L’arqueologia professional a Catalunya es defineix per una forta i endèmica precarietat definida, entre d’altres aspectes, per l’alt nombre de contractes temporals, essent la majoria d’obra i servei en frau de llei, confusió alhora de definir les categories professionals i les seves funcions, sous molt baixos, que en molts casos ratllen el salari mínim interprofessional. A més de no tenir en compte el grau d’especialització, antiguitat, experiència, etc, mancances o falta d’aplicació de la Llei de prevenció de Riscos Laborals, falta de regularització en les condicions sociolaborals. O la inaplicació de l’Estatut dels Treballadors.

Per fer front a aquesta precària situació a inicis del 2005 treballadors/es amb el suport de CCOO van elaborar una proposta de Conveni que fou presentada públicament en una Assemblea General del Sector i en la que el text s’aprovà amb més d’un 95% de suport.

Després de més d’un any de negociacions amb la Patronal i malgrat alguns avenços importants en alguns punts la patronal ha iniciat una tàctica de desgast sistemàtic consistent a ralentitzar el màxim possible el procés de negociació, per a seguir gaudint de la situació de precarietat actual.

Aquesta situació es veu agreujada amb la presentació de propostes del tot insuficients, orientades a oficialitzar la situació existent.

També cal tenir en compte que la Generalitat s’ha desentès totalment del Sector, permetent que qualsevol empresa, sigui o no competent, pugui intervenir en una cosa que creiem tant important com és la documentació i estudi del patrimoni cultural propietat de tots els ciutadans; afavorint d’aquesta manera la competència deslleial amb un cost social que recau en els treballadors.

Davant la gravetat de la situació els arqueòlegs catalans convoquen a tot el col·lectiu a manifestar-se reivindicant la fi de la precarietat laboral i la dignificació del sector de l’arqueologia. En definitiva, per un conveni just

La concentració serà a la Font de Canaletes i posterior recorregut per Les Rambles fins a la Plaça de St. Jaume, on es durà a terme la lectura d’un Manifest. Aquest acte tindrà lloc el pròxim dia 17 a partir de les 18:30h.

Com a conseqüència de la resolució del concurs de trasllat del personal al servei de l’Administració de Justícia, molts òrgans judicials arreu de Catalunya sofriran un col·lapse per manca de personal.

Aquest fet ‘relativament lògic després de la resolució d’un concurs que ha trigat més de dos anys a convocar-se i vuit mesos a resoldre’s- serà especialment greu en els jutjats de primera instància, socials i seccions civils de l’Audiència Provincial de Barcelona. El motiu pel qual s’agreuja la situació en aquests òrgans judicials és la premeditada irresponsabilitat del Departament de Justícia, que es va negar a treure a concurs ja les nombroses places vacants existents, i a més a més, no contents amb aquest perjudici als treballadors, també es va negar a cobrir en fase de resultes els llocs de treball que quedessin vacants per la resolució del mateix concurs.

Les conseqüències d’aquestes «sàvies» decisions són, en els jutjats de primera instància de Barcelona, les següents:

– Disminució d’un 20’5 % del nombre de treballadors en aquests jutjats. A aquest percentatge hem d’afegir-hi que aproximadament el 15 % de les places ja estaven vacants o desertes amb anterioritat al concurs.

– Nou dels jutjats de primera instància perden el seu únic funcionari del cos d’auxili judicial.

– Cinquanta jutjats perden algun membre de la seva plantilla.

Aquesta situació, més que previsible i de la qual vam alertar per activa i per passiva als responsables de l’Administració, molt probablement anirà tant en detriment del servei públic, com de les condicions laborals dels treballadors que resten en els òrgans judicials, ja de per si saturats, que veuran incrementada encara més la seva càrrega de feina per la manca de personal.

La mort d’un treballador i les greus ferides de dos més de l’empresa Metrofang s’uneixen a una negra llista d’accidents de treball a les empreses depuradores. Aquest matí, dos delegats de CCOO han visitat les instal·lacions de Metrofang i esperen fins a l’arribada de la Inspecció de Treball, per assabentar-se de les causes exactes de l’accident, però tot apunta que l’acumulació de gasos i de pols de fangs, que són molt explosius, han estat la causa.

Aquest no és el primer cas: recordem que el 12 de juny de 2002 va morir un altre company a la depuradora d’aigües residuals de Torredembarra. La presència de sulfhídric a les instal·lacions de tractament de fangs i la manca de les mesures de seguretat necessàries són la causa de la mort. També recordem els 3 morts de les instal·lacions de tractament de fangs de Teià al juny del 2000. Molts altres accidents i malalties professionals es produeixen cada dia de manera anònima, per la manca de mesures de seguretat, per l’absència dels més elementals dispositius de seguretat. Això demostra el que els sindicats anem denunciant: l’existència dels riscos biològics, tòxics, etc., per la naturalesa de l’activitat, a les depuradores, i que tant les administracions públiques, que fan dissenyar i construir les depuradores, com les empreses públiques i privades, que les gestionen, no les doten de les mesures necessàries de seguretat.

Quants morts fan falta perquè la Generalitat (Agència Catalana de l’Aigua), les administracions públiques implicades i els empresaris reconeguin l’existència dels riscos tòxics i biològics i la penalitat del treball a les depuradores? Quantes morts més són necessàries perquè la Generalitat adopti les mesures de seguretat necessàries?

En solidaritat amb les víctimes de les imprudències de l’Administració i dels empresaris, CCOO es personarà com a acusació particular i demana que les administracions públiques adoptin les mesures de seguretat adequades.

L’increment substancial del concepte de les indemnitzacions previstes i una reducció també substancial de l’edat de les prejubilacions, respecte a la proposta social feta la setmana passada per Braun, juntament amb d’altres mesures complementàries, han estat les reivindicacions plantejades pels sindicats en la reunió de mediació de vaga que han mantingut amb la direcció de l’empresa i l’Administració catalana aquest matí.

Per la seva banda, Braun ha ratificat la proposta de pla social presentada la setmana passada, consistent en indemnitzacions de 45 dies per any treballat, amb un màxim de 31 mensualitats, i rebaixa en un any l’edat de prejubilació dels treballadors i treballadores, a partir de 54 anys. La direcció, però, s’ha compromès a respondre a les reivindicacions dels sindicats en la propera reunió.

Els sindicats també han demanat a l’empresa la retirada de l’expedient sancionador als membres del comitè d’empresa, per tal de poder seguir amb les negociacions.

L’Administració ha convocat les dues parts a una nova reunió, que es farà dijous que ve, dia 13 de juliol.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 10 de juliol de 2007

En el dia d’ahir, representants sindicals i del Departament de Justícia van visitar les obres del futur centre penitenciari Brians 2, per veure el ritme de les obres, la distribució i els serveis que prestarà aquest equipament penitenciari quan entri en funcionament en el termini d’un any, i que tindrà capacitat per a més de 1.400 interns.

Per CCOO, van assistir-hi, Pau González, per la Federació d’Administracions i Serveis Públics de CCOO de Catalunya, i José Fermín Sanz, per l’Agrupació de Personal Penitenciari de CCOO de Catalunya, que van constatar el bon ritme de les obres, malgrat la pressió del calendari per tenir parcialment operativa la nova presó al maig de 2007. El sindicat es va interessar per la qualitat del nou equipament, els serveis que ha de donar, el ritme de trasllat dels reclusos -la qual cosa ha de servir per descongestionar la Model-, la dimensió necessària de la plantilla de treballadors penitenciaris i aspectes medioambientals d’un equipament, que és un 40 % major que l’actual centre de Brians, que és al costat.

CCOO ha mostrat la seva preocupació per la pròrroga pressupostària per al 2007, i reclama del Govern de la Generalitat que compleixi els seus compromisos per tal de garantir els terminis en l’execució de l’obra, i la dotació dels recursos materials i humans per la posada en marxa del nou equipament penitenciari de Brians 2.

CCOO espera que aquest sigui l’últim macrocentre penitenciari que es construeixi a Catalunya, ja que a partir d’ara el pla d’equipaments penitenciaris preveu centres més petits, d’unes 600-700 places, i més integrats a l’entorn. D’altra banda, el sindicat valora molt negativament l’evolució de la població penitenciària a Catalunya, que ha superat àmpliament els 9.000 interns, i que porta un increment de 600 nous ingressos des de gener d’enguany, la qual cosa fa que aquest no sigui un model sostenible, i reclama dels poders públics les reflexions necessàries i el desenvolupament d’un sistema de mesures penals alternatives per als delictes menors.

En l’ordre laboral, CCOO ha anunciat que mantindrà un representant sindical de forma permanent i amb dedicació exclusiva per atendre i informar les plantilles de Brians i Brians 2, quan aquesta estigui oberta, ja que entre tots dos centres sumen uns 1.400 treballadors públics, que garanteixen el correcte funcionaments dels centres i la prestació de serveis durant les 24 hores tots els dies de l’any.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 6 de juliol de 2006

CCOO ha convocat vaga per als propers dies 12, 19 i 27 de juliol a l’empresa Sans Branded Apparel, antiga Sara Lee.

L’empresa ha decidit acomiadar uns 900 treballadors de les seves plantes europees, dels quals 280 afecten Catalunya, on s’ha presentat, per part de l’empresa, l’ERO. Aquest expedient comporta el tancament total de la planta d’Igualada, l’acomiadament dels seus 109 treballadors, i el tancament parcial de les d’Olvan (al Berguedà), on afecta 79 treballadors, Massanes (Girona), 54 treballadors, i Mataró, 38 treballadors.

Altrament, per al proper dia 12, coincidint amb el primer dia de vaga, s’ha convocat una manifestació amb concentració davant l’Ajuntament d’Igualada, a les 11 hores del matí.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 6 de juliol de 2006