 58 % del total d’aturats registrats, mentre que aquest valor és del 61 % pel que fa a la mitjana espanyola. Aquesta dada ens reforça la tendència que observem en l’Enquesta de Població Activa (EPA), on veiem que les dones catalanes van convergint de mica en mica en una sèrie de taxes amb els homes catalans.

En aquest context de feble disminució de l’atur registrat, cal recordar que la taxa de temporalitat del mercat de treball català era el primer trimestre de 2005 un 23,3 % (dades de l’Enquesta de Població Activa), aproximadament 10 punts per sota de la mitjana espanyola però 10 punts per sobre de la mitjana de la UE-25, i per tant una dada molt allunyada del marc de referència europeu.

En aquest escenari, CCOO considera urgent:

Que el Govern de la Generalitat s’impliqui activament en el desenvolupament de les mesures acordades en el recentment signat l’Acord per a la Internacionalització, la Qualitat de l’Ocupació i la Competitivitat, de l’Economia Catalana.

Que la patronal catalana es comprometi també en un canvi en el model de relacions laborals, impulsant el desenvolupament de l’Acord interconfederal a Catalunya i la seva aplicació en la negociació col·lectiva i en el si de les empreses.

Que en el marc del «Diálogo Social», s’acordin mesures actives de control i sanció del frau en la contractació, tot millorant l’actuació de la Inspecció de Treball, i altres mesures per reduir la temporalitat no justificada, que afecta especialment les dones i els joves i alguns sectors productius.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 2 de juny de 2005

Comunicat de premsa de la Federació Minerometal·lúrgica de CCOO de Catalunya

Ante la falta de concreción de lo sucedido, este sindicato ha denunciado a la Inspección de Trabajo el trágico suceso, que como todo accidente podía y debía haberse evitado.

Este accidente viene a reforzar nuestra exigencia de cara a la necesidad, más que evidente, de constituir los comités intercontratas de seguridad y salud, que recordamos que deben servir para mejorar sustancialemente la coordinación de las labores de prevención de riesgos laborales entre las diferentes empresas concurrentes en un mismo centro de trabajo, constitución a la que obliga el Acuerdo de Montaje y Mantenimiento del Convenio del Metal de la provincia de Tarragona, firmado el pasado mes de julio del 2004.

Esta demanda se viene retrasando ante la falta de voluntad de la representación empresarial de acordar con la representación sindical la regulación del comité intercontratas, así como de nombrar a los miembros de la patronal en los diferentes comités intercontratas e impulsar, junto con las centrales sindicales, de forma inmediata la constitución de los mismos en todas y cada una de las diferentes industrias afectadas por el anexo de mantenimiento y montaje.

Adjuntem el comunicat de premsa elaborat per la Federació de Construcció i Fusta de CCOO:

La Federació de Construcció i Fusta de CCOO ha examinado los acuerdos alcanzados por el plenario del Parlament de Catalunya en la sesión de hoy, en los que se ha examinado el dictamen de la Comisión de Investigación sobre el accidente del Carmel, y entiende que en el mismo se abordan muchos de los problemas que afectan el conjunto de la obra pública y que, desgraciadamente, se han puesto de manifiesto en el hundimiento del túnel de la línea 5 del metro.

Esperamos que la acción de la fiscalía y de los procesos judiciales en marcha acabe de esclarecer las evidentes irregularidades que se han puesto de manifiesto en relación con el doloroso siniestro que ha afectado a los vecinos del Carmel.

El pleno del Parlament de Catalunya ha elaborado unas conclusiones y ha realizado una serie de requerimientos al Govern de la Generalitat para la mejora en las formas de adjudicación y gestión de la obra pública. Muchas de ellas sintonizan con las propuestas realizadas por este sindicato en su comparecencia ante la Comisión de Investigación.

Así, el Parlament recomienda medidas para mejorar la calidad de los proyectos de ejecución de las obras, el control directo por la Administración de la calidad de las obras, la adjudicación de las obras teniendo en cuenta, no sólo el precio, sino la capacidad técnica y la responsabilidad social de las empresas, y manifiesta con rotundidad que toda decisión administrativa debe ser claramente motivada.

Por lo que se refiere a las UTE’s (Uniones Temporales de Empresas) que han venido utilizándose como reparto del mercado, deberán demostrar las razones económicas o de complementación tecnológica que las justifiquen. En lo que respecta a la seguridad de los trabajadores, se establecen mayores controles sobre la subcontratación; lo que supone un avance, aun quedándose lejos de nuestra reivindicación de limitación de la misma y de prohibición de su encadenamiento; se exige la mayor independencia para los coordinadores de seguridad, la correcta redacción de los planes de seguridad y se requiere que únicamente se paguen las partidas de seguridad que realmente se ejecuten, se refuerce la formación en prevención, se cumpla con la jornada de trabajo legal y se refuerce la Inspección de Trabajo, tanto en recursos personales como materiales. Por último, se propone la presencia de las organizaciones sindicales en la Junta Consultiva de Contratación.

Tras la grave experiencia, que ha alcanzado a toda la ciudadanía, la Federació de Construcció i Fusta de CCOO, recordando que aún existen acuerdos del Pleno Extraordinario del Parlament de Catalunya sobre la Siniestralidad, de octubre de 2002, que aún no se han llevado a la práctica, requerimos al Departament d’Obres Públiques para que, desde ahora, aplique en su funcionamiento y en el de los organismos que del mismo dependen, todas las recomendaciones aprobadas por el pleno del Parlament de Catalunya.

Asimismo emplazamos al Govern de la Generalitat para que, de forma inmediata, tramite ante el Parlament el proyecto de Ley de contratación de la obra pública, y que recoja todas las recomendaciones aprobadas por el mismo en el día de hoy.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 2 de juny de 2005

Les escoles de persones adultes es troben en una situació crítica com a resultat de la gestió de la Subdirecció de Formació de Persones Adultes.

Amb el canvi de govern, el Director Gral. va sol·licitar un període de quinze mesos per portar a terme el traspàs de Departament amb tranquil·litat. També, tal i com preveia el protocol de negociació signat el setembre de 2004 pel Departament d’Educació i els sindicats CCOO, USTEC i UGT el passat mes de setembre, s’havia de constituir una Mesa d’Acollida per tal d’estudiar de manera global i ordenada el model d’educació de persones adultes. Doncs bé, ha passat un any sencer sense cap negociació i per contra, s’han publicat dues resolucions que signifiquen una reconversió del sector que ens desfavoreix clarament.

La Mesa d’Acollida que havia d’haver estat constituïda, no començarà a funcionar fins el proper 8 de juny i això desprès de diverses mobilitzacions i actes reivindicatius realitzats pel professorat i alumnat de les escoles de persones adultes, i no pas per la dinàmica negociadora del propi Departament.

Aquesta Mesa d’Acollida començarà a tractar temes que afectaran el curs 2006/07, però el proper curs 2005/06 queda afectat negativament per les decisions que s’estan prenent en l’actualitat, especialment pel que fa a les dues resolucions esmentades que afecten directament al funcionament de les escoles i l’oferta formativa, a part de no respectar l’especificitat d’aquest sector educatiu.

La Mesa de l’Educació de Persones Adultes, amb l’objectiu d’avançar en la negociació amb el Departament d’Educació ha convocat un calendari d’accions i mobilitzacions que són continuació de les que s’han dut a terme fins ara i que es poden concretar en:

31 de maig: sol·licitud d’entrevista al Conseller primer, Hble. Sr. Josep Bargalló.

3 de juny: concentració davant de la seu del Síndic de Greuges, Excm. Sr. Rafael Ribó, amb sol·licitud d’entrevista, per tal de lliurar-li documentació personalment.

9 i 10 de juny: proposta de vaga a les escoles de persones
adultes.

9 de juny: concentració al matí a la Plaça Sant Jaume i a la
tarda davant del Parlament per reclamar resposta política a les
reivindicacions.

Resolució de la Comissió Executiva de la Federació Minerometal·lúrgica de Catalunya de CCOO

Ante otra convocatoria de huelga convocada por el Comité de Empresa de SAS, para el día 2 de junio, la Comisión Ejecutiva de la Federació Minerometal·lúrgica de Catalunya de CCOO, reunida en el día de hoy, ha acordado el presente comunicado.

Considera que la convocatoria de huelga del Comité de Empresa de SAS es inoportuna e irresponsable, y en consecuencia no apoya dicha huelga porque constatamos que no existen razones que avalen dicha convocatoria por los siguientes motivos:

1.- No se ha consultado ni a los afiliados ni a la plantilla sobre la convocatoria de huelga del día 2 de junio.

2.- Que del análisis de la documentación y de la situación se desprende que la empresa SAS está aplicando los acuerdos del 29-11-04, sobre el trasvase de la plantilla de la línea 2 del centro de Abrera a Martorell; hasta el momento se han traspasado 69 trabajadores/as y la empresa SAS reitera su compromiso por escrito de hacerlo hasta el 70 % del personal trasladado de Abrera de la línea 2 según acuerdos del 29-11-04.

3.- Esta huelga persigue otros motivos, que se mantienen ocultos, y para conseguir estos objetivos inconfesables no se repara en arriesgar los intereses de la plantilla de SAS en un proceso que puede tener consecuencias para la viabilidad del propio centro de Abrera y para sus empleos.

4.- Existen suficientes problemas reales en el sector de automoción, para generar otros problemas de forma artificial, que sólo pueden acarrear más dificultades al conjunto del sector y afectar a los intereses de los trabajadores/as de las empresas proveedoras y constructoras. Estas actitudes corporativas e irresponsables no tienen en cuenta el contexto actual y llevan el conflicto a un callejón sin salida de consecuencias imprevisibles.

Por todo ello, la Comisión Ejecutiva de la FM de CCOO de Catalunya decide en función de sus facultades de dirección sindical y por las consecuencias que se derivan de decisiones irresponsables que pueden poner en peligro empleos en el sector de automoción. Por ello expresamos públicamente que no apoyamos esta huelga y en consecuencia nuestras estructuras sindicales deberán aplicar la decisión de la Federación y llama asimismo a nuestros afiliados y afiliadas a no secundar la huelga convocada por el Comité de Empresa de SAS.

En Cornellà, a 1 de junio de 2005. Federació Minerometal·lúrgica de Catalunya de Comissions Obreres.