Darreres notícies
Concentració de les treballadores de la Creu Roja de Barcelona davant de la seu de l’entitat per un conveni digne
Demà dissabte, 16 de març, les treballadores de la demarcació de Barcelona ens manifestarem de 10 a 12 h davant la seu de la Creu Roja (C/ Joan d’Àustria, 120) de Barcelona per protestar per les nostres condicions laborals actuals. També reivindiquem un tracte de respecte, un conveni digne i que l’empresa aturi el bloqueig en tot el procés de la negociació. Volem denunciar que algunes de les nostres companyes treballen en condicions que compleixen els indicadors de vulnerabilitat que les permetria ser ateses per la mateixa Creu Roja
Amb la signatura del primer conveni d’empresa l’any 2018 va començar la pèrdua de poder adquisitiu de la plantilla. Aquest conveni va igualar a la baixa les condicions de les treballadores de l’empresa que veníem de convenis dispars. A més, va suposar l’aparició de dobles escales salarials, és a dir, diferències salarials importants entre companyes que desenvolupen exactament les mateixes tasques i ocupen el mateix grup professional. Aquestes diferències s’arrosseguen fins al dia d’avui.
La firma del primer conveni propi d’empresa va representar l’estancament dels nostres salaris que es van mantenir pràcticament intactes mentre els preus no paraven de pujar. Ara estem de mitjana un 12,5 % per sota de la pujada de l’IPC en els darrers 6 anys. Ara, i arran de la darrera reforma laboral, l’empresa s’ha vist obligada a equiparar els salaris d’algunes categories del sector deixant al descobert l’aposta precària que es pretenia amb la imposició d’un conveni d’empresa. D’altra banda, l’empresa ha deixat fora de l’equiparació les companyes del cicle continuat, que malgrat comptar amb taules salarials diferenciades al conveni de sector no són reconegudes al nostre conveni d’empresa. De la mateixa manera, deixa fora de l’equiparació també els grups salarials més alts.
També patim una rotació de personal altíssima perquè en el conveni actual existeixen pocs incentius de fidelització a l’organització. Amb el primer conveni d’empresa es va eliminar l’antiguitat i el conveni actual no premia de cap manera l’experiència ni la trajectòria laboral. El resultat és que davant la falta d’expectatives de creixement, i els baixos salaris moltes de les nostres companyes decideixen marxar a una altra empresa i s’enduen els coneixements i l’experiència, adquirits a la Creu Roja. Caldria mesurar econòmicament els costos directes que té aquesta rotació per a l’empresa.
I tot plegat, malauradament, repercuteix en el servei que donem. Les baixes no es cobreixen i les mateixes companyes hem d’assumir més volum de feina, cosa que provoca uns nivells d’estrès i ansietat dels quals l’empresa no valora la gravetat i creu solucionar amb tallers d’atenció plena –mindfulness-. També caldria que l’empresa analitzés amb cura els indicadors de baixes comunes i l’absentisme laboral, que ben segur han crescut exponencialment als darrers anys.
Cal dir en veu alta que hem patit recentment una pandèmia mundial durant la qual totes les treballadores hem donat el 120 % de les nostres capacitats físiques, mentals i emocionals. L’impacte de la tasca de la Creu Roja es va veure molt reconeguda als mitjans de comunicació, les empreses i la societat en general que ens va fer costat amb un augment significatiu de voluntariat nou i empreses col·laboradores que ens van fer suport. I ara, una vegada demostrat que vam estar absolutament a l’altura de les circumstàncies, així ens ho reconeixen? Reconeixement, per altra banda, que no demanem només salarialment, sinó també en la gestió de les persones, la gestió del talent, la conciliació…
Encara ens veiem més desemparades quan parlem amb companyes de la mateixa empresa, però d’altres províncies i autonomies que fan la mateixa feina per un sou més alt i amb una jornada anual menor. A Barcelona la jornada anual és de 1.732 hores mentre que a Guipúscoa és de 1.592 hores, i tan a prop com a Lleida la jornada és de 1.719 hores anuals. La plantilla de Creu Roja Barcelona ens comencem a preguntar si el nostre valor és menor al d’altres treballadores, si treballem pitjor i som menys productives que altres companyes.
Estem cansades d’aquest menyspreu que es veu reflectit en aquesta negociació de conveni, en la qual l’empresa es nega a negociar sota el pretext que ja ens han equiparat a les taules salarials del conveni d’acció social de Catalunya. Una equiparació que passa per no complir la pujada que pertoca a les companyes de cicle continuat sota amenaces d’eliminar el complement de nocturnitat, cosa que és un dret adquirit.
CCOO celebra que el Tribunal Suprem ens doni la raó en la sentència sobre el temps efectiu de treball a Caixabank
CCOO celebra la recent confirmació per part del Tribunal Suprem de la sentència relacionada amb el temps efectiu de treball, que estima que el temps d’esmorzar es considera temps efectiu de treball. A més, la sentència també confirma que s’estableix un marge de cortesia en el marcatge del registre horari fins a 15 minuts després de l’hora d’inici de la jornada laboral per a aquells treballadors que tenen un control rígid d’horari i no ocupen una posició de cap o similar. Aquestes persones seran consideradess puntuals, basant-se en un acord de 1991 que continua vigent en aquest aspecte
Fa quatre anys, el 3 de març de 2020, CCOO va presentar una demanda de conflicte col·lectiu relacionada amb el registre horari. Aquesta acció va ser seguida per altres sindicats posteriorment. Després d’un procés legal extens, la primera sentència de l’Audiència Nacional al mes d’octubre d’aquell mateix any va ser sotmesa a recursos de totes les parts.
La sentència també confirma la vigència de l’acord de 1991 en tots els seus aspectes, excepte en el sistema de registre, i insta l’entitat a respectar els horaris i les jornades pactats.
CCOO emplaça ara la direcció de l’entitat perquè, en funció del compliment d’aquesta sentència, realitzi les modificacions necessàries en la normativa, guies i sistemes de control horari, assegurant el respecte de tots els acords vigents.
El sindicat s’ha compromès a analitzar en profunditat aquesta nova sentència amb els seus serveis jurídics per garantir-ne el compliment de tots els aspectes pràctics.
Seguiment de més del 50 % de les aturades parcials a Rodalies de Catalunya, avui 15 de març
A hores d’ara, i en aquests moments, el seguiment de la vaga convocada per UGT i CCOO del personal comercial de Rodalies de Catalunya a totes les províncies catalanes és superior al 50 %. En aquesta vaga només està convocat el personal comercial, de taquilles, interventors i de centres gestió amb la qual cosa no es veu afectada la circulació de trens.Aquesta vaga té com a objectiu garantir el personal necessari encarregat de les tasques d’atenció al client a estacions i trens, així com la informació i resolució d’incidències. Les xifres de les persones treballadores en aquestes àrees ha disminuït any rere any i s’ofereix un servei precari i una atenció deficient als usuaris.
Des de CCOO i UGT continuarem lluitant per oferir un servei ferroviari de qualitat per a la ciutadania catalana.
Assolit un acord que minimitza l’afectació de l’ERTO de Scutum Logístic
CCOO d’Indústria valora positivament l’acord sobre l’ERTO assolit ahir amb la direcció de Scutum Logístic (Silence), amb el qual s’han aconseguit unes condicions d’aplicació que permetran minimitzar-ne l’afectació.
En el marc d’aquest acord, l’empresa ha presentat un pla industrial en el qual preveu que a partir del mes de juny es podrà revertir la situació que ha motivat la presentació d’aquest expedient. CCOO vetllarà perquè els projectes industrials de Silence es puguin engegar al més aviat possible.
L’acord deixa fora de l’expedient les persones que tenen a partir de 58 anys i preveu la devolució dels dies d’excés de jornada ja aplicats a compte de 2025. D’altra banda, en el cas de les persones afectades per l’ERTO, es garanteix el 100 % de les vacances i de les pagues extraordinàries i se’ls complementarà la prestació d’atur fins al 85 % del salari. També s’ha pactat la recuperació de l’atur consumit per l’ERTO fins a un màxim de mesos.
L’ERTO afectarà un màxim de 217 persones fins al 30 de juny del 2024.
Vaga a Danone del 16 al 27 de març contra el tancament la planta de Parets del Vallès
La plantilla de Danone anirà a la vaga contra el tancament de la planta de Parets del Vallès, després que la reunió de mediació celebrada ahir finalitzés sense acord entre les parts. La vaga començarà demà dissabte, 16 de març, a les 6 h, i s’allargarà fins al 27 de març, a les 6 h.
El Departament de Treball ha tornat a convocar la direcció de Danone i el comitè d’empresa dilluns, a les 11 h, a una nova mediació per intentar desencallar la situació.
CCOO d’Indústria de Catalunya dona total suport a la plantilla de Danone i l’acompanyarà en aquesta mobilització en defensa dels llocs de treball i la continuïtat de la planta.
CCOO reclama mesures urgents davant l’augment d’agressions als centres penitenciaris
Els treballadors i treballadores dels centres penitenciaris continuaran mobilitzats els propers dies per protestar contra l’assassinat d’una companya i reclamar mesures urgents que abordin aquesta situació preocupant.
L’Agrupació de Personal Penitenciari de CCOO denuncia la manca d’acció del Departament de Justícia davant l’alarmant augment d’agressions als centres penitenciaris. Per això, ha presentat informes que revelen l’increment d’incidents violents a les presons catalanes i ha proposat mesures per garantir la seguretat i la salut laboral del personal que treballa en aquests centres. Malauradament, aquest servei crucial per a la ciutadania es veu afectat per la manca de recursos humans i materials adequats.
És per aquesta raó que l’Agrupació de Personal Penitenciari de CCOO exigeix la dimissió o cessament dels responsables principals de la gestió penitenciària del Departament de Justícia per considerar-la inadequada.
CCOO rebutja l’ERO que ha presentat Leitat i exigeix a l’empresa una solució que permeti garantir el futur de l’activitat i dels llocs de treball
CCOO d’Indústria de Catalunya rebutja l’ERO que ha presentat Leitat per a l’extinció de 160 llocs de treball, ja que considera que les causes que addueix l’empresa no justifiquen l’expedient i denuncia que la situació actual és fruit de la mala gestió empresarial. Leitat pretén tancar el centre de treball Welab, de Barcelona, i acomiadar les 69 persones que hi treballen, les altres 91 persones treballen en diferents centres que la companyia té al Vallès Occidental. En la darrera reunió la direcció de Leitat ha rebaixat en quaranta persones l’afectació als centres vallesans.
CCOO adverteix que amb aquest expedient es posa en risc la viabilitat futura de la companyia, per aquesta raó insta la direcció de Leitat a retirar l’ERO i a buscar una solució negociada que permeti assegurar la continuïtat de l’activitat i dels llocs de treball.
Davant d’aquest escenari s’ha convocat una concentració aquest divendres, 15 de març, a les 8 h, davant l’edifici R6 de Leitat (c. de Rivadeneyra, 6, Barcelona) contra el tancament del centre de treball Welab i contra la pèrdua de llocs de treball.
CCOO recorda que Leitat és una empresa puntera en recerca i desenvolupament de tot tipus que treballa en projectes d’investigació tant per a administracions públiques (UE i Generalitat) com per a empreses privades, que en els darrers anys ha incrementat la seva facturació de manera sostinguda, amb un increment d’un 13 % durant el 2023.
CCOO de Catalunya participarà a la manifestació “Unim-nos per un món sense racisme ni feixisme”
Organitzada per la UCFR, la manifestació tindrà lloc aquest dissabte, 16 de març, a Barcelona
Aquest dissabte, amb motiu de la celebració el proper 21 de març del Dia Internacional contra el Racisme, tindrà lloc a Barcelona la manifestació “Unim-nos per un món sense racisme ni feixisme”, organitzada per la Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR), de la qual forma part el sindicat.
L’extrema dreta és una amenaça real per a la nostra seguretat, ja que cerca fracturar la societat i afeblir la nostra capacitat de reacció, també en l’àmbit sindical.
Davant dels discursos populistes i demagògics de les forces d’extrema dreta, cal construir una narrativa alternativa basada en els valors de la solidaritat i la igualtat de drets i d’oportunitats per a tota la ciutadania. És per això que la lluita contra el racisme i l’extrema dreta també és una prioritat de la lluita sindical.
Des de CCOO de Catalunya fem una crida a participar a la manifestació per posar de manifest el nostre rebuig al racisme i a la xenofòbia, i als intents de l’extrema dreta de fracturar la societat.
Per un món sense racisme, plantem cara! Nosaltres som més!
Data: dissabte, 16 de març de 2024, a les 17 h
Lloc: plaça de la Universitat, Barcelona
Podeu consultar el web d’UCFR amb més informació sobre la manifestació: Mani #16M · Unim-nos per un món sense el racisme ni el feixisme · #WorldAgainstRacism | Unitat contra el feixisme i el racisme (ucfr.cat)
Valoració de les dades de l’IPC de febrer del 2024
CCOO de Catalunya celebra l’evolució de l’IPC, però recorda que massa llars catalanes continuen instal·lades en la pobresa
Les dades de l’IPC corresponent al mes de febrer ens mostren una important reducció de sis dècimes de l’indicador general d’inflació i una tímida reducció de tan sols una dècima de la inflació subjacent. Per tant, fem una valoració positiva de les dades d’inflació que, cada cop s’acosten més als objectius d’inflació que determina l’autoritat monetària europea. Malgrat aquesta evolució positiva, continuem destacant l’elevat increment de preus d’alguns dels productes bàsics com l’habitatge i els aliments, que tensen l’economia de les llars treballadores, molt especialment d’aquelles amb menor nivell d’ingressos.
Cal tenir en compte, tal com destaca el recent informe de pobresa en el treball del 2023 que vam publicar ahir des del sindicat, que la taxa de persones en risc de pobresa o exclusió social (taxa AROPE) a Catalunya és del 24,4 % i una part important de la població catalana (373.200 segons les darreres dades disponibles i un 10,9 % en termes relatius) es troba en situació de risc de pobresa, malgrat tenir feina. Per tant, aquest context inflacionari impacta en un escenari social on una part important de la població té greus dificultats econòmiques.
En aquest sentit, cal fer esment a un informe recent del Banc d’Espanya en el qual s’alertava de com les llars del nostre país tenien diverses estratègies per afrontar la inflació, que passaven per incrementar la compra de productes rebaixats o de menor preu i qualitat, i, sobretot, per fer ús de l’estalvi. Més preocupant és com una part important de les famílies que no tenen capacitat d’estalvi han hagut d’incrementar les hores treballades per amortir l’impacte de la inflació.
A Catalunya l’IPC interanual se situa en el 2,7 %, sis dècimes per sota del mes passat (3,3 %) i una dècima per sota de l’indicador estatal (2,8 %). Entre els grups de productes que registren un increment més elevat, destaquem els hotels, cafès i restaurants, amb una pujada interanual de 5,1 %, i els aliments i begudes no alcohòliques, amb un increment de 4,7 %. Tot i aquest increment, com durant el mateix període de l’any passat que encara van registrar una pujada superior a la d’aquest any, han acabat contribuint a la reducció de l’índex general.
A l’àmbit de l’Estat, l’IPC interanual se situa en el 2,8 %, també sis dècimes per sota del mateix indicador del mes passat (3,4 %). També en aquest cas destaquem com l’habitatge i els aliments i begudes no alcohòliques han contribuït a la reducció de l’índex, malgrat situar-se en nivells elevats de preu, a causa de l’efecte base anteriorment esmentat. En concret, els aliments han registrat una variació interanual del 5,3 % i l’habitatge el 4,2 %, a causa del descens dels preus de l’electricitat.
La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants i que, per tant, captura amb major fiabilitat l’estat real de l’economia, aïllant el comportament més volàtil del preu del petroli, se situa en el 3,5 %, una dècima per sota del mateix indicador el mes passat. Per tant, es constata la dificultat de reducció d’aquest indicador, que es redueix a un ritme més lent que l’índex general.
La taxa de variació anual de l’ICPH (índex de preus de consum harmonitzat), que mesura l’evolució dels preus seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro per facilitar la comparació entre països que comparteixen una mateixa política monetària, en el cas espanyol se situa en el 2,9 %, sis dècimes per sota del mateix indicador el mes passat i tres dècimes per sobre de l’indicador per al conjunt de països de l’eurozona, que queda en el 2,6 %, després de rebaixar dues dècimes en relació amb el mes anterior (2,8 %). Per tant, és una bona dada per al nostre país, que veu millorada la seva situació competitiva respecte dels països del nostre entorn monetari.
CCOO considera que:
- La caiguda dels pressupostos i la convocatòria anticipada d’eleccions per al 12 de maig no és una bona notícia perquè redueix els recursos i la capacitat de resposta als problemes socioeconòmics que enfronten les persones treballadores a Catalunya. Amb una de cada deu persones treballadores que viu sota el llindar de la pobresa, i quan aquesta afecta al 24,4 % de la població, això és, a 1.873.200 persones, és imprescindible fer un esforç suplementari des de les institucions per mantenir o, fins i tot, ampliar l’eficiència en la gestió de les polítiques socials, educatives i sanitàries que atenen les necessitats bàsiques de la població.
- Fites tan importants com el trasllat de l’ingrés mínim vital a Catalunya i la revisió de la llei de renda garantida de ciutadania o l’anunciada transformació del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC), necessiten ara consensos amplis, no tan sols en l’espectre polític, sinó en l’àmbit de la concertació i el diàleg social. El 2024 no pot ser un any perdut, sinó que les convocatòries electorals (catalana i europea) han de ser plantejades des de la normalitat democràtica i sense interferir en el funcionament acurat de les administracions, ja sigui en la programació de la formació professional, en la inserció laboral, en les polítiques de dependència o fent front a la crisi d’habitatge que pateixen massa persones al nostre país.
- Al llarg dels darrers dos anys, ha estat la fortalesa del mercat de treball la que ha donat una certa estabilitat al creixement econòmic. Tanmateix, tal i com transmet un recent informe del Banc d’Espanya (2024/T1) i com es veu en l’evolució de l’indicador de la carència material severa, hi ha una diferència important entre com han viscut aquest període les llars amb estalvis i ingressos mitjans, respecte de les que no han pogut gaudir ni d’un ni dels altres. El recurs al crèdit, la pluriocupació i l’austeritat extrema suposen una pressió afegida per a moltes persones que necessiten exercir el seu dret a un treball de qualitat. Com garantir aquest dret hauria de centrar els debats en les imminents comtesses electorals.
- En aquest mateix entorn d’inflació i increment del preu del diner, aquells sectors amb una forta concentració i amb manca de competitivitat, com el financer o l’energètic han tingut beneficis extraordinaris que no es traslladen al teixit socioeconòmic, ni milloren tampoc la competitivitat o sostenibilitat del teixit productiu. El model fiscal, amb la tributació d’aquests beneficis per millorar la cohesió social, ha de ser un altre tema de debat. Davant dels reptes com a civilització que enfrontem en l’àmbit ecològic, tecnològic i demogràfic, els recursos de l’economia han de posar-se al servei de la ciutadania per millorar la seva qualitat de vida i el benestar.
CCOO lamenta l’assasinat d’una treballadora de Mas d’Enric a mans d’un pres
CCOO lamentem profundament la mort d’aquesta treballadora i volem fer arribar el nostre condol a la família i l’entorn més proper.
Al mateix temps expressem el nostre contundent rebuig a les repetides agressions que pateixen els treballadors i treballadores penitenciaris de Catalunya des de fa massa temps.
Exigim al Departament de Justícia mesures urgents i efectives per posar fi a aquest flagell.
Un departament que no sols no redueix el perill, sinó que l’augmenta, que no protegeix la integritat i la vida dels treballadors i treballadores ni de les persones internes.
Tots els treballadors i treballadores tenen dret a la protecció de la seva vida i salut als centres de treball.
L’Agrupació de Personal Penitenciari de CCOO demanem la dimissió del secretari de Mesures Penals, Amand Calderó, responsable màxim d’impulsar una política que ha incrementat any rere any les agressions als treballadors i treballadores i la inseguretat general als centres.