Malgrat el valors històrics en termes d’ocupació i de baix nivell d’atur, aquest trimestre incrementa l’atur i es redueix l’ocupació, especialment la femenina

Per analitzar les dades d’aquest trimestre, cal tenir molt present el canvi metodològic que ha implementat l’Institut Nacional d’Estadística (INE) atès que ha incorporat el canvi poblacional derivat del nou cens de població, amb la qual cosa s’ha vist alterat el pes poblacional i això modifica els valors resultants, tant els actuals com els relatius al trimestre i l’any anterior, que també s’han actualitzat d’acord amb aquest nou canvi metodològic. Aquest canvi, tot i que és positiu ja que actualitza les dades amb valors més propers a la realitat, explica en part algunes variacions respecte dels exercicis anteriors, com ara l’increment de persones ocupades i en situació d’atur.

En quant a l’anàlisi de les dades, es constata un empitjorament respecte del passat trimestre, en termes d’augment de l’atur i de caiguda de l’ocupació, especialment la femenina, que, en part, és atribuïble a aquest canvi metodològic anteriorment esmentat. Malgrat aquest empitjorament, les dades continuen sent positives quan fem la comparació en termes interanuals. Per tant, cal adoptar una actitud de prudència en interpretar les dades tot i que cal restar atents als signes d’alerta, especialment respecte de la pèrdua d’ocupació femenina.

ATUR CATALUNYA/ESPANYA

Els resultats de l’Enquesta de població activa (EPA) del primer trimestre del 2024 indiquen que el nombre de persones aturades a Catalunya ha incrementat el 3,4 % respecte del trimestre anterior, però ha disminuït el 7,6 %, en termes interanuals. Aquestes dades donen com a resultat que actualment a Catalunya hi ha 396.100 persones en situació d’atur, la qual cosa dona una taxa d’atur de 9,5 %, cinc dècimes més que l’anterior trimestre.

A Espanya, la xifra de persones desocupades ha estat de 2.977.900 amb una taxa d’atur del 12,3 % (cinc dècimes per sobre del trimestre anterior).

OCUPACIÓ

Respecte de les dades de població ocupada, hem de destacar que per a aquest primer trimestre del 2024 a Catalunya hi ha 3.783.800 persones ocupades. Això implica que l’ocupació s’ha reduït a Catalunya en 17.000 persones respecte del trimestre anterior (-0,5 % en termes percentuals). En canvi, en termes interanuals, l’ocupació ha augmentat en 192.200 persones (5,3 % d’increment en termes relatius). Actualment, quant a les dades de tot l’Estat, aquest primer trimestre tenim 21.250.000 persones ocupades, la qual cosa suposa perdre 139.700 persones ocupades respecte del passat trimestre (-0,7 % en termes relatius)  i un increment interanual de 615.800 persones ocupades (3 % d’augment, en termes relatius).

Cal destacar la reducció de dones en situació d’ocupació, ja que s’ha reduït en 34.400 les dones que es troben en situació d’ocupació, respecte del passat trimestre. Aquesta variació ha estat de -86.800 al conjunt de l’Estat. Per tant, es tracta d’una dada alarmant, que haurem de seguir durant els propers trimestres.

ATUR PER PROVÍNCIES

L’anàlisi per províncies ens mostra com Tarragona registra la taxa d’atur més elevada (13,4 %),seguida per Girona (12,5 %), Barcelona (8,7 %) i Lleida (7, 7 %).

CONTRACTACIÓ I TIPUS DE JORNADA A CATALUNYA

El primer trimestre del 2024, el nombre de persones assalariades amb contracte és de 2.880.700 mentre que aquelles persones que tenen contracte temporal són 395.400. La taxa de temporalitat és de 12,1 % però es distribueix desigualment per raó de sexe, ja que la taxa de temporalitat masculina és de 10,7%  mentre que la femenina és de 13,5 %.

Quant a la parcialitat, aquest primer trimestre de l’any trobem que hi ha 176.900 homes que treballen a jornada parcial mentre que les dones que treballen en aquesta modalitat són 366.400. Això dona una taxa de parcialitat de 14,4 %, que presenta enormes diferències per raó de sexe, ja que la taxa de parcialitat masculina és de 8,7 % mentre que la femenina és de 20, 8 %, es constaten les enormes diferències per raó de sexe , ja que sabem que una part substancial d’aquesta parcialitat és involuntària. 

PER TOT AIXÒ CCOO:

Reclamem avançar fermament cap a la plena ocupació superant models de negoci intensius en mà d’obra i apostant per la innovació i la sostenibilitat com a pilars per enfortir l’economia catalana. La recent reforma laboral i la pujada de l’SMI un 54 % des del 2018 han demostrat que es poden entomar canvis estructurals en l’economia millorant les condicions de treball i generant ocupació de qualitat. A Catalunya tenim el talent i la projecció per liderar la producció i el disseny d’elements clau en la nostra societat com són els semiconductors.

Aquesta transformació econòmica ha d’anar acompanyada d’una reducció de l’impacte ambiental en economies que han de ser cada vegada més electrificades. És per això que cal una planificació i l’impuls de les energies renovables a Catalunya, i reindustrialitzar el nostre teixit productiu amb inversió i lideratge públics.

Cal posar fi a la bretxa salarial que segueix discriminant a les persones treballadores per raó de gènere. Estem en disposició de seguir reduint la jornada laboral per impulsar la corresponsabilitat en les cures. Si encara tenim una major parcialitat i temporalitat en el cas de les dones és en gran part per la feminització de les cures, habitualment associades a la precarietat laboral. Cal, per tant, establir un cinquè pilar de l’estat del benestar en el qual, amb més implicació dels homes, però també de l’Estat i la societat, es pugui garantir un servei públic que ofereixi una cobertura i garanties d’accessibilitat i universalitat en drets i en serveis.

Seguim denunciant la vulneració de drets fonamentals que suposa el problema d’accés a l’habitatge dels catalans i les catalanes. Són necessàries polítiques públiques valentes, amb una aposta clara per la promoció d’habitatge públic i l’ampliació significativa del parc públic d’habitatge de lloguer, però la urgència ens obliga també a prendre mesures sobre el preu del lloguer. Cal un sistema que asseguri el dret constitucional a un habitatge digne.

Finalment, des de CCOO de Catalunya reclamem una nova regulació de l’acomiadament que respecti els compromisos internacionals adquirits pel nostre país a través de la Carta social europea. És vital protegir els qui generen la riquesa a través de la seva força productiva: la classe treballadora.

Escolteu aquí la valoració de Ricard Bellera, secretari de Treball i Economia

PER LA PLENA OCUPACIÓ, SALARIS DIGNES, REDUIR JORNADA, SOSTRE PER A TOTHOM.

Aquest Primer de Maig demanem als partits polítics progressistes que es comprometin a assolir la plena ocupació a curt termini.

Gràcies a la lluita sindical i al diàleg social hem assolit el rècord de 3.700.000 persones ocupades a Catalunya, tanmateix, la desocupació encara és alta. Ens cal una aposta ferma per assolir la plena ocupació, millorant els salaris i protegint els drets de les treballadores i treballadors.

Ens és imprescindible reduir la jornada i repartir els treballs per posar fi a la bretxa de gènere i per viure millor. I per viure, ens cal tenir garantit un sostre per a tothom. Necessitem polítiques d’habitatge públic valentes i urgents.

El sindicalisme és essencial per a les democràcies, ja que promou els drets laborals i la igualtat, millora la vida de les persones i és l’antídot contra les ideologies d’ultradreta que amenacen els drets de la majoria.

Per la plena ocupació, salaris dignes i sostre per a tothom!
CCOO de Catalunya

SIGNA EL MANIFEST AQUÍ

El passat dijous 18 d’abril el ministre de Cultura tenia una reunió amb el nostre secretari general Javier Pacheco, la secretària de Relacions Institucionals, Transparència i Digitalització, Michela Albarello i el director de la Fundació Cipriano García Marc Andreu.

A la reunió es va tractar el compromís d’ambdues institucions per la potenciació i l’ús de la llengua catalana. El necessari reforçament de la memòria històrica per valorar el paper de la classe obrera organitzada, en especial a CCOO, per la consecució de les llibertats democràtiques. O la tasca que duu a terme la Fundació Cipriano García tant en memòria o com a creador d’estudis, memoràndums, informes o articles d’opinió, també dels principals reptes que té el sindicalisme nacional i de classe.