CCOO de Catalunya, des de la Plataforma per una Fiscalitat Justa, Ambiental i Solidària, de la qual és membre, volem alertar de la importància de les eleccions al Parlament del proper 9 de juny. Tal com vam analitzar en la Jornada Ciutadana organitzada per la Plataforma el passat 16 de maig sobre “Noves idees per a una fiscalitat europea justa”, en els propers mesos aflorarà al debat europeu les noves regles d’austeritat fiscal que afectaran com sempre els més vulnerables de la nostra societat. D’acord amb les conclusions del recent Global Tax Evasion Report de l’EU Tax Observatory es posa de manifest que, si bé ha millorat l’intercanvi d’informació fiscal entre països, encara queda molt camí per recórrer atès que bona part del beneficis empresarials encara eludeixen la seva tributació i van cap a paradisos fiscals. És imprescindible la creació d’una autoritat fiscal europea forta que garanteixi de manera efectiva la transparència dels beneficis empresarials país per país i que imposi un mínim de tributació real de les empreses del 21 %. D’altra banda, cal evitar al mateix temps que les desigualtats socials no només deixin de créixer, sinó que es redueixin. No és socialment sostenible que l’1 % més ric tingui el 50 % de la riquesa. Per aquest motiu donem suport a la iniciativa ciutadana europea Tax the Rich. Volem que es posi en marxa un impost sobre les grans fortunes del 2 % destinat a reforçar la lluita contra la pobresa, les desigualtats econòmiques i socials, i que generi recursos addicionals que permetin finançar mesures urgents per combatre el canvi climàtic. Per això necessitem un milió de firmes de la ciutadania a Europa per demanar a la Comissió que introdueixi un impost europeu sobre les grans fortunes. Us demanem que hi doneu suport per contribuir a una Europa més justa i solidària!

Davant d’aquests reptes oferim a la ciutadania l’oportunitat d’informar-se bé abans de votar per prendre consciència de les mesures fiscals que ofereixen les diferents candidatures que hi concorren. Per aquest motiu hem elaborat una explicació comparativa dels programes electorals sobre cadascuna de les mesures fiscals, que us adjuntem. Per respondre als desafiaments actuals i per accelerar de manera eficaç la lluita contra el canvi climàtic i les desigualtats, cal reorientar radicalment l’acció de la Unió Europea cap una transició ecològica, social i justa, que no deixi ningú enrere. 

L’atur continua reduint-se, tot i que no ho fa manera homogènia i situa reptes pendents en matèria de polítiques econòmiques i d’ocupació.

Les dades de l’atur registrat del mes d’abril continuen la tendència de valors històricament baixos per al nostre país, tot i que la intensitat de la caiguda de l’atur és menor que en altres períodes, i evidencia les dificultats de reduir l’atur. De manera complementària, cal apuntar que l’afiliació a la Seguretat Social també registra dades positives i l’afiliació mitjana per al mes de maig dona 3,8 milions de persones afiliades (3,1 milions de les quals estan afiliades al règim general). Per tant, es consoliden les tendències de millora del mercat de treball, malgrat que aquesta millora no impacta amb la mateixa intensitat per a tots els col·lectius i sector. Hi ha reptes de millora especialment importants amb les persones immigrades, les dones i les persones joves. Aquesta millora del mercat de treball obeeix a una nova lògica en les relacions laborals, així com a una millora de la nostra economia, que ens situa al capdavant del nostre entorn europeu.

ATUR REGISTRAT CATALUNYA/ESPANYA

El mes d’abril deixa una xifra de 330.782 persones registrades a les oficines del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC), i esdevé el nombre de persones registrades a l’atur més baix des del 2008. Aquesta dada implica 5.321 persones registrades a l’atur menys que el mateix període de l’any anterior (-1,6%) i 6.248 persones aturades menys en situació d’atur que el passat mes d’abril (-1,8 %).

Al conjunt de l’Estat, el total de persones registrades a l’atur ha estat de 2.607.850, gairebé 60.000 menys que el mes passat.

ATUR PER SECTORS D’ACTIVITAT

A escala sectorial, destaquem la reducció interanual de l’agricultura, que, en termes relatius, ha disminuït l’atur en -8,0 %, seguida per la indústria (-5,2 %) i, a molta més distància, la construcció (-1,6 %) i els serveis (-1,2 %). Quant a la variació intermensual, també l’agricultura és el sector que més redueix atur (-3,5 %), seguida en aquest cas pels serveis (-2,0 %), la construcció (-1,5 %) i la indústria (-1,3 %).

ATUR PER PROVÍNCIES

Les dades per províncies ens mostren com totes quatre demarcacions han reduït atur, tant en termes interanuals com en relació amb el mes anterior. Quant a la variació interanual,  la província que més redueix atur en termes relatius és Lleida, amb una variació negativa interanual de 5,0 %, seguida per Girona (-2,4 %), Barcelona (-1,3 %) i Tarragona (-1,2 %). Pel que fa a la variació respecte del mes anterior, destaquem com Lleida continua sent la demarcació que més redueix atur (-4,2 %), seguida ara per Tarragona (-2,3 %), Girona (-2,3 %) i Barcelona (-1,6 %).

ATUR PER SEXES

Les dones representen el 57,7 % de les persones en situació d’atur mentre que els homes representen el 42,3 %. En valors absoluts, les dones registrades a les oficines del SOC són 190.890 i els homes són 139. 892. En termes relatius, les dones redueixen atur a un ritme interanual de -1,2 % mentre que els homes ho fan amb major intensitat, al -2,0 %. Les dades relatives al mes anterior també ens situen un millor comportament de l’atur pels homes, que redueixen atur a un ritme de -2,5 % mentre que les dones ho fan en menor mesura, al -1,4 %.

ATUR PER NACIONALITATS

Les persones estrangeres representen el 20,4 % del total de persones registrades a l’atur. En termes absoluts, això vol dir que hi ha 67.517 persones estrangeres en situació d’atur. La variació interanual ens dona un increment de 1.058 persones que, en termes percentuals, donaria un augment de l’atur interanual per a les persones estrangeres d’1,6 %. Per tant, hem de destacar com les dades de l’atur presenten un evident contrast entre les persones estrangeres i les de nacionalitat espanyola, creixent l’atur de les primeres i reduint-se el de les segones.

CONTRACTACIÓ REGISTRADA

A Catalunya s’han registrat 222.074 contractes, sent 100.175 de caràcter indefinit i 121.899 de caràcter temporal. En termes relatius, veiem que el 45,1 % de contractes registrats aquest mes de maig són de caràcter indefinit mentre que el 54,9 % han estat temporals. La variació respecte del passat mes d’abril és d’un increment dels contractes indefinits (6,6 %) així com dels temporals (8,8 %).

PRESTACIONS PER ATUR

El mes d’abril del 2024 (darreres dades disponibles) les persones beneficiàries de prestacions de caràcter laboral representen el 74,6 %, quedant una quarta part de les persones registrades a l’atur sense aquest tipus de protecció econòmica. Quant al tipus de prestacions, el 57,2 % percebien una prestació contributiva, el 40 % rebien un subsidi i un residual 3,4 % rebien la renda activa d’inserció (RA). En relació amb el mes anterior, s’ha reduït la percepció de prestacions contributives (-3,7 %) així com de subsidis (-2,9 %), quedant invariable la proporció de persones que perceben la RAI.

Davant aquest escenari, CCOO de Catalunya considera que:

1. La situació econòmica a Catalunya i al conjunt de l’Estat és de fortalesa, amb uns indicadors macroeconòmics que ens situen per sobre de la mitjana del nostre entorn europeu. Destaquem el creixement del PIB a Catalunya del 2,6 % en aquest primer trimestre del 2024, amb una variació intertrimestral de 0,8 % (1 dècima per sobre de la taxa pel conjunt de l’Estat i 5 dècimes per sobre del valor per  la UE 27). Aquesta robustesa de la nostra economia se sustenta també en un mercat de treball que genera ocupació i redueix atur i es dona en un context en què la inflació s’ha moderat substancialment, i encara allò que sembla recta final de la crisi de preus. Per tant, ara és l’hora de recuperar salaris sense risc de comprometre el treball de moderar la inflació perquè les dades de l’Observatori de Marges Empresarials ens situen que les empreses han incrementat notablement els seus marges i que, per tant, cal reequilibrar aquest conflicte de repartiment per, així, reactivar la demanda i contribuir a reduir aquest atur que, tot i reduir-se de manera intensa, encara se situa en xifres elevades. La reactivació de l’economia hauria de tenir com a pal de paller la inversió en sectors que generin major valor afegit i de futur, i també s’hauria d’incentivar que les empreses orientin el seu capital a aquesta inversió productiva i no només a reduir deute.

2. Per poder implementar polítiques que enforteixin encara més la nostra economia i que ens dotin de recursos suficients per ampliar el nostre sistema de polítiques socials, resulta indispensable reformular el marc del finançament en un sentit que permeti incrementar recursos del sistema, tot assolint un anivellament que doni un resultat equitatiu (garantint principi d’ordinalitat), augmentant l’autonomia financera i la corresponsabilitat fiscal, revisant la incidència de la inflació i apostant per l’Agència Tributària de Catalunya com a ens responsable de la recaptació, la liquidació i la inspecció dels impostos a Catalunya.

3. Cal tenir molt present la situació de les persones joves, que continuen sent més perjudicades al mercat de treball que el conjunt de la població. Malgrat que el seu atur se situa en valors històricament baixos, no deixen patir-ne més que el conjunt de la població i es detecten dificultats per reduir aquest nivell de desocupació. Per tant, una de les línies polítiques a seguir seria fomentar la conciliació entre estudis i treball per tal que es pugui combinar feina i estudis al llarg de l’any i no només de manera concentrada durant les vacances.

4. Resulta imprescindible continuar enfortint les polítiques d’ocupació del SOC, així com reforçar el nostre sistema de protecció social, que ha de donar cobertura, entre d’altres, a aquestes persones que actualment pateixen aquest atur estructural, que resulta cada cop més complicat reduir. Per aquest motiu, caldrà treballar adequadament la millora del perfilat així com de la implementació dels serveis garantits que determina la llei estatal d’ocupació.

Escolta aquí la valoració d’Albert Ferrer, responsable de Mercat de Treball i Economia de CCOO de Catalunya

Seguim condemnant el genocidi a Gaza

L’ocupació militar d’Israel a Gaza ha provocat un èxode massiu del poble palestí i ha assassinat desenes de milers de persones, amb un impacte gravíssim en la infància. A més, està trencant totes les lleis internacionals i atemptant contra els drets humans d’una manera aberrant, i no té una resposta suficient per part de la comunitat internacional a causa del veto dels EUA, principalment. 

El Govern de Netanyahu alinea les múltiples crítiques internes d’un govern conformat per diferents forces polítiques, en el qual les més ultres tenen un pes molt important i troba en l’ocupació de Palestina el front comú per amagar les misèries pròpies. Mantenir-se al poder a costa, sobretot, dels gazians. 

Les darreres sessions plenàries de les Nacions Unides han mostrat una condemna gairebé unànime del genocidi, tot i no superar els vetos dels EUA. Espanya, amb altres països, està empenyent una campanya internacional per al reconeixement de l’Estat de Palestina, pas necessari per impulsar un procés de negociació de pau entre iguals, cosa que obligaria Israel a tornar al marc de la llei i es podrien jutjar els múltiples crims de guerra comesos en els darrers mesos. Aquesta massacre no pot quedar impune. En aquest sentit, l’ordre de detenció del fiscal del Tribunal Penal Internacional de la Haia per a Netanyahu i la cúpula de Hamas és una molt bona notícia.

El moviment universitari americà ha iniciat un procés de mobilitzacions amb acampades als campus per reclamar el trencament de les relacions de les universitats amb entitats, universitats i empreses israelianes. Una mobilització que s’estén per altres països del món i que està aconseguint que el Govern dels EUA hagi incrementat la pressió sobre Netanyahu aquestes darreres setmanes.

A Espanya i a Catalunya també el jovent universitari s’ha mobilitzat i el sindicat ha donat suport a les mobilitzacions i ha fet una crida al jovent a sumar-s’hi. A Barcelona, Acció Jove i la Federació d’Educació, amb el sector d’universitats al capdavant, han estat al centre de les acampades. També hem participat en primera línia d’una mobilització que està aconseguint posicionaments de la CRUE (Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles) per denunciar el genocidi i d’alguna universitat, com la de Granada, que ha trencat relacions amb entitats d’Israel. 

Seguirem mobilitzats fins a aconseguir la pressió suficient per posar fi a aquest genocidi i alliberar el poble palestí, i reconstruir el seu país. 

El 9-J ens juguem els pilars de l’Europa social

Les properes eleccions europees del 9 de juny són un nou repte per defensar la democràcia davant dels que atempten contra els seus pilars. El feixisme i el populisme estan ocupant institucions dels diferents estats membres de la UE els darrers anys, amb un corrent de fons ideològic que condiciona les polítiques globals i, el que és pitjor, està aconseguint un suport social molt important.

El proteccionisme nacional, el menyspreu per les persones migrants, les receptes econòmiques ultraliberals i el desmantellament de l’estat del benestar social són els eixos centrals de la proposta dels partits de caire feixista i ultraliberal, que qüestionen Europa i el seu projecte compartit.

El debat sobre les polítiques migratòries pren protagonisme en els atacs dels partits ultres que condicionen el debat en àmbits de l’esquerra i que, sobretot, arriba a calar en les capes socials populars. És molt necessari seguir treballant per combatre aquest atac a la immigració i, des del sindicat, seguir reforçant els nostres espais de reflexió i proposta, així com utilitzar tots els instruments que tenim a l’abast.

En aquest sentit, l’escola d’estiu d’aquest any tindrà com a tema “Immigració: canviar la mirada” i la celebrarem a la Biblioteca Font de la Mina, a Sant Adrià del Besòs, els dies 9 i 10 de juliol.

La trobada de líders de la ultradreta a Madrid, convocada per Vox, va ser una mostra de com n’és, de perillós, per a la democràcia l’avenç d’aquest espai ideològic. Els exabruptes de Milei i els insults al president del Govern no són només una anècdota d’una persona que sembla desequilibrada, sinó que són l’expressió explícita de com atacar les institucions per afeblir els instruments que vertebren la democràcia. És una molt mala notícia que alts directius de grans empreses espanyoles, encapçalats pel president de la patronal, acceptessin una recepció amb aquest personatge, quan ell s’ha negat a reunir-se amb els màxims representants de l’Estat, amb la qual cosa menyspreen les institucions del país.

És clara la diferència de l’empresariat espanyol —uns assistint a la reunió amb Milei i d’altres en silenci avalant la iniciativa— amb l’empresariat alemany, que ha aixecat un front davant dels partits ultres per defensar els pilars de la democràcia. Espanya i la seva economia segueixen massa lligades als tics d’un passat feixista que va deixar una llarga ombra d’elits enriquides durant els 40 anys de la foscor franquista.

El millor antídot contra la ultradreta és garantir les condicions materials de vida de la majoria de la població i donar estabilitat als seus projectes de vida amb una ocupació estable i de qualitat, amb un salari digne i un habitatge accessible per a tothom, i amb uns serveis públics de qualitat i d’accés universal.

Cal reforçar els drets fonamentals i les llibertats individuals i col·lectives, les polítiques d’inclusió social, obrir fronteres i garantir els drets de les dones, de les persones LGTBI+ i de les persones amb discapacitat. I cal fer front a les transformacions digital, ecològica i demogràfica amb polítiques de transició justa per no deixar ningú enrere i respectar el planeta.

Cal fer polítiques econòmiques públiques que incrementin les inversions en el canvi de model productiu, en la lluita contra el canvi climàtic i en la protecció de les persones, i tot això amb un estat de benestar social fort. És del tot necessari harmonitzar els sistemes fiscals, incrementar la recaptació i federalitzar les polítiques econòmiques d’ingrés i despesa de la UE per construir un pilar social europeu reforçat. El sindicat aposta per aquestes polítiques per construir alternatives viables que donin certesa a la ciutadania davant de tant soroll i tanta confusió, de dubtes davant dels canvis i de falta d’expectatives per culpa de les desigualtats. 

El sindicat és un dels principals dics de contenció del feixisme, però no és suficient resistir, sinó que és necessari avançar cap a una Europa social, una Europa que vagi més enllà d’un entorn monetari. La pandèmia ha mostrat la fortalesa d’Europa per fer front a una de les crisis més greus del darrer segle. Hi ho ha fet amb més inversions públiques i amb la reconstrucció del model productiu, la protecció dels sistemes de salut i de l’ocupació, i sent referent de la lluita contra el canvi climàtic amb la descarbonització de la generació d’energia.

No es pot obrir camí de nou a les polítiques d’austeritat financera, impulsores de les retallades de drets, i al desmantellament dels serveis públics, que són polítiques que multipliquen la pobresa i les desigualtats com ja hem viscut en els anys de la crisi financera.

En aquest sentit, des de CCOO de Catalunya hem impulsat diferents iniciatives i participem en d’altres amb la societat civil. Farem una campanya de crida al vot progressista amb els companys i companyes de la CGIL de Llombardia, amb els quals hem impulsat un debat amb candidats i candidates en el marc del Consell Nacional. També impulsem, des de la Fundació Cipriano García, un manifest per un vot antifeixista amb fundacions com la Rafael Campalans dels socialistes, la Josep Irla d’ERC, Sentit Comú dels Comuns i Nou Horitzons d’Esquerra Verda, Catalunya Europa i la UGT. Hem participat en les iniciatives d’àmbits del quals som part, com el debat per una fiscalitat europea a la Plataforma per una Fiscalitat Justa o el seminari de la UPEC (Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya) sobre les eleccions europees. Un seguit d’iniciatives per incentivar la participació des de tot arreu i fer una crida a un vot d’esquerres per a les eleccions del 9-J.

El moviment sindical ha de fer una crida a la participació, superar la desafecció política de la ciutadania i explicar les alternatives que proposem per avançar en drets per a tothom, en progrés sostenible i en justícia social. Sabem quina Europa volem i és una Europa progressista i per això fem una crida al vot d’esquerres, com hem fet a les eleccions generals i a les autonòmiques. 

És moment de tenir les coses clares i no equivocar-se de bàndol.