La Unión Sindical de Trabajadores de Guatemala -UNSITRAGUA-, a la opinión publica nacional e internacional.

MANIFIESTA

Que los trabajadores y trabajadoras de bocadeli, tras conocer y denunciar el 8 de agosto, un plan de aniquilamiento del sindicato, denominado Plan Avestruz, fueron sorprendidos al encontrar cerrada la empresa ubicada en la 10ª. Calle 27-67 Finca El Naranjo, Zona 4 de Mixco.

Los trabajadores y el sindicato de Bocadeli desde el día miércoles 10 de agosto han permanecido día y noche al frente de las instalaciones de la empresa para evitar el saqueo, pese de contar con embargos precautorios decretados desde el momento de haberse descubierto esa maniobra patronal.

La Inspección de Trabajo se presentó a las instalaciones para establecer la situación de los trabajadores y prevenir a la empresa. Sin embargo, nadie puedo recibir a los inspectores por parte de la empresa ya que como bien lo establece el plan Avestruz, únicamente hay un promedio de unos 20 guardias de seguridad de la empresa Golán.

Los trabajadores al no encontrar resultados concretos de las acciones ente las instituciones de gobierno, empiezan a sentir preocupación y desesperación ante la falta del pago (dos quincenas) de salarios, lo que les limita su accionar ya que no tienen ninguna otra forma de subsidencia,

La empresa por su parte presento una denuncia en contra de los dirigentes del sindicato acusándolos de falsedad al hacer creer a la opinión publica y a las autoridades que fueron ellos los que elaboraron el Plan Avestruz.

Para mantener la resistencia y la demanda por la justicia laboral, UNSITRAGUA demanda de las organizaciones nacionales e internacionales fraternas su pronta solidaridad en lo político a través de notas a las autoridades de trabajo, así como el apoyo económica.

Por la Unidad de la Clase Trabajadora,

UNSITRAGUA, presente

Guatemala, 27 de agosto de 2005

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

Dues línies de bus enllacen els polígons de Montmeló, Montornès i Parets i donaran servei a 377 empreses

Els ajuntaments de Parets, Montornès i Montmeló s’han posat d’acord per posar en marxa un ambiciós projecte que podria resoldre els problemes de mobilitat de la xarxa viària de la zona, on hi ha una alta concentració d’empreses als diferents polígons industrials. Es tracta d’organitzar un sistema de transport que connecti els polígons amb les estacions de tren i parades de transports públics perquè les 17.000 persones que hi treballen no necessitin anar a la feina amb cotxe.

El projecte conjunt engegat pels tres consistoris del Vallès Oriental consisteix en un servei d’autobusos que connectaria els polígons industrials, els nuclis urbans de Montmeló, Montornès i Parets del Vallès, les principals parades d’autobusos de línia i les estacions de Renfe de Parets i Montmeló. L’autobús circula entre les cinc del matí i les onze de la nit, per poder cobrir tots els torns de les empreses, i passa pels punts de recollida cada mitja hora.

Aquests nous traçats beneficiaran els treballadors de les 377 empreses ubicades en aquestes grans àrees industrials i també els ciutadans que es vulguin desplaçar entre aquests municipis.

L’objectiu d’aquestes noves vies és, sobretot, descongestionar la xarxa viària on, en hores punta, es registren col·lapses que poden provocar fins a tres quilòmetres de retenció, segons el servei Català de Trànsit. S’han gestionat dos recorreguts circulars en dos sentits inversos, pràcticament idèntics, amb un total de vint-i-sis parades. La freqüència de pas és de, com a màxim, vint minuts i està coordinada amb els horaris de les dues estacions de rodalies.

Si aquesta connexió interurbana funciona, es podrien ampliar fins a quatre les línies d’autobusos. Una comissió de seguiment, mancomunada pels tres ajuntaments implicats, serà l’encarregada d’analitzar el procés i, en cas que sigui favorable, decidir-ne l’ampliació.

La inversió anual prevista per a aquestes dues primeres línies és de 240 mil euros, que financen a mitges la Generalitat i els tres consistoris vallesans.

Feu clic per veure el tríptic informatiu

Durant l’exercici 2003 el Pacte Territorial per a l’Ocupació de les Comarques de Girona va endegar una actuació concreta per tal de millorar la mobilitat en els desplaçaments a la feina. Aquesta actuació va ser executada pel sindicat CCOO amb la col·laboració de tots els membres que configuren el Pacte Territorial per l’Ocupació.

Feu clic per veure el document

– Integración de la perspectiva de géneros en el transporte público, Montreal (Canadá)

http://habitat.aq.upm.es/dubai/00/bp668.html

– El acceso de las mujeres al trabajo, el espacio y el urbanismo.

http://habitat.aq.upm.es/boletin/n7/actob.html

– Mujer, movilidad y accesibilidad en la metrópoli

http://habitat.aq.upm.es/boletin/n13/amrom.html

– Las mujeres de la calle y la calle de las mujeres. La conquista de la calle.

http://habitat.aq.upm.es/boletin/n7/apveg.html

Ja han començat a aparèixer els primers treballs on s’assenyala la relació entre la mobilitat i l’exclusió social. I és que cada cop més les necessitats quotidianes dels ciutadans passen pel desplaçament, sobretot a través del vehicle privat, que cada cop és més hegemònic, però també exclusiu perquè no tots els col·lectius ciutadans hi poden accedir amb les mateixes condicions. Per aquest motiu, cal impulsar polítiques de mobilitat que incloguin totes les possibilitats: transports no motoritzats, col·lectius i privats.

Feu clic per a veure el document

Ante la alarmante situación de los presos políticos saharauis en Huelga de Hambre en las cárceles marroquíes desde el pasado día 2 de agosto, el Comité de seguimiento manifiesta a la opinión pública lo siguiente:

1. La Huelga de Hambre iniciada el día 2 de agosto por los activistas saharauis de defensa de los Derechos Humanos en el Sáhara Occidental, tiene como finalidad protestar y denunciar ante la opinión pública internacional la represión, torturas y violación de los Derechos Humanos que el Gobierno de Marruecos ejerce sobre la población civil saharaui en los territorios ocupados ilegalmente del Sáhara Occidental.

2. Desde el mes de mayo se viene intensificando un clima de miedo y represión brutal por parte de la policía, ejército y aparato judicial marroquí con la injusta detención de muchos saharauis, tratando de descabezar este movimiento de protesta pacífica, encarcelando a sus activistas e imponiendo condenas de penas de hasta 20 años de cárcel por el solo hecho de participar en manifestaciones pacíficas denunciando la represión marroquí y reivindicando el cumplimiento de las resoluciones de la ONU sobre el Referéndum de Autodeterminación del Sáhara Occidental.

3. Particularmente GRAVE es la situación de los presos en huelga de hambre, que ya dura 20 días. A las infernales e inhumanas condiciones de las cárceles marroquíes hay que añadir la no ingerencia de alimentos durante muchos días y su traslado a diferentes cárceles para vencer su resistencia. Su situación en la Cárcel Negra de El Aaiún, en la cárcel de Ait Mal-Lul de Agadir y en la de Ucacha en Casablanca, persigue debilitarlos, dificultar el contacto con sus familiares y alejarlos del Sáhara Occidental. Todo ello agravado por la negativa a facilitar asistencia médica a los huelguistas con peligro de sus vidas.

4. Reiteramos a la opinión pública las terribles condiciones que están sufriendo estos presos, en su mayoría enfermos y torturados y víctimas inocentes del Gobierno de Marruecos que viola los Derechos Humanos más elementales, se burla de las resoluciones de la ONU e impide la presencia de observadores en el Sáhara Occidental. La huelga de hambre iniciada por Aminetu Haidar, Hmad Hammad y otros muchos en la Cárcel Negra, la de Ali Salem Tamek en la prisión de Ait Mal-Lui de Agadir y la de Mohamed el Moutaouakil, El Hussein Lidri, Noumria Brahim y Laarbi Messaoud en la cárcel de Ucacha en Casablanca, es un grito en defensa de la Justicia, los Derechos Humanos y la Libertad.

5. Hacemos un llamamiento de urgencia a la opinión pública española, a sus instituciones y organizaciones políticas y en especial al Gobierno de España, para que condene ante el Gobierno de Marruecos estas brutalidades, exigiendo el cese de las torturas y la inmediata libertad para todos los presos políticos saharauis. Hoy más que nunca hay que exigir la presencia de observadores internacionales y organizaciones de defensa de los derechos humanos en el Sáhara Occidental. El Gobierno de Marruecos no puede seguir manteniendo un estado de terror en estos territorios, reprimiendo violentamente a la población civil saharaui que solo reivindica pacíficamente el cumplimiento de la legalidad internacional, el cese de las torturas y la libertad para todos los presos políticos encarcelados ilegalmente. Ante el drama de los inocentes callarse y mirar para otro lado es colaborar con los verdugos, aunque a esa postura se la llame ‘activismo diplomático’

ESTAMOS AQUÍ Y NO DEJAREMOS DE PERMANECER VIGILANTES ANTE UNA SITUACIÓN QUE SE AGRAVA POR MOMENTOS Y EN LA QUE ESTÁN EN JUEGO LA VIDA Y LA DIGNIDAD DE MUCHAS PERSONAS.
Comité de Seguimiento de la Huelga de
Hambre de los Presos Políticos Saharauis
(Coordinadora de Asociaciones Amigos del Sáhara)

L’atur a Catalunya a juny del 2006, es situa en tots els casos, tant a nivell global com en el cas dels homes, dones i joves, per sota de la mitja tant de la UE 25, com de la Zona Euro. En el conjunt de l’Estat només en el cas dels homes es dóna aquesta situació.

Atur: UE 25 — Zona euro — Espanya — Catalunya
Total: 8,8 — 8,7 — 9,8 — 7,1
Homes: 7,9 — 7,5 — 7,4 — 6,-
Dones: 9,9 — 10,3 — 13,4 — 8,6
Menors 25 anys: 18,4 — 17,9 — 21,5 — 15,1

(Font Euroestat i Idescat, juny 2005)

Per a CCOO de Catalunya el principal problema avui pel que fa a l’ocupació es la seva qualitat. La taxa de temporalitat es molt elevada i es situa molt per sobre de la mitjana de la UE-25 que es situa per sota del 14%. En tot cas cal però ressaltar que la temporalitat a Catalunya es situa molt per sota de la del conjunt de l’Estat que es del 33,26%.

Taxa Temporalitat a Catalunya
Total: 24,5%
Homes: 22,5%
Dones: 27,1%
Menors de 25 anys: 57,4%
(Font Idescat, juny 2005)

Per a CCOO de Catalunya aquestes dades fan evident la necessitat de canviar un model productiu i una estratègia de competitivitat esgotades basats amb els baixos costos laborals i la precarietat. No podem ser competitius amb taxes de temporalitat a la cua de la nova Europa de 25 Estats (una taxa més de 10 punts per sobre de la mitjana de la UE-25), i tampoc reduirem aquestes taxes amb fórmules com l’abaratiment de l’acomiadament o amb reformes legislatives, sinó que ho farem amb una reforma del model productiu. El que precisem és qualitat de l’ocupació, la qual cosa vol dir ocupació estable, formada, que es l’única que pot garantir un model competitiu basat en la producció de qualitat que incorpori valor afegit.

CCOO de Catalunya mitjançant la cooperativa que impulsa, Habitatge Entorn, SCCL, continua la seva tasca de promoure habitatge amb protecció oficial a diversos indrets de Catalunya.

‘ L’any 2004 ha lliurat 252 habitatges i n’ha iniciat les obres d’altres 324.

‘ Durant el primer semestre de 2005 n’ha lliurat 87 (Vic, 25; Terrassa, 12; El Vendrell, 14; Reus, 48) i ha començat les obres d’altres 84 (Sant Fruitós de Bages, 56; Granollers, 28).

‘ Amb aquests, la cooperativa des del l’any 1993 ha lliurat ja 4.883 habitatges, el 99% dels quals han estat de protecció oficial. Aquesta xifra converteix Habitatge Entorn, SCCL en la primera cooperativa d’habitatge de Catalunya per obra feta i també per implantació territorial.

Les actuacions de la cooperativa abasten tota Catalunya (51 localitats, en moltes d’elles amb més d’una promoció, a 19 comarques catalanes), si bé la majoria de les seves promocions s’han ubicat al Vallès Occidental, Baix Llobregat, Vallès Oriental i Barcelonès. La cooperativa Habitatge Entorn, SCCL és el primer promotor no públic d’habitatges amb protecció oficial a Catalunya, amb quasi 6.000 habitatges promoguts.

En breu està previst lliurar 40 nous habitatges a Canovelles, 27 a Constantí, 35 a Sant Fruitós de Bages, 12 al Vendrell, tots ells abans d’acabar l’any 2005. La cooperativa té en construcció 448 habitatges i uns altres 512 per a iniciar obres aviat.

La cooperativa, per tal de garantir la continuació de la seva tasca, davant la mancança d’oferta de sòl públic per part de les administracions, ha adquirit recentment sòls a privats transformant-los per a la promoció d’habitatges protegits a Vilanova del Camí (més de 100 habitatges) i a Constantí (més de 350 habitatges), donant continuïtat al model de promoure per si mateixa sòl per a habitatges protegits tal com recentment ha fet a Sant Adrià de Besós (138 habitatges, ja en construcció).

(*) Us adjuntem annex amb distribució per comarques (arxiu format PDF).

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 18 d’agost de 2005