Després de diferents reunions amb l’Administració sobre la transformació de l’ICS en una empresa pública, CCOO manifesta que:

‘ Valora positivament algunes modificacions que s’han produït en els darrers esborranys de la futura Llei de l’ICS, com la supressió de la possibilitat de cobrar als ciutadans la prestació de serveis no previstos en la cartera del sistema sanitari públic, i la retirada de la futura Llei de reordenació dels professionals sanitaris dels centres d’utilització pública.

‘ A pesar d’aquestes modificacions, CCOO seguim considerant innecessària la creació d’una empresa pública per tal de ‘desenvolupar una gestió empresarial pública moderna, autònoma, oberta a la comunitat, amb participació dels professionals, l’establiment d’aliances amb altres proveïdors, i una elevada descentralització de presa de decisions en els nivells més propers als ciutadans’, i mantenim el convenciment que aquests canvis són possibles dins el marc de la llei vigent.

‘ Així, doncs, pensem que els objectius del Govern de la Generalitat, per tal de mantenir la idea de transformar l’ICS en empresa pública, són:

– La facilitat d’endeutament de l’Institut Català de la Salut

– Evitar la intervenció prèvia dels departaments d’Economia i Finances i de Governació i Administracions Públiques

– Possibilitar la fragmentació de l’ICS

– Precaritzar les condicions laborals del personal (aplicant el conveni de la sanitat concertada o privada, segons el tipus d’activitat)

– Eliminar la participació dels agents socials en el control i la presa de decisions

Per tot això, CCOO continua apostant perquè qualsevol modificació en la línia de millorar la gestió, la qualitat assistencial, l’organització del treball, l’equitat en l’accés dels ciutadans, la participació ciutadana, etc., es faci en el marc de l’actual Llei de l’Institut Català de la Salut.

Insistim que un canvi d’aquesta importància no es pot fer sense un ampli debat social, per la qual cosa CCOO continuarà impulsant tots els mecanismes necessaris per garantir-ho.

Barcelona, 11 de juliol de 2005

La Unió Intercomarcal de CCOO ha dut a terme diverses jornades arreu del territori, amb l’objectiu principal de promoure el debat sobre la problemàtica de la mobilitat en els desplaçaments a la feina.

La voluntat de CCOO ha estat assentar les bases sobre les estratègies comunes que cal dur a terme per solucionar els problemes que alguns treballadors i treballadores tenen a l’hora d’accedir al seu lloc de treball, i a més, intentar millorar la incorporació a la feina d’aquells col·lectius que presenten dificultats d’inserció pel fet de no disposar de mitjans per desplaçar-se, principalment dones, immigrants i joves.

Fruit d’aquestes jornades, s’ha elaborat una GUIA amb les principals conclusions d’aquestes sessions i les propostes que caldria portar a terme per tal de millorar la situació dels treballadors i treballadores que han de desplaçar-se per motiu de feina en el conjunt de les comarques gironines.

Feu clic per veure la GUIA DE LA MOBILITAT LABORAL A LES COMARQUES GIRONINES

Reunits a la seu de la CONC (Via Laietana 16, 4ª planta) el dimecres 8 de juny de 2005, a les 16.00 hores, els membres del jurat del 4t Concurs de Còmic ‘Per la igualtat de tracte, trenca amb les discriminacions’:

Andrés Querol, Josep M. Romero, Pepe Gálvez, Rosa Sans, Eliseo Sanabria, Núria Rico, Javier Royo i Carlos Azagra decideixen atorgar els següents premis:

1r premi
‘La baja’; Raül Sesalí Sánchez

2n premi
‘Ya le llamaremos’; Toni Bautista

3r premi
‘El manual del empleo’; Josué Sevilla

Accèsit a l’originalitat
‘A cor da vida’; Xeno

Menció especial al tractament humorístic de la temàtica:
‘El bueno, el feo y el moro’; Miguel Ángel Saura

S’acorda atorgar una menció, per a una possible edició, a les següents obres:
‘Treballadors de segona’, M. Mercè Fortià
‘Limpieza laboral’; Vicent Beneito

Així mateix, es decideix atorgar una menció especial a la precocitat artística:
‘Super Cabra’; Alejandro Sánchez

S’aixeca la reunió a les 18.30 hores, a Barcelona, el dia 8 de juny de 2005.

Els salaris de tramitació tenen la consideració de salari a efectes de l’existència de responsabilitat solidària de l’empresa principal en supòsits de contractes i subcontractes.

Podeu trobar aquesta sentència en les bases de dades d’Aranzadi-Westlaw cercant el marginal de la sentència JUR 200514592. També ens la podeu demanar a l’adreça de correu: [email protected]

Per als treballadors/es i els sindicats, els temes de la mobilitat i el desplaçament als llocs de treball són qüestions importants. Millorar les formes de desplaçament i disposar de transport públic, moltes vegades significa reduir cansament i estrès, major seguretat i reducció d’accidents de trànsit, estalvi econòmic i energètic i per tant més respecte mediambiental.

A CCOO del Bages-Berguedà ja fa un temps que estem treballant alguns temes de la mobilitat, i concretament demanant transport públic al polígon industrial de Bufalvent. Només cal recordar les 750 signatures recollides entre els treballadors del polígon ara fa uns tres anys, les gestions fetes a l’Ajuntament de Manresa, al Consell Comarcal i a la Direcció General de Transport de la Generalitat. D’altra banda, el nostre sindicat va plantejar, en les negociacions de l’Acord Estratègic per la Internacionalització, la Qualitat de l’Ocupació i la Competitivitat de l’Economia Catalana, la incorporació d’estudis i mesures per millorar la mobilitat i l’accés als polígons industrials.

Fa pocs dies, la Generalitat ha instaurat transport públic a Bufalvent, mitjançant el transport interurbà entre Manresa i el Pont de Vilomara. En relació a això, volem manifestar el següent:

1.- En primer lloc valorem positivament, i com un primer pas, que Bufalvent disposi d’aquest servei d’autobusos. També valorem positivament que la Generalitat hagi incorporat a la llista de polígons industrials per actuar-hi, tal com es preveu en l’Acord Estratègic, el de Bufalvent.

2.- Pensem que els horaris dels autobusos no s’ajusten a les necessitats dels treballadors/es i de les empreses, per tant demanem que es modifiquin i que s’adaptin a les necessitats laborals. Considerem que la Generalitat hauria d’haver consultat a les associacions empresarials i sindicals els horaris adients.

3.- Considerem excessiu els preus dels viatges i caldria abaratir-los, ja que tant el bitllet senzill com el de quinze viatges és molt superior al del transport urbà de Manresa. Cal tenir en compte que els treballadors/es que facin l’opció d’utilitzar diàriament aquest transport, al final de mes la despesa és significativa en relació als ingressos salarials.

4.- Seguim demanant a la Generalitat la realització d’estudis de mobilitat complets a Bufalvent i a la resta de polígons industrials de Manresa, per tal de poder-hi actuar amb una visió global de la problemàtica i no amb mesures aïllades. Aquesta experiència podria ser un primer pas útil per anar actuant posteriorment en altres indrets de les nostres comarques.

Comissions Obreres del Bages-Berguedà

Uns 150 delegats i delegades de la Federació de Serveis Financers i Administratius de CCOO de Catalunya (COMFIA-CCOO Catalunya) s’han concentrat davant la seu del Departament de Treball i Indústria ‘Secció d’Automòbils- per exigir un canvi de l’actitud de la Generalitat, que clarifiqui la seva postura davant l’anunciat canvi en el règim d’explotació del servei de les ITV de passar de concessió a autorització, que és l’argument que utilitzen les empreses per bloquejar la negociació d’un conveni.

COMFIA-CCOO considera prioritària la consecució del conveni per garantir el futur dels llocs de treball i les condicions dels més de 700 treballadors que ocupa el servei d’ITV a Catalunya.

En la concentració davant el Departament de Treball i d’Indústria, els representants de COMFIA-CCOO han fet arribar les seves reivindicacions lliurant un manifest a la Direcció General d’Indústria de la Generalitat de Catalunya.

CCOO i la direcció de Caixa Catalunya han arribat a un acord de creació d’ocupació fixa de 1.000 llocs de treball d’aquí al 2010. Aquest acord preveu l’increment d’obertura d’oficines per part de Caixa Catalunya, tot possibilitant el pla d’expansió de la Caixa.

Aquest acord també preveu d’altres qüestions, com l’aplicació, la consolidació i la millora de les condicions laborals del conveni col·lectiu del sector. Alhora, normalitza la promoció de les noves figures comercials amb una carrera que dóna sortida a les aspiracions dels companys i companyes, allunyant la possibilitat de discriminacions.

El mateix acord també millora la retribució i els nivells dels directors i sots-directors d’oficina.

L’acord també prorroga durant un any el pla de prejubilacions signat per aquest sindicat i la Caixa, al mes de desembre de 2004.

CCOO considera molt positiu l’acord, ja que ara sí que es podrà abordar amb condicions un veritable pla d’expansió de la Caixa, amb aquesta creació de 1.000 llocs de treball fixos, i alhora tanca el contenciós que durant un any i mig ha mantingut CCOO amb la direcció de la Caixa, per l’aplicació del conveni sectorial a Caixa Catalunya.

Ante la opinión pública nacional e internacional, denunciamos:

El reciente surgimiento público de un nuevo grupo paramilitar que, en un mitin realizado por ocho hombres armados con fusiles de asalto y encapuchados, anunció su decisión de dedicarse a la ‘limpieza social’, y procedió, de inmediato, a secuestrar y dar muerte a tiros a dos vecinos de San Lucas Tolimán, Sololá.

Ante esta atrocidad, el ministro de Gobernación, Carlos Vielmann, expresó ante los medios de prensa, como primera hipótesis, que este grupo actúa ‘bajo el esquema de la exguerrilla’. Estas declaraciones oficiales, gratuitas, ausentes de fundamento alguno pero calculadas, bastan para evidenciar la intencionalidad que, por parte del Gobierno, se oculta tras estos hechos.

Nada garantiza que esta acción paramilitar no sea adoptada por las autoridades gubernamentales como excusa válida para cercenar libertades públicas, emprender prácticas abusivas y conculcantes de derechos civiles y procurar enlodar e incluso perseguir a quienes, desde los movimientos sociales, están en lucha por la dignidad del pueblo.

El que la primera acción pública de esta gavilla de criminales se realizara en Sololá no es un hecho casual. Sololá ha sido uno de los Departamentos más activos y beligerantes en contra de la minería de metales, de la ratificación del TLC y de la propuesta de Ley de Concesiones. Puede deducirse, por lo tanto, que la acción de este nuevo grupo paramilitar es una amenaza directa en contra de la población y de sus legítimos dirigentes.

No es casualidad, tampoco, que esta banda asesina haga pública su existencia inmediatamente después de que el Gobierno sufriera dos severas derrotas en las consultas populares realizadas en Río Hondo y en Sipacapa y de que se viera obligado, por la presión popular, a retirar del Congreso su propuesta de Ley de Concesiones.

La acción paramilitar que tuvo lugar en Sololá no puede interpretarse como un hecho local. Encierra un mensaje directo y amenazante al país y a toda su población. Y se produce en el marco de una acelerada escalada represiva en contra de los movimientos sociales. Nada asegura que los continuos allanamientos a las sedes de importantes organizaciones populares, las amenazas de despido contra dirigentes sindicales, el acoso incluso contra diputados y la campaña de desprestigio a través de los medios de comunicación social sean acciones aisladas de esta última.

Considerando lo anterior, el FNL invita a la comunidad nacional e internacional a expresar su fehaciente repudio a estos hechos y a demandarle al régimen de Berger no sólo su pronto esclarecimiento sino, además, el cese inmediato de todas estas prácticas. Oscar Berger y Carlos Vielmann, hasta el momento, han mostrado estar dispuestos a pasar a la historia con el mismo palmarés vergonzoso que Romeo Lucas y Donaldo Álvarez.

La masacre de campesinos en la Finca Nueva Linda, a manos de la Policía; la muerte de un campesino en Sololá, asesinado por fuerzas combinadas del Ejército y de la Policía cuando la población defendía las entrañas de la madre tierra; el asesinato de siete campesinos en la Finca El Corozo, acometido por sicarios al servicio del finquero; las dos muertes a manos de fuerzas del Ejército en Los Naranjales, Huehuetenango, además de 17 heridos de bala, son hechos recientes que, además de que enlutan al país, anuncian la voluntad política de acallar la voz popular mediante el uso de la fuerza bruta.

La represión no debe volver.

Podeu accedir al text complet del document des de la pàgina d’ESTUDIS I NOTES INFORMATIVES -menú lateral esquerra, setena opció-. Seleccioneu la paraula JUBILACIO del desplegable de paraules clau del formulari de recerca.

Data d’actualització: 08-juliol-2005

UGT i CCOO volen expressar el malestar que s’està vivint en la Funció Pública catalana per:

– la manca de voluntat negociadora de la Generalitat, a través del Departament de Governació, que va endarrerint dia a dia les negociacions
– les continuades contradiccions existents entre les declaracions oficials dels líders polítics del Govern i les propostes fetes en les meses de negociació.

CCOO i UGT consideren inadmissible que a hores d’ara encara no s’hagi constituït la Mesa General de la Funció Pública, per negociar el 3r Acord General de condicions de treball dels empleats de la Generalitat. El 2n Acord va vèncer el 31 de desembre del 2003, fa més d’un any i mig, i a hores d’ara encara no es disposa d’una proposta global de l’Administració que respongui a la proposta sindical, tot i haver estat denunciat per la mateixa Generalitat. És per això que els sindicats representatius de la Funció Pública catalana hem exigit la convocatòria urgent de la Mesa General de Negociació aquest mes de juliol.

Tanmateix, UGT i CCOO volem denunciar la doble moral a què ens té acostumats l’Administració catalana. Al costat de declaracions ampul·loses dels polítics governants, les propostes que arriben als empleats públics catalans són retrocessos respecte a les situacions creades. L’Administració es nega sistemàticament a parlar de reducció de jornada, mentre que els representats del partit al Govern es dediquen a reclamar insistentment les 35 hores. Els representants del Govern es neguen a parlar de clàusula de revisió salarial en funció de l’IPC català per als empleats públics, quan dia a dia es dediquen a fer cíniques declaracions per l’aplicació de l’IPC català en els convenis col·lectius. I a més a més es neguen a incloure qualsevol referència a la clàusula de revisió salarial, de la qual des de l’any 2000 gaudim els empleats públics catalans, adduint que és il·legal i que Madrid la impugnaria, quan dia a dia es dediquen a criticar les impugnacions fetes pel Govern central anterior als convenis de les administracions locals.

Més enllà del que hem dit, ens preocupa la manca de seriositat en l’aplicació d’acords ja signats, com per exemple la creació del Pla de Pensions dels empleats públics de la Generalitat. El passat mes de novembre s’aprovà la dotació de 38 milions d’euros per crear el Pla de Pensions dels treballadors de la Generalitat i a hores d’ara, i malgrat la continuada insistència de CCOO i UGT, no s’ha reunit la mesa per aprovar-ne el reglament i aprovar la convocatòria pública per decidir la seva gestió, i així es genera pèrdua de drets futurs del personal de la Generalitat i es dificulta la gestió del pressupost de la Generalitat.

És per tot això que UGT i CCOO hem reclamat la convocatòria amb urgència de la Mesa de la Funció Pública catalana, i instem la Generalitat a una negociació seriosa i sobre bases sòlides, que no comporti cap marxa enrere en drets assolits en els anteriors acords, com és la clàusula de revisió, que avanci en reivindicacions històriques com és la reducció de jornada, la promoció professional i la referència del cost de la vida de Catalunya en les retribucions dels empleats públics catalans, i que doni compliment a acords ja assolits com és el Pla de Pensions.

Àrea Pública CCOO i Serveis Públics UGT

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 7 de juliol de 2005