Per llegir el comunicat fes clic aquí.

CCOO de Catalunya insta al Govern ha actuar per reduir els marges empresarials dels grans distribuïdors de serveis que tenen una especial responsabilitat en l’alta inflació.

CCOO de Catalunya valora que les dades de l’IPC del mes de juliol, a nivell estatal amb una baixada mensual del -0,6%, una inflació acumulada en l’any del 1,5%, i un increment de la inflació interanual que es situa en el 3,3x% comporten el manteniment d’una alta inflació, derivada en part de l’increment del preu del preu dels productes energètic, però especialment negativa al incrementar-se en un període afectat per les ‘rebaixes’ . Cal considerar que la inflació subjacent, és a dir l’estructural que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants, es manté en el 2,5%

‘ Es manté un diferencial de la inflació que tenim amb la mitjana de la Zona Euro, la qual s’ha situat en el 2,2% (el diferencial espanyol es situa més d’un punt per sobre de la de la Zona Euro). Com es pot entendre, aquesta diferència és un element negatiu per a la competitivitat de la nostra economia.

‘ CCOO considerem urgent millorar la competència en el mercat interior, particularment pel que fa a la distribució dels aliments i la prestació de serveis que tenen un comportament clarament inflacionista especialment si ho comparem amb els productes industrials, els quals si que estan oberts a la competència internacional.

‘ CCOO de Catalunya, tal com s’estableix en l’Acord de Negociació Col·lectiva, considerem imprescindible generalitzar les clàusules de revisió salarial a tots els convenis, com garantia del manteniment i millora del poder adquisitiu dels salaris.

CCOO de Catalunya valorem de forma especialment negativa l’evolució de la inflació pel que fa a Catalunya, la inflació del mes de juliol s’ha situat en un -0,5%, l’acumulada de l’any es situa en el 1,9%, i la interanual és del 3,9%, mantenint el diferencial de 0,6 dècimes amb l’Estat. CCOO de Catalunya ens reafirmem en considerar principals responsables del diferencial d’inflació de Catalunya: a) els marges empresarials de determinades estructures de comercialització i distribució, especialment de serveis; i b) la política de concertació de serveis públics (en especial els concerts educatius).

CCOO de Catalunya insta a la Conselleria d’Economia a assumir la seva responsabilitat i actuar, especialment front als grans grups de distribució els marges empresarials dels quals son especialment responsables de la nostra elevada inflació.

CCOO de Catalunya exigim del Govern implementar amb urgència l’Indicador de Rendes Bàsiques per a defensar als col·lectius més desprotegits i perceptors de rendes mínimes per tal de compensar-lis dels efectes del diferencial d’inflació, tal com va recomanar la pròpia Comissió d’Experts creada pel Govern per estudiar el diferencial d’inflació a Catalunya.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya
Barcelona, 12 d’agost de 2005

La modificació del Salari Mínim Interprofessional, el juny de 2004, va suposar, entre d’altres modificacions, la creació d’un Indicador de Rendes públiques (IPREM) com a referent de prestacions. A més, es va facultar a les Comunitats Autònomes per fixar la quantia d’aquest indicador.

A l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana el Govern de la Generalitat de Catalunya es comprometia a revisar la situació de les pensions al nostre país per garantir que se situessin al 80% d’un Indicador de Rendes Bàsiques (IRBAC) propi de Catalunya al llarg de l’any 2005.

Des de CCOO de Catalunya hem manifestat reiteradament l’oportunitat i la necessitat urgent d’implementació d’aquest Indicador de Rendes Bàsiques de Catalunya). Considerem que és una oportunitat per a l’exercici ple i responsable de les competències d’autogovern en matèria de polítiques socials i per a donar contingut al marc català de relacions sociolaborals (objectiu del Govern expressant al Pacte del Tinell). Alhora el considerem imprescindible per evitar la pèrdua de la capacitat adquisitiva de les persones afectades, ja que tindria en compte, tant l’evolució dels preus a Catalunya com la nostra específica situació socioeconòmica.

No pot perdre’s de vista el fet de que les prestacions que es referencien actualment a l’IPREM, indicador estatal al que ha de substituir l’IRBAC, són prestacions competència exclusiva del govern de la Generalitat i que, en la majoria dels casos, van adreçades al sector de la població amb un major nivell de necessitat.

Tanmateix, la no fixació d’un indicador de rendes propi provoca que, des del dia 1 de gener del 2005, els perceptors de prestacions referenciades amb l’IPREM s’estan veient perjudicats. Ja no només pel diferencial d’increment de l’IPREM respecte del SMI, sinó també perquè no s’està tenint en compte el nivell d’inflació específic de Catalunya, ni la resta de factors socioeconòmics del nostre país. També s’està impossibilitant a nous beneficiaris accedir a les prestacions.

El passat mes de febrer es va crear un grup tècnic de treball format per representants dels Departaments de Treball i Indústria, Presidència i Benestar i Família i dels sindicats CCOO i UGT. El resultat del grup de treball ha estat un informe sobre la quantia que hauria de tenir l’IRBAC de Catalunya. El Govern encara no ha pres cap decisió política al respecte, pel que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya perceptors, o possibles perceptors, de prestacions referenciades amb l’IPREM estan veient perjudicats els seus drets.

Des de CCOO de Catalunya exigim del Govern de la Generalitat que fixi urgentment l’IRBAC per garantir als ciutadans i ciutadanes del nostre país un major nivell de benestar, d’acord amb la competència legal que li atribueix l’executiu estatal i amb el compromís adquirit a l’ l’Acord estratègic.

Cal ressaltar que la pròpia Comissió d’Experts creada pel Govern per estudiar el diferencial d’inflació a Catalunya expressava el seu acord en la necessitat de dissenyar i implementar l’Indicador de Rendes Bàsiques per a defensar als col·lectius més desprotegits i perceptors de rendes mínimes dels efectes del diferencial d’inflació.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 11 d’agost de 2005

L’elaboració de la Llei de Joventut, que està impulsant el Govern de la Generalitat, és per a CCOO de Catalunya una oportunitat clara de regular les condicions de treball dels professionals de joventut. Aquest col·lectiu, és un dels que més pateix la precarietat laboral dins de l’administració pública.

‘ Acció Jove- Joves de CCOO de Catalunya calculem que un 40 % dels professionals treballen amb contractes externalitzats (amb empreses intermediàries), empreses que sovint precaritzen les condicions de treball dels seus treballadors mitjançant l’abús de la contractació temporal i els baixos salaris. Una pràctica freqüent en el sector és la de fer finalitzar la contractació entre juny i juliol. i fer nous contractes al setembre.

‘ Del col·lectiu que està contractat directament per administracions públiques hem detectat un volum molt desproporcionat d’interinatges, gairebé un 45 %, a més d’un alt percentatge de jornades parcials.

‘ Degut a la forta desregulació d’aquestes polítiques, cada administració (ajuntaments, consells comarcals, diputacions…) ha anat construint els equips humans de gestió sobre la marxa, i trobem que per la mateixa tasca hi ha diferents nivells de contractació. CCOO hem trobat diferències de sou de fins a 1000 ‘, entre treballadors de diferents administracions.

CCOO de Catalunya reclamem l’establiment, per part de la Secretaria General de Joventut, d’una taula de diàleg amb els agents socials per abordar la regulació professional dels tècnics de joventut en el marc de la Llei. Acció Jove- Joves de CCOO hem iniciat una línia de treball específica, junt amb la Federació d’Administracions Públiques de CCOO de Catalunya, amb la voluntat de detectar i marcar les propostes de millora del sector, per a fer arribar les seves peticions a Secretaria General de Joventut.

Fins ara a cap dels mecanismes de participació establerts per Secretaria General de Joventut per a la redacció d’aquesta llei, s’ha parlat de les condicions de treball dels professionals que les apliquen.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 10 d’agost de 2005

Segons dades del Centre d’Estudis i Recerca Sindical (CERES) de CCOO de Catalunya, es pot comprovar que un 17,38% de les residents a Catalunya ( a data 31.12.2004), no comunitàries, amb alta a la Seguretat Social ho estan en el règim d»Empleadas del Hogar (EEHH)’.

Podeu accedir al text complet del document des de la pàgina d’ESTUDIS I NOTES INFORMATIVES -menú lateral esquerra, setena opció-. Seleccioneu la paraula DELEGATS I SECCIONS SINDICALS del desplegable de paraules clau del formulari de recerca.

Data d’actualització: 10-agost-2005

En relació a les dades presentades sobre l’estat del procés de regularització que va finalitzar el passat 7 d’agost, CCOO de Catalunya demana a l’administració la màxima celeritat en la resolució de les demandes pendents per no allargar més l’angoixa de les persones afectades, la majoria d’elles no responsables de la situació que ha generat l’endarreriment de la resolució de la seva demanda de regularització. Aquest endarreriment en la tramitació moltes vegades està relacionat amb irregularitats de les empreses en el compliment de les seves obligacions fiscals o a la Seguretat Social.

En aquest sentit, volem refermar la nostra preocupació pel funcionament de les oficines d’estrangeria a Catalunya a causa de la manca de recursos materials i humans per fer front a les demandes generades per l’increment de població immigrada dels darrers anys, com ha posat de manifest el passat procés de regularització, que ha comportat un alentiment en la tramitació de multitud de tràmits ‘ordinaris’ (renovacions, recursos, cites per a permisos de residència i treball…).

En relació a l’entrada en vigor de l’arrelament laboral com una manera de regularitzar la situació dels treballadors estrangers que no han pogut acollir-se al procés de normalització, CCOO de Catalunya és pessimista sobre la seva efectivitat real ateses les dificultats evidents de poder demostrar un any de relacions laborals en l’economia submergida per mitjà de sentencia judicial o acta de la Inspecció de Treball.

Les característiques del treball en l’economia submergida, l’alta temporalitat, la manca de documents provatoris de la relació laboral’ representen un handicap a l’hora de demostrar la relació laboral, fet que s’accentua en el cas de la contractació de treballadors estrangers. A més, a això si ha d’afegir la menor predisposició dels treballadors estrangers de denunciar la seva situació irregular, per desconeixement dels seus drets i per temor a les conseqüències que això pugui comportar.

CCOO de Catalunya considera un mecanisme molt més eficaç aplicar el concepte de col·laboració amb les autoritats administratives, previst en el Reglament, a les denúncies fetes davant de la Inspecció de Treball. Aquesta consideració permetria obtenir l’autorització de residència i treball a tots aquelles persones que denunciessin la seva situació d’irregularitat i a aquells que fossin trobats treballant de manera irregular durant una Inspecció de Treball col·laboressin activament amb els inspectors sense tenir que demostrar una relació laboral d’un any ni 2 anys d’estada en el país. A més, aquest sí que seria un eficaç instrument de lluita contra l’economia submergida, que no oblidem, és el veritable responsable de l’efecte crida i no una legislació no prou restrictiva.

És per això que voldríem reiterar la nostra demanda d’una major dotació de recursos materials i humans per a la Inspecció de Treball, si el que volem és lluitar de manera eficaç contra l’economia submergida i l’explotació laboral.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 8 d’agost de 2005